logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, 37 minuts, acabàvem la conversa amb Carme Crespo
fent aquesta referència a aquest cap de setmana
de reconstrucció històrica del setge de la Guerra del Francès.
I ara ampliarem molt més tota aquesta informació
amb el coordinador de les activitats
d'aquests actes de reconstrucció històrica,
el coordinador de tot el muntatge del cap de setmana,
que és Magí Seritjol,
conegut especialment pels Tarraunits i les Tarraunines
com a director del Festival Tarracoviva.
Magí Seritjol, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem passat de l'època romana al segle XVIII.
Aquesta ciutat és increïble.
Què veurem aquest cap de setmana?
Bé, veurem dos moments.
Un, recrearem, diguéssim, una mica la que podia ser
la batalla final del setge de Tarragona,
que va tenir lloc a les escales i els carrers
al voltant de les escales de la catedral.
I veurem, això és el dissabte a la tarda,
i el diumenge al matí,
i veurem un campament d'aquella època militar
dintre el fortí de Sant Jordi,
en el qual la gent podrà veure l'armament,
l'obestuari,
podrà parlar amb la gent,
amb els grups de reconstrucció,
per comentar coses,
com era això, com era l'altre,
i després hi haurà un petit assal al fortí
per anar a mi de com s'ha fet
aquestes tàctiques militars
del segle XVIII començament del XIX.
Aleshores, l'acte de dissabte
és una reconstrucció històrica...
És una recreació.
Una recreació.
No podem fer una reconstrucció...
Però i qui la fa?
A veure, són en concret nou grups de reconstrucció
que venen d'Espanya,
diferents llocs d'Espanya,
Saracossa, de Màlaga, de Madrid,
de Girona, de València,
de Mostoles i de Jaén,
i un de francès,
que ve del sud de França,
de la troisième de línia,
que conjuntament intentaran recrear l'ambient
d'un possible atac.
A veure, no intentem fer l'acte aquell,
perquè evidentment és impossible
que hi hagi molta més gent.
Però d'alguna manera
la gent que s'apropi el dissabte
aquell de la catedral
i els càrregues del Brutant
veurà una miqueta l'ambient
que es podia haver viscut
entre fum, les descàrregues,
això, amb una guerra d'aquella època.
Que no oblidem que és una època
en la qual l'artilleria
pren un paper per apunderant en la lluita
i ja no són càrregues de cavalleria,
sinó principalment l'artilleria.
La qual cosa va canviar radicalment
el concepte de la guerra.
De fet, Napoleó va triomfar
perquè és el primer que se'n dona compte
i utilitza les noves tecnologies
en el seu profit
i canvia radicalment la visió de la guerra.
Això i la inversió del tren
als anys 30 del segle XIX
van canviar radicalment
tot el concepte de guerra
que va acabar afectat.
Abans hi havia un front
i al final ja no hi havia front.
Tot era front
perquè no hi havia res de guarda.
Aquest concepte d'això
canvia en aquesta època precisament.
Llavors, la gent veurà una mica
com canvia l'art entre cometes,
l'art de la guerra en aquella època.
I per què heu convidat aquests grups
de la resta d'Espanya
i també aquest de França?
Que són especialistes ja en aquest tema?
A veure, aquí...
A més, els grups d'època napoleònica
funcionen d'una manera bastant diferent
dels grups de reconstrucció romans
que estem habituats.
Nosaltres, quan fem els grups de reconstrucció,
contactem amb un grup determinat.
La Gió Boctena, la Gió Tal,
són grups concrets.
Ells, les associacions napoleòniques d'Espanya,
estan coordinades per un nens
que és l'associació napoleònica espanyola.
Aleshores, en lloc d'anar a grup per grup,
t'has d'adreçar al coordinador general d'això,
és a dir, que és l'associació napoleònica espanyola.
I aquesta gent et diu,
bé, quanta gent podeu admetre
o quanta gent pot cabre a la riu?
Nosaltres vam dir màxim 100,
sembla que vindrà 90 i pico,
perquè, clar, se'ls ha d'anotjar,
té un cos que, evidentment...
I són ells els que distribueixen els grups.
És a dir, funciona d'una manera diferent
de la reconstrucció romana.
Bé, són mil i pico anys de diferència,
però també són diferents.
Doncs anem a saludar precisament
a un dels responsables d'aquesta entitat
que coordina,
que és l'associació napoleònica espanyola.
El seu vicepresident és el senyor Luis Sorando.
Senyor Sorando, buenos días.
Hola, buenos días.
Explíquenos,
a quantes entidades agrupa
l'associació napoleònica espanyola?
Bueno, l'associació napoleònica espanyola
agrupa a un total
de unas 30 associaciones locales
i regionales de tota España
i alguna francesa també està integrada
i inclús una associació inglesa
que se dedica a recrear les batalles
que l'engleses aquí en la Guerra Peninsular,
Campaña de España,
Guerra de la Independència
o Guerra del Francés,
que de todas esas maneras la llaman.
¿Y qué se dedican a hacer?
Precisament a recreacions històricas
cuando són invitats en diferents ciutades?
Bueno, como, digamos,
dos grandes tipos de actos, ¿no?
Uno es lo que son los actos en sí,
que son un desfile, un homenaje,
cuando se hace una placa conmemorativa
de algún evento,
y luego lo que realmente nos gusta más
son las recreaciones,
que son los campamentos,
las batallas, sobre todo.
Hace poco estuvimos en Albuera
tres mil soldados.
Fue impresionante.
