A recte final d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio,
falten uns 20 minuts per arribar a les 12
i tenim ja l'estudi ple de convidats.
I és que feia temps que no rebíem, jo,
que no rebia tanta gent a l'estudi, 4 persones.
Són diferents representants d'una manera o altra
d'una part de l'ensenyament a Tarragona.
Estem d'aniversari, 75 anys, del Col·legi El Miracle
i avui ens acompanyen, ja us dic, diferents membres
que ens explicaran que encara queden actes de celebració
per davant, concretament, un demà que pretén ser un homenatge
als diferents mestres que han passat per aquesta escola.
Saludem i felicitem ja directament la directora de l'Escola El Miracle,
la Mari Carme Figueroa. Mari Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també la Font Santa Castro,
ella és membre de la Comissió Organitzadora.
Bon dia.
Ens acompanyen també a la part més institucional, diguem-ho així,
el Francesc Roig, a cap d'inspectors del Departament d'Ensenyament.
Bon dia.
Bon dia.
I Carles Tepero, que és el director de l'Institut Municipal d'Ensenyament.
Bon dia.
Bon dia.
De moment, com han anat els actes de celebració que heu fet
fins ara, d'aquests 75 anys de l'escola?
Bé, em sembla que en aquest cas em toca parlar a mi,
perquè fins ara el que hem estat fent ha sigut
bàsicament un aniversari de l'escola,
que vam començar el mes d'abril.
Vam intentar fer actes que impliquessin
a la comunitat educativa actual, també,
però sempre donant participació als nens.
Un de...
Clar, també perquè ells entenguessin una mica
el per què d'aquest aniversari
i el per què de la seva escola, no?
Penso que és important per fomentar també l'arrelament.
Aquest sentit va fer, fa unes setmanes, no?
Un acte, una trobada d'alumnes i exalumnes.
D'exalumnes.
Però prèviament amb aquest,
també m'agradaria donar la importància que va tenir.
El mes de maig vam fer una trobada amb alumnes
de totes les escoles públiques de Tarragona
que vam poder assistir.
Aquest va ser un acte molt emotiu,
perquè durant tot el curs,
els nens i nenes de diferents escoles de Tarragona
havíem estat preparant una cançó que ens unia,
que era la cançó que hem utilitzat sempre
al llarg de tot l'aniversari,
que era la cançó de Qualsevol nit pot sortir al sol,
del Jaume Sisa.
Llavors, aquesta cançó,
que pensem que d'alguna manera
fa esmena coses del passat i coses del present
i barreja una mica els personatges
que als nens els poden ser atractius,
doncs aquesta cançó va ser una mica
el fil conductor, com te deia,
i llavors vam fer aquest acte
al qual van assistir uns 150 nens i nenes
d'altres escoles i barris de Tarragona.
Van baixar a la nostra escola,
vam cantar plegats la cançó
i després vam fer un esmorzar tots junts
i alguns jocs i alguna altra cosa.
Llavors aquest acte va ser molt bonic.
Després aquest acte que deies
de la trobada d'exalumnes
també ens va sorprendre molt
perquè els exalumnes que realment van assistir
a la crida que nosaltres vam fer
eren exalumnes, però veritablement exalumnes,
és a dir, persones que als anys 40 i 50
van passar per l'escola del Miracle
i allí ja es van, jo crec que desencadenar
totes les emocions que et puguis imaginar.
Que teníeu xarxa d'exalumnes?
Com vau contactar o com ho vau fer?
Es va connectar primer amb els coneguts,
o sigui, la boca a boca,
que això arriba a tot arreu.
I després tenim la pàgina web del centre
i a més a més està el blog,
tenim un blog també per entrar.
I Facebook.
I el Facebook.
Els alumnes van posar tots en marxa,
cadascú convocava els del seu curs
i des que va començar aquesta activitat
ha sigut una amb trucades contínuament
i vinc a preguntar i he d'on amb aquest telèfon,
a veure si encara el trobo.
Ha sigut molt emocionant.
Portem una temporada que és molt emotiva.
Doncs això són els actes que han passat.
També em consta una exposició,
75 anys ja mirant el mar.
L'exposició encara està.
Encara està, eh?
Encara està perquè en principi era fins al dia 15,
que l'acte de demà estava previst pel dia 15.
