Seguim en aquesta cinquena hora del programa.
Encara que sigui de manera breu,
volem preguntar-li a un expert per una de les notícies del dia.
En fi, ja es va anunciar ahir, avui apareix a tota la premsa.
És la decisió del govern de la Generalitat
de suprimir l'impost de successions.
O gairebé, perquè tampoc és total la supressió d'aquest impost.
Per això, a aquesta hora del matí,
volem saludar l'advocat Antoni Sales.
Ell és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona
i segur que ens podrà aclarir, com a mínim,
algun dubte o algun concepte
en relació a aquesta reforma de l'impost de successions.
Senyor Antoni Sales, bon dia.
Molt bon dia.
Què és exactament el que ha aprovat el govern de la Generalitat
i quin efecte pràctic tindrà entre els ciutadans?
El govern de la Generalitat,
en l'ús de les facultats que té conferides i que té delegades,
el que ha fet és suprimir una part de l'impost de successions
que afecta exclusivament el gran departamentiu,
que seria el matrimoni i els fills.
O sigui, deixa persistent la resta de l'impost
i només modifica aquella part que afecta el que és el conjuger o els fills.
O sigui, seria primer i segon grau.
I deixa subsistents el tercer i successius graus.
En definitiva, es tracta d'una reducció parcial
que afecta un sector important de la població.
Quan es parla de totes maneres d'una bonificació del 99% de la quota,
què vol dir exactament això?
Sí, significa que la Generalitat no té facultat per suprimir totalment l'impost,
només pot regular el que és la seva recaptació,
i d'aquesta forma, no només la Generalitat, sinó altres autonomies,
el que fan és bonificar amb un 99%, que gairebé és una bonificació total,
perquè, per ho repetir, no pot suprimir l'impost,
que l'impost només el podria suprimir l'Estat.
El que pot fer és recaptar.
I d'aquesta forma, el que ve a fer és dir,
d'acord, com que jo tinc la capacitat, segons la Constitució,
per recaptar aquest impost, el bonifico amb un 99%.
Es manté, però, de totes maneres, l'impost,
tal com estava amb la relació familiar que s'anomena de tercer grau, no?
Que aquí es parla, bàsicament, d'oncles, nebots, germans...
És així?
Correcte. És tercer i posteriors graus.
O sigui, només deixen accents o pràcticament accents de l'impost
a el que serien els graus més pròxims amb el causant,
que serien, com estava dient, la dona o el marit,
i els fills, que serien el segon grau, primer i segon grau.
A vostè li sembla correcte, més enllà de la disposició,
de la voluntat política que, en fi, havia expressat, en aquest cas,
el govern de Convergència i Unió,
que ho havia expressat en la campanya electoral,
li sembla una mesura correcta?
Perquè, a més a més, aquest és un argument que s'ha donat,
ens situa en una situació més similar
a la d'altres comunitats autònomes de l'estat espanyol?
Bé, segurament aquesta és una de les discussions més apassionants
que hi ha dintre del món del dret, no?
Perquè, segons la justificació molar o intel·lectual de cada persona,
ja sigui des d'una vessant progressista
o des d'una vessant més conservadora,
segur que trobarem justificacions de tota mena
per justificar o no la supressió o no de l'impost.
D'aquesta forma, des d'un punt de vista potser més progressista,
sembla que sigui relativament injust
que l'Estat, o en aquest cas la Generalitat,
no pugui pessigar d'alguna forma
aquestes grans herències
que el que fan és perpetuar-se de pares a fills.
i des d'un punt de vista conservador
també sembla lògic que una persona
que ha fet una sèrie d'estalvis al llarg de tota la vida
i que ja ha contribuït amb l'impost sobre la renda
no tingui que tornar a pagar una altra vegada
un impost que, en definitiva, és un doble impost.
I més, tenint en compte
que aquest impost, tal com està configurat avui per avui,
només el paguen al tram mitjà de la societat,
m'explicaré.
Les persones que malauradament no tenen molts ingressos
o que tenen uns ingressos limitats
o gairebé tenen accent a la seva herència.
Per al contrari, les grans fortunes
ho tenen tot instrumentat
a través de societats que estan accentes d'impostos.
Llavors, en definitiva, el que passava a Catalunya
és que el sector mitjà o la classe mitjana
és qui realment està pagant aquest impost.
