...
Les 10 del matí i 11 minuts.
Aquí estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deiem fa moment,
avui el nostre primer convidat d'aquesta franja horària
és el senyor Joan Pedrerol,
el director del complex industrial de Rapsol a Tarragona.
Amb ell durant els propers minuts podrem comentar
moltes i diverses qüestions de l'actualitat,
sobretot centrades en la pròpia activitat de la refineria
i de les instal·lacions de Rapsol aquí a Tarragona.
Senyor Pedrerol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Acabem de deixar enrere el primer semestre d'aquest 2011.
Per tant, segurament podem fer una mica de valoració, d'anàlisi,
amb dades a la mà, no sé si hi ha tancades o no,
de com ha anat aquest primer semestre.
Ara coneixem fa pocs dies algunes dades,
per exemple, de l'autoritat portuària,
que ens deien que el primer trimestre havia anat molt malament,
però que el segon havia ja començat a haver-hi un repunt,
un canvi de marxa, d'evolució,
pel que fa al tràfic de mercaderies, pel que fa al port.
I en una indústria, en una companyia emblemàtica com és Rapsol,
aquí al polígon de Tarragona,
quina és la sensació d'aquest primer semestre?
Bé, la sensació d'aquest primer semestre
és que ha estat un primer semestre bastant anant
amb la previsió que ens havíem fet per enguany.
respecte al que és l'any passat, el 2010,
és una lleugera majoria en quant a resultats
i en quant a produccions i en quant a evolució del nostre sector.
Han de pensar que venim des de l'any 2008,
aproximadament, quan va començar tota aquesta davallada de la crisi,
amb unes davallades de consums globals a l'Espanya,
per exemple, amb el sector de combustibles, gasoils,
hi ha hagut una davallada acumulada fins ara al principi del 2011,
en torn d'un 18% menys que s'està consumint de combustible.
Això és senyal de la crisi,
i no només per les butxaques dels consumidors particulars,
sinó també dels transports.
I, per altra banda, el sector químic,
les davallades que han hagut ha sigut en torn d'un 20%,
des del 2008 fins ara.
Nosaltres, respecte al 2010,
amb el que és tota la part química,
també en repunt, en torn d'un creixement d'un 3% respecte al 2010,
per tant, va sent alguna cosa millor que el que era l'any passat,
però, òbviament, sense recuperar les dades de l'any 2008-2009.
I la nostra previsió és que seguirà creixent de forma lenta
i potser una recuperació per arribar a dades,
diguéssim, de conjunt de resultats del sector químic,
si és que es torna a arribar als que hi havia en els anys 2007 i tot això,
no serà abans del 2014 o 2015.
Però, en general, com a semestre,
un semestre, diguéssim, que és bo,
dins de les circumstàncies actuals,
i, sobretot, pensant que venim d'un 2010,
que ja va començar a ser una mica de recuperació pel sector nostre,
i que aquests urgents creixements en el sector químic,
també molt fonamentat en l'exportació,
doncs permet ser, diguéssim, optimistes,
dins de les circumstàncies actuals.
L'exportació està sent clau, no?
Està sent el motor que empeny l'economia, en general.
Sí, l'exportació està sent clau.
A nivell global de país, com a economia,
doncs, bé,
a veure que Espanya no està seguint, diguéssim,
el ritme, els motors del que són els països d'aquí voltant d'Europa,
com poden ser Alemanya, França,
o els països ja més llunyans, no?
Doncs llavors,
el poder competir i el poder estar embarcats fora del que és el mercat espanyol,
és el que ens dona aquest avantatge, diguéssim, competitiva,
i és el que és el sector nostre.
I aquesta millora de Rapsol d'aquests primers mesos,
a què l'atribuïs?
Quines serien les causes que explicarien, doncs,
aquest augment lleuger, però, en fi, progressiu?
Bé, jo les donaria fonamentalment aquest increment lleuger ja de demanda
que va venir a Espanya, al sector nostre,
motivat per l'activada del que són les sortides nostres cap enfora, no?
I després, també, que des de fa 3-4 anys,
quan va començar la crisi, el 2008-2009,
es veia venir, va venir de ple,
i els sectors nostres van començar a fer plans de veure com afrontar-la, no?