Llavors l'hem deixat una setmaneta més
i tenim contínuament visites a l'exposició.
I l'hem deixat fins demà.
Molt bé.
Doncs parlem de l'acte de demà,
que a més recordem aquest canvi de data.
Ja vau fer la celebració amb els alumnes, per dir-ho així,
i ara toca fer una mena d'homenatge als mestres.
I en aquest sentit,
com comentava la Francesa Roig,
deia que cal diferenciar dues parts en l'acte de demà.
Home, més aviat és tot un conjunt,
però amb una clara diferenciació
del que és estrictament el 75è aniversari,
commemoratiu,
i l'altre és l'afegit que,
per donar-hi una mica més de relleu,
i sobretot per les coincidències
que en moltes persones que demà
tindran aquest homenatge
amb motiu de la seva jubilació,
o bé perquè van tenir una vinculació amb el miracle,
o bé perquè hi van passar com a professors o mestres.
O sigui, per una banda,
és un acte per a tots aquells mestres que s'han jubilat?
Aquest curs passat.
Aquest curs passat.
De tots els serveis territorials,
que són no només mestres,
i professores i professors,
sinó també personal d'administració i serveis.
Escolta, quanta gent hem estat parlant?
Acostumem a fer-ho en bloc,
perquè tot forma part de la comunitat educativa,
i per tant són 168 persones.
I en guany, ho farem el mateix dia?
Sí, cada any es fa,
acostuma a fer-se el complex educatiu,
que és un espai ampli,
però en guany aprofitant
la bona predisposició de l'Ajuntament
en una sessió d'un espai de patrimoni
prou interessant,
que a més a més forma part del logotip
del Miracle,
que és l'amfiteatre,
de la Tàrraco Romana,
i aprofitant també la benentesa
de la direcció del centre
en aquest efemèrides,
doncs els serveis territorials
va creure convenient
de sumar-se
per donar més relleu
i formar part d'aquest bloc institucional.
Per tant, hi haurà aquesta part d'homenatge
a tot el personal d'ensenyament,
diguem-ho així,
de la ciutat que es jubila en guany.
Sí, els docents i no docents.
Molt bé.
I després hi haurà l'altra part de trobada
i també record homenatge,
festa amb tots els mestres
o personal també que ha passat durant 75 anys.
Però veieu molta gent?
Sí, sí.
En principi, anotat,
ja ens cobra uns 450.
I és possible que vingui algú
que o no han trucat
o pensen que ja ho tenen
o que escoltant aquest emissor en aquest moment
se n'adonin, no?
I quan arribi a l'escola estiguin ja trucant.
Els espontanis.
Sí.
Home, és que l'acte, en principi,
és obert.
Compte amb invitació
per les persones que realment
estan implicades en l'acte,
però és obert a tothom.
Doncs vinga, tothom que estigui ja posant les orelles.
Quan serà això?
Ho té te l'amfiteatre?
Demà?
Demà a les 5 de la tarda
serà aquest acte institucional
on se farà aquest reconeixement
a les persones que es jubilen
i després, a les 6 de la tarda,
aproximadament,
perquè tampoc tenim un temps així establert,
cal veure com va tot,
començarà l'orquestra
de la Big Jazz Band de Terrassa.
Que, doncs, tenim testimonis
que són una gran orquestra de jazz
que val molt la pena de sentir
i que està aquí a Tarragona
per totes aquelles persones
que la vulguin escoltar.
L'espai és gran
i està obert a tothom.
Molt bé, consistirà l'acte en això,
en un concert
i suposo que el més interessant
serà el fet de retrobar-se gent
i els comentaris,
les xerrades,
tot el que...
Potser caldrà dir
que l'orquestra
la Big Jazz de Terrassa
està patrocinada
per l'Unim.
Per l'Unim Caixa.
Que també col·labora,
no?
Col·labora a nombrar-los.
L'Ajuntament,
Carles Tepero,
què us han demanat
el Col·legi del Miracle?
Perquè suposo que
ha sigut una mica un
vinga, volem fer això,
ajudeu-nos vosaltres encantats,
no?
