Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Deia fins demà!
Fins demà!
shirt!
Fins demà!
D'intrigui!
Fins demà!
Efes oi!
Deia!
Fins demà!
Em va dir!
瓜Martin Janakka.
Fins demà!
Fins demà!
I dic demà!
Fins demà!
Fins demà!
Defined.
Bona!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estem carton!
retrobat aquesta línia, i el que fem
són la Sound System itinerant, Bona Vista,
Campo Claro, Sant Salvador i la plaça de Raí
final. I aleshores què fareu, doncs, exactament?
Bueno, a la Sound System... Anireu amb un autocar?
Sí. Bueno, un autocar, no,
en una flagoneta, en una flagoneta
d'aquestes de...
de les pel·lícules aquestes
de los madriles, de Santiago
Segura i tot allòs, i llavors
arribaran, ficaran, obriran
la furgoneta, sortirà un cantant,
dos o tres, i faran la Sound System
en uns digis, pinxant i tal, en un equipament
portàtil, i o sigui, una cosa
de guerrilla total, no?, per reivindicar
el que és la música on.
Clar, i començareu a les 6 a Bona Vista,
plaça de la Constitució, després anireu
a Camp Clar, no?,
a l'Avinguda Riu Segre, amb la Corilla,
amb Riu Llobregat, i després hi haurà
una altra actuació a Sant Salvador,
a les 9 de la nit. Per acabar
directament a la plaça de Raí a les 22.30.
També arribareu amb la furgoneta, amb tot el xou?
Sí, suposo. Voleu arribar així a la plaça del
Rei? Suposo que algú arribarà una miqueta
més posat que una altra, però bueno,
la veritat és que nosaltres hem dividit
l'equip de la producció, o sigui, som
bastant gent treballant, un equip està online
en el que és la Sound System, i un altre equip estarà
des de les 3 de la tarda a la plaça de Raí
muntant, preparant i controlant
tota la producció. Una línia
que l'AMT sempre ha fet des de
la base, no?, o sigui, amb l'ajuda
directa dels músics, amb l'ajuda dels companys,
amb l'ajuda de tothom que vulgui fer algo,
com és algo reivindicatiu
des del punt de vista musical, però també algo
social, o sigui, donar música
a la gent, al carrer, al poble,
a la gent que vol festa, no?,
de manera gratuïta, i és el que fem.
Ja des de fa un munt d'any, ja ho saps.
Aleshores, quina... Quantes bandes, primer?
Quantes bandes actuareu a la plaça
del Rei? Els heu contat o no? Bueno, un
fotimer, perquè n'hi ha un... O sigui, n'hi ha
bandes, n'hi ha viking bands, n'hi ha
cantants... Què és viking bands? Una viking band
és una banda, també és rollo jamaicano,
o sigui, important.
jamaicans van començar, el que et deia
abans, a pinxar, pinxàvem música
de ritme en blues, música una miqueta
més escà d'aquella
època, van començar a
gravar noves bases. Aquestes noves
bases va ser el que va ser Rig l'any
setanta set, setanta sis,
discos com l'Èxodo, discos tan importants
que va fer Bon Marlí directament,
d'acord? Fins a arribar a aquest punt
les bandes eren viking bands, o sigui,
era el cantant i la banda darrera
ficava la música que sigués en el cantant i ja està.
Això ho hem retrobat, també, i fent una banda
de viking band, que són els
Xipiayté, que per a mi és una de les bandes
més contundents de Rigi jamaicà, a casa nostra,
o sigui, des de fa un munt de temps, és una banda que toca molt bé,
que ha guanyat molts de premis, i atenció, que potser guanyaran més premis encara,
o sigui, com a reconeixement al treball, a la labor que estan fent a dins de Rigi.
I en aquesta viking band, que tocaran 8, 9, 10 temes,
aniran entrant Toni Rude, Braguero, Lila, Sistes Guixa,
Gemma, un munt de cantants amb grups diferents i formacions diferents,
a més a més de les 5 o 6 formacions que tocaran.
En total són quasi 18 formacions entre músics, cantants, viking bands, etcètera.