I la Generalitat amb això el que està buscant és
que com que la recaptació que hi havia
per aquest impost a Catalunya,
que és una recaptació relativament baixa,
el que estem parlant és que el càlcul que fa la Generalitat
és de només 100 milions d'euros,
una quantitat molt petita, no?
Doncs intenta d'aquesta forma
equiparar-se a la resta d'autonomies
que ja tenien regulat.
O sigui, des d'aquest punt de vista,
a mi em sembla lògic i just
que la Generalitat hagi pres una mesura
d'equiparació de la resta d'autonomies
que sembla absolutament injusta mantenir-la, no?
Del que deia fa un moment,
doncs, Són Sala també es desprèn,
i Anxo ho explicava,
i també ho hem conegut per altres vies,
que, clar, les grans fortunes,
és a dir, les classes més benestants,
tot aquest tema no els hi afecta,
perquè tot això ja ho tenen a través de societats.
Clar, correcte.
De fet, aquest impost,
a Europa tenim la mateixa complicació,
perquè també a la resta de païs
s'està discutint aquest tema,
aquest impost, a la mana li diuen
l'impost del tonto,
perquè aquella persona que no té prous mitjans
com per arribar a tenir assessors o muntatges
que permetin l'alusió legal d'aquest impost,
l'han de pagar.
I per això, certament,
afecta a un sector molt concret de la població.
I torno a repetir que estem parlant
d'una recaptació que penses reduir la Generalitat
de 100 milions d'euros.
I perquè la gent pugui entendre el volum d'això,
l'Estat, amb la mesura dels 400 euros famosos
o la supressió de l'impost de patrimoni,
estava pensant recautar o gastar-se
20.000 milions d'euros.
O sigui, estem parlant de coses
amb les metàtudes absolutament diferents.
Una pregunta pràctica,
en fi, potser és una banalitat o una anècdota,
però quan estem parlant, per exemple,
de familiars de primer grau
i que, per tant, tenen aquesta afectació
en el canvi de l'impost,
però que estan residint
en comunitats autònomes diferents,
què passa?
Doncs, clar,
que segons la comunitat en què residies,
tenies una tributació o una altra.
Això és el que es considerava absolutament injust.
I tenint en compte que, a més a més,
en moltes situacions,
la vivenda ja estava exenta
i la societat familiar també estava exenta.
O sigui que, en definitiva,
una persona que li visa Alcanar
o que li visa a Ull de Cona
o que li visa a Vinerós
que la diferència és de 20 quilòmetres,
la tributació era radicalment diferent.
Clar, però, per exemple,
un exemple pràctic,
si el pare fa una successió a un fill,
si el pare viu a València,
es tributarà com hi ha a València,
encara que el fill visqui a Catalunya,
per posar un exemple, no?
Clar, clar, s'han d'aplicar les regles de territorialitat que es diuen.
O sigui, s'ha d'haver el domicili de Cal Sant
i el domicili d'Areu Passapiguer, exactament.
I per això, d'aquesta forma,
la Generalitat intenta que, en aquest cas,
que es donava regularment,
les fortunes de Catalunya
no marxessin a altres llocs
per evitar aquesta tributació, no?
I recordem una última cosa,
que és caràcter retroactiu a 1 de gener del 2011.
Sí, a 1 de gener del 2011.
És una qüestió tècnicament jurídica
que planteja dubtes,
però que, en definitiva, apliquen caràcter retroactiu a la norma.
Per què les dubtes, senyor Salas?
Perquè l'aplicació d'una norma
normalment no pot ser de caràcter retroactiu.
Si més no, per establir impostos.
En aquest cas, clar, com que estàs parlant
de la supressió o de la rebaixa d'un impost,
no hi haurà cap persona que digui absolutament res, no?
Però si fos per establir un impost
a caràcter retroactiu, si més no, és qüestionable, no?
Senyor Antoni Salas,
de cada col·legi d'advocats de Tarrona,
li agraeixo molt aquestes explicacions pràctiques
que ens han ajudat una mica més a entendre
aquesta notícia del dia,
aquesta supressió de l'impost de successions
que ha decidit el govern de la Generalitat.
Gràcies.
Molt bon dia. Adéu-siau.
Adéu-siau.