A les 10 del matí, pràcticament 10 minuts,
li hem posat aquesta cançó a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
un matí que ara surt a l'exterior dels nostres estudis.
Amb la unitat mòbil ens traslladem fins a l'Hospital John XXIII
perquè des d'allà volem conversar amb la doctora Maria Bodí.
Ella és una experta en totes les qüestions relacionades
amb els transplantaments d'òrgans.
La setmana passada sortien unes dades del Departament de Salut
de la Generalitat que indicaven un augment considerable
de gairebé un 20% en els transplantaments d'òrgans
que es fan en el conjunt de Catalunya.
Això vol dir també que hi ha un important procés
de donació d'òrgans en aquest país.
Així que, com dèiem, a través de la unitat mòbil
ens aprovem a l'Hospital John XXIII
per conèixer més com funciona tota la mecànica
de les donacions i els transplantaments d'òrgans.
connectem amb els nostres companys Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Josep, molt bon dia.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Ara sí.
Ara sí.
T'acompanya la doctora Bodí?
Estem amb la doctora Bodí, com dèiem,
cap del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital John XXIII
i també, a més a més, és la coordinadora territorial
de transplantaments de la província de Tarragona.
Maria Bodí, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta setmana passada sortien aquestes dades
coincidint amb el Dia Mundial dels Donants d'Òrgans,
de què Catalunya continua i es manté al capdavant
dels transplantaments d'òrgans.
Això és una bona notícia.
Evidentment.
El fet que hagi augmentat el número de donants
vàlids per transplantament ha augmentat també,
ha fet possible que s'augmenti el nombre de transplantaments
a tota Catalunya.
Evidentment, això és una bona notícia.
Ha augmentat un 20%, eh, a Catalunya?
Sí, el número global de donants ha augmentat
en donants amb mort encefàlica,
inclús un 40%, més d'un 40%,
i això ha fet possible que augmentés
el número de transplantaments de pràcticament tots els òrgans.
Per òrgans, com ho podríem detallar?
Més o menys podem dir que el transplantament renal
de donant cadàver ha augmentat un 25%,
el transplantament de fetge a nivell de Catalunya,
a nivell global, ha augmentat un 49%,
el transplantament de cor, un 31%.
Hi ha hagut una discreta disminució del transplantament pulmonar
i s'ha mantingut igual el transplantament de pàncreas.
Catalunya, a més a més,
realitza més de la meitat del total de transplantaments
de donants vius que es fan a l'Estat.
Per què a Catalunya?
És a dir, què fa a Catalunya
que aglutina tots aquests transplantaments?
Mira, el 2005 ja es preveia que,
havent posat tants esforços en tot el tema de prevenció
d'accidents de trànsit, d'accidents de treball,
doncs hi hauria una disminució de la donació
per pacients que poguessin morir per mort en sefàrica.
Llavors hem de buscar alternatives,
perquè les llistes d'espera continuen augmentant.
Es va realitzar un pla estratègic
a nivell de l'Organització Catalana de Transplantaments
en el Departament de Salut
per tal de buscar vies alternatives
que fessin possible l'obtenció d'òrgans per a trasplantament.
Llavors, una de les vies que es va potenciar
va ser la donació de viu
que ha augmentat dràsticament des de llavors fins ara.
Això ha fet possible que augmenti el trasplantament renal
i, a més, que inclús pacients que es troben en una situació
d'insuficiència renal progressiva terminal
i que, evidentment, anirien cap a la diàlisi,
hi hagi l'opció d'abans de començar la diàlisi
poder trasplantar de donació de viu.
Evidentment, els resultats sempre són millors
si es trasplanten abans d'haver començat la diàlisi.
Aquest pla estratègic es va començar abans a Catalunya,
per això ha donat els fruits abans a Catalunya
i sí que és veritat que, a nivell d'organització nacional
de trasplantaments, a nivell estatal,
doncs també ara s'està potenciant,
però encara no ha arribat a la proporció de donació de viu
que s'ha arribat a Catalunya.
I és un canvi d'hàbits també entre els ciutadans,
entre la gent que es disposa a ser donant?