Això començarà a les 11 de la nit, que preveieu un parell d'hores o tres de festival,
tranquil·lament, no?
Tranquil·lament.
Amb 18 bandes.
Tranquil·lament, i a més a més acabarem pinxant també,
o sigui, comencem pinxant i acabarem a la Sons System damunt de l'escenari.
O sigui, realment volem reivindicar tota aquesta línia jamaicana des del seu moment.
Tot és música jamaicana, tot és versions de temes de Bob Marley o d'altres...
Sí, sí, Bob Marley. No, no, Bob Marley.
Només Bob Marley.
Bob Marley.
És un tribut autèntic a Bob Marley.
Bob Marley té tantes cançons conegudes, tantes, tantes,
que pots fer sis hores sense parar, de versions de Bob Marley,
sense parar.
O sigui, s'ha de repetir cap ningú.
És veritat que nosaltres deixem línia oberta completament els companys que volen fer el tribut
des de la seua línia, no?
O sigui, si ho volen fer en castellà, en castellà, en català, en anglès, en anglès.
O sigui, l'idioma que vulguin, en el raonament que vulguin.
O sigui, no demanen que sigui rigui.
O sigui, que a lo millor alguna banda suporta el món del punk, una altra suporta el món del jazz,
una altra el món de la música de ball, no?
O sigui, realment és aquesta la línia de treball, no?
És rigui, però oberta.
I la paròsia que fa una certa coordinació, no?
En l'ordre de l'actuació.
I tant, i tant.
I en els temes potser no es repeteixin.
N'hi ha un timi ni en una pistola.
Llavors, qui se passa al timi en plaga.
Perquè cada grup que actuarà, què farà? Dos o tres temes?
Tres temes.
Tres temes?
Sí, sí, tres temes.
Dos, tres temes.
N'hi ha algú que fa un o dos, com molt, i els altres dos o tres temes, com sempre fem.
I després a Backing Bank estarà avui nou temes tranquil·lament.
I la gent com ho porta?
La gent de les bandes?
Molt bé, molt bé.
Està entusiasmada?
Molt bé.
A mi m'agradaria que això hagués sigut ja una producció de tota la línia productiva que tenim pensada per a l'espai de la MT, la capsa jove, a dins de la tabacalera de Tarragona.
Perquè llavors m'agradaria fer a sites oberts a tothom, que vegi com el músic va elaborant els temes i com els defensa en una prova, diguéssim, una setmana abans del bolo.
I després com ho defensa el bolo.
Perquè això és molt important.
O sigui, demostrar al públic i ensenyar al públic com es fa la música creient que és vital.
És a dir, obrir les portes a la gent, al públic, perquè veure assajos.
Sí, assajos i el que és la producció, les baralles que n'hi ha, i jo vull tocar el primer, no, jo vull tocar el tercer, no, tu per què toques i jo no.
Això és Déu-n'hi-do.
Perquè, escolta, amb tantes bandes que actuen en aquest concert, on assagen aquests dies?
On assaja la gent?
I a l'espera que obri la capsa jove?
Mira, el Tribut de Bon Marli té 67 persones treballant entre músics, productors, gens de regidors d'escenaris, tenis de so, etcètera.
Estem parlant de, més o menys, unes 7-8 formacions estables de música que ensayen a la ciutat, però que no ensayen a la ciutat.
Ara mateix estan ensayant a Reus, a puestos miserables que avui te roben i demà també.
O sigui que és molt fotut, tal com està la qüestió dels assajos.
Realment, 66 persones es diu molt ràpidament, però bueno, si tu vas a una producció de la Rolling Stone, has de treballar amb 100 persones.
No estic dient que nosaltres som la Rolling Stone, no.
Estic dient que una producció ben feta té un col·lectiu de gent treballant allí força, amb força, no?
I aquest col·lectiu, en aquest cas concret, són 66 persones.
El més difícil del concert, en aquest cas de dissabte vinent, és precisament coordinar el timing, que no s'allargui gaire, és a dir, mantenir un ritme de tota l'actuació.
