Ja hem passat el punt del migdia, passen 10 minuts, de fet, de les 12
i se'n rodem una vegada més a Carles Batxes,
ell és president dels Gogistes Tarragonins.
Carles Batxes, bon dia.
Bon dia.
Dic una vegada més, perquè és la tercera entrevista que et faig jo, eh?
Més les que et fan els companys i tal.
Sí.
Els Gogistes Tarragonins, que aneu sent notícia?
Recordem les últimes que heu organitzat.
Bé, nosaltres intentem sempre, dintre una mica de la idea de l'entitat,
d'estar en els actes o les notícies més importants de la ciutat, sempre.
Tant des del punt de vista cultural com històric.
En aquest sentit, les últimes, vam organitzar una exposició de gojos
al Pati Jaume I per Sant Magí, i després coincidir amb Santa Tecla
i de cara al Congrés Internacional, allà ho vam presentar,
el llibre dels gois de Santa Tecla, que realment ha sigut una edició preciosa,
que ha tingut un èxit molt, molt, molt gran, i que a més a més ha tingut
una difusió grandíssima perquè, a part de l'acte de presentació en si,
durant el Congrés de Santa Tecla es va regalar els 30 ponents internacionals
que van venir d'Europa, d'Àsia i d'Amèrica,
en la qual el llibre ha tingut una difusió, tot eren especialistes en Santa Tecla
en el qual va tenir molta repercussió i molta il·lusió els que els van rebre.
Si algú ens està escoltant encara i diu, ostres, sí, és veritat que hi ha
aquell recull de gois de Santa Tecla, on ho podem trobar això? Es pot trobar?
Sí, es pot trobar a la llibreria de l'Arcabisbat, que està a l'edifici del seminari,
i es pot trobar també a la botiga de la catedral, que està entrant al claustre de la catedral.
Allí es pot adquirir el llibre.
Molt bé. Dit això, a veure, sou els gogistes tarragonins,
un goig és aquell gravat, diguem-ho així, amb aquella, no sé si dir-li pregària o...
Explica-ho tu, explica-ho tu millor què és el goig.
Sí, a veure, un goig, el que és pròpiament el goig, que diu el nom,
és un element ajiogràfic dedicat als sants,
i que té una poesia, una música, una nota històrica,
normalment una part artística, que és el dibuix central i l'orla,
i això és el que constitueix bàsicament la nostra tasca de treball.
És a dir, dintre del nostre catàleg general,
la part més important, diríem que un 75 o 80% se'ls emporten als goig,
però també tenim els apartats de recordances, llibres, gravats i altres coses.
I aquí és on anem.
I aquí és on anem, i el que a mi m'ha sorprès,
que dic, ostres, jo tenia molt clar el que era l'apartat dels goig,
però ara els gogistes tarragonins ens presenten aquest vespre a l'Ajuntament
una carpeta de gravats sobre el setge de Tarragona
durant la Guerra del Francesc.
Us heu sumat amb aquest aniversari, amb aquest bicentenari
de la Guerra del Francesc, del que va significar per Tarragona,
i ho feu amb aquesta carpeta que, a més, el Carles ens ha portat una mostra
en què hi ha diferents gravats sobre l'època, sobre la Guerra del Francesc.
Déu-n'hi-do. Són molt bonics, ja us dic jo, que és una obra molt xula.
Sí, bé, reprenent el que deia al començament,
aquest any un dels fets importants que s'ha treballat a la ciutat
són els actes del bicentenari,
i aleshores vam creure que nosaltres hi havíem de ser-hi,
i havíem de participar en aquestes recordants.
Editar, diguem-ne, aquestes recordants en forma de gravats.
Són uns gravats que, evidentment, no estan fets per l'ocasió,
són gravats de l'època,
però precisament el que té de bonic és retrobar-los tots junts
d'una manera, gràcies a diferents particulars que hem pogut,
i l'assessorament de l'associació del 16.811,
que ens ha donat, en aquest sentit, el suport,
i també, evidentment, el suport de l'Ajuntament que ha patrocinat l'obra.
Quant de temps porteu recopilant, trobant, buscant, restaurant,
fins i tot, no sé, a vegades, aquests gravats?
Sí, nosaltres, quan, durant el 175è aniversari,
o sigui, ara fa 25 anys, ja vam editar una carpeta de gravats
relativa al tema del setge, era diferent,
era una recopilació històrica amb molt més text, diguéssim, d'alguna manera,
i ara ho hem volgut centrar en el tema dels gravats.
