Molt bona tarda, autoritats, terragonines, terragonins, companyes i companys de consistori.
Molt bona tarda a tothom.
Gràcies, lamento la incomoditat, però gràcies per venir a omplir de goma a goma aquesta sala
que he d'agrair molt sincerament al Col·legi d'Advocats i Farmacèutics
que sempre al llarg d'aquests quatre anys hagin tingut l'amabilitat de cedir-la
i que puguem fer aquests actes, any rere any, de balanç, d'avaluació del que ha estat l'any de vida de la ciutat
i com se'l vira els propers mesos o els propers anys.
Enguany és la quarta vegada que em presento aquí davant de tots vostès
i és la quarta vegada que em presento, coincideix amb unes dates,
òbviament, com tots entenen, preelectorals
i entenc perfectament que el Col·legi de Periodistes
hagi decidit no muntar aquesta xerrada
a les diferents ciutats importants del territori
perquè es podia considerar un clau preelectoral.
Malgrat tot, agraeixo que el Col·legi de Periodistes
durant aquests anys ens hagi invitat a fer aquest balanç
aquí, en aquesta mateixa sala.
comparec davant de vostès avui
en tant que alcalde, per tant,
amb la càrrega institucional que això suposa
hi ha de quedar clar
que no vinc com a candidat
ni en clau de partit.
Ho faré
quan toqui
amb el meeting o amb l'acte que toqui
i els hi avançaré una mica més tard.
és obvi que
jo encara no estic en precampanya.
Avui, com cada any,
vinc a fer aquest balanç, com deia,
de l'estat de la ciutat,
de la situació de Tarragona
i de,
com estem al final d'aquest mandat,
d'un balanç global,
el més globalitzat possible,
del que han estat aquests quatre anys
de govern.
La Tarragona
de la nostra època,
la Tarragona
de l'època democràtica,
amb diferents governs,
amb tres governs
concretament,
ha tingut, per tant,
tres etapes
clarament diferenciades.
La primera d'elles,
a partir de l'any
1979,
amb l'alcalde Requesens,
va donar,
aquell ajuntament,
va donar la paraula als ciutadans
i va dotar la ciutat
d'equipaments
i serveis bàsics
per a qualsevol ciutat moderna.
Durant aquesta etapa,
es van establir les bases
per crear una ciutat
clarament moderna,
avançada i democràtica.
En aquesta etapa,
també es van crear els fonaments
i es van consolidar
els elements bàsics
d'aquesta nova Tarragona.
Una dècada després,
l'any 1989,
es va iniciar
una segona
important etapa
amb el mandat
de l'alcalde de Nadal,
que governà alternativament
en coalició
amb el Partit dels Socialistes
i amb el Partit Popular.
En aquest període,
la ciutat avança
fonamentalment
en infraestructures
i equipament
i demogràficament
supera per primera vegada
els 100.000 habitants.
té també
el dinamisme
propi
dels temps
d'abonança.
A la tercera etapa,
la que s'inicia
justament
amb el nostre mandat,
la ciutat
necessita
i ha
de rellençar-se,
ha de cohesionar-se,
ha de guanyar
i créixer
en autoestima
i en seguretat
amb si mateixa.
Aquest,
per tant,
és el nostre repte
i també és
el nostre compromís,
el meu com a alcalde
i el nostre com a equip.
Aquestes tres etapes
que he relatat sintèticament
tenen un clar paral·lelisme
en la vida
de qualsevol persona.
La primera etapa
d'una persona,
la infantesa,
es crea
en els fonaments
biològics
i fisiològics,
allò que és bàsic
pel desenvolupament
posterior del cos.
es desenvolupen,
doncs,
en el cas de Tarragona,
necessitats bàsiques
com són
la canalització
de l'aigua,
l'aportació d'aigua,
la qualitat
de l'aigua,
l'acondicionament
de carrers
que no tenien
ni asfaltat,
etc.
La segona etapa
que he relatat
correspondria
aproximadament
amb l'adolescència
i la joventut
que sempre
tenen
un creixement
de vegades
compulsiu,
de vegades
descompensat
però d'un ritme
molt ràpid.
Finalment,
la tercera etapa
de la que estem parlant,
la que avui
estem valorant,
és la de la maduresa,
la de l'equilibri,
la que correspon
justament
a la Tarragona
que necessita
tenir clar
què vol
i com
mira
el seu futur,
que té reptes,
que té il·lusions
per complir
i que ha de projectar-se
i consolidar
tot allò
que es planteja.
Sentem-nos,
centrem-nos,
doncs,
en aquesta etapa
de la que els estic
parlant avui.
Radiografiem
l'estat
de la ciutat
en el moment
en què,
com a alcalde,
començo a governar
amb un equip
format per
Esquerra Republicana
de Catalunya
i el Partit
dels Socialistes
de Catalunya.
En el terreny econòmic,
l'any 2007,
ja s'havia entrat
en una certa
crisi
que anunciava
la fi
del boom
de la construcció,
així com
l'inici,
clarament,
de les dificultats
financeres.
En l'àmbit
polític
i en el
de la convivència
social,
la situació
que vivia
a Tarragona
abans
d'arribar
nosaltres
al govern
de la ciutat,
ara fa quatre anys,
era preocupant,
clarament preocupant.
Hi havia divisió
i esgotament
en la direcció
de la ciutat,
crispació
i enfrontament
al carrer
i fractura
evident
entre el govern
de la ciutat
i amplis
sectors
socials.
Tots recorden
les manifestacions,
les protestes
per les 1.500
famílies
afectades
pel pou.
Pel que fa
a l'àmbit urbanístic,
la Tarragona
del 2007
estava mancada
del principal
instrument
per programar
la ciutat.
i m'hi acabo
de referir,
el pou.
Tarragona
era la ciutat
de la certa
improvisació.
