Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
persona, perquè ets tu només dalt de l'escenari, no?
Sí, sí, sí. O sigui, a veure,
en principi, els números
que nosaltres hem triat, diguéssim, és
el...
A veure, me quedo en blanc.
Molt bé.
Si et quedes en blanc, ja et faig ja l'entrevista.
És el Fakir, o sigui, els números
diguéssim de pista són el Fakir,
l'home bala, el fonambulista,
els acròbates
i el domador de feres.
Mare de Déu! Però escolta, espera,
un home bala, però jo suposo que no porteu
canó, o sigui? Sí, i tant, i tant.
I vol, i vol,
inclòs el vol.
No, m'ho crec. Sí, sí, sí. Gilbert, voles?
Jo no. Val.
L'home bala. A veure,
m'has dit Fakir, per tant hi haurà foc.
No. Val. Un Fakir sense foc.
Ah, espases!
Agulles, agulles.
Agulles. Sí, en aquest cas, el Fakir, diguéssim,
és el que fem treballar més, que fa tres números.
Fa el que és el número
dolorós, no?
El número d'hipnosis
i l'ensinistrament
de les serps. Ah, que
també hi ha serps. Ah, exacte.
Molt bé, perquè llagons no, no? Eren massa grans.
Com? Llagons no, eh?
Quan has dit ensinistrament de feres, et referies
a serps. No, llagons és pel domador de feres.
Ai, però escolta, espera.
No et cabrà tot això al metropol?
Sí, i tant, i tant, i tant.
És un petit gran circ.
Molt bé, molt bé.
Tot això amb molt de color i adreçat
a un públic de quina edat? A partir de tres anys.
Sí, a partir de tres anys, o sigui, perquè
més petits també, clar,
no és un espectacle allò de pausat, no?
O sigui, que hi ha molt de ritme,
hi ha molta expressió corporal, no?
I passa que els nens més petitons
s'arriben inclús a espantar, no?
Clar.
O sigui, perquè, clar, és molt de moviment,
molt ràpid, no?
Molt de, clar, és el que dic, molt de ritme,
molt d'això, no? I, clar, i per nens més petitons
necessites, jo penso jo, coses
més pausades, no?
Que no hi hagi, en un moment donat,
doncs, un crit, no?
Allò, uaaah, i tal, que, clar, que, no?
S'esberen, s'esberen, i aquí hi és.
El Circus és, ja ho veureu,
la posada en escena i una mica
el compendi de tota una trajectòria
de la companyia Estrup, que fa molt de temps,
que us dediqueu o que et dediques
amb això de la màgia i també,
fins i tot des de la vessant de Clown, no?
Que molt de clàudia hi ha tot això.
Concretament, 16 anys.
Déu-n'hi-do.
16 anys que estem lluitant aquí
pels escenaris, no?
I el Circus, doncs, diguéssim,
seria una mica alguna cosa diferent
del que havíem estat fent fins ara, no?
Que havien sigut, doncs, espectacles més de,
diguéssim, de carrer o de màgia, no?
I llavors, doncs, el Circus va néixer
a partir d'una reestructuració
d'un espectacle de carrer, no?
Ens vam tancar, diguéssim, l'Odal Ferrer
i jo a Valls, a la nau de Pa Sucat,
i vam estar treballant, treballant, treballant
per treure, diguéssim, aquest espectacle
d'escenari, de teatre, no?
O sigui, hi ha un espectacle més elaborat, no?
I, bueno, i va sortir això.
De fet, clar, quina diferència hi ha
entre treballar per fer un espectacle de carrer
o després encursetar-lo, en certa manera,
per dur-lo en un escenari?
A veure, en carrer, diguéssim,
utilitzes molt la improvisació.
l'emprovisació, o sigui,
les reaccions de la gent, tal, no?
I aquí, diguéssim, és un espectacle,
podríem dir, tancat, no?
