Fins demà!
No funciona, doncs els alumnes des de fa 10 anys fan una trobada anual i ara ja l'estan preparant pel dissabte 26 de novembre i d'això en volem parlar amb alguns dels seus promotors que són el José Luis Tejada. José Luis, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Lluís Molina, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Assumpció Ramírez, Assumpció, bon dia.
Hola, bon dia.
José Luis, és ja la desena trobada, no? Què feu?
Sí, la de guany és la desena trobada i com recalco, es va començar des d'un principi. La primera trobada va ser amb... es va encarregar de l'Ajuntament de Terracone, que es va fer el tingla de costa número 1.
i a partir dels anys següents, doncs, es van fer càrrec nosaltres, doncs, fer aquestes trobades que sempre costen una miqueta de fer-les, no?
Però jo crec que fins ara va anar tot el mar de bé.
Com és que hi ha aquest esperit dels exalumnes, allò de fer aquesta trobada?
Doncs és molt senzill, perquè quan jo vaig entrar que vam fer la primera trobada a l'Ajuntament, jo vaig pensar que seria bonic, doncs, de continuar aquestes trobades, perquè jo crec que el motiu d'aquestes trobades, els seus alumnes són els protagonistes que es puguin fer, doncs, aquestes trobades, no?
I és per guanyar una miqueta aquesta vellada i estar en contacte de tots quan hem petits i petites, doncs, clar, te'n motiva molt, no?
En guany la fan a l'Ateneu. A veure, Assumpció, expliquen com funcionarà la festa, com funcionarà el sopar.
Al sopar, doncs, farem una miqueta de sopar, o sigui, tots els alumnes hi haurà l'aperitiu, hi haurà, doncs, la miqueta de parlar amb els companys, que hi ha molts que no et veus en tot l'any, i acabat, doncs, ja farem el sopar i llavors hi haurà una miqueta de ball,
perquè tots els que puguin voler ballar una miqueta i recordar els anys, doncs, dels que anàvem a l'escola i tot això, que és molt bonic.
M'imagino que hi ha un grup que ja més o menys es van veient, però hi ha d'altres persones que s'han quedat una mica despenjades, i que és fàcil trobar-les o no?
És bastant difícil, perquè n'hi ha que potser et veus allí i feia anys que no coincidies amb ells, o sigui, que n'hi ha que cada any venen alguns de nous,
perquè s'ho van explicant i vas comentant-ho, a vegades un no pot vindre per qualsevol motiu, però doncs li diuen molts altres, i es reunim allí i és molt, molt bonic.
Estem parlant més de persones que tenen quants, la majoria, aproximadament? Quants anys fa que van anar a l'escola?
Ui, imagina't. 30, més, no? 40. Més, més, i 40, i pico també, i 50. I 60. I 60 també, exacte, n'hi ha que sí.
Sí, no, no, també. S'ho estan dient entre ells que sí, que ells també fa gairebé 60 anys que anaven a l'escola.
I com s'ho fan per trobar-se? És a dir, m'imagino que d'alguns sí que tenen el contacte, però n'hi ha d'altres que...
Més aviat això ja és el Josep Lluís que se n'encuida, que se n'encuida ell més de...
Ja els tallen les direccions i envia les cartes perquè puguin vindre i...
I quanta gent en els últims anys?
Però amb el tema que l'has preguntat a la meva companya com es prepara aquestes trobades,
jo et dono una mica d'aquesta explicació.
Quan falten uns 3 mesos, llavors jo tinc en arxiu, tinc totes les adreces dels exalumnes, no?
I llavors, s'hi arriben a enviar sobre unes 200 cartes.
Clar, 200 persones no hi venen mai.
Perquè què ha passat? Que molta gent ja no hi viuen on estaven,
o moltes cartes es preven pel camí.
Llavors, fem aquestes trobades, jo me n'encuido de buscar pressupostos per altres llocs per fer el sopar,
perquè clar, estem en un temps de crisi i clar, segons quines persones es poden permetre el luxe de gastar-se uns 100 llocs per un sopar.
I llavors, juguem amb pressupostos de diversos llocs perquè el sopar sigui més...
més senzill per la gent, no?
Però costa molt, costa molt de muntar-se perquè comptes amb una gent que han de vindre i tota la gent s'hi apuntin a última hora.
I clar, el millor és donar paraula per aquest sopar de 80 persones i també en 30.
Clar, estàs amb...
És difícil de planificar, no?
Sí, i llavors jo volia fer la crida als companys i companyes que des de fa uns anys estem trobant normalment aquesta vegada.
El motiu que està aquí és animar totes les persones que encara que ens hagin feixit al nostre grup
fer servir aquestes línies per fer-vos una bona crida i que s'animi a assistir.
Llavors jo deixaríem el nombre de telèfon, que és el 656-18-55,
totes les persones interessades que es vulguin agregar a aquesta festa que fem cada any,
doncs que es fiquen en contacte perquè ells són els protagonistes que sense ells és impossible de fer-ho, impossible.
Recordem que el sopar és el dia 26, dissabte 26 a les 9 del vespre a l'Atenuda Tarragona al carrer de Sant Magí.
M'imagino que hi haurà una mica una data límit, no?
Sí, fins al dia 22, fins al dia 24, però bueno, la gent s'apunta a última hora.
Lluís, quins records té del col·legi?