I dels plans hi havia dos vectors fonamentals.
Un era buscar ser més eficients sense deixar de fer el que feies,
Vull dir, continuar fent tot el que fèiem, inclús més,
però amb més eficiència que vol dir amb menys costos.
I el segon factor era dir, molt bé,
un cop hi ha una contracció de demanda d'aquest tipus,
què és el que voldrà el mercat?
Doncs el mercat, probablement, vulgui productes diferenciats.
Llavors, el sector de la química,
doncs, molt dels esforços nostres ha sigut anar a incrementar la qualitat
i diferenciar-se en productes que el mercat vulgui,
i sortir-se del que són productes més normals,
més fàcils de fabricar,
que saps que països asiàtics, Xina, etc.,
són capaços de posar-hi en un dels mercats.
Per tant, aquí, com que no podràs competir,
doncs, competeix amb coses que siguin més difícils pels altres per poder-ho fer.
Per exemple? Productes com per exemple?
Doncs, per exemple, tota la part química,
doncs, tenim productes a l'àrea dels polidilens,
doncs, un dels punts que han fet uns esforços importants
és, aquí al Morell, aquí a la Tarragona,
fabriquem el plàstic que serveix per recobrir els cables elèctrics.
Llavors, doncs, això va per trams.
Tu ets capaç de fabricar cables
i t'homologuen per fabricar, per recobrir cables
de fins de tensions de 65.000 volts.
Però hi ha altres tensions més superiors,
130.000, 220.000, etc.
Doncs, ara estem a punt ja d'estar homologats
per poder subministrar aquests productes nostres
pel mercat dels 130.000 volts, no?
Doncs, bueno, és un tipus de fabricació molt especialitzada,
requereix una certa inversió per poder-ho fer,
però un cop i ets és molt difícil que altres puguin fer-ho.
No es fa d'un dia per un altre.
Llavors, especialitzant en aquest tipus de productes
que es diferencien respecte als altres,
doncs, és per on pots mantenir la teva competitivitat.
Aquesta és la via seguit.
Deia, quantificaven un 3% aproximadament,
això, la millora en aquest primer semestre.
Es conformaria amb tancar el 2011 precisament amb aquest creixement
o encara Repsol pot aspirar més?
A veure...
O és molt difícil fer previsions?
És molt difícil, és molt difícil.
La nostra previsions és tancar l'any amb aquesta xifra,
en torn d'aquest 3%.
Per l'any que ve, es comença a parlar ja del que podria ser el 2012,
l'evolució nostra,
i estem parlant de xifres similars,
de 3-4% més de creixement.
És el que ara mateix apunten, no?
Adicional ja sobre el que seria aquest any.
Bé, vull dir, són moderats,
però sí que permeten mantenir totes les instal·lacions en marxa,
el produir, el anar seguint l'activitat,
i a més a més, també sortint,
a més ho comentaves ara al principi,
per la part de la refineria,
d'una aturada important que hem tingut enguany,
que va afectar les dades del port.
El port, sí, sí, el president del port fa uns dies.
Que era una parada que era obligada,
que es fa cada 5 anys,
i que van ser 50 dies els que vam estar aturats,
una aturada important de manteniment,
en què es van revisar pràcticament
totes les instal·lacions de la refineria,
i va tenir de diferent respecte a aturades d'anys anteriors,
i per això va ser d'una durada alguna cosa superior,
que es van canviar tots els conductes principals
de sortida de fums,
de tota la part de la refineria que va cap a les Xumeneies.
Aquests conductes no es canvien cada 5 anys,
es canvien cada 20-25 anys,
i aquest any tocava.
Però és una feina que era el limitant de tota l'aturada,
i tocava fer-ho.
Llavors, bé, ara hem sortit en marxa amb una refineria,
doncs, diguéssim,
pràcticament revisada tota,
i pràcticament com nova,
i això també permet ser més eficient i més competitiu.
Per tant,
l'aturada programada entre febrer i març,
ha estat absolutament positiva,
en aquest sentit que deixa a punt les instal·lacions
per ser el més eficients possible.
Exacte, totalment positiva.