Sí, la veritat és que normalment són donacions
de persones relacionades, habitualment familiars,
però el fet d'haver fet aquesta promoció,
informar a la població, comencen a sortir
el que es diu el bon samarità,
persones que, de forma altruista, sense cap donació
i sense conèixer a qui anirà a aquest òrgan,
han manifestat la seva voluntat de donació.
Però ara per ara, el grup més important
és donació de viu de persones relacionades.
A la província de Tarragona,
teniu algunes dades generals
de com han anat aquests trasplantaments d'òrgans?
Aquest any, evidentment,
si la donació a nivell global de Catalunya
ha augmentat, ha permès també
que hagi augmentat el trasplantament
de persones que estaven en llista d'espera
a nivell de la província de Tarragona.
De fet, l'any passat, en aquest primer quatrimestre,
des de gener a abril,
es van trasplantar 18 persones
i aquest any ja s'han trasplantat 22 persones.
I destacar que 3 persones són trasplantades
a partir de donar en viu
de trasplantament renal, evidentment.
Quina gent es pot beneficiar d'un trasplantament?
És a dir, en quines situacions
es pot beneficiar d'un trasplantament d'òrgan?
La indicació de trasplantar un òrgan
és quan un òrgan arriba al final de la seva funció
i que ja no hi ha mesures
per poder realitzar un tractament mèdic o quirúrgic
i que l'única alternativa és canviar l'òrgan.
Llavors, la insuficiència hepàtica,
la insuficiència del fetge,
quan ja no hi ha medicació que pugui compensar
la poca funció del fetge,
doncs s'ha de canviar el fetge.
El mateix amb el cor, amb els pulmons
o amb els ronyons, evidentment.
Home, una dada significativa
és que un sou donant pot donar 57 anys de vida
a diferents persones, Déu-n'hi-do.
Així és.
Si veiem quina vida pot,
quants anys pot allargar un trasplantament,
doncs en el cas del ronyó pot allargar
més de 10 anys de vida,
en el cas d'un fetge igualment,
en el cas del cor, doncs,
també, si va sumant anys,
dos ronyons, un fetge, un cor, dos pulmons,
doncs pot ser aproximadament 60 anys de vida.
El que passa és que això és
quan la mort es dona a una persona
que estava sana prèviament,
que no tenia cap insuficiència dels seus òrgans,
que habitualment són persones més joves.
Actualment, si parlem respecte a la dècada dels 90,
el perfil del donant ha canviat,
o sigui que no tots els donants
poden ser donants de tots els òrgans,
però sí que habitualment,
si parlem de donants d'alrredor de 50-60 anys,
hem de pensar que l'edat mitjana del donant
és d'alrredor de 55 anys.
Doncs, si parlem d'aquesta edat,
evidentment no es poden donar tots els òrgans,
però sí, si dona un fetge i els dos ronyons,
doncs això és, estem parlant de més de 35 anys de vida,
que regala i que allarga els receptors.
És un bon reclam, si es pot dir així,
per a aquella gent que es disposi a donar aquestes xifres,
de poder ajudar en aquesta gent.
Evidentment, el més important és que la població
estigui ben informada del que suposa una donació,
del que suposa un trasplantament,
i que conegui bé com és el procés,
què és el concepte de mort encefàlica,
per això aquest any hem posat en marxa el projecte
Tot el que cal saber per donar vida,
del qual s'ha fet molta activitat aquí a la província de Tarragones,
és un projecte en col·laboració amb la Fundació de la Caixa,
i evidentment sempre treballant amb l'OCAT
i el Departament de Salut,
que el que pretén és arribar a tota la població
per tal que la població estigui informada
i que quan arriba el moment, aquest dolorós moment,
de la pèrdua d'un familiar a l'hospital,
que conegui ja el que significa la donació, el trasplantament,
i que això no sigui una càrrega o un patir més afegit
a tot el patir de perdre el seu familiar.
I la veritat és que està havent molta col·laboració
per part de la població.
La població vol estar ben informada
i vol prendre les seves decisions estant ben informada.