Perquè això m'imagino que deu ser una mica el tema central de les trobades.
allò, què fèiem quan érem petits a l'escola?
El que passa, clar, jo vaig anar els 12 anys, vaig anar ja,
perquè jo anava a les coques i de les coques van passar el jama primer.
I clar, vaig estar dos anys, sí que coneixes molta gent encara,
i de la part alta, doncs clar, jo també vivia a la part alta,
i vulguis o no vulguis, doncs la gent no el vas veient i tot això.
Però això del sopar és molt bonic perquè doncs veus els amics, les xarres i això,
i és una cosa molt maca.
I com han canviat tots, eh?
I tot han canviat tots.
Després de 40 anys.
Sí, jo mateix que estic a la foto, doncs no vegis.
Sí, perquè vostè és un dels que surt en una foto que aquí s'ha imprès, no?
Sí, sí, sí.
Irreconeixible, totalment.
Aquí tenia 7 anys, en tinc 65, doncs no vegis, si fa temps.
I l'assumpció hi va anar molts anys o poquets?
Vaig anar també uns 5-6 anys.
Home, Déu-n'hi-do, 5 o 6 anys en una escola.
Hi ha companyes que ja ens trobàvem perquè abans era al col·legi i tastàvem a les coques,
i quan van obrir els van passar cap a Jaume I, clar, moltes ja anàvem a les coques,
o sigui que des dels 4 anys, com aquell que diu que n'hi ha moltes que ja ens coneixem.
I què recorda de l'escola, si li ve alguna cosa a la memòria, què diria?
Jo me'n recordo especialment de...
No, perquè hi ha tants de records tan bonics.
Jo me'n recordo que això encara no era, que una vegada nevava,
i que érem bastant més petites, i va nevar molt.
I la senyoreta Bijuant es va agafar de la finestra, sortíem i vam agafar neu,
i la vam posar en botella.
I diu això, diu, la conservarem, i això és una de les anècdotes, doncs,
que me n'en recordo.
Perquè ja anava molta gent, quanta gent devien d'anar quan érem petits a l'escola?
Sí, no, doncs, igual érem 40 o...
Per classe, no?
Per classe, sí, sí, sí.
Érem molts, érem molts.
I el Josep Lluís que recorda?
Doncs, bueno, jo...
Té alguna anècdota o alguna cosa que recordi?
Jo tinc molt de senyoreta que té, potser més que els meus companys,
perquè jo, la veritat que ho he viscut tant que m'ha quedat molt ben gravat tot.
T'ho puc explicar quan érem?
Per exemple, al col·leç que anàvem era mixte,
hi havia nens i nenes.
i estava dividit per un muro de pedra
que feia uns 45 centímetres d'alçada.
I sempre hi havia el típic nen
que li quedava la nena del costat.
I sempre eren paperets escrits
i tirals, tirals,
i el director i la directora
ens castigàvem.
I després, moltes vegades, també feien molt tard
al col·legi perquè hi havia l'antic
escocedor.
i sempre tenim allí, doncs, a veure com els animals els sacrificaven, coses de quilos.
No, mira, i sempre arribaven molt tard, molt tard.
I llavors, en aquella poc, ens donaven el formatxet i el gutet de llet.
que això queda gravat
quan érem uns altres petitets.
Sí, això sí.
I una de les coses bones que jo he tingut sempre
és que jo he tingut molt de material del col·lexit.
I llavors, totes aquestes trobades que hem fet de cada any,
jo sempre els he fet un petit regal
a cada exalumne.
Per exemple, un any vaig gravar el DVD
abans de derrocar el col·lexit
i quan ho van derrocar.
I després també vaig regalar
la típica llibreta de quan teníem 3 o 4 anyets.
Vaig fer unes rèpliques
i vaig regalar també.
I aquest any també he tingut un altre detallet
per tots, però clar, no es pot dir.
Home, no ho digui, no ho digui,
que ha de ser sorpresa.
Molt bé.
Jo només demano que, per favor,
si estan sentint els alumnes i amics
i professors i professores,
que és una pena que no s'apuntin
perquè jo crec que han de tenir aquesta petita llama encesa
perquè és que si se paga aquesta llama
això es pot destruir.
És una pena perquè és bonic
tenir aquesta memòria, no?
Doncs tornem a recordar
que el sopar és el dissabte 26.
Deixem el telèfon de contacte del Josep Lluís Tejada
que és el 656 18 26 55
que poden trucar a aquest número de telèfon
totes les persones interessades,
exalumnes del Col·legi Jaume I
que el sopar serà a l'Ateneu de Tarragona
que costa 30 euros, tot inclòs,
i va inclòs i tot,
vull dir, menú i ball
allò, a preu de crisi
perquè ningú es pugui queixer
i que, en fi, que és la desena trobada,
el desè aniversari d'aquestes trobades
d'exalumnes del Col·legi Jaume I.
A tots tres, que els hi vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Per cert, hem dit que la música serà ball dels anys 60,
m'imagino, no?
Exacte.
Una mica de l'època, no?
Sí, sí.
Una mica recordant els vells guateques
d'aquella època.
Doncs, Josep Lluís Tejada,
Assumpció Ramírez i Lluís Molina,
moltes gràcies a tots tres
i, en fi, que vagi molt bé el sopar
i la trobada d'exalumnes.
A vosaltres, moltes gràcies.
Felicitats.
Adéu, bon dia.
Bon dia.