Això és una col·lecció molt coneguda de gravats,
però que d'aquesta manera recopilada no existia,
és a dir, jo suposo que sí que, evidentment,
en algun lloc els deuen tenir tots, però no és aquí,
llavors nosaltres vam fer una mica de crida
a través dels membres de l'associació,
i el seu president, Joan Ribes,
ens va mostrar tota la seva copilació
per saber les persones que podien tenir gravats d'aquests
que els han cedit per poder fer aquesta edició.
De quantes làmines estem parlant?
Estem parlant de 15 làmines.
15 làmines, on hi ha tots els trets,
algunes són les...
estan numerades perquè són els errors de la guerra,
que són la col·lecció que està,
i pràcticament hi són totes.
Fins i tot, una última làmina,
que és la destrucció del castell de Patriarca,
que estava just al costat entre la catedral,
el que és l'actual baixada de la Patriarca,
i també ho hem volgut vestir una miqueta més,
si calia, perquè hem de per si ja s'ho valia,
amb una introducció històrica,
un text que una vegada més
ens rebot la col·laboració del doctor Josep Maria Sabater,
que a més a més, com a cronista oficial de la ciutat,
ens ha desgranat una miqueta com van ser aquests actes
i el que va representar per la ciutat en aquell moment.
Dius que gran part d'aquests gravats
corresponen als horrelers de la guerra,
per entendre'ns,
per tant ja eren coneguts, diguem-ho així.
No sé si hi ha algun gravat
que tingui una especial significació,
perquè dius, mira, aquest ens ha costat de trobar,
aquest no és tan habitual de veure...
Bé, en principi, això exactament no ho sé,
perquè clar, ho vam poder fer
a través de l'associació del setge,
i ells coneixien ja les persones que els tenien.
Vull dir, alguns ja els teníem nosaltres localitzats,
algun d'ells ja va sortir amb aquesta...
No en aquest tamany, sinó dintre del text aquest
que ara fa 25 anys vam fer,
i ja el teníem.
És a dir, però bona part d'ells han sigut col·laboracions
i els hem trobat d'allò.
Jo penso que pot representar una idea molt clara
de com era la ciutat en aquell moment,
com estaven les seves fortificacions,
de la manera com es va produir l'assalt de l'exèrcit francès,
i que per raó de com estava en aquell moment
va ser una cosa d'una erocitat tremenda
pels ciutadans de Tarragona en aquell moment,
que a més van tindre un candidat de baixa importantíssim.
De fet, comença amb tres gravats
que reprodueixen una mica el mapa
de com estava Tarragona aleshores.
Tres gravats de situació, diguem-ho així,
i després hi ha la resta de làmines,
ja són gravats d'escenes bèl·liques,
per entendre'ns, amb la catedral de Fons
i també amb edificis o construccions
que avui en dia ja no formen part de la ciutat,
perquè justament van ser destruïts en aquell moment,
durant la Guerra del Francesc i el Setge,
finalment dels que va tenir lloc aquí
a la ciutat de Tarragona.
A nivell, Carles, a nivell de, diguem-ho així, artístic,
quin valor artístic li donaries?
Sí que veiem que molts d'ells són molt semblants,
deben ser del mateix autón,
però sé que ens en trobem alguna peça
que és bastant diferent.
Normalment això, el valor que té,
és el valor que estan fets,
diguem-ne, molt poc després dels fets,
en el qual expressen molt clarament
els horrores de la guerra.
O sigui, exactament,
els detalls que van passar concretament
amb la sala de la ciutat.
La sala de la ciutat,
diem-ne que va ser la nit del 27 al 28 de maig,
va ser quan va caure el fortí de l'Oliva,
que en aquell moment,
i llavors aprofitant un canvi de guàrdia,
i va ser quan van poder entrar a la ciutat pràcticament
i van entrar bàsicament
per el que actualment és el carrer Assal,
que per això es diu Assal.
El carrer de l'Assal és el que va permetre
l'entrada de Tarragona
dintre de les zones fortificades.
En aquell moment,
les baixes van ser molt grans,
com he dit abans,
i clar, així com en altres ciutats,
hi va haver potser menys d'allò,
que Tarragona es va defensar molt heroicament,
amb tots els seus fills, diguéssim,
van defensar el que era la ciutat
i van tenir una quantitat de baixes molt gran.