Una informació que sigui molt clara,
que sigui fàcil de comprendre
i que després ajudi a prendre decisions.
El més important és que la gent conegui aquesta informació
i que entre els seus familiars faci saber
quina és la seva voluntat, no?
Què faria, què li agradaria a ell?
Que quan, si es produeix la seva mort
en circumstàncies que pugui ser donant,
si vol ser donant, si vol donar vida a altres persones
que depenen d'un trasplantament per poder sobreviure, no?
Perquè què és el primer que han de saber,
què és el primer que saben els familiars o els pacients
en aquest sentit, en l'àmbit del trasplantament d'òrgans?
Quina és la principal informació que els doneu?
La principal informació és que coneguin
què suposa un trasplantament.
De fet, aquestes sessions del projecte
Tot el que cal saber per donar vida
solem anar sempre amb una persona trasplantada.
Si aquella persona trasplantada explica
el que era la seva vida abans del trasplantament i després,
jo penso que és la informació més important, no?
Si una persona coneix el que significa el trasplantament,
no d'una persona, sinó de 5 o 6 persones,
com parlàvem abans, doncs això és el més important.
El que passa és que és important que sàpiguen
quines persones poden ser donants,
en quines circumstàncies es pot ser donant,
si hi ha contraindicacions o no hi ha,
si això suposa allargar tot el procés de dol
o de l'enterrament o la incineració posterior.
Tot això són preguntes que la gent vol saber, no?
Perquè prendre la decisió amb tranquil·litat
que no suposa res afegit, sinó que suposa un regal d'anys de vida
a altres persones.
Comentava que a la província heu fet moltes activitats relacionades
amb aquesta campanya, oi?
Sí, hem fet activitats tant a nivell de nens,
a les escoles, a la universitat, a grups socials,
a esglésies i pastorals, o sigui que hem anat allà
on se'ns ha demanat que volíem tindre aquesta informació,
a part que s'ha fet difusió entre els governs territorials de salut
que també ens han obert les portes de cara a entrar a grups
dintre dels pobles o de les ciutats
i la veritat és que hi ha hagut molta, molta participació.
Són les activitats que s'han fet en aquest sentit,
en el sentit del transportament dels òrgans,
que si mirem enrere, recuperem xifres,
des de l'any 78 fins l'any 2010 a Catalunya
es van realitzar 16.000 transplantaments,
cosa que equil·lava el 21% dels transplantaments fets a l'estat espanyol.
Abans ho parlàvem. Per què es comença a comptar des de l'any 71?
Bueno, la veritat és que tot el que després s'ha conegut
com el model espanyol de donació i trasplantament
i que ha sigut un referent a nivell mundial,
l'organització de tot el programa de donació i trasplantament
es va gestar a Catalunya.
Va començar el registre de malalt renal a Barcelona
i a partir d'aquí es va començar tot el programa de donació i trasplantament
i de fet, abans de la creació de l'Organització Nacional de Trasplantaments
s'organitzava tot des de Catalunya,
tant les donacions i trasplantaments de Catalunya
com la resta de l'estat i l'intercanvi amb altres països a nivell europeu.
Per això, encara que la creació oficial amb nom va ser als anys 80,
doncs sí que el registre de malalts renals va començar als anys 70
i per això es parla de l'any 71.
I a més, el primer donant altruista va ser català.
Explica'm això.
Sí, el primer donant és la figura del bon samarità,
que et comentava.
El bon samarità, moltes vegades hi ha parelles que volen ser donant,
parelles de donant i receptor,
que una persona vol ser donant de l'altra,
però que no hi ha compatibilitat per el trasplantament.
Llavors, si hi ha una tercera persona
que de forma altruista posa en marxa una cadena de donació,
doncs aquesta primera, que és el bon samarità,
aquella persona que dona el seu òrgan, el seu ronyó de forma altruista
sense conèixer la identitat del receptor, evidentment,
doncs fa possible que es trasplanti aquella persona
que no era compatible amb el seu donant
i el seu donant pot ser donant d'una altra parella.
No sé si m'explico bé.