D'entrada del mèrit,
evidentment,
és de l'escola,
del seu equip directiu
i de tot el professorat
o la comunitat educativa
que s'ha esforçat
per impulsar
i per donar prestigi
i categoria
a un aniversari,
evidentment,
de tot aquell complex
i difícil
d'aquests 75 anys
i han estat ells
els que han vingut
també a trucar a les portes
perquè les institucions
ens arremenguem.
I l'Ajuntament,
jo crec,
i l'Institut Municipal d'Educació,
que mai fa prou,
segurament,
per reconèixer
el treball
que s'està fent
a les escoles
de la ciutat
i tot el seu significat,
no?
Aquí tindrem
una ocasió també
per dir,
escolta'm,
i encapçalat
pel mateix alcalde
que esperem
que també
assisteixi a l'acte
i si ens ho ha confirmat,
si no li surt
cap cosa extraordinària
perquè aquests dies
ja veiem
que la ciutat
està una mica
tota...
Hi ha moltes corredisses.
Sí.
hi ha una superactivitat
i de notícies
i que s'han de donar
explicacions,
rebre felicitacions,
en fi,
hi ha una gran activitat,
però ara per ara
ens ha confirmat
que s'estirà també
en aquest reconeixement
i acompanyament
a tot aquest personal
que tants anys
ha estat treballant
al servei
de l'escola
i al servei
dels escolars.
I el que deia
l'Ajuntament,
jo crec que mai farà prou
perquè els ciutadans,
els futurs tarragonins
i tarragonines
ara estan a les escoles
d'infantil i primària,
bàsicament,
també secundària,
evidentment,
i és des d'aquests primers anys
en què l'esforç
que fem tots,
començant pels mestres,
serà important
pel futur.
Per tant,
de nou,
felicitats a l'escola
del Miracle
per aquests 75 anys
i a tots els professionals,
mestres i no docents
que han estat participant
i l'Ajuntament
estarà al seu costat.
Què destacaria
del col·legi
al Miracle,
ja que són els homenatjats,
respecte a altres centres
educatius de la ciutat
o què té d'especial
el Miracle per Tarragona?
Ells t'ha diran més,
però jo deixa'm apuntar.
Ja m'agradaria
el que pensi.
No, no, però si em permets,
no molts dels d'aquí presents
i de fora,
hem estudiat allà també,
hem fet la carrera de magisteri,
hem fet, jo també,
i per tant el Miracle
és que el com més gairebé
que una escola,
és una gran escola,
però també té aquest significat
per molta gent de Tarragona.
De formar part de la seva vida
perquè ja han passat per tres.
Es van formar com a mestres, sí.
Jo diria que com a institució educativa
té un plus de patrimoni educatiu
per l'entorn que l'envolta,
però sobretot per la llarga trajectòria
que és una escola que es va inaugurar
just als primers anys de la postguerra,
però que s'havia d'inaugurar
durant la guerra,
durant els anys que es van produir
a la Guerra Civil.
Per tant, té una llarga trajectòria històrica
amb un procés divers
de presència, doncs,
de la que en diríem la normal,
de magisteri, etcètera.
I per tant,
té un llarg recorregut
en una època
que no hi havia ni molt menys
tantes escoles com hi ha ara.
Clar, per tant,
la ciutat concentrava molt més
l'aglutinació de la part educativa
en determinades escoles concretes.
Fonsanta,
què destacaries del Miracle?
Jo parlaria com a mare,
perquè fa molts anys
estic enllaçada amb el món educatiu,
però més bé estic com a mare,
o sigui, no soc mestra,
per tant,
parlo des de fora,
des de fora i des que he portat
també els meus fills aquí
a l'Escola del Miracle.
És una escola que fa...
Ara parlo com a escola,
el Miracle.
Fa 34 anys que està en funcionament,
com a escola,
que va posar-se en marxa
amb molta il·lusió
amb la vinculació
de tres escoles petites
que estaven per baixos
i per llocs
que no estaven molt ben ubicats
i van posar allà.
I de sempre,
jo des que estic allà,
que fa 33 anys
que estic dintre d'aquest món,
col·laborant d'una manera
o d'una altra,
d'això és igual,
sempre hi ha hagut
un claustre de professors fabulós,
sempre hi ha hagut uns alumnats
que han estat molt ben controlats,
o sigui que potser
caldria destacar
la disciplina
que dintre jo he viscut,
i així ho he parlat sempre
quan he parlat
amb qualsevol persona.