Poc
estava planejat.
Molts temes,
massa temes,
i els diaris
ho reflexaven
de manera permanent,
molts temes
estaven pendents
a mig fe,
a mig acabar,
paralitzats
o només
eren un dibuix,
una idea
general.
Doncs,
estem davant
d'una situació
que tenia
massa
assignatures
pendents.
Però,
quan ens van
fer càrrec
del govern,
n'èrem conscients
de tot això.
I, per tant,
teníem
l'obligació
de resoldre
aquestes problemàtiques,
que no ens eren
noves ni alienes,
per suposat.
per això,
decidim
no passar comptes
i, sí,
clarament,
mirar endavant.
Posteriorment,
en aquesta etapa,
s'hi han afegit
altres dificultats
desconegudes
en aquell moment,
perquè,
com vostès saben,
qualsevol
anàlisi
d'aquest període
ha i haurà
d'anar
necessàriament
associat
a la situació
de crisi
mundial
que estem patint.
Tarragona,
Catalunya,
Europa
i el món
han estat
patint
unes convulsions
financeres
que ningú
podia imaginar.
Hem patit
i patim
encara
la crisi
com tothom.
Per tant,
l'anàlisi
d'aquest període,
com he dit,
de quatre anys,
ha de tenir
necessàriament
en compte
aquest factor
determinant.
Els governs
se'ls
i se'ns
reconeix
pels resultats.
Governar
ha d'implicar
i implica
sempre un avenç
aprofitant
les circumstàncies
que existeixin
en cada moment.
Fent un símil
mariner,
podríem dir
que no es pot
navegar
de la mateixa
manera
quan hi ha
tempesta,
com els que
navegueu sabeu,
que quan està
la mar
calmada.
Tampoc
es pot
navegar,
com és obvi,
igual
quan tens
el vent
a favor
o quan el tens
en contra.
Però el que sí
que no pots
deixar de fer
és
navegar.
El que no
podem fer
és quedar-nos
quiets.
Hem d'avançar,
hem d'avançar
amb zigue-zagues,
amb tres passes
endavant
i un enrere,
però hem
d'avançar
clarament.
A l'inici,
les primeres
paraules
he promès
fer balanç.
Fem-ho.
Comencem
per fer-nos
una pregunta.
Què han
suposat
per Tarragona
aquests
quatre anys?
Ja els
anticipo
que la
conclusió
és que
hem avançat,
com deia abans,
que hem
millorat
clarament
en tots
els indicadors
que depenen
de la nostra
gestió
i que hem
complert
el programa
de govern.
I això
em fa sentir
satisfet
perquè hem
complert amb
l'obligació
que vam
contraure
quan vam ser
escollits
i que no
era cap
altre
que millorar
perquè
els canvis
de govern
es fan
justament
per millorar.
Malgrat
la crisi,
malgrat
les dificultats,
la Tarragona
d'avui
és clarament
millor
que la Tarragona
d'ahir.
Com deia
el politòleg
i pensador
liberal
Berlín,
només
podem fer
el que
està
al nostre
abast,
però hem
de fer-ho
malgrat
totes les
dificultats
i des de
l'Ajuntament
treballem
en aquesta
direcció.
De fet,
hi ha
paràmetres
objectius
que ens
permeten
afirmar
que Tarragona
després
de quatre anys
ha millorat,
aixi ho diuen
també
els ciutadans
en totes
i cadascuna
de les
enquestes
que coneixem.
I això és important
tenint en compte
l'actual
context
de crisi
econòmica
que estem vivint
i que afecta
fins i tot
l'estat d'ànim
i les respostes
de moltes
de les enquestes.
No els llegiré
l'estat
d'obres
realitzades,
no els vull
avorrir.
A la pantalla
poden veure
algunes d'elles,
centrarem
però,
això sí,
el discurs
en conceptes
i amb idees.
La relació
sintètica
està claríssima,
tabacalera,
escales mecàniques,
millora dels barris,
més de 250
empreses creades
amb el suport
de l'IBI d'empreses,
escola oficial
d'idiomes iniciada,
la rama de Camp Clar,
el camí
de la coma,
en fi,
tantes i tantes
realitzacions
que podíem esmentar
en aquest moment,
però que en una conferència
crec que no és
de rebut fer-ho.
Tarragona
és avui
una ciutat
sense crispació
política.
Ara fa uns dies,
al ple
d'aprovació
del POUM,
vam poder
visualitzar
una fotografia
perfecta.
I ho dic
sincerament.
Govern i oposició
fèiem
l'aprovació
per unanimitat
del POUM,
amb el suport
d'aquells
ciutadans
que fa quatre anys
veien perillar
la seva llar,
també dels inversors
i també
de molts professionals
que ens han animat
durant tot aquest temps
a tirar endavant
aquest instrument.
permeti'm que faci
un parèntesi
a la conferència
i sé que no és
massa habitual
i fer un parèntesi
per reconèixer
els membres
de l'oposició
el que han fet.
Han sabut
reconèixer
i ho han dit
explícitament
en els actes
del ple,
l'errada
que ho van cometre
en el seu dia
i han rectificat
donant suport
en aquest instrument
al POUM
que d'aquesta manera
ja no és
el POUM
de l'alcalde,
ja no és
el POUM
del partit
dels socialistes
o d'Esquerra Republicana,
és el partit,
és el POUM
de tots,
és el POUM
de tota la ciutat.
És en moments
com aquests
que els dic
que clarament
te n'adones
que l'activitat
política serveix
realment
per a resoldre
els problemes
de la gent.
És
quan la política
justament
adquireix
el seu
sentit
més noble
i et sents
els hi ben
asseguro
satisfet,
útil
i orgullós.