Aquest tipus d'aturades necessiten cada 5 anys,
cada 5-6 anys,
llavors, clar,
ara se'ls presenta el que queda d'enguany 2011,
tot 2012,
i quasi tot el 2013,
sense tenir cap tipus d'aturada d'aquestes.
Per tant,
amb instal·lacions,
doncs,
el que permetran serà
anar donant moviment
a tot el que nosaltres fem aquí a Tarragona.
A més,
hem de tenir en compte
que és el que són aquestes contraccions de demanda,
les companyies,
com que no tenim només els centres de producció de Tarragona,
sinó també tenim d'altres llocs.
Llavors,
doncs,
quan hi ha contraccions de demanda,
el que s'acostuma a fer,
i és el que té sentit comú,
és deixar de produir els llocs
que tens costos superiors.
I en aquest sentit,
la refineria de Tarragona
està molt millor situada
que no pas altres
de la resta d'Espanya.
Exacte.
I no només la refineria de Tarragona,
sinó també el complexe químic.
El conjunt del complexe.
El conjunt del complexe.
I ara mateix,
doncs,
amb aquestes perspectives,
o sigui,
com un resum molt global
d'aquests creixements
d'aquest 3% que han tingut aquest any,
que pensem acabar així,
l'any que ve tenim un 3% més,
doncs,
i que s'ha aturada,
que s'ha fet a la refineria,
que s'ha aturada d'important,
doncs,
vaja,
tenim previst per l'any que ve
per demanar a prendre ocupació
de totes les instal·lacions.
Parlant d'ocupació,
li anava a preguntar
per l'impacte de la crisi,
i hem parlat sobretot ara
de números de producció,
que va millorant respecte al 2010,
però l'impacte de la crisi
està tenint repercussions
en l'àmbit laboral,
amb menys treballadors
de Repsol aquí a Tarragona.
Han hagut d'acomiadar personal,
de prescindir de personal,
o no?
No,
no, no.
Va haver-hi...
Bueno,
hi ha hagut una lleugera disminució
en quant al que és el personal,
però degut
a l'úniques instal·lacions
que sí van estar afectades
per la crisi,
va ser l'any 2009,
una laturada que
va haver-hi
d'unes instal·lacions de química,
això ja fa
ja alguna cosa més de dos anys,
que això va afectar
unes 100 persones,
però, bueno,
es van anar recol·locant
a dir-ho que són les instal·lacions,
o el que és la plantilla nostra.
Nosaltres, com a plantilla aquí,
tenim una plantilla de personal propi,
entorn entre la química i la refineria,
unes 1.400 persones.
Ara, precisament,
estem,
i són els que necessitem
per seguir funcionant,
com estem operant.
Ara, precisament,
estem sommesos,
estem dins del que és un procés
de renovació important
de plantilla,
però per motius
purament d'edat.
Molta de la gent
que va començar a treballar
començava als principis
dels anys 70...
I a jubilar,
o estan a punt de jubilar-se.
I, clar,
i amb els propers
4-5 anys
hi ha prevista
una jubilació
d'unes 400 persones
d'aquestes 1.400.
No hi ha cap plantejament
de dir
pressent d'elles,
en absolut.
Vull dir,
el que hi ha són
tot de programes
per reposar
aquestes 400 persones
amb l'esforç
que això suposa.
perquè això vol dir
una reposició
d'unes 80 persones
a l'any.
Simplement,
mantenir les activitats
el que tenim,
sense créixer,
sense instal·lacions noves.
Llavors,
amb això,
tenim una sèrie
de programes
amb la Generalitat,
la Generalitat està
treballant molt bé
amb nosaltres,
amb formació professional,
amb l'Institut Comte de Rius
aquí a Tarragona,
amb cursos
ocupacionals
amb les que,
en conjunció
amb l'Institut
i nosaltres,
el programa que està fet,
els alumnes surten
amb un grau
de formació
i amb una titulació
de formació
professional
grau 2
operadors
de plantes químiques.
Ara mateix estem fent
un curs
que és el juliol-agost
que acabarà
el mes de gener,
que són cursos
extres,
a més a més
dels que es fan
durant el curs lectiu,
precisament perquè
s'ha necessitat
d'incorporar
aquestes 80 persones
a l'any
a les nostres instal·lacions.