I a més a més
l'ubicació,
com deia el senyor Roig,
és que jo penso
que l'escola del Miracle
és salut.
O sigui,
tu vas allà
i mires el mar,
estàs ubicada en un lloc
on els romans
ja buscaven els llocs saludables
i estàs al costat mateix
d'on ells van,
tenien el seu centre,
no?
Jo,
potser està una miqueta
a l'Esterradio i Tarragona
i és veritat
que molts pares
que voldrien anar
i l'arribar fins allà
posa pegues,
no?
però de veritat
que quan entres allà
i quan portes els nens
poca gent marxa fora.
O sigui,
és una escola molt saludable.
Jo vinc aquí.
Molt bé.
Maricarda,
tenim diferents visions,
de l'edoscopi,
que m'agrada això.
Què destacaries tu de l'escola?
A veure,
jo bàsicament,
jo penso que
és molt important
que la gent conegui
el nostre projecte educatiu.
A vegades
penquem una miqueta
de no vendre massa
la nostra tasca
de cada dia,
no?
Llavors,
quan hi ha persones
que potser
arriben al Miracle
per altres vies
que no són
la de la pròpia elecció,
doncs,
quan arriben a nosaltres
i ens coneixen,
doncs,
ens diuen
ah,
doncs,
no m'ho pensava,
però és que estic molt bé,
no ho canviaria per res.
Llavors,
aquestes paraules,
que els pares ho diuen
amb tota la senzillesa del món,
doncs,
a nosaltres
ens omple
de satisfacció,
no?
Perquè vol dir
que darrere d'un edifici,
darrere d'una escola,
hi ha tot un equip de persones
que estem treballant
per fer possible
que la mare
o el pare
pugui dir
això,
estic molt bé,
els meus fills
estan contents
i no canviarien
aquesta escola
per res del món.
Això és importantíssim
per nosaltres.
De quants cursos
estem parlant?
Quins són els cursos
que...
Què vols dir cursos?
Els ensenyaments
que feu.
Ah,
que fem nosaltres.
A veure,
nosaltres,
bàsicament,
tenim infantil i primàries,
és a dir,
nens des de P3
fins a 12 anys,
fins a 6è.
El que passa
és que el nostre edifici,
ja que parlem també
de l'edifici,
avui en dia també té
una part
de la llar d'infants
municipal
el Miracle.
Perquè nosaltres,
en un moment determinat,
es va demanar
des d'Ajuntament
cedir unes aules
per poder ubicar
la llar municipal.
I la veritat
és que estem treballant
cada un
amb la seva gestió
perquè són gestions
independents,
però estem molt units
i estem complementant-nos
en moltes dels espais
i dels serveis
que té l'escola,
doncs se'n complementa
la llar d'infants
i a l'inrevés.
Molt bé.
Molt bé.
Hem parlat de passat,
en parlarem
encara demà
que feu aquest acte,
com dèiem,
dedicat una mica
als mestres,
a la comunitat docent,
parlem de present,
parlem de futur també,
o fem una miqueta
de balanç
amb aquests 75 anys,
no ho sé,
com veieu,
en quin moment es troba
avui en dia
l'escola del Miracle?
A veure,
això ja...
Has mirat l'amèrica
i el Carles?
A veure,
és que clar,
no depèn.
A veure,
nosaltres
estem una mica
a les mans
d'ensenyament
i de l'Ajuntament,
no?
Ells són una mica
els que controlen
quin serà
el nostre futur,
no?
Però què demaneu?
O vosaltres
des de l'Ajuntament
cap on voleu
que avanci el Miracle?
La directora
es refereix,
la Carme,
una mica
a les diferents
respostes
que a vegades
té el ciutadà
i les famílies,
per tant,
anar a una escola
o anar a una altra,
escollir
la de dalt
o la de baix
i una mica
és el que té
la directora,
és a dir,
s'han de conèixer
els projectes educatius
perquè cada escola
té el seu projecte educatiu.
Però és que a vegades
triem l'escola
i suposo
que és qüestió
pràctica i no s'hi pot fer més
per l'ubicació on està,
no?
I clar,
és el que diu la Carme.