Tarragona
és també
ara socialment
una ciutat
més diversa
a la qual
hi ha
habitants
de 130
nacionalitats
i tot i així
no hi ha
problemes
greus
de convivència.
Els programes
socials
també han funcionat
clarament.
Hem fet un esforç
en tots els aspectes,
en polítiques
socials
i en polítiques
de convivència
i aquesta fenya
ha donat
també
clarament
els seus
fruits.
No hem
arribat
a la perfecció,
òbviament,
això és cert,
però crec
fermament
que ens podem
donar
per satisfets
amb els
avenços
ja
materialitzats.
S'ha treballat
molt
i se n'ha
parlat
poc.
El cop
de la crisi
ens ha deixat
amb menys
mitjans
materials
i per contra
amb més
necessitats
socials.
Hem funcionat
i en polítiques
socials
hem fet
tot allò
que poden
veure
en aquesta
pantalla.
Remodelat
els centres
cívics,
construït
llars de jubilats,
creat
llars d'infants,
la nova
omac
de ponent
per acostar
les oficines
municipals
als ciutadans,
en fi,
i un llarg,
etcètera,
fins a acabar
amb l'atenció
personalitzada
a situacions
crítiques,
familiars
que es donen
dia a dia
i que no
afecten només
a les capes
més
populars
o de rentes
més baixes,
sinó que
ja han començat
a afectar
des de fa temps
a capes
que fins ara
consideràvem
mitjanes.
Deixi'm,
però,
destacar una
de manera
molt especial
de la qual
em sento
molt orgullós
i amb la que
hem estat
pioners
en aquesta ciutat
i que està sent
copiada
a moltes
ciutats
de l'Estat.
l'autobús
gratuït
per als
escolars
amb edat
d'escolarització
obligatòria,
unit també
a la gratuïtat
del bus
per als jubilats
i pensionistes.
Suposa
que aquests
grups
han gaudit
de 3,3
milions
de viatges
gratuïts
i això
representa
el 34%
del total
d'usuaris
de l'autobús
municipal.
Amb això
no només
hem contribuït
a mimbar
les despeses
de rentes
generalment
no massa altes,
sinó que
estem fent
una tasca
clarament pedagògica
en els nens
perquè s'acostumin
a autoritzar
el transport públic
i en els pares
perquè acompanyin
els nens
a utilitzar
aquest transport públic.
Un altre aspecte
del qual
ens podem sentir
satisfets
és
l'educació.
En arribar al govern
vam assumir
molts compromisos
però bàsicament
tres.
L'autobús gratuït
que acabo
d'esmentar,
el compromís
de posar en marxa
quatre llars
d'infants
i la creació
de l'Institut Municipal
d'Educació
de Tarragona
que ha estat
un autèntic
referent
de les millores
de l'educació
en tots els àmbits
a la nostra ciutat.
Com he dit
en el terreny econòmic
la crisi
ens ha colpejat
amb duresa.
Era impossible
esquivar el cop
i lamentablement
els empresaris,
els treballadors,
els funcionaris,
els ciutadans
en general
n'hem patit
les conseqüències.
Davant d'aquesta situació
què hi podia fer
l'Ajuntament?
Doncs mirin,
l'Ajuntament
podia actuar
en l'ordre fiscal
i ho ha fet.
Podia actuar
en l'ordre social
i ho ha fet.
Podia actuar
finalment
amb iniciatives
que augmentessin
l'activitat econòmica
i també ho ha fet.
Hem actuat
decididament
en els tres fronts.
Pel que fa
a l'àmbit fiscal,
l'Ajuntament
que també ha vist
reduïts
com totes les administracions
els seus ingressos
en minvar
l'activitat econòmica,
ha fet un esforç
reduint
la pressió fiscal
a empreses
i ciutadans
en el còmput
dels quatre anys.
Respecte
a la renda familiar
disponible
i aquesta és una data
que m'agradaria
que retinguessin,
la pressió fiscal
ha baixat
en aquest període
més del 24%
i això està
avalat
per dos
gabinets
d'economistes.
Durant l'actual
mandat
hem invertit
també
en l'àmbit social
15,5 milions
d'euros
en polítiques
socials
generals,
en plans
d'ocupació,
en contractar
persones
en situació
d'atur,
en programes
de formació
i en ajuts
directes
a l'ocupació.
I en l'àmbit
de l'activitat
econòmica,
hem generat
obra
i activitat
econòmica
tal i com
havíem consensuat
amb els sindicats
majoritaris
i amb les dues
entitats patronals
al principi
d'aquest mandat.
Gràcies a això,
la taxa
d'atur
a la ciutat
de Tarragona
és del
12,9%,
una xifra
que, òbviament,
ens agradaria
millorar,
però que està
6 punts
per sota
de la mitjana
catalana
i també
és força
més baixa
que la mitjana
espanyola
que hem conegut
precisament
avui aquest matí.
I en això
estic
exposant
clarament
que hem
contribuït
a través
del manteniment
de l'esforç
inversor
en aquests
anys.
Una inversió
que ha suposat
un total
de 298
milions
d'euros
d'inversió
amb obra
pública.
Mai
a la història
d'aquesta ciutat
mai
s'havia fet
ni en aquest
període
ni en un
període
del doble
d'aquest
aquesta quantitat
d'inversions
amb un alt
nivell
d'execució
d'aquests
pressupostos
d'inversió.
Aquí tenen
reflexat
el que ha
generat
tota aquesta
activitat
econòmica.
Les 6.400
actuacions
de la brigada
d'intervenció
ràpida,
les obres
de la tabacalera,
les obres
que començaran
de l'escola
oficial d'idiomes,
les escoles
públiques,
la millora
dels barris
en general,
també,
òbviament,
del serratllo
que s'ha fet
una remodelació
amb profunditat
i important
i que li era
absolutament vital
i necessària,
els plans
d'ocupació,
el corte inglès,
el futur IKEA,
aparcaments
dissuasoris,
escales mecàniques,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Cal reconèixer
que l'arribada
de grans
empreses
com el corte
inglès
també ha col·laborat
a amortitzar
l'impacte
de la crisi
sobre l'ocupació
i en això
també hi han jugat
un paper important
al bon funcionament
del port
i de la indústria
química.