Aquestes persones,
un cop acaben el curs
i tenen la titulació,
estan en pràctiques
durant uns sis mesos
a casa nostra
i en torna
un 65%
de la mitjana
que portem
de tots els estudiants
passen a formar
part de la nostra plantilla
en contratació fixa.
Per tant,
mantindran la plantilla
però la tindran
més rejuvenida
i molt millor formada.
I molt millor formada.
Perquè, clar,
la formació del 2011
és molt diferent
i molt millor,
afortunadament,
que la de fa 30 o 40 anys,
no?
Exacte.
Encara que el personal
de fa 30 o 40 anys
s'hagi pogut formar
durant els últims anys,
en fi,
la gent jove
serà més competitiva
i més eficient
per a la pròpia companyia.
Exacte.
Són gent molt competitiva,
molt ben formada
i la feina
que tenim
dins l'orquestra
d'aquest procés
de renovació
de la plantilla
és conjugar
el pas
de l'experiència
dels que van
perquè quan van començar
no tenien la formació
dels que tenen avui en dia
però el que sí que tenen
i és innegable
és que tenen
una experiència tremenda.
Llavors,
l'òptim
és la conjunció
formació
i experiència.
Llavors,
aquest pas
d'experiència
és un dels reptes
que anem assolint
dins de casa nostra.
Per tancar
aquest bloc
de preguntes
relacionades
amb això
que estem parlant
de les dades
de producció
arran de la crisi
i el tema laboral
o el tema
també que hem comentat
de l'aturada programada
hi ha previst
alguna inversió
més o menys gran
o més o menys petita
en les pròpies instal·lacions
de RapSol
o alguna nova
que s'hagi de fer
o que s'hagi
frenat
precisament
esperant
millors temps
aquí al polígon de Tarragona?
Com a inversions grans
n'hi ha una
que està esperant
en millors temps
en millors temps globals
no d'aquí a Tarragona
en millors temps globals
que és una inversió
en torno a uns mil milions d'euros
que seria
per incrementar
la capacitat de conversió
de la refineria.
està feta la ingenieria
està
perfectament
ja ha definit
on aniria ubicat
i bé
i ara simplement
està esperant
que
bueno
quedem abans
vull dir que
a nivell global
tota aquesta situació de crisi
vagi sortint
i el mercat
comenci a demanar més
aquesta necessitat
de productes
per poder llavors
posar-ho a la instal·lació
i això seria una nova planta
això seria una nova planta
però estem parlant
de potser
que es reprengui
la
la ingenieria
i fer aquesta nova planta
doncs potser
d'aquí tres anys
eh
hem de ser saturat
però això no treu
tot el que anem fent
per les plantes
que estan actualment
en marxa
aquest any
2011
l'acabarem
amb unes xifres
d'inversió
de
en quant a lo que són
millores els processos
en quant a eficiència
en quant a diversificació
de productes
com parlava
de l'àrea de la química
això que sembla
que posava
de la planta
aquesta
de fabricació
del plàstic
que serveix
pel recobriment
dels cables
doncs
en torn
entre el conjunt
de refineria de química
en torn uns 15-20 milions
d'euros
a l'any
i per l'any que ve
ja estem parlant
de xifres
en torn els 60-70 milions
amb inversions petites
però per anar
per aquestes diversificacions
i per anar
per aquestes millores
d'eficiència
o sigui
és a dir
anar fent que el complex
a l'actual
no només mantingui
la seva competitivitat
sinó que ho sigui més
i es manté
de cada dues maneres
més eficients
i disminució
de consums
per fabricar el mateix
i
fabricar
el que
estàs fent
però amb variacions
per anar-t'adaptant
a el que el mercat
va demanant
i
el que deia abans
que sigui més difícil
a d'altres
fer-ho
aquestes són les claus
i
si així el tenim
doncs
serà un complex
a lliure entre cometes
diguéssim
guapo
però d'alguna manera
perquè llavors
d'aquí 3 anys
aquesta inversió
gran
doncs digui
sí, sí
aquí m'acoplo
molt bé
i perfectament
molt bé
aquesta és la filosofia
que queda molt clara
hi ha altres temes
d'actualitat