Però no és l'únic factor
perquè, de fet,
a cada zona
que diem educativa
de Tarragona
hi ha més d'una escola
i això ja és bo,
no és que sigui negatiu
que el ciutadà,
la família
pugui escollir
entre una o l'altra escola
en funció,
doncs no ho sé,
de si anava el germà,
de si anava el tiet,
de si ho conec
o si l'edifici és blanc
o és negre,
no ho sé,
hi ha moltes,
però l'important
és conèixer el projecte,
és a dir,
quina missió té aquella escola,
quin treball s'està realitzant,
quina programació
i això
és molt fàcil
a banda de consultar
les dades bàsiques
a la web
que també són
de la mateixa escola
i de l'Ajuntament
apropant-se segurament
a l'escola
o parlant amb la direcció
o amb l'AMPA
doncs segurament
les famílies
tindrien més coneixement
i el miracle,
a part d'aquesta escola
saludable
que m'ho ha dit
Fuent Santa
que m'ha agradat l'expressió
que ho és,
doncs té
aquest renom
del seu propi projecte
de qualitat,
sí, sí.
I a més a més
la llar d'infants
doncs segurament
també ajuda
a que les famílies
doncs puguin optar
per uns quants anys
de poder tindre
els seus fills
doncs
en un mateix entorn
i en un mateix espai.
Francesc,
volies dir?
Sí,
jo només en aquest aspecte
voldria dir que
quan parlem de futur
no podem parlar mai
de futur
si no tenim clar
que el present és sòlid
i que venim
d'un passat consolidat.
Això sí que ho teniu guanyat,
no?
Bé,
jo penso que aquí sí.
en aquest aspecte
jo com a inspector
en cap
i per tant
en certa manera
amb la responsabilitat
que suposa
el dia a dia
de l'educació
al nostre entorn
dels serveis territorials
voldria
dir que
aquesta
diguem-ne
sensació que hi ha
llarga,
històrica,
que ve de lluny
en la funció
que moltes vegades
triem un centre
en funció
com aquell
qui tria
un cinema
perquè
fan més bon programa
o no tan bon programa
més bones pel·lícules
o no tan bones pel·lícules
o bé
en funció
de la façana
en funció del...
i
tenint en compte
el que he dit abans
que l'escola
el miracle
és patrimoni
d'una
diguem-ne
patrimoni
educatiu
voldria fer una cita
d'un clàssic
Seneca
quan diu que
llarg
és el camí
de l'ensenyança
a través
de les teories
però breu
i eficaç
per mitjà
dels exemples
per tant
l'escola
i concretament
el miracle
i em consta
perquè jo
ja porto uns quants anys
en aquest negoci
ja hi he tingut
unes quantes relacions
per tant
ve d'un
passat
de tenacitat
d'esforç
de lluita
de compromís
i però sobretot
sobretot
de voluntat
de servei escolar
i aquesta voluntat
de servei escolar
és el que marca
el seu projecte educatiu
com totes les escoles
que el seu
diguem-ne
el full de ruta
està en el projecte educatiu
de cada escola
i els equips
les persones
són els que acaben
de moldejar
aquest projecte educatiu
per tal de
que els alumnes
que és la prioritat absoluta
de la nostra feina
l'educació
de les nenes
i els nens
sigui el màxim possible
al cap i a la fi
són els docents
els que esteu
a primera línia
de batalla
que acabeu de moldejar
aquestes normes generals
aquest bon funcionament
però són els que acaben
de donar les diferències
hem de tancar aquí
l'entrevista
convidem a tothom
va Carme
acaba tu l'entrevista
convidant a tothom
a veure demà
recordem la cita
a mi d'entrada
m'agradaria moltíssim
que els docents
se sentissin cridats
sentissin que els estem
esperant a tots
i evidentment
les persones que també
vulguin assistir
doncs seran benvinguts
serà demà
a l'amfiteatre
a partir de les 5 de la tarda
molt bé
moltes gràcies per venir
us vaig acomiadant
a Font Santa Castro
membre de la comissió
organitzadora
gràcies per venir
gràcies a tu
també hem comptat
amb la presència
de Francesc Roig
cap d'inspectors
del Departament d'Ensenyament
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Carles Tepero
director de l'Institut Municipal
d'Ensenyament
moltes gràcies
gràcies
i Mari Carme Figueroa
directora
de l'Escola
del Miracle
felicitats i gràcies
gràcies