Clar, tanta gent diferent, en tantes bandes, no?
I ademà és respectar el propi col·lectiu, deixar cadascú que faci la seva part d'improvisació, que també la té la música, sobretot la música nostra,
i després reivindicar la línia de lo que era Bob Marley, no?
Amb molta humildad, però també fer el tema ben fet, ben fet de producció i sobretot ben fet la versió.
Clar, evidentment, la gent ballar, ballar, i vol ballar amb música que soni bé.
Si no sona bé, no pot ser.
O sigui, això ho controlem molt des de fa...
Realment és una processió que vam començar a treballar al març, acabant tres mesos després.
O sigui, és un fotimer de treball, un fotimer d'hores, que a mi m'agradaria que la gent ho tingués en compte.
M'agradaria que els serveis públics ho tinguéssim molt en compte, el que estem fent,
des de la ciutadania per la ciutadania, i d'una manera gratuïta.
És el dissabte, és la culminació del Dia de la Música.
El Dia de la Música és avui, el 21 de juny, avui és un dia fantàstic per parlar en general
de la feina dels músics, de la gent que fa música a Tarragona.
Aquesta segurament ja serà l'última vegada en què el concert l'heu de fer en un escenari com la Plaça del Rei,
perquè confio, suposo, Miguel Alberto, que l'any que ve confieu que ja ho pugueu fer a la capsa jove, no?
Bé, la veritat és que estem en això, l'oficina de projectes està treballant de valent, coordinada amb l'alcaldia,
estem esperant que les obres estiguin preparades, l'última visita et puc dir que tenien un 60% de l'obra feta.
Suposem que el juliol, agost, esperen a lo millor que per al nostre festival, el 12 festival,
que fem sempre allà a fora, a Tabacalera, tinguessin ja alguna cosa que ensenyar, alguna cosa que mostrar.
No sé si una inauguració o la inauguració vindrà després, no ho sé, això ja és qüestió política, no?
Però sí que t'he puc dir que nosaltres estem preparats i sí que t'he puc dir que si tenint les sales,
si tenint els assatjos, el Bucs, els estudis de gravació i tot,
les producions pròximes, properes de l'associació de músics seran d'una altra manera, ho veureu d'una altra manera.
Clar, el festival, el Miguel Alberto es refereix al festival que ja acostumen a fer per Sant Magí,
que es farà a l'Avinguda Vidal i Barraquer, davant de la capsa jove, ja teniu data, per cert?
Sí, el dia 14 d'agost.
14 d'agost, que és un dissabte.
No, un diumenge.
O un diumenge, sí, és veritat, però clar, l'endemà és festa, no hi ha problema.
No n'hi ha problema.
Abans, bueno, volíem fer el dia 13, estava coordinat per fer-lo el dia 13,
però va sortir el de Miguel Ríos, que al final no, va ser el Dani Martín,
bueno, és igual, cap problema.
Nosaltres treballem directament sense problemes en el que és la coordinació de cultura d'aquest ajuntament
i altres ajuntaments del territori que treballen, vale?
I nosaltres no tenim problema en dir, bueno, tal dia, bueno, pues un menegin cap aquí, cap allà.
Ho fem el dia 14, 8 hores, tot ser festival, bueno, ja ho veureu.
D'això ja en parlarem molt àmpliament, i a més és això, serà un diumenge a la nit,
però l'endemà, dilluns, 15 d'agost, és festiu.
En un dia com avui, clar, celebrem això simbòlicament, el Dia de la Música,
què ha de representar obrir la capsa jove per tots els músics de Tarragona, Miguel Alberto?
Una oportunitat, l'oportunitat que nosaltres els músics dels anys 80 no van tindre en aquesta ciutat,
que no ho van tindre i no ho tenim encara.
O sigui, és una oportunitat, crec que jo, que històrica, el col·lectiu per primera vegada es va enjuntar el 99
i des del 99 fins ara estem treballant sense parar, o sigui que sense cap problema,
tothom pot vindre a les assemblees, a veure-nos on estem, què estem fent i què estem dient,
i realment la capsa, l'espai emetre a la capsa, que és com m'agrada dir a mi,
serà una revolució, un punt i a part, un punt i començament, però de veritat.