senyor Prederol
que ha arrencat de bé
de principis d'any
arran del compromís
que va adquirir la companyia
amb la presència
fins i tot
del president
Antoni Borofau
aquí a Tarragona
un compromís
per fer tota una sèrie
d'inversions
crec que eren
uns 130 milions
d'euros
compromesos
en aquell moment
arran d'aquells episodis
d'abassaments
que es van produir
que van alarmar
una part de la població
es va crear una comissió
de seguiment
i es van comprometre
doncs tota una sèrie
de terminis
i tota una sèrie
d'inversions
com estan les coses
ara que ja ha passat
pràcticament mitjany
bé
tots aquests compromisos
es van assolir
d'inversions
per part de Repsol
i aquestes comissions
de seguiment
que es van implementar
una comissió de seguiment
que està presidida
per la subdelegació
del govern
aquí a Tarragona
està en marxa
està funcionant
en la meva opinió
jo crec que molt bé
hi ha hagut
ja dues reunions
de la comissió de seguiment
després també hi ha
una comissió tècnica
que informa
la comissió de seguiment
d'aquestes comissió tècnica
que hi ha hagut
ja quatre reunions
ja s'han fet
i com a conjunt
totes les accions
d'aquests plans
que es van fer
al gener
arrel
d'aquelles incensis
que van haver-hi
doncs
tot el que eren
les accions immediates
d'accions de xoc
tant prendre
el que era
la part de la plataforma
Casablanca
com és la part
d'aquí
de les instal·lacions
de la refineria
el pantalà del port
més el que és el RAC
estan totes fetes
les immediates
i ja s'estan treballant
amb les accions
que porten un temps
simplement
pel que és la seva
pròpia naturalesa
fonamentalment
ara jo el centraria
en tres punts
un que s'està treballant
amb les proves
per veure si
es pot tenir
un sistema fiable
de detecció
immediat
d'algun tipus
d'hidrocarbur
que pugui haver-hi
flotant sobre el mar
que això s'aplicaria
tant a la zona
de la plataforma
Casablanca
com és a la part
d'aquí del pantalà
això està fent
en conjunt
amb Parapsol
junt amb Ematza
l'empresa municipal
d'aquí d'Aigua de Tarragona
i el centre
d'investigació
nostre
de Madrid
després l'altre punt
amb el que estem treballant
és
ara mateix
és que estem
a punt d'iniciar
ja el que és
l'instal·lació
de noves canonades
al RAC
que ens uneix
des de la refineria
fins aquí al port
pràcticament
ja estan
les llicències
per a mi
tots subtesos
que en faltava un
perquè pràcticament
ja està
resolt el tema
i l'altre punt
era la revisió
renovació
i inspecció
completa del pantalà
on operem
nosaltres
aquí al port
tot el que són
les canonades
està previst
que acabi
al mes de novembre
és el que havíem previst
amb el mes de gener
està seguint els plans
tal com havien d'anar
i la part estructural
seria
finalitzar
el mes de març
de l'any que ve
en total
aquest primer semestre
d'aquests diners
sé que ja portem
més o menys
posats
una idea de xifres
en torna a 16 milions
d'euros
i ara
el segon
i el segon semestre
doncs
crec que estan
previst uns
20 milions més
vull dir
del total
cada xifra no la tinc
ara molt
20-22 milions
d'euros
però
vaja
estem anant
en línia
amb el que s'havia establert
no hi ha cap retard
i crec que està funcionant
de forma molt satisfactòria
per part nostra
i
pel que tinc entès
per part també
de les autoritats
que estan
a les comissions
així com a mínim
ho han expressat
el fil d'això
del que parlem
d'aquests episodis
que es van produir
a principis
d'any
ara fa 10 dies
vam tenir un altre
episodi
malauradament
va ser una falsa alarma
a propòsit
d'una nota
de premsa enviada
per el grup ecologista
mediterrània
alertant
del vessament
de 100.000 litres
d'hidrocarbura
a la desembocadura
del riu Francolí
en cap cas
l'entitat ecologista
parlava de Rapsol
però podria
entendre's
que hi havia
una referència implícita
a la seva