Abans
els he parlat
d'educació
i ara
acabo de fer-ho
d'economia.
Dos àmbits
que estan
cada cop
més estretament
lligats.
Avui dia
cap territori
avança
si no és
un territori
intel·ligent.
L'arquitecte,
urbanista
i sociòleg
Alfonso Bergara
defineix
els territoris
intel·ligents
com aquells
que harmonitzen,
articulen
i equilibren
la competitivitat
econòmica,
la cohesió
i la sostenibilitat
social.
Un territori
intel·ligent
és aquell
que resol
més problemes
dels que genera.
De què serviria
produir
molt del que sigui
industrialment
si finalment
no tenim
la solució
pels residus?
Si finalment
això acaba
originant
un problema
important.
Bé,
aquest territori
podem dir
i Tarragona
ho ha liderat
que és,
comença a ser
i cada cop
ho serà més
allò que en diem
o que hem de dir
un territori
intel·ligent.
Així doncs,
el concepte
de territori
intel·ligent
obliga a ser
necessàriament
innovador
i a relacionar
diferents
factors socials,
econòmics
i urbanístics.
Així,
des de l'Ajuntament
ajudem a impulsar
aspectes
com la recerca,
el desenvolupament
o la innovació
o la relació
entre ciència,
tecnologia,
empresa
i societat.
Aquí hi juga
un paper capdalt
la nostra universitat,
la Universitat
Rovira i Virgili,
amb elements
tan destacats
com el futur
parc científic
i tecnològic,
l'Institut
de Paleontologia
Humana
i Evolució
Social,
l'Institut
Català
d'Investigació
Química
o l'Institut
Català
d'Arqueologia
Clàssica
o el Campus
d'Excel·lència
acabat d'aconseguir
fa molt poc
per part
de la nostra
universitat
o el recentment
innovat
divendres passat
Centre
Tecnològic
de la Química
de Catalunya.
Anem pel camí
correcte
i es veurà
en la nostra
planificació
estratègica.
I si aquests
exemples
que acabo
d'esmentar
són una clara
mostra
de la bona
feina feta,
els puc ben assegurar
que cada vegada
tindrem resultats
més sòlids
si no
variem
el rum
si no
desviem
el timor.
És bo
que sectors
econòmics
importantíssims
per Tarragona
com la indústria
química
hagin començat
de fet
ja ho han fet
a sortir
de la crisi
i que el port
segueixi
invertint
i creixent
com ho ha fet
fins ara
perquè actuen
com autèntics
motors
de desenvolupament
o que el turisme
també ho faci
de manera
decidida
amb nous vectors
d'activitat
turística
com són
els creuers
la cultura
o com a conseqüència
dels Jocs
del Mediterrani
el turisme
esportiu
o el turisme
d'estats
de federacions
i seleccions
internacionals.
La projecció
de Tarragona
hem parlat molt
de la projecció
de la nostra
ciutat
i és que
avui dia
en l'era
de les xarxes
socials
i d'internet
està clar
que
si no tens
notorietat
no existeixes.
La projecció
de Tarragona
no ha de ser
però
només
una paraula
bonica
una expressió
afortunada
encara que
buida
buida
de contingut.
La projecció
ens permet
relacionar-nos
amb el nostre
territori
més proper
i establir
relacions
beneficioses
amb territoris
més allunyats
alhora
que guanyar
també
clarament
notorietat.
En aquest sentit
s'ha avançat
i molt.
Tarragona
és ara
més capital
que mai
i ser capital
no és
tenir un títol,
no és
portar una etiqueta.
Ser capital
és
actuar
com a capital
i exercir
la capitalitat.
I Tarragona
ho està fent
i ho està fent
de manera convençuda
i a més a més
ho fa
de manera
generosa
i cooperant.
Tenim
més projectes
compartits
amb el territori
que mai.
A banda
dels ja clàssics
l'aigua,
els residus,
el transport públic,
alguns projectes
d'infraestructures,
podem esmentar
els comunicatius,
iniciatives
com el Consorci
Tàrrecorromana
o les relacions
mantingudes
amb els pobles
i ciutats
del nostre entorn
i que ens fan
liderar
iniciatives
en benefici
de tots.
Així ho hem vist
en els darrers dies
amb la candidatura
dels Jocs
Mediterranis
del 2017.
Afortunadament
2017
i no 2013.
Parèntesi
llarg
i somriure
sincer,
no un somriure
d'aquests
circumstàncies.
Que avui
tenim
aquests jocs
més a prop
que mai,
com deia l'altre dia
dilluns
el president
del Comitè Olímpic
Espanyol.
Els Jocs Mediterranis
del 2017
no són
una simple
competició esportiva,
que ho és
i essencialment
ho és,
però no són
una simple
competició esportiva.
Són també
i sobretot
un projecte
de territori
que inclou
11 subseus
i moltes
derivades
econòmiques,
a part
d'una gran
tasca de coordinació
de tots els esforços
de les administracions
implicades.
Contribueix
també
a la projecció
de Tarragona,
com poques vegades
s'ha vist,
un teixit esportiu
molt ric
amb entitats
grans
com el Club
Gimnàstic,
amb qui ahir
celebravem 125 anys
de manera molt divertida
però solemne,
el Club
Natació
Tarraco,
el CBT,
l'ADT,
el Club
Vòlei
Sant Pere i Sant Pau,
el Club
Ciclista
Camp Clar
i un llarg
llistat
de clubs
esportius
des dels més grans
fins als més petits
amb els quals
hem col·laborat
i seguirem col·laborant
de manera
molt estreta.
