Ara passen 13 minuts de l'1 del migdia.
Com dèiem, us hem anunciat el llarg del matí.
Acabem avui el programa, el matí de Tarragona Ràdio,
parlant de teatre, d'aquella programació que ens hem preparat
per al Teatre al Magatzem de Tarragona
per als mesos de febrer i de març, els mesos d'hivern.
Aquesta programació d'hivern que podreu veure en aquest Teatre de la Ciutat.
I ens acompanyem al seu programa d'on Javi Plana.
Bon dia.
Bon dia.
Com ho tenim, això? Moltes coses programades, eh?
Déu-n'hi-do, per aquests dos mesos.
No, déu-n'hi-do. De fet, ja és una miqueta aquesta idea.
A partir de l'octubre de l'any passat,
vam començar ja el que és la temporada teatral
amb la idea de portar a terme una programació estable durant tot l'any.
He parlat d'any, d'any del curs, diguéssim, no?
I en aquest sentit, també amb aquesta línia, no?
Programant, doncs, bueno, quasi cada cap de setmana, no?
Què és el que destacaríem d'aquesta programació?
Bé, jo el que més crec que és interessant també
és buscar aquestes noves línies que siguin també complementàries
amb altres espais escènics a Tarragona,
i el tema del jazz, per exemple, no?
Aquest cicle del cinema, mute, amb músics en directe,
que també és un cicle que volem que duri fins a la final de curs.
Doncs, bueno, diferents coses, no?
I això em sembla interessant perquè es busca també
ubicar el teatre magatzem com a sala a Puyo Alén,
perquè, al final, la diferència potser nostra
és que és un espai bàsicament multidisciplinar, no?
I és una mica el que es diferència una mica d'altres sales
o altres espais més teatrals o perateatrals, no?
Llavors, dintre d'aquesta línia de la multidisciplinar,
m'acosta molt d'això, eh?
Exactament, exactament, doncs, és una miqueta la vocació
que tenim nosaltres de programar diferents coses
o diferents disciplines, no?
A banda del teatre clàssic, del teatre tradicional,
teniu moltes altres disciplines.
Sí, i també tenim, jo penso que tota aquesta feina
que està fent Territori Vermell,
ho ve la vella vermella, tot aquest àmbit performatiu,
d'art d'acció, jo penso que també és molt interessant,
que també definiria una miqueta aquest caràcter també, no?
D'ajuntar diferents línies d'acció
o diferents disciplines artístiques també
en un mateix espectacle.
Llavors, és una miqueta aquesta vocació, jo penso,
i aquesta idea també de treballar en aquesta direcció.
I hi ha també un, bueno, tot l'àmbit formatiu
que vam començar a l'octubre
i que encara segueix, no?
Amb cursos de teatre i tot això,
i volem també, és una línia que volem anar a poc a poc,
anar-la depurant i anar-la fent créixer també.
En tot cas, us aneu especialitzant.
Sí.
Marcant-vos una mica de la resta del que es fa a Tarragona també.
Sí, home, el que passa és que,
com jo penso que,
bueno, no sé, hi ha aquests debats constants
d'aquí,
que jo m'he dit,
made in Tarragona, que dic jo,
aquests debats en la cultura.
Jo crec que més que debats,
el que n'hi ha que ser és observar l'entorn,
i saber que tens,
que entrar en una dinàmica de saber
el que estan fent els altres,
el que tu pots fer,
quina aportació té,
quina vocació tens tu com a espai,
perquè al final el Teatre Magalhães
és un espai que és una cooperativa obrera,
i és un espai privat,
i és una empresa privada, al final,
que busca recursos,
que està buscant fórmules per desenvolupar activitats,
i buscant recursos econòmics
des de municipals
a altres empreses privades.
Llavors, jo crec que una miqueta,
el Teatre Magalhães ve directament
amb la vocació de la casa
i el que és la casa amb si mateixa,
i és una miqueta,
tindre aquesta línia molt clara.
I teniu, a més a més,
la sala Núria del Clos,
on, vaja,
ja heu estat ja fent,
durant aquest temps,
aquestes trobades de joc partit
entre escriptors,
si no m'equivoco,
interessant també.
Sí, molt interessant.
Les Lletres també és un espai, per exemple,
que...
També hi aposteu per això,
per les Lletres, eh?
Sí, i tant, bastant i bastant.