Estiríem parlant d'entons dels 5.700 morts
i altres tants de ferits, més o menys.
Bé, és una de les coses que més destaca,
la devastació a la ciutat,
tant perquè fa a habitants
com perquè fa a...
Sí, sí, sí.
Tarragona tenia molts habitants
perquè havien anat venint
de les comarques a la ciutat
i, bé, amb raó d'això,
la seva població va quedar
molt, molt, molt, molt més
fins i tot va tardar
anys i anys, decenes d'anys
a recuperar-se des del punt de vista
decens de població.
Quins alàmines?
Són totes les que us han passat?
Heu hagut de fer tria?
N'hauria sigut posant més
i estàveu limitats?
No, bé, vam considerar
que era un número prudent
per dos motius.
Primer, perquè
si fas una cosa
de 70 o 80 làmines
també perden allò,
probablement no les haguem trobat,
però això, bàsicament,
és el que està més ben documentat
i, a més a més,
una de les coses que ens mou
com a tothom és el pressupost,
és a dir, havíem de sentir
una miqueta
això d'edició val diners
i havíem de centrar
en una cosa que fos representativa
i, d'alguna manera,
des del punt de vista
d'això, fos assequible.
Ho presenteu aquesta vespre
a l'Ajuntament?
Sí, ho presentem aquest vespre
a l'Ajuntament,
obert a tothom,
presidit pel senyor Alcalde,
que ha sigut
un gran impulsor
d'aquesta obra.
Des del primer moment
que jo n'hi vaig parlar,
que ja estem parlant
del mes d'abril,
ens va posar
el seu interès
en participar-hi
i, bé,
en principi,
hi ha els últims actes
que s'estan fent ara
aquest mes de novembre i desembre,
sobre el record del setge,
doncs podem entrar
i tenir el goig
de participar
i presentar aquest treball.
On ho trobarem després,
aquesta carpeta?
Bé, suposo que
els mateixos llocs
que he dit abans,
d'alguna manera,
i després
falta saber també
quina distribució
farà l'Ajuntament
perquè n'hi ha uns
reemplars
que estan reservats
per l'Ajuntament
com a patrocinador.
Però nosaltres,
en principi,
la idea és tenir-ne
una mica
la venda
de les persones interessades.
La tirada és curta.
Sí,
és el que t'anem a preguntar.
La tirada és molt curta,
és a dir que...
T'ha de haver de col·leccioners del que...
Sí, sí, les persones que interessin...
Bé, reconeixen
que tampoc és una cosa
de gran alçada,
molt decalat,
però pel que representa
sí que és evident
que els interessats...
Però bé,
la persona que la vulgui,
que no s'ha...
També la podrà adquirir
aquest vespre, eh?
És a dir...
Sí?
Sí, sí.
És a dir,
a partir del moment
de la presentació,
aquest vespre
es podrà adquirir
allà el mateix
a l'Ajuntament,
en la qual les persones
que puguin ser interessades,
doncs no estaria malament
que es passessin per allà
per poder-ho tenir.
Presentació d'aquesta carpeta
de gravats
que comemora
el bicentenari
del setge
de Tarragona
durant la Guerra del Francesc.
Això serà aquest vespre,
com dèiem,
al pati del rei Jaume I,
a les vuita del vespre.
Queda tot dit ja
pel que fa a vosaltres
a la Guerra del Francesc?
Sí, dir que d'una manera simbòlica
hem volgut acabar
la carpeta
amb un fet
històric
que és
el que va ser
el final de la guerra
i per això
hem reproduït
el fresc
que hi ha
a la capella
del Portal del Carro,
que és on
es mostra
el moment
en què
la nit del 18
o el 19 d'agost
del 1813
per diferents vegades
no va esclatar
la bomba
que es va posar
a la capella
del Portal del Carro
i si no s'hi ha fixat mai
en aquest fresc
ja s'emmagia
que amb un ratx d'aigua
està apagant
aquesta metge.
Això m'ho hem volgut posar
com a colofó
de la carpeta
i també amb el fet
que tenim
representat
en aquesta pintura
molt bé
tot el fet
de com era l'època
amb els vestits
els ciutadans
i tot
perquè a més a més
aquesta pintura
només està pintada
directament a Sant Magí
només
un any i mig
després d'acabar la guerra
és a dir
a principis
del 1816
ja es va pintar
aquesta pintura
és la qual
hi havia molt clar
i tenien molt present
com eren les coses
en aquell moment.