Voldria
referir-me
també
a un projecte
perquè no diguin
que només
destaco
aspectes positius
que
dissortadament
no ha tingut
el resultat
que tots
desitjàvem,
la candidatura
a Capital
Europea
de la Cultura
2016
on competíem
amb 15
potents
ciutats
espanyoles
més.
No va poder ser
per 10
d'aquestes 15
però malgrat
no haver aconseguit
el resultat
que volíem
podem estar
i estic
sincerament
orgullós
de la feina
feta
perquè el projecte
va aconseguir
una àmplia
mobilització
de voluntaris
i també
del món cultural
i també
un reconeixement
d'experts
que participaven
en aquell
jurament
jurat internacional
un suport
decidit
i clar
també
del nostre
territori
i la designació
com a conseqüència
o com a derivada
més immediata
de Tarragona
com a capital
catalana
de la cultura
l'any 2012
i també
perquè ara tenim
per primera vegada
un full de ruta
en matèria cultural
i l'estem seguint
i se'n comencen
a veure
els resultats.
La projecció
de Tarragona
ha anat
molt més enllà
ens hem explicat
el món
i hem notat
clarament
aquesta notorietat
candidatura
capital cultural
europea
ja ho hem dit
jocs del Mediterrani
etapes de la volta
a Espanya
no només
com a un fet esportiu
sinó com a un fet
econòmic
de dinamisme
dels nostres sectors
turístics
i també
de projecció
de la ciutat
xarxa
ciutats
AVE
xarxa
Fermet
que com saben
és la xarxa
de ciutats
i iniciatives
privades
que volen
potenciar
aquest eix
mediterrani
que va des
dels Jazeiras
fins a
Copenhague
i que estem treballant
totes les administracions
i entitats
conjuntament
xarxa
de ciutats
patrimoni
mundial
per l'UNESCO
el guardó
golden star
de la Unió Europea
la millor iniciativa
ciutadana
pública
pels jocs juvenils
europeus
i un llarg
etc.
Amb la candidatura
a Capital Europea
de la Cultura
2016
la candidatura
als Jocs
del Mediterrani
2017
i tot el que
acabem de dir
es completa
un gran cicle
de projecció
exterior
de la nostra ciutat
que ha de
continuant
aquests propers
quatre anys
i fins al 2017
amb grans
esdeveniments
d'àrbit
internacional
voldria
plantejar
ara
un altre tema
no menys
important
en aquests
quatre anys
la relació
de Tarragona
la relació
de l'Ajuntament
de Tarragona
amb les administracions
de la Generalitat
i de l'Estat
aquí podíem afegir
també
amb la Unió Europea
amb la que
hem col·laborat
molt
en matèria
de sostenibilitat
ser un dels primers
ajuntaments
que signa
el Pacte
d'Alcaldes
per la Sostenibilitat
o amb iniciatives
ciutadanes
guardonades
com hem vist aquí
o acollint-nos
a fons
FEDER
o
estant present
en les grans
decisions
que afecten
a les regions
i a les ciutats
d'Europa
a la Unió Europea
però
em centraré
en explicar
bàsicament
les relacions
amb la Generalitat
i amb l'Estat
sempre
es pot esperar
més
de qui més
et pot esperar
et pot donar
vostès saben
perfectament
que els ajuntaments
som institucions
que estem patint
com ningú
l'escassetat
de recursos
econòmics
i financers
no cal dir
que en aquest paper
que en aquest sentit
juga un paper
molt important
el fet d'obtenir
la complicitat
i el suport
d'altres administracions
i Tarragona
pot dir
que aquests
quatre anys
han estat
una etapa
en què el diàleg
ha primat
per sobre
de l'enfrontament
amb les institucions
una etapa
en què hem
mantingut
bons resultats
per la nostra
ciutat
les dades
així ho demostren
l'Estat
ha invertit
a Tarragona
més de
325 milions
d'euros
que han servit
per finançar
diferents projectes
del Plan Zapatero
així
com altres projectes
com els que
vostès
poden veure
a la pantalla
més recursos
que en els darrers
deu anys
i per fi
hem materialitzat
també
la cessió
del Banc d'Espanya
aquí poden veure
alguna
de la relació
de les coses
que en aquest moment
estan en marxa
o ja s'han fet
també
de la Generalitat
hem aconseguit
per Tarragona
un suport
de més de
211 milions
d'euros
que han estat
destinats
a plans
ocupacionals
o acollint-se
a la llei de barri
a projectes
desenvolupats
com el Pla Integral
de la Part Alta
o el Pla Integral
de Camp Clar
entre molts altres
Aquesta bona
sintonia
queda reflectida
en el fet
que amb l'anterior
govern
de la Generalitat
tots els seus
membres
van passar
per Tarragona
i es van comprometre
d'una manera
o d'una altra
a tirar endavant
allò que necessitàvem
i avui
amb un govern
d'un altre color
polític
bona part
dels seus integrants
ja han passat
també
per la nostra ciutat
o he tingut
contactes avançats
amb ells
i he de dir
que van
en general
també amb la bona direcció
diàleg
i cortesia
són la base
d'una relació
que no ens va impedir
però
reclamar els primers
quan va ser necessari
i que no ens impedirà
tampoc
reclamar l'actual govern
quan es consideri
que les necessitats
de Tarragona
no són ben ateses
però per damunt
de les xifres
la relació
amb altes administracions
ha servit
en aquests quatre anys
per a desencallar
projectes
que semblaven
eternitzats
i que ens han permès
visualitzar
acords
i trobades
que podien ser
fa uns anys
difícilment
imaginables
ara fa uns mesos
vam compartir taula
l'Estat
la Generalitat
l'Ajuntament
incluent-hi també
els partits
de l'oposició
i diferents sectors
socials i econòmics
de Tarragona
i tots vam coincidir
en assenyalar
les infraestructures
ferroviàries
que necessita
la ciutat
i acordar-ne
les prioritats
actualment
vostès saben
que
que a DIF
ha adjudicat
ja
la construcció
del pas
per sota
la plaça
dels carros
i s'inicia
aquest mateix mes
la seva construcció
i també
la inversió
en una estació
de ferrocarril
a l'alçada
del que Tarragona
es mereix
i no del que
Tarragona ha tingut
al mateix temps
podem parlar
del complex
de Bacalera
el qual
ja s'hi està
treballant
i ben aviat
en podem veure
els primers
resultats
públics
i amb equipaments
tenim tancat
i ho anuncio