El músic necessita espais on fer producció, on pensar, on assajar, on crear i sobretot excibir.
O sigui, avui en dia el músic té molts problemes i fins i tot arriba el punt paradoxal
que una sala de concerts, quan vas tu a tocar, em demanen que tu paguis la sala de concerts,
400, 300, 500 euros, no?
I tu els dius, bueno, però si jo ara sóc un músic, sóc un treballador, no?
O sigui, aquest senyor que està ficant copes, tu l'estàs pagant, per què no em pagues a mi com a músic?
I et diuen que no, que si tu vols tocar, has d'alquilar la sala. Això s'ha d'acabar.
Des del col·lectiu de músics de Catalunya ho tenim molt clar, des de la Unió de Músics de Catalunya ho tenim molt clar.
I hem parlat directament a Madrid, hem parlat directament al govern central, hem parlat en Europa,
hem parlat en França, que és un punt i a part en el que és la gestió musical per al poble, no?
I per a la ciutadania i sobretot per a un treballador, que és músic en aquest cas, senyor.
És molt fort, o sigui, el músic ens trobem en què tu tens un aire condicionat, se t'espatja i tu truques a la persona
i saps que has de pagar-li un parell d'hores, 50 a 60 euros.
Toques a un músic perquè vingui a tocar, et dic, no, no, no, toca gratis.
Bé, això què vol dir? Que toques gratis.
O sigui, nosaltres entenem que quan ets amateur, quan estàs començant, necessites donar oportunitats
i donar a demostrar l'espai, no?
I la tècnica o la cultura musical que tu desenvolupes, no?
Però quan ets un músic professional i pretendes vivir d'això, tal com estan les coses, que està molt mal,
o sigui, almenys que la gent pensi que no, hem de pagar una quota, no sé, alguna cosa.
No pot ser que el músic estigui toquant gratis, això, no pot ser.
Tu no estàs treballant gratis.
S'ha de reconèixer més la feina dels músics.
El company del tècnic tampoc treballa gratis.
I el més fort de tot és que la música està a tot arreu, a tot arreu, a totes les arts.
Des de l'arquitectura, la matemàtica, el que vulguis, la música és matemàtica,
o sigui, i instrumenten coses paradoxals com aquestes, no?
Va el músic i no, el músic no cobra.
Hostia, cobra l'equip de so, cobra el productor, cobra no sé què, però el músic no cobra.
Però Déu-n'hi-do, el músic també té una filla o un fill que ha de portar-lo a l'escola,
té hores a sites, té que pagar l'instrument, que l'instrument val un futimer.
Encara estem pagant impostos de lujo a metàl·lico de l'època franquista, que això ha sigut fort, saps?
Un IVA i un impuesto de lujo a metàl·lico, no ho sé, ni en coses molt reivindicatives.
Ara m'ha sortit ja la línia sindicalista que porten.
En un dia com avui és normal que se'n reconegui la feina del músic,
i de fet també l'hem volgut analitzar aprofitant aquesta entrevista amb el Miguel Alberto Cruz
per anunciar-vos i per presentar-vos aquest concert.
El Tribut a Bob Marley, que faran el proper dissabte, a partir de les 11 de la nit,
les cites a la plaça del Rei, però començaran ben aviat,
amb aquesta fórmula d'anar amb la furgoneta per diferents barris,
començaran a Bonavista, després a Camp Clar, després a Sant Salvador,
i acabaran això, a la plaça del Rei, on faran aquest concert d'almenys 3 hores tranquil·lament,
amb 18 bandes diferents de la ciutat i de les comarques de Tarragona.
Serà la seva manera de celebrar amb el públic, doncs això,
el Dia Mundial de la Música, que avui celebrem tots plegats.
Miguel Alberto Cruz, moltes gràcies.
Gràcies per l'oportunitat.
Bona feina, això de coordinar tota l'ha pogut aquesta,
i que vagi molt bé.
Igualment.
Fins la propera, adéu.
Fins la propera, adéu.