companyia
això va quedar
desmentit
en poques hores
a través
de l'autoritat
portuària
però quina reflexió
li mereix
aquest episodi
de falsa alarma
que va crear
això
alarma
encara que fos
durant poques hores
a la ciutadania
a mi com a reflexió
la primera que em ve
és
que òbviament
hi ha
una sensibilitat
extrema
i em sembla
molt bé
a nivell de territori
en quant al que són
tot aquest tipus
d'episodis
que no han de passar
i
jo el comparteixo
i els primers
que diuen
que no han de passar
som nosaltres
aquesta és la meva
primera reflexió
la segona
és
que jo crec
que va haver-hi
precipitació
en el sentit
de
quan observes
algun tipus
de fet
que et sembla
que
és denunciable
pots estar errat
i equivocants
es poden equivocar
tots
això no
no
no ho criticaré
en absolut
perquè tots
tenim dret
a equivocar-nos
però
quan observes
un tipus
de fet
denunciable
la meva opinió
és que el primer
que has de fer
és dirigir-te
a les administracions
escolti
que estic veient
això a veure que passa
el fet
que s'agafi una cadena
vaig primer
als medis de comunicació
i després
un medi de comunicació
també hi ha
un reflex
que hi ha
com una cosa
que és feta
i que és real
etcètera
és el que genera
ja una alarma infundada
jo crec que
és amb el tractament
de la informació
el que jo crec
que s'hauria de pensar
una mica
com fer-ho
la propera vegada
però vaja
des del punt de vista
de sensibilitat
òbviament
qualsevol cosa
que veiem
i allò
que s'ha de denunciar
sí
però potser
hi ha uns altres
canals
primer
per denunciar
abans d'anar
als canals públics
encara que no parlés
de vostès
però no se senten
una mica maltractats
implícitament
o
a veure
sí
implícitament
el que et sap greu
i també
és una reflexió
potser la tercera
que he fet
de tot aquest
d'aquest episodi
és
que dins
el que és la comissió
aquesta
que estan parlant
abans
de seguiment tècnica
del pla litoral
hi ha hagut informació
als grups
interessats
en com estan anant
les feines nostres
de remodelació
de tot el que és
pantalà
canonades
etc
i aquestes informacions
s'han fet
no només a la presa
s'han fet
de forma específica
a sectors
com són
el sector
pesquer
sector turístic
i els sectors
ecologistes
i hem tingut informació
de primera mà
de part nostra
del que estem fent
no estem actuant
i no informant
estem dient-ho
llavors
el que demanes
és
si hi ha
un dubte
o hi ha un plantejament
inicial
que sembla que hi hagi
alguna cosa
doncs
sí que ens agradaria
que d'entrada
primer es dubtés
no dic
que es digui
Repsol no ho és
pot ser que sigui
Repsol
que estigui
causant un perjudici
un moment donat
però que d'entrada
ja es digui
o es doni a entendre
no va ser el cas
amb la casa aquesta
que es doni a entendre
que és
Repsol
qui pugui estar
darrere d'això
dius
home
primer dubtem-ho
almenys jo crec
que ens fem
mareixadors
del dubte
li proposo
canviar de riu
i també
seria dir
bé
truca'ns
no només
a les administracions
escolteu
que hi ha això
que el grup ecologistes
qui denuncia
truqui primer
abans de fer-ho públic
que truqui a les administracions
i a l'empresa
suposant que
si ve de nosaltres
us passa alguna cosa
teniu alguna cosa
ho vist això
nosaltres sempre podrem actuar
a veure si realment
ho és o no ho és
abans d'escampar
un tema que
finalment era un error
però és un error
que jo l'error
no el critico
ja t'ho dic
tots ens podem equivocar
amb això no tinc res a dir
li anava a dir
senyor Pedreol
que li proposava
canviar de riu
ja que estàvem parlant
del tema del francolí
arran d'aquesta falsa alarma
li proposava
parlar del riu
Gaillà
on també
Repsol
i té alguna cosa
a dir
perquè ara fa un any
van signar vostès
un conveni
amb l'ACA
l'Agència Catalana
de l'Aigua
per recuperar
el cabal
del riu Gaillà
un any després
com estan les coses?