gairebé
com a primícia
un conveni
per la gestió
patrimonial
de Tarraco
entre la Generalitat
el Ministeri
de Cultura
i l'Ajuntament
de Tarragona
així com l'acord
que ja fa mesos
que tenim
a la cuina
d'un real
patronat
per la gestió
de tot aquest
patrimoni
que és una novetat
molt important
i que comptarà
amb la presència
de la Universitat
de l'Arcabisbat
i de tots aquells
propietaris
i factors
fonamentals
amb la gestió
i conservació
del patrimoni
en la nostra
ciutat
i en el nostre
territori
i això
sense oblidar
que s'està
duent a terme
l'estudi
pel soterrament
de la via del tren
que inclou
la façana marítima
i que abans parlàvem
amb el president
del col·legi
està aquí
en definitiva
en la relació
entre l'Ajuntament
i les altres
administracions
han funcionat
dues idees
clau
diàleg
i també
programació
sovint
ha servit
com a frase
recurrent
l'afirmació
que Tarragona
era una ciutat
de projectes
permanentment
inacabats
o senzillament
que Tarragona
era una ciutat
de projectes
en tot cas
això és menys cert
avui
que ahir
malgrat la crisi
avui no hi ha
cap gran projecte
ni cap projecte
fonamental
dels que estaven pendents
en iniciar
el nostre mandat
que no estigui
o resol
el seu procés
fins a esdevenir
una realitat
palpable
i al servei
de la ciutat
he de reconèixer
però
que no totes les coses
al llarg
d'aquests quatre anys
ens han produït
satisfacció
per exemple
la llei
de bagueries
sens dubte
el pitjor moment
del mandat
perquè ens van
fer perdre
massa temps
i esforços
i també
perquè no va ajudar
ni a cohesionar
ni a fer avançar
realment
el territori
malgrat això
de tot
a la vida
se n'ha d'estreure
lliçons
la primera
és que els ciutadans
de Tarragona
van reaccionar
amb unanimitat
i amb contundència
davant
del que entenien
que els afectava
negativament
com a ciutat
la segona lliçó
és que
en ocasions
les forces polítiques
no tenim
i ho dic
en primera persona
la plural
la capacitat
d'actuar
seguint només
els interessos
dels ciutadans
en aquest sentit
he de confessar
que un moment
especialment dur
per mi
va ser
haver de discutir
tot sol
el Parlament
de Catalunya
i anar-hi
per defensar
les esmenes
de la llei
de vegueries
presentades
per més de 4.000
tarragonins
i tarragonines
i vaig anar sol
sense el suport
de les altres forces
polítiques
de l'oposició
que després
i fora de seu
parlamentària
van voler
trobar justificacions
per proclamar-se
defensors absoluts
del tarragonisme
i de la capitalitat
de la nostra ciutat
però la realitat
és que la solitud
del Parlament
se'n feia més dura
perquè ni entenia
ni encara
avui entenc
com es poden
oblidar els compromisos
que escassos dies abans
havíem
contret públicament
però
malgrat hagi estat
una experiència
col·lectiva
de la qual
en repetides ocasions
he afirmat
que el més intel·ligent
fora guardar la llei
en un calaix
i passar pàgina
el cert
és que encara
hi ha una altra lliçó
que es pot estreure
d'aquest assumpte
la ciutat
la nostra ciutat
va presentar
un gran dossier
de defensa
del seu posicionament
en seu parlamentària
i va demostrar
amb dades reals
que Tarragona
no és només
la capital política
o administrativa
sinó també
i no sé què és
menys important
la capital real
del territori
que ens envolta
i la discussió
ens va fer valorar
encara més
la nostra posició
i les nostres
possibilitats
passar de l'escalfor
del debat
i un cop
vist el resultat
sincerament
algú pensa
que
els d'aquí
o els de fora d'aquí
dubtin
que Tarragona
és capital
en ocasions
des de la distància
s'aprecia
clarament
allò que des de l'interior
no s'arriba
a veure
amb claretat
cal tenir
perspectiva
les grans
marques
comercials
que arrisquen
en la seva
inversió
saben
perfectament
què fan
quan
trien
i es cullen
Tarragona
però a més
de les grans
marques
comercials
també hi ha
moltes
empreses
estratègiques
de diferents
sectors
econòmics
que estan triant
aquesta mateixa opció
Tarragona
és avui
més capital
comercial
econòmica
i política
del que ho era
ara fa 4 anys
i ja els anticipo
que seguiran
arribant
bones notícies
però que
jo dic pels periodistes
la prudència
i la discreció
m'obliguen
a callar
en aquest moment
i si el cort
inglès
o IKEA
ens ajuden
a considerar-nos
com a capital
econòmica
i comercial
també resulta
fonamental
el nostre
comerç
tradicional
que malgrat
les dificultats
s'està especialitzant
s'està modernitzant
s'està associant
i està millorant
en professionalitat
i servei
partint
com no
de la major
inversió
que s'haurà realitzat
en obra pública
en aquest mandat
al mercat central
hi ha un altre tema
que ens preocupa
molt
i ens preocupa
quan ens van fer càrrec
del govern municipal
la reforma
de l'administració
volíem agilitzar-la
l'any passat
en aquest mateix marc
en aquesta mateixa
conferència
els vaig mostrar
una diapositiva
en què dèiem
que la maquinària
era lenta
era justament
aquesta
diapositiva
que tenen vostès
aquí
del remolcador
estirant
d'un gran vaixell
avui
reconec
que la maquinària
no té la velocitat
que nosaltres
li volíem
i li volem donar
encara
que ha millorat
això sí que és cert
hem avançat
però no tant
com volíem
ni tant
com és necessari
malgrat haver posat
en marxa
la carpeta
de serveis
i tràmits
i tràmits
que és una eina
online
que permet
realitzar consultes
i obtenir
i presentar documentació
i que facilita molt
determinades gestions
però
seguim
trigant massa
en resoldre
llicències
permisos
autoritzacions
i qüestions
que requereixen
i exigeixen
més agilitat
en ocasions
els polítics
no connectem
prou
amb els ciutadans
és com si
visquéssim
en un món
de debats
entre nosaltres
d'acusacions
mútues
de rèpliques
i contrarèpliques
i ens oblidem
d'una pregunta
fonamental
què ens demanen
els ciutadans?