En el qual, com jo fins ara,
doncs, els meus espectacles
sempre havien sigut, no el 100%,
sinó el 200% participatius i interactius,
aquí, doncs, només hi ha un parell de vegades
podríem dir que jo interactuó amb el públic, no?
O sigui, que hem passat del 200% d'interacció
al 2%, no?
Clar, i aquí és on jo,
on m'ha costat més, no?
A l'hora de treballar i tot això,
perquè, clar, jo estic molt acostumat
que si hi ha un nen que es ternuda,
no pots poder-li dir salut, no?
Sí, sí, sí.
I, en canvi, en aquest cas,
doncs, diguéssim, no traspassaríem
la quarta paret, no?, que se'n diu.
Que hi ha l'esduta escena, però.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, concret, mira,
en l'espectacle ara Circus,
diguéssim, ja estem acabant,
o sigui, ens queden, crec que,
tres actuacions, o sigui,
estem girant amb el que és la cultura en gira, no?
Nosaltres vam presentar aquest espectacle,
ens el van agafar pel segon semestre
d'aquest 2011
i hem fet una gira de 15 teatres,
i ara ja només ens en queden tres,
o sigui, entre els quals un és el Metropol,
després ja, em sembla que és Arenys de Mar o així,
i un altre poble que ara,
que és l'altre cap de setmana,
que ara no me'n recordo.
Bé, Pateix, és un circuit, sí,
que es diu cultura en gira, no?,
i que hi ha diferents espectacles
de diferent caire, eh?,
perquè pel Metropoli han passat maris.
Sí, sí, sí, nosaltres el vam presentar,
ens el van agafar
i vam ser, diguéssim, dels que
va tindre més bona acollida
perquè només hi va haver una altra companyia
que va fer el seu espectacle amb 17 actuacions
i la nostra amb 15.
Després, a partir d'aquí,
els altres en tenien bastantes menys,
no?, i clar, també va ser una sorpresa,
la primera vegada que ens agafaven un espectacle,
doncs que també ens agafessin
tants pobles, no?
Per tant, el teniu més que rodat
Sí, sí, sí.
A dalt de l'escenari.
Sí.
El matem aquí ja,
quan s'acabin aquestes actuacions?
No, no, no, no, no, no, no, no,
jo espero que ara ens ha sortit,
doncs, una gira,
una gira per les Espanyes, diguéssim,
o no, encara,
clar, hi ha molts pobles,
encara, que podríem anar
amb aquest espectacle,
o sigui, no, no, no,
que va, tot el contrari,
o sigui, està més viu que mai.
Un espectacle, doncs, això de clown,
però que també fa repassa
en plan còmic, no?,
en plan paròdia fins i tot
el món del circ.
No ho sé, jo m'ha quedat
que és un espectacle molt alegre
i molt visual, sobretot, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs, en què esteu treballant ara, Gilbert,
ja que tenim aquí el telèfon?
Què és l'UGUL?
Bé, estem treballant
amb dos espectacles més,
un és de carrer,
o sigui, es itinerant,
seria que,
que és buscant l'home
més fort del món,
que portem un artilugi
que és un antic martell de fira,
saps què vol dir?
Sí, sí, sí.
Allò que piques
i surt a la campaneta, eh?
No?
Doncs portem aquest artilugi
i l'anem movent,
o sigui, jo vaig caracteritzat
d'un forçut de,
diguéssim,
seria de principis
de segle XX.
Ah, així vas amb un samarreta imperi
i un bigoti.
Bé, sí, exacte.
M'ho imagino.
Exacte, sí.
No vaig amb samarreta.
O sigui,
vaig a cos descobert,
però, clar,
vaig musculat.
Ah.
Vaig musculat.
O sigui,
que no és una samarreta interi,
sinó és una samarreta de musclos.
Una mica de musclos.
Exacte.
Una mica de fals, eh?
Exacte, sí, sí.
O sigui,
buscant l'estètica aquesta,
diguéssim,
anem movent l'artilugi,
aquí sí,
interactuant amb la gent,
doncs buscant a veure
qui és el que em vol retar,
no?,
o que es creu que és més fort que jo.