Sí
el conveni
es va firmar
fa un any
entre l'Agència Catalana
de Baca
i nosaltres
llavors hi havia
el compromís
de fer una sèrie
de feines
per poder estar
en disposició
de poder iniciar
el que seria
el deixant aigua
des de la presa
cap al riu
per restablir
el que seria
un cabal
ecològic
nosaltres
per parlant
de la nostra
com a Repsol
hem fet les feines
estan fets
estan acabades
amb disposició
ja
de poder iniciar
l'aplicació
del conveni
l'aplicació
del conveni
estableix
una sèrie
de condicions
amb les quals
es donaria
via lliure
a l'aigua
o no
en funció
de caudal
que està arribant
al pantà
de nivell
del pantà
etc
hi ha una sèrie
de condicionants
que estan reforçats
al conveni
que dirien
quan alliberes
i quan no
condicions
ja
des del punt
de vista
de feina
a fer
per poder
ja
iniciar el conveni
i estan fetes
per part de Repsol
ara estem parlant
amb l'agència catalana
de l'aigua
per veure ja tot això
com ho acabem d'articular
i donem via lliure
a l'aplicació del conveni
un any després
d'haver estat signat
per això
quan es podria fer
de manera immediata
es podria fer
de manera immediata
just ara
aquests dies
estan parlant
només
de l'aigua
per dir
bé
a partir
de final
d'aquest mes
aplicant el conveni
sí
molt bé
a partir de tal dia
hi ha punt zero
d'aplicació del conveni
hi ha condicions
segons diuen conveni
per alliberar aigua
sí
comencem a alliberar
encara no es dona
no alliberem
però si no alliberem
és perquè no es donen
les condicions del conveni
no perquè no es pugui fer
i quanta aigua
s'alliberaria
per exemple
per posar
en fi
que ens fem una idea
és a dir
per aconseguir aquest
cabal ecològic
del gallà
sí
l'estimació nostra
per dades
històriques
és entorn
a un
un actòmetre cúbic
a l'any
en global
eh
d'alliberament
un actòmetre cúbic
a l'any
no sé
és per fer-nos una idea
que pot suposar això
tot el
consum d'aigua
del
del
que ens puja de l'Ebre
del trasbassament de l'Ebre
cap aquí a Tarragona
el total
indústria
més municipis
tota la que ens arriba
venen a ser uns 70
per fer-nos una mica
la
la composició del lloc
doncs
això aquí valdria
doncs
un
entorn
un 2%
del total de l'aigua
que rep Tarragona
doncs
des del que és el plantar gaia
per fer una comparació
de volums
és el que al final
tenim
tenim
calculat
com a mitjana
dependrà
d'uns anys més secs
uns anys més
brujosos
com a mitjana
d'alliberament
per tant
si depèn de vostès
o pot ser de manera immediata
sí
sí
pot ser
de manera immediata
ja
ara
ja estem parlant
amb l'Aca
ja per
els últims detalls
de procediment
de com iniciar-ho
acabem l'entrevista
li proposo també
una reflexió
en fi
una valoració
sobre qüestions
que van més enllà
de la pròpia companya
però que afecten
evidentment
a la seva empresa
que està relacionada
amb infraestructures
algunes
que arrosseguem
des de fa temps
que estan
mig aturades
o que avancen
molt lentament
com és
la famosa
autovia 27
i la col·lecció
del polígon petroquímic
o per exemple
el tema
de les connexions
ferroviàries
amb ampla europeu
que tan interessa
en el port
i el conjunt
de l'economia
i de la indústria
del territori
quina reflexió
li mereixen
en aquestes qüestions
d'infraestructures
en un moment
de crisi
tan greu
com el que tenim
en què sembla
que les administracions
públiques
i en aquest cas
l'Estat
ho té difícil
per engegar
aquestes inversions
quina és
l'aposta
o la postura
de Rap Sol
sobre obres
com aquestes
en algun cas
obres
que ja estan en marxa
com la 27
tot i que no
amb els criteris
que segurament
agradaria
a la indústria química
i després
amb projectes
com el del corredor
del Mediterrani
i el de la connexió del port
amb l'amplada via europeu
La reflexió nostra
com a Rap Sol
és que
aquestes infraestructures
s'han de fer