què esperen
de nosaltres?
per sort
quan ets alcalde
la realitat
et recorda
aquesta pregunta
cent vegades
cada dia
i la resposta
és clara
la gent
vol carrers
nets
i ben il·luminats
jardins
endreçats
que l'aigua
arribi amb seguretat
a totes les cases
que hi hagi
més seguretat
que els autobusos
funcionin
que els funcionaris
els atenguin
i la porta
del despatx de l'alcalde
estigui oberta
de bat a bat
en aquest sentit
he intentat sortir
de l'aïllament
propi del despatx
i ho he fet
com vostès saben
viatjant amb bus
contactant a diari
amb molta gent
llegint contes
amb escoles
contactant amb gent
de totes les fórmules
possibles
i amb tots els formats
possibles
vivint per tant
dia a dia
dia a dia
inclús els diumenges
i els dissabtes
la ciutat
de fet
he complert
i sí que ho puc dir
amb el meu compromís
d'estar
més temps
amb la gent
que el despatx
el 90%
del meu temps
el passo
fora del despatx
hem col·laborat
i debatut
enriquidorament
amb totes les entitats
veïnals
de la ciutat
que aposten
i que aporten
propostes
pels ciutadans
i que ens són
molt útils
per contrastar
opinions
i per contrastar
projectes
si fa 5 anys
ho tenia clar
des de fa 4 anys
encara tinc més clar
que aquesta
és la meva obligació
i la del meu equip
em sento
satisfet
del treball
que s'ha fet
avui tenim
una brigada
d'intervenció ràpida
que funciona
extraordinàriament
uns autobusos
amb més freqüència
i línies
60 agents
de la Guàrdia Urbana
actius
més oferta
cultural
hem baixat clarament
els fets delictius
45 fets delictius
a Tarragona
davant de la mitjana
catalana
que és 55
o l'espanyola
que és 65
tenim un senat
participatiu i útil
tenim més equipaments
tenim 8 quilòmetres
de carrers nous
i molts més
d'arranjats
tenim una il·luminació
pública més sostenible
i tenim
més interès
pels barris
sense oblidar
la importància
del centre
de la ciutat
Tarragona
avui
és una ciutat
amb moltes menys
barreres
arquitectònics
o amb més
semàfors acústics
o
hem pensat
i hem treballat
la feina
pels malalts
mentals
perquè és una prioritat
la supressió
d'aquestes
barreres
i perquè és una prioritat
facilitar la vida
quotidiana
a les persones
amb discapacitat
i en un altre ordre de coses
hem de dir
que tenim
més de 648
noves places
d'aparcament
i encara n'hi haurà més
perquè el futur
immediat
ens durà
a crear més places
al passeig Torroja
acabarem
encara que algú no s'ho cregui
el pàrquing
de Jaume el primer
el seminari
el mercat
el passeig de Sant Antoni
ja hem consolidat
els aparcaments
dissuasoris
a les entrades
de la ciutat
i ara potenciarem
l'aparcament
al centre
i a la part alta
a més
hem rescatat
la concessió
de tres aparcaments públics
això representa
que la ciutat
compta
ja
amb
1.333
37
perdó
places públiques
d'aparcaments
més
i tot
a més a més
baixant els preus
en el darrer any
perquè en definitiva
el més important
moltes vegades
no són
les grans obres
sinó
les petites coses
que faciliten
el dia a dia
dels ciutadans
per això
em sento més orgullós
de les obres
que la gent
utilitza
i necessita
de manera quotidiana
ningú qualificaria
de gran obra
les dues escales
mecàniques
que hem fet
que uneixen
la part baixa
i el centre
de la ciutat
però
des que estan
en funcionament
ja les han utilitzat
més de
1,3 milions
d'usuaris
per tot plegat
coincidiran
amb mi
que la Tarragona
d'avui
és més habitable
i humanitzada
que la de fa 4 anys
a la conferència
de l'any passat
vaig pronunciar
en repetides ocasions
que havíem passat
d'improvisar
a programar
avui
això ens permet dir
que d'aquí uns dies
presentarem
el Pla
Tarragona 2022
un autèntic
full de ruta
de la ciutat
per als propers
anys
el Pla
2022
no és un document
d'aquest govern
afortunadament
el Pla
2022
és el punt
de trobada
de tota la societat
en l'elaboració
del nostre
gran projecte
de futur
he d'agrair
i molt
el treball
i l'esforç
que ha realitzat
el grup impulsor
format
per les diferents
administracions
pels grups municipals
tots els grups
municipals
i diferents
entitats
de la ciutat
és també
el fruit
de la participació
de tota la societat
a través
de la seva opinió
i propostes
és per tant
un projecte
col·lectiu
que m'agradaria
que davant
la propera
campanya electoral
i ho dic
molt seriosament
totes les candidatures
incorporeixin
als seus programes
compromisos
al respecte
ja els anticipo
que jo
em comprometo
a fer-ho
i ho faré
seguint
amb l'esquema
de les conferències
d'àrees anteriors
ens tocaria
explicar
les meves
propostes
de futur
però vull ser
fidel
al meu compromís
expressat
al principi
d'aquesta conferència