Aquest seria un dels projectes.
I l'altre projecte, diguéssim,
seria,
basant tot el contrari,
ja anem a buscar un,
és un espectacle de petit format,
no?
O sigui,
en aquest cas seria amb carpa pròpia,
per unes 40-50 persones,
i també seria un altre,
un espectacle de circ.
De circ és un circ de pusses.
Ah, ah.
Que es diu
les pusses d'estruc.
Val.
Tot això ho combineu
amb aquest,
amb aquests circos?
Sí, sí, sí.
Que encara ha de demanar bastanta llena.
Sí, també tenim,
girant també tenim dos espectacles de màgia,
en tenim un d'animació de ball,
i estem girant bastantes coses.
És el que passa
quan fa, què m'has dit,
16 anys?
Sí, sí.
Que us dediqueu a això?
Sí.
És el que passa
que vas acumulant experiència
i espectacles
i vas intentant estirar-los.
Ja per acabar l'entrevista,
Gilbert,
poques vegades tenim ocasió
de parlar, doncs,
això amb algú de casa,
no?
Teniu a base a l'Aleixà,
per tant sou de casa,
que faci tant de temps
que es dedica
al món de l'espectacle
i a més
amb aquest sector concret,
no?
Del clown,
del públic familiar.
Sí.
Com està la situació
avui en dia?
Com ho veus?
A mi em fa la impressió
per les entrevistes
que fem,
que cada cop
hi ha més públic,
que el públic familiar
cada cop es potencia més,
va?
Sí, a veure,
fins ara,
fins ara,
diguéssim,
això és pels nens,
això és pels nens,
o sigui,
fins ara eren espectacles infantils,
o sigui,
però,
però,
si analitzes,
o sigui,
els espectacles infantils
normalment sempre hi acostumen
a haver-hi més adults
que nens,
no?
Llavors,
doncs,
ara,
clar,
ara ja se'l titula
com a espectacle familiar,
no?
Perquè et trobes amb això,
no?
O sigui,
i clar,
jo penso que
un espectacle només per nens
està molt bé
fer-lo a l'escola
on tots són nens,
hi ha dos professors,
però si ho fas
amb festes majors,
ho fas amb teatres,
ho fas amb el carrer on sigui,
sempre trobaràs
que hi tens
més públic adult
que nens.
Llavors,
doncs,
has de fer alguna cosa
que agradi a tothom.
I quina és la clau
per agradar als adults
en aquest context,
no ho sé,
incorporeu,
doncs,
algun acudit
que només entenen ells?
Bueno,
sí,
exacte,
o sigui,
una mica,
és això,
jugar amb el doble sentit,
jugar amb el doble sentit,
que els nens
ho riuen
per un sentit
i els pares
ho riuen
per un altre sentit.
O sigui,
és una mica,
la clau seria aquesta
i també fer que els nens
s'ho passin bé.
El moment en què els nens
s'ho estan passant bé,
el pare s'ho passa bé
o la mare
perquè veu que el seu fill
s'ho està passant bé.
O sigui,
és una mica
anar buscant,
mirant,
reaccions,
coses
i això.
doncs ja ho veieu,
un personatge
molt esbojarrat,
un espectacle
amb un ritme
trepidant,
molt plàstic
i que barreja
gairebé totes,
diria jo,
les disciplines del circ,
amb un faquir,
amb un home bala,
amb un ensinistrador
i un domador,
bé,
de tot una miqueta.
Acròbates xinesos,
també fas de xinès?
Sí.
Vinga,
va,
el que convingui.
De tot.
El que convingui,
aquí es fa el que convingui,
de tot,
de tot,
de tot.
Això és Circus,
l'espectacle que presenta
la companyia Estruc aquest dissabte
a dos quarts de set
al Teatre Metropol.
N'hem parlat amb el Gilbert,
que és l'home de les mil cares.
Gilbert,
escolta,
felicitats per aquests
set anys de trajectòria
i per molts més.
Moltes gràcies.