I hi ha, de fet,
hi ha un projecte en marxa,
que és el de la casa de les Lletres,
que això és una cosa
que es redefinirà el manual d'ús de la casa,
però això és una cosa
que és a mig i a llarg termini,
o a mig termini,
i que n'hi ha que redefinir-ho
amb com anirà agafant forma això,
i com això alterarà
i reconduirà també les programacions.
I això és una cosa que, bueno,
que hem d'anar treballant també, no?
Una de les coses destacades,
com dèiem,
és aquest cicle de cinema
de Charles Chaplin.
Explica'ns una miqueta.
Bueno, de fet,
m'ha semblat bé la idea
de treballar amb monogràfics, no?
Per exemple.
També perquè conec
el Carles Robert i el Miguel Àngel,
i jo els havia fet
en altres llocs
a fora d'aquesta raona
i sé que tenen diverses pel·lis,
i sé que el Carles, per exemple,
és especialista en cinema
i té aquestes possibilitats.
I arrel d'aquesta possibilitat,
i de fet que jo aquest espectacle
ja l'he vist
i l'he treballat en altres àmbits,
em va semblar bé la idea
que ells tenien 4 o 5 pel·lícules
del Chaplin,
doncs fer un monogràfi
de Charles Chaplin
i presentar 4 propostes
amb la música en directe,
però que la música
ha de decomposar el Carles Robert,
o sigui, no és la música
original de la pel·lícula,
sinó que ells
han agafat la pel·li
i han escrit una música
per aquesta pel·li.
Llavors, a mi aquesta idea,
com ho comentàvem,
de juntar dues disciplines,
en aquell mateix moment,
recuperar,
perquè al final també és recuperar
una manera de fer cine,
que es feia abans,
que era amb els músics tocant
al cine, no?
I això es feia abans, no?
I tot això
em sembla que té un punt museístic,
un punt també artístic,
que junta dos mons,
i que jo crec que és molt interessant,
molt xulo, molt maco, jo penso.
I tindreu per Carnaval també
una actuació estelar,
Django Edwards.
Sí, sí, sí.
Però això ja hi ha dintre una línia
que nosaltres sí que creiem molt,
que és ja,
en moments determinats,
en pulsacions molt concretes
dintre les graelles,
que pot ser Carnaval,
pot ser Santa Tegla,
pot ser altres,
al Festival Dixi,
que segur i seguríssim
que farem un munt de coses
i ho estem preparant, eh?
Doncs amb aquestes pulsacions
i amb aquests pics
que hi ha en concret,
doncs col·laborar-hi
i estar-hi també, no?
I una de les propostes
que a mi se'm va ocorrir
i vam estar pensant,
doncs, bueno,
és perquè no fer el Django, no?
I després, bueno,
amb comproducció
amb l'Ajuntament de Tarragona,
compartir aquest contingut
i fer aquesta proposta,
el que jo crec que pega bastant
per l'espai que és
i per el tipus de proposta que és
per Carnaval, no?
I a més,
des de la cooperativa
ja teniu experiència en aquest tema,
a més a més,
heu fet tallers de clown,
de cir,
de màgia també.
Sí, sí, sí.
i el tema del clown, per exemple,
o el tema,
el clown
i també tot el tema
dels monòlegs.
Dels monòlegs.
També, clar,
jo,
tots aquests,
el Dani Mateu,
el Toni Muc,
tota aquesta gent,
els hem fet nosaltres,
el Godoy,
els Modernos,
el Dani Pérez,
el Carles Flavià,
i tota la part
on ha passat pel teatre magatzem.
I fa anys,
el 2003, 2002,
2003 no sabia ser,
2004,
és igual,
quan encara no s'enrenen tan famosos,
per dir d'una manera, no?
Però tot això s'ha fet,
se n'ha fet regularment.
I ha funcionat molt bé,
però bueno,
sí, sí,
és una miqueta això.
Alguna cosa pròpia,
alguna producció pròpia
que presenteu?
De moment,
aquesta temporada encara no.
Encara no,
estem,
havia previst una idea
de començar ja
unes produccions pròpies
de lectures dramatitzades,
treballar en petits formats,
amb pressupostos
una miqueta més petitets.
O esteu treballant,
en tot cas.
Però ho estem treballant,
ho hem aparcat,
volíem començar-ho ja aquest febrer,
març,
però ho hem aparcat
perquè volíem parlar també
amb les persones que faran això.
Potser per mirar-ho d'abans
de ben conceptualitzar-ho bé
i a veure si ho fem una vegada,
dues vegades a l'any,
si generem un producte...
Abans de fer,
pensar una miqueta.