i precisament
i una raó més
per les que s'han de fer
és per la situació
de crisi
amb què estem
si vol sortir
de la crisi
s'ha de fer
apostant
per infraestructures
i per inversions
que et facin
més competitiu
de cara al fons
de cara endavant
el que no
el que no val
és dir
m'està en situació
de crisi
no tinc diners
em costa
disposar els diners
s'han de buscar
d'on siguin
però segur que hi són
perquè
si no ho fas
l'únic que fas
és
cada cop
empitjorar
i no estàs donant
opcions
perquè d'aquí
dos o tres anys
accelerarà la sortida
de la crisi
i la sortida
de la crisi
ve precisament
ajudada
de disposar
aquestes infraestructures
per mi seria
un error estratègic
el no fer-les
després com fer-les
s'ha arribat
amb un consens
hi ha un bon diàleg
amb la Generalitat
sobre
per exemple
el detall
del que és
la sortida
de la via
de ferrocarril
del port
per connectar
amb l'ample europeu
hi ha algunes alternatives
posades sobre la taula
i bé
jo crec
pel que es va veient
que tard o d'hora
s'arribarà
a la solució
de consens
que ens vagi bé
que ens vagi bé
fins i tot
amb diners privats
amb diners
d'empreses
com Repsol
ja no arribaria
tant
al final
qui
té que posar
els diners
és l'Estat
el que haurà
de veure
és d'on els treu
i d'on estalvia
d'altres
potser
despeses
o costos
que potser
no siguin
tan importants
ara
tirar els diners
amb despeses
de coses
que no et quedin
ha sigut
gran part
del que ha vingut
a la crisi
quan
t'endeutes
endeute't
per alguna cosa
que sigui un actiu
que te'l trobis
després més endavant
no t'endeutis
no sé
per llançar els diners
amb festes
o per anar-te'n de viatge
ja s'ha de parlar
de l'economia
privada
però
quan tens
que posar prioritat
els diners que tens
perquè diners hi són
i els has de posar
sobre la taula
doncs
una de les
de les prioritats
que has de posar
és
les infraestructures
que són necessàries
per ajudar
a fer créixer el país
aquestes no les pots
no les pots posar
darrere
d'altres
i en el tema de la 27
no hi ha cor encara
sobre allò
que reclamaven
les indústries químiques
que al polígon nord
hi hagués
una sortida
no hi ha cor encara
l'ajuntament
del Morell
ho vol
també
nosaltres també
entenem que seria
una solució
molt vàlida
però no hi ha cor
encara
amb el ministeri de Foment
encara vol dir
que confia
vostè que algun dia
sí que
assumeixin aquesta demanda
jo confio
però no està en les nostres mans
perquè és que és una decisió
pel que estic veient
que és molt més política
que no una altra cosa
i llavors
depenirà de com vagin
les condicions polítiques
els pròxims anys
imagino
el corredor del Mediterrani
i això que dèiem
de l'ample de via europeu
sí que és fonamental
prioritari
hauria d'estar
en el número
de la llista
d'interessos
per l'economia
d'aquestes comarques
exacte
hauríem d'estar
en la llista d'interessos
perquè
és que són
estem parlant
del món logístic
i està connectats
per exemple
el que estem dient abans
a les exportacions
està connectats a Europa
d'una forma
natural i fàcil
és bàsic
si d'aquí 3 anys
volem estar
estar millor
però
volem estar molt millor
han de passar
per tenir aquestes infraestructures
no hi ha cap dubte
doncs així
acabem aquest repàs
a diversos temes d'actualitat
ens han quedat
algunes qüestions
com per exemple
la vinculació important
que té Repsol
amb la universitat
i amb el territori
però en fi
ho farem en una altra ocasió
en una altra entrevista
senyor Joan Pedrerol
director del complex industrial
de Repsol a Tarraona
moltes gràcies
per venir aquest matí en direct
als estudis de Tarraona Ràdio
i bon estiu
i des del punt de vista econòmic
que vagin molt bé
o el millor possible
que vagi aquest segon semestre
del 2011
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia
bon dia