Però això posa en marxa una cadena
que, de fet, ha començat a nivell estatal,
a nivell de l'estat espanyol,
i que sí que és veritat que el primer donant samarità
va ser d'una persona catalana.
Quan diem altruista, què volem dir?
Quan diem altruista és que no rep cap tipus de remuneració
per la donació,
i això ha sigut la base de l'èxit
del programa de donació i trasplantament
a l'estat espanyol.
Pot ser que, evidentment,
quan la donació és des d'una persona que ha mort,
la donació de cadàver, en mort encefàlica,
bàsicament és una donació altruista,
però en el cas de la donació de viu
també es tracta d'una donació altruista.
És a dir, el donant no rep cap tipus de remuneració
ni econòmica ni de cap tipus per la donació.
Ho fa perquè ho vol fer
i no hi ha cap intercanvi enmig
perquè prengui aquesta decisió.
Aquesta figura existeix o existia,
aquesta figura de donar òrgans a canvi de diners?
A l'estat espanyol no ha existit mai.
De fet, està penalitzat per la llei a l'estat,
a Catalunya i a la resta de l'estat.
A més, ara ho recordo,
perquè la setmana passada va sortir una notícia
d'un noi al Japó
que es va donar un òrgan a canvi
per aconseguir diners
per comprar-se un ordinador o alguna cosa.
És a dir, això a Espanya evidentment no passa,
però hi ha altres casos a nivell mundial.
Sí, per desgràcia,
doncs sí que hi ha casos
i que ho podem veure,
si entrem a internet i ho busquem,
segur que trobem algun cas,
però això posa de manifest la importància
que hi hagi una llei
que sigui molt clara
en tot el relacionat amb la donació,
tant en com ha de ser el programa de donació,
altruista, anònim,
com en deixar molt clar
tot el que és el terme de donació,
de mort encefàlica,
tota la nomenclatura
de tot el programa de donació i trasplantament.
Evidentment, si a Espanya
i a Catalunya en concret
hi ha aquestes taxes de donació i trasplantament,
no és perquè sí.
Si altres països no han arribat,
doncs un factor que pot influir en això
és aquest que hem comentat,
que la donació no sigui altruista.
És un referent al model català,
com ho és en molts altres àmbits,
també en aquest sentit,
del trasplantament d'òrgans?
Sí, si parlem de taxes de trasplantament al món,
a Catalunya tenim les taxes de trasplantament
per milió de població més altes del món.
I, a part de números,
tot això ha sigut perquè hi ha hagut un programa
molt ben dissenyat des dels anys 80
que ha sigut també model per la resta del món.
I, de fet, això es posa de manifest
perquè hi ha grups de professionals catalans
que imparteixen docència
en quant a tot el tema de donació i trasplantament
per tot el món.
O sigui que és un referent
tant a nivell de l'assistència
com de la docència i també de la recerca.
N'hem volgut parlar avui al matí de Tarragona Ràdio.
La setmana passada era el Dia Mundial dels Donants d'Òrgans
i avui hem volgut conversar amb una experta en el tema,
amb la doctora Maria Budí, sobre el tema.
Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per donar-nos l'oportunitat
d'apropar-nos més a la població
i que la població conegui tot el programa.
Doncs ja ho sabeu.
A més a més, amb aquest programa
que tenen a engegar tot el que cal saber per donar vida
amb tota la informació necessària
per a aquells que vulgueu ser donants d'òrgans.
Això és tot des de l'Hospital Joan XXIII.
Molt bé, doncs molt interessant
aquesta conversa amb la doctora Budí
parlant d'aquestes donacions d'òrgans
i del procés de transplantaments.
Josep Ardila, Joan Maria Bertran, gràcies.
Que vagi molt bé.
Que vagi bé, Dolceau.
Era la informació que ens arribava aquest matí
en aquesta quarta hora del programa
des de l'exterior dels nostres estudis,
des de l'Hospital Joan XXIII,
parlant de donacions i transplantaments d'òrgans.
Falten tres minuts per arribar a dos quarts d'onze.
Ara anem a publicitat
i de seguida entrem en altres continguts.