Encara que jo crec que sí,
que a mig plaç
es farà producció.
Però producció petita,
perquè el produís molt car.
La producció,
jo sempre dic que
tota aquesta gent
que té aquest idees
de muntar centres de producció,
és...
És molt car, vaja.
O sigui,
tens de ser un centre de producció.
No pot ser un teatre
i un centre de producció.
Pots fer petites produccions,
això sí,
o microproduccions.
Ara està de moda,
no és el microteatre,
microespais,
formats petits,
però això és...
Per què està de moda?
O per què està funcionant això?
Perquè això té un cos
i te permet treballar
i fer coses.
Però clar,
produir una obra
és car.
Ara,
produir una lectura
potser no és tan car.
Llavors,
pots començar
amb coses incipients
d'aquest tipus
i això,
fins que no tens recursos suficients,
no hi pots treballar
en producció gran.
Però sí que pots treballar
en microproducció,
jo penso.
Comença quant la temporada,
exactament?
Els 4...
Els 5 de febrer.
Els 5 de febrer
ja comencem
amb aquest cicle de cinema
de música
i cinema mut,
del Charles Chaplin.
Javi,
la temporada anterior,
què tal?
Contents de la resposta?
Sí, sí.
Contents,
però jo crec que...
Bé, bé.
Jo penso que ha anat molt bé
dintre del que s'esperava
i amb una assistència,
bona assistència.
A mi això,
els números,
no m'agrada,
perquè això és com un restaurant.
Ja saps que un dia
tindràs a tope,
un dia tindràs
una quarta part de gent,
un dia tindràs
menys gent,
més gent
i nosaltres estem contents
perquè hem tingut molts dies
que ha vingut moltíssima gent,
ha hagut dies que ha vingut
menys gent,
però sempre ha vingut gent.
O sigui,
sempre amb el que se diria
el que és la normalitat
d'una sala
d'aquestes característiques,
que té uns alforaments
que van entre 80 i 90 persones,
fins a 160,
depèn si fas teatre o fas música.
En aquest sentit,
i la sala Núria del Clos,
que també l'hem utilitzat
un parell de vegades
i també ha anat molt bé.
O sigui,
estem contents
amb la gent que ha passat
per la cooperativa
i pel teatre magatzem
durant aquest cicle.
Perquè ha anat funcionant
amb molta afluència regular
de gent
i bé,
molt bé,
molt contents.
Alguna cosa més destacada
d'aquesta nova temporada?
Alguna cosa que creguis
que sigui interessant
de remarcar
per aquells
que ens estiguin escoltant?
Bé,
jo no sé,
a veure,
tot el tema aquest
del jazz,
en principi,
el tema del jazz
i el tema performatiu,
és el que et comentava abans.
A mi,
de començar aquests cicles,
que avui
ho estàvem parlant també
amb l'associació Jazz i més,
que s'està constituint,
començar a treballar
en un cicle
que serà com una goma,
que el farem créixer
i l'allargarem
segons
els diners que tinguem
i els recursos
i els recursos que ja dediquem,
però que volem que sigui una goma,
vull dir,
que comenci amb propostes locals,
però a poc a poc
aquesta goma s'enxampli
i puguem tindre cicles
de música,
de jazz,
estables,
de format petit,
mitjant
i d'artistes
de tots els nivells,
inclús a nivell nacional.
Però això és una cosa
que hem de anar treballant
a poc a poc
i articulant
per fer-la incrementativa
i que realment
tingui un impacte.
De fet,
tant el cicle de mood
com el tema performatiu
de les performances
del territori vermell
com això del jazz,
per si mateix,
són continguts
que podien estar
comunicats a banda
i podien parlar
de cada cosa d'aquestes
de forma molt extensa.
Llavors,
això em fa platanjar,
si realment ho estem fent,
si aquesta energia
està bé
separar-la,
però jo crec que
cada cosa d'aquestes
la hem d'anar cuidant
i fent-la créixer
i fent-la
com si fos un festival,
realment.
Perfecte,
doncs ja ho sabeu.
De fet,
està acabada de sortir del forn,
aquesta programació
que comença aquest 5 de febrer
amb aquest cicle de cinema
de Charles Chaplin
i vaja,
totes aquestes propostes
al teatre,
al magatzem,
amb Jango Edwards
cap al Carnaval
i també a la sala Núria
del Clos,
on es fomenta molt
les lletres i la lectura.
Moltíssimes gràcies,
Jevi,
que vagi molt bé la temporada.
Sí,
gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Bon dia,
bon dia.