És que la immediatesa
dels fets
i ara que jo
m'he anat mirant
els gravats
mentre parlàvem
amb Carles
de fet
tu fa més esfareïdor
tot plegat
veiem escenes
en aquests gravats
en aquestes làmines
doncs això
esfareïdores
vaja
tot són escenes
bèl·liques
de soldats
matant
gent
jo no sé
si després
això està documentat
de dir
si sí
aquesta làmina
correspon
a l'assassinat
d'aquella família
no
no està documentat
tot i que
sembla
jo desconec
amb detall
si pot haver
alguna cosa
concreta
que sigui
jo més aviat diria
que tot això
són gravats
però no reproduint
cap escena
concreta
sinó
per recordar
una idea
una idea del que va passar
trobes
és que n'hi ha que són
que van molt concrets
hi ha alguns que són molt concrets
però tampoc diuen noms
no
això no
és a dir que clar
jo suposo que això més aviat
són
jo diria escenes
que el pintor va veure
el gravador va veure
i llavors vull dir
va poder reproduir-ho d'aquesta manera
sí
té pinta d'això
de vivència
té pinta de vivència
i ens quedem amb aquesta idea
que estan
tots fets
doncs això
bastant
immediatament després
exacte
i per tant bé
aquest punt de realitat
que ja està bé
que acabeu
amb aquest punt
també d'esperança
amb aquesta pintura final
del final
del final
del setge
perquè n'hi ha de gravats
que són bastant durs
Déu-n'hi-do
quina és la pròxima
que estem muntant
els guagistes
que no fareu
bé
de moment
no et puc confirmar res
concret
vull dir
per l'any que ve
tenim
per la cluenda
del centenari
de la coronació
de la verge
del claustre
i alguna cosa més
però de moment
encara no et puc
concretar res
però vaja
que continuem
fent coses
treballant
continuem
la nostra idea
és continuant
i tot i el difícil
que és
trobar
trobar
trobar patrocinadors
trobar poetes
trobar
músics
per fer gotjos
però bueno
és una cosa
que
com que tenim
el que és
el mercat
bastant localitzat
encara tenim
molt bones
col·laboracions
i ens permeten
tirar endavant
en principi
l'any que ve
suposo que
farem
potser no tant
com aquest any
perquè ha donat-se
les circumstàncies
que hi ha hagut
aquest congrés
de Santa Tecla
el bicentenari
del 16
i s'han fet
aquest any
concretament
s'han fet
3 o 4 obres
molt importants
perquè també van coincidir
a principis d'any
amb el tema
de la Mare de la Candela
que també van fer
un recull
de goig
de la Mare de la Candela
és a dir
això també depèn
una miqueta
dels esdeveniments
que hi ha
perquè nosaltres
tenim una producció fixa
d'uns quants goig
cada any
i després també
una diguem-ne
que és d'extraordinària
en funció
de les esdeveniments
que sortin
si algun any
te'n toquen molts
doncs te toca
bellugar-te molt
per trobar patrocinadors
per trobar material
si un altre
no n'hi ha tants
doncs és un any
diem-ne més normalet
i es preveu normalet
i l'any que ve
aquest any
ja es comides
que ets una mica
en principi
es preveu bastant normalet
això no vol dir
que després surti
alguna cosa
però en principi
així com això
ja ho teníem previst
no és el cas
per l'any 2012
ja veieu
els guagistes
tarragonins
que en principi
no paren
han tingut un 2011
molt agitat
i això ja va bé
moltíssima activitat
a veure com es presenta
l'any vinent
de moment us convidem
recordeu un cop més
a què aneu aquest vespre
a les 8
al pati del rei Jaume I
al Palau Municipal
l'Ajuntament
a veure
a assistir a la presentació
d'aquesta carpeta
de gravats
que s'ha dit
en commemoració
del Vicentenari
del 16 de Tarragona
de la Guerra del Francesc
l'any 1811
uns gravats que val la pena
són de col·leccionista
tenir-los a casa
el Carles Batxés
és el president
dels guagistes tarragonins
Carles
moltíssimes gràcies
felicitats
per aquesta nova fita
que hem aconseguit
i en fi
ja hi torno a parlar
l'any vinent
gràcies a vosaltres
per estar sempre pendents
de la cultura
i de nosaltres
gràcies
bon dia
bon dia