i he promès
que no faria
un míting
i per tant
no ho faré
perquè
estant com estem
en un moment
preelectoral
com aquest
el format
serà un altre
ja els anuncio
ara
i queden
invitats
que el dia
11 de març
el tinglado
número 1
del port
posarem
davant de tothom
les grans
propostes
de futur
per la nostra
ciutat
no obstant
això
si vull deixar clar
que el futur
de la ciutat
requereix
com dèiem
programació
requereix
confiança
en nosaltres
mateixos
requereix
il·lusió
i requereix
realisme
estem treballant
en projectes
molt importants
com el
tramvia
però el tramvia
no s'improvisa
de la nit al dia
i és un rodoli
fàcil
cal fer-ho
bé
estudiar-ho
parlar-ho
negociar-ho
mantenir-nos
fers
amb les administracions
que l'han de dur
endavant
i treballar
també
amb els sectors
privats
per fer-ho
possible
estem parlant
també
de manera
avançada
del corredor
mediterrani
vital
i insisteixo
és una
infraestructura
fonamental
pel nostre
territori
per la ciutat
pel port
però també
pel conjunt
del territori
és el camí
que ens ha de connectar
amb els jazires
i ens ha de connectar
amb el centre
i nord d'Europa
això també requereix
treball
treball
i treball
fins que el veiem fet
o el soterrament
de les vies del tren
en què ens hi referíem
fàcil de dibuixar
de fet ja ho està
en els instruments
de planejament
en el POUM
en el pla parcial
territorial
en el pla director
del sistema central
del camp
però
molt més difícil
de projectar
i encara més
de finançar
però possible
i per tant
també es necessita
la mateixa fórmula
que abans
treballar
treballar
i treballar
fins a veure-ho
fet
o transformat
en realitat
i vaig acabant
tot governant
sap
que la visualització
del treball
requereix
uns vuit anys
per programar
pressupostar
contractar
i realitzar
i realitzar
o construir
nosaltres estem
gairebé
a la meitat
d'aquest període
encara no hem
arribat a completar
ni els quatre anys
però ja es pot
visualitzar
bona part
d'aquesta obra
de la que he parlat
em puc imaginar
ja
en els propers
quatre anys
una Tarragona
amb el mercat
acabat
amb el Teatre Tarragona
a plerendiment
amb l'escola oficial
treballant
en el pàrquing
de Jaume I
en funcionament
amb el soterrament
de les vies del tren
ja en obres
en les obres
de la ciutat esportiva
i els Jocs del Mediterrani
2017
o les obres
del Gran Museu Nacional
Arqueològic
em sento satisfet
d'haver dirigit
un govern
valent
ferm
compromès
eficaç
realista
i també il·lusionat
i no hem perdut
ni un mil·límetre
d'il·lusió
d'ençà
de fa tres anys i mig
l'any passat
a la meva conferència
vaig dir
que aquesta
és una dècada
decisiva
cada dia
n'estic més convençut
però també
com deia Roosevelt
el futur
pertany
a aquells
que creuen
en la bellesa
dels seus somnis
i a Tarragona
en tenim de somnis
i són
atractius
i fascinants
el futur
per als valents
és oportunitat
per als febles
o als dubitatius
significa
l'inabastable
i Tarragona
és valenta
som valents
però també realistes
encara queda
molta feina
per fer
toquem
de peus a terra
i precisament
perquè estem
en un moment
econòmic
difícil
marcat
per l'austeritat
cal que cerquem
solucions noves
a situacions
noves
cal que construïm
nous horitzons
aplicant
creativitat
i rigor
permetin-me
per acabar
aquesta conferència
fer una clara
declaració
de confiança
amb la nostra ciutat
en definitiva
vull fer una declaració
de confiança
amb vostès
perquè les ciutats
les fan
les persones
i Tarragona
i Tarragona
ha demostrat
al llarg
dels seus
més de 2.000 anys
d'història
que és una ciutat
extraordinària
i no ho ha demostrat
només
en els moments
heroics
com en el 16 de 1811
el bicentenari
del qual
celebrarem
en aquests dies
ho ha demostrat
també i sobretot
en aquests quatre anys
en els quals
ha plantat cara
a la crisi
en els quals
ha superat
els reptes
que tenia pendents
i es presenten
davant
un futur
davant del seu futur
amb il·lusió
i projectes sòlids
estic confiat
que la ciutat
em donarà
la seva confiança
per revalidar el mandat
i estar aquí
l'any vinent
amb tots vostès
permeti'm
aquesta immodèstia
és un orgull
ser alcalde
de la nostra ciutat
comptar amb l'equip
amb el que he compartit
aquests quatre anys
i tenir com a conciutadans
els tarragonins
i les tarragonines
a tots ells
i a tots vostès
els vull traslladar
el meu
més sincer agraïment
i acabo
amb una frase
que repeteixo sovint
i que s'ho escric
amb rotunditat
una frase
que he dit sovint
als inversors d'aquí
i als de fora
i és la que veuen
amb aquesta imatge
apostar per Tarragona
és guanyar
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies