Darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio
per referir-nos a l'obra que arriba divendres
al Teatre Metropol.
Serà dos quarts de deu, Carmela Lilia Manda.
És una producció tarragonina molt especial, diria jo,
que a través de tres dones repassa tres moments de la història
i és encara més especial perquè és el Premi Metropol
l'any passat pel que fa a projectes de creació artística.
Dirigida per Marc Chornet,
interpretada per Isabel Soriano, Neus Pàmies i Noelia Pérez.
Bon dia, Noelia.
Hola, bon dia.
Fa molta il·lusió parlar d'aquesta obra.
Trobo que és una cosa com entranyable.
Home, és una cosa molt de Tarragona, si més no, no?
La producció, però després el tema que tracteu...
No, és mundial, absolutament.
Malgrat, sí que és veritat que el Marc sempre ha dit
que fem una mica de Tarragona a nivell que,
com que tots som més o menys d'aquí,
hi ha una cosa cultural que està filtrada
perquè l'obra no deixa de ser un homenatge a les àvies,
podríem dir, a les nostres heroïnes anònimes,
que sempre han lluitat amb silenci durant tot el segle XX.
Per tant, hi ha part de les nostres àvies,
que la majoria són de Tarragona o dels aprops,
que està dins d'aquesta obra.
Esteu ben atents amb aquesta entrevista que fem amb la Noelia
perquè després, en els moments finals,
el Lluís ja ens té preparada una cançó molt relacionada amb l'obra
i ens servirà per obrir línies telefòniques
i rebre tres trucades.
Tenim entrades per regalar-vos per anar al Teatre Metropol
divendres a dos quarts de deu.
Per tant, després podreu concursar.
Noelia, deia jo que el títol és molt revelador
d'aquestes tres èpoques, d'aquestes èpoques àvies,
com deies tu.
Ai Carmela, Lili Marlem, Te Recuerdo Amanda,
diguéssim Ai Carmela a la República,
Lili Marlem Segona Guerra Mundial,
i Te Recuerdo Amanda seria ja la postguerra
i també Cançó Protesta.
La funció és un viatge emocional
de les dones del segle XX,
malgrat sí que es manté a nivell musical
i a nivell de textos,
que és una mena de patchwork,
on la Magda Puyo i el Marc Jornet
el que han fet és una dramatúrgia
agafant diferents textos i diferents cançons
i així expliquem un viatge emocional
de les dones més que històric
o no pas museístic.
Per tant, els textos ja estan escrits.
Exacte.
El que s'ha fet és una tria
i un posar-ho junts, com dius tu,
fer el patchwork i tot això,
a més acompanyar-ho amb música.
Sí, amb música que curiosament,
i això s'ha de dir perquè hem estat
ara fent funcions també,
provant la funció fora de Tarragona,
a Barcelona,
ha funcionat de meravella
i una cosa que la gent s'ha sorprès moltíssim
ha sigut...
Nosaltres cantem a capel·la, les tres,
les tres venim de disciplina musical,
aleshores el fet que siguem actrius,
comencem a viatjar emocionalment,
la gent s'emociona i tal,
i que de sobte agafem una cançó a capel·la
i entre les tres fem veus,
és molt enriquidor i molt sorprenent
dins de la funció.
Què pesa més la part dramàtica de text,
diguéssim, o la part musical?
Jo diria que la part original
és la musical
i és molt impactant,
però no seria l'impactant que és
si no hi hagués el pes interpretatiu
que hi ha tant en la part musical
com en la part interpretativa parlada.
O sigui, no tindria cap sentit
només cantar.
i jo crec que l'impactant
és precisament des d'on s'agafen les cançons.
Tant quan pot ser alguna cosa divertida,
perquè no només parlar de guerra i d'àvies,
al revés, són gent que ha superat amb alegria
moltes coses.
Per tant, hi ha moments molt divertits
com els moments realment que no pots esquivar,
perquè hi són, no?
Moments que has d'emigrar
o els moments durs
que han passat les dones
durant la república
o el que sigui.
Són les cançons, vaja,
o els temes que canteu
van més enllà d'aquestes tres cançons
de la Carmela,
de l'Eli Marlene,
de la Ràdio de la Cotabanda.
Sí, sí, sí.
És molt més que això.
Molt més que això.
Tenim corball,
tenim algun tema de piaf.
Vull dir que...
Són cançons de l'època, això sí.
Representatives de cada...
Fins i tot hi ha alguna
també més moderneta,
però això ja haureu de vindre
i destapar-ho.
Sé que queden molt poquetes entrades,
cosa que ens ha donat molta alegria.
Per tant,
o que truquin aquí a la ràdio,
que vagin corrents a comprar-les.
Divendres a dos quarts de deu, eh?
Carmela, Lili, Amanda,
el Teatre Metropol.
Estan molt separades
les tres històries?
En absolut,
és que és una història,
és la història del segle XX.
El que passa és que
quan pensàvem en aquest espectacle,
ens vam plantejar
cap on orientar-lo
i vam pensar que
tres dones de tres generacions,
que és el cas,
la Neus, la joveneta,
jo estic al mig
i la Isabel com a gran,
era una manera
de poder explicar
la trajectòria
de les dones al segle XX.
I el títol d'aquestes tres cançons
són molt significatives
per nosaltres
i efectivament
són com tres moments
de l'espectacle
molt crucials.
Però l'espectacle
està concebut de manera sencera,
és una història
o una no-història
sencera.
Però vull dir també que...
Però no són les mateixes dones,
clar,
passant-ne en tres moments diferents.
Perquè cap de les tres actrius
agafem el rol
d'una sola dona.
Quan acabes de veure la funció,
qualsevol cosa que fem
podria ser qualsevol dona.
L'únic que ens diferencia
és que estem
a diferents moments,
però és perfectament
la mateixa dona.
Per tant,
el fet que es digui
Carmel, la Lili Amanda
no vol dir que jo faci
de Lili,
que estic al mig,
sinó que agafa una mica
més de pes
durant la funció.
En el moment,
per exemple,
Lili ha d'emigrar,
Lili ha de sobreviure,
Lili Marlent,
que de fet la cançó
ja era així,
una dona que esperava
sota el fanal
el seu soldat,
a veure si venia,
a veure què.
I és això,
però en realitat
és una història sencera
i qualsevol de nosaltres,
totes les dones
podríem ser
aquesta dona.
Neus,
ai,
Noelia,
perdona,
que és una obra de gènere
al mercat,
això de les dones.
Una manera d'homenatge
sí que té, no?
Sí,
i tant,
i tant que sí.
Jo sempre he dit,
això és una discussió
que tenim la companyia,
jo sempre he dit
que no és un espectacle feminista,
sinó molt femení,
que és diferent,
malgrat,
efectivament,
hi ha una reivindicació
del que et deia
de les heroïnes anònimes,
no?
Sempre que es parla
del segle XX,
de guerra,
és com que l'home
està molt present
i quan comences
a investigar una mica
és increïble
les històries
i la superació
que ha hagut de tenir
la dona
i l'àvia del Marc,
no?,
que explicava
que als 80,
no sé ara,
quan es van posar
els primers pantalons,
no?
Sí,
i el que dèiem
de la meva àvia
era més progre que tu.
Aquestes dones
han hagut de lluitar
d'una manera
que nosaltres,
per molt que ara
reivindiquem,
no estem ni...
Ni ens ho podem imaginar,
no ens ho podem imaginar,
efectivament.
Volem continuar
la conversa amb vosaltres
encara que ens queda
molt poquet temps.
Volem obrir línies telefòniques
que ens digueu
què penseu d'aquesta obra,
per què la voleu anar a veure
i us regalarem entrades
perquè hi aneu gratuïtament.
Carmela,
Lili,
Amanda,
divendres a dos quarts de deu
al Teatre Metropol.
977-24-4767,
977-24-4767,
les tres primeres persones
que ens truquin
i ens expliquin
per què els crida l'atenció
aquesta obra.
s'emporten les entrades.
Primera trucada,
bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
La Delphi Hernández.
Delphi.
Què et crida l'atenció
d'aquesta obra?
Todo.
Molt bé.
Sí,
perquè les estoy viendo
en el cartel
y donde han estado antes
y me parece que
y el currículum
ha entrado en una página
que los he visto el currículum
y tienen que ser buenísimas.
Jo crec que sí.
I a més,
la història,
haurem de portar
mocadors de paper
a...
A veure,
és un toque,
és sensible.
o mecheros.
Sí,
m'agradaria dir que no,
però crec que
la realitat
és que sí.
Una miqueta sí.
A vegades ha vingut gent
a veure'ns
i a la sortida
no m'han pogut dir
el què
perquè els hi agafava
plorera.
D'emoció.
D'emoció.
Però amb un somriure,
que és el que crec
que consenteix
aquest espectacle,
que malgrat la pena
hi ha una superació
molt gran al final.
Delphi,
doncs gràcies per trucar.
Escolta,
i te'n vas al teatre a veure
les gens diràs
si t'ha agradat tant.
Com t'esperes?
Gràcies, gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu, adéu.
Tenim dues entrades més
per regalar,
molt ràpidament,
això sí,
el 977-24-47-67.
977-24-47-67.
Té un punt entranyable,
doncs no?
Sortirem amb el somriure,
com deies,
un punt tendre.
Jo crec que sí,
té un punt entranyable,
un punt gamberro,
un punt divertit,
saps?
Vull dir que malgrat
que es toquen temes
tan seriosos,
el gamberrisme hi és,
perquè som tres actrius
molt...
amb ganes de jugar,
també, no?
Però ja et dic,
hi ha moments que sí,
que hem de plorar.
Trucada'n,
bon dia.
Hola, bon dia.
Qui ets?
Soc la Fina López.
Fina,
per què vols anar a veure
aquesta obra?
Bé,
perquè el pinteu molt bé
i tot el que té
en fons històric
i...
doncs m'agrada molt.
A tu t'agrada,
sí que és veritat
que alguna altra vegada
ja hem parlat
i t'interesses per això,
no?
Pel transfons històric
de les coses.
Sí,
perquè les àries
no van parlar massa
de tot això
i doncs
vas arreplegant
en pel·lícules,
en fi,
amb llibres,
com sigui.
Doncs,
Fina,
també possibilitat,
vaja,
segur,
ja,
t'adonem les entrades
per anar a divendres
al Metropol.
Gràcies.
Doncs moltes gràcies.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
I una darrera trucada
que podem agafar
simplement per preguntar-vos
el nom,
977-24-4767,
i us estem demanant
també què us crida
l'atenció
sobre aquesta obra,
Carmela Lili i Amanda,
que ara ens estava presentant
la seva actriu,
la Noelia Pérez.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, qui ets?
Soc l'Antoni Sanz.
Antoni,
t'apuntem també per l'obra,
què és el que et crida
l'atenció?
Un home entre tanta dona,
com ho veus això?
Doncs jo crec que
la dona té tant de dret
com l'home
per fer unes funcions
de teatre.
Ah,
serà un...
Són molt vàlides,
aquestes tres actrius,
no les conec,
però suposo que han de ser
fabulosos a treballar.
Te tornaràs un fan d'elles
a partir d'aquí.
Jo crec que sí.
Antoni,
t'aguardem també dues entrades.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Noelia,
simplement ja per tancar
l'entrevista,
quin és un moment,
digue'ns un moment de l'obra
que per tu sigui especial
i que diguis aquí,
presteu atenció perquè
això és un caramalat.
No sé si està bé o no
que jo ho digui,
però per mi un moment
molt especial
és el de Lili Marlem,
efectivament,
el tros de Lili,
pels arranjaments
que han fet les meves companyes,
que són preciosos
i perquè conclou
un moment de l'obra
força potent.
No vull acabar
sense dir que moltes gràcies
a l'Ajuntament de Tarragona
perquè van creure
en aquest projecte
i gràcies a ells
ho hem pogut tirar endavant
i ha sigut fantàstic
i ens ha acollit tothom molt bé.
Mil gràcies a tothom.
I a tu per venir
a explicar-nos-ho.
Noelia Pérez,
Carmela Lili i Amanda
al Metropol
a dos quarts de deu
aquest divendres.
s'ha dit