O, como en este caso,
que va a ser más pequeñita,
pero yo pienso que va a estar bastante bien.
Hemos puesto bastante cariño
en la preparación
y la lucha en la escalinata de la catedral
creo que puede resultar muy espectacular.
Intentamos, dentro de los grupos que hay,
invitar para cada evento
a aquellos que coinciden
con las unidades que hubo
en el acto que recreamos.
Por ejemplo, aquí
ha habido especial interés
en traer aragoneses,
valencianos y catalanes,
porque realmente son los que descendieron
Tarragona.
Y los franceses,
aunque aquí en España
hay grupos que llevan
un informe francés,
hemos intentado
que haya franceses auténticos, ¿no?
Entonces vienen del sur de Francia,
el Troyes de Ligne,
luego viene un grupo
que es la Guardia Imperial,
que es pequeñito
pero son muy espectaculares.
Eran la última reserva de Napoleón
en las batallas,
los famosos gorros de pelo de oso,
que en Waterloo
cuando ellos se retiraron
ya es que estaba todo perdido,
pues va a venir
una pequeña representación.
Y bueno, yo creo que va a ser
una recreación,
no muy grande,
porque es la primera vez,
pero bastante digna, vamos.
Espero y tenemos muchas esperanzas
de que al público tarragonés
le guste.
Seguro que sí,
porque aquí le iba a decir
que, claro,
no tenemos esta tradición
de recrear esta época.
¿En qué zonas de España
o en qué ciudades
hay más tradición,
se celebran más actividades
y se recuerda más
toda esta época histórica?
Esto en realidad
es bastante nuevo.
Así como en Inglaterra
y en Estados Unidos
hace mucho que están haciendo
todo lo que hacen
aquí, pues hará unos 10 años
que empezó en España
los dos primeros grupos,
uno gallego
y los voluntarios de Aragón,
que es el mío directo,
¿no?
Y la verdad
es que ha cuajado
y hay bastantes localidades
que lo están repitiendo
anualmente
y con mucho éxito.
La que más he acogido
es la Albuera,
porque fue una batalla
en la que vinieron
de varias nacionalidades,
entonces vienen
de esos países gente,
¿no?
Y fletan aviones
y vienen de propios,
que está muy bien,
la Albuera.
Luego Bailén,
esa ya es más
a nivel nacional,
porque luego
españoles y franceses,
esta la están haciendo
todos los años
y lo que pasa
es que la hacen en octubre,
porque la verdadera batalla
fue en junio
y sería un infierno
allí en esos campos
con tres capas de paño
que llevamos, ¿no?
Se han tomado la licencia
de cambiarla de fecha,
pero la repiten
todos los años
y luego hay otras muchas
que lo hacen bianual.
Tal es el caso,
por ejemplo,
de Zaragoza,
que se celebró una
y ahora este año próximo
pues haremos la repetición
y la verdad
es que podemos estar orgullosos
que es el acto
que ha batido récord
de espectadores
en nuestra ciudad,
porque incluso
habiendo estado la Expo,
el mismo ayuntamiento
reconoció que con diferencia
del acto más multitudinario
fue la recreación.
Ahora, claro,
aquí estuvimos varios cientos
o como...
fue una cosa como muy...
echamos la casa por la ventana
en esa ocasión.
Veremos si la segunda vez
se puede repetir
o ya al no ser el bicentenario
tal vez baje un poquito
el listón,
no lo sé.
Es decir,
que estamos ante un proceso
de recuperación
de una época histórica
que seguramente
teníamos bastante olvidada.
Hombre,
es muy espectacular.
Los uniformes
y todo el equipo
están hechos
con mucho rigor.
La ANE
no permite
que se apunte cualquiera
sin pasar un examen
de indumentaria,
un poco también
de incluso
de la gente
que se apunta
pues un poco
conocerlos
que no se nos meta
allí algún loco
porque al final
vamos con armas.
Yo creo
que sí,
es una cosa
que allá donde vamos
hasta ahora
no hemos tenido
en ningún sitio
una reflexión negativa.
que sigamos así.
En Llorona hemos estado
ya en bastantes sitios,
en Girona hemos estado
ya tres veces
y de hecho
lo están repitiendo
cada año,
en Lérida,
incluso en Barcelona,
lo que pasa
es que dentro
de una gran ciudad
se diluye un poquito,
no es el mismo eco,
contra más pequeñas
la localidad
más se nota el evento,
y además
más fácil ambientarte
en la época
que no en una ciudad moderna,
pero bueno,
Tarragona yo creo
que es un muy buen escenario.
Sí,
porque le iba a preguntar
por el escenario,
¿ya lo han visto?
¿O como mínimo
usted lo ha comprobado?
Los maños
y los tarragonenses
saben que somos
como de la familia
Aguedos y Aquel,
estamos muy a menudo
por toda esa zona costera
y yo creo
que todos los que vamos
de Zaragoza
que seremos una ciudad,
Tarragona la conocemos bien
y es un sitio estupendo,
vamos,
yo desde que vi una vez
con el asalto
de la escalinata
es una imagen
que me impactó mucho
y estoy deseando vivirla,
o sea,
yo espero
que la gente disfrute
viéndonos,
pero es que
lo que vamos a disfrutar
nosotros
el público no lo sabe
porque principalmente
vamos a esto
porque nos gusta,
o sea,
es un hobby,
no es ninguna profesión
ni ganamos ningún sueldo
ni nada.
Esto es una cosa
que le hacemos
porque nos gusta
y nos encanta
transmitir a la gente
un poco de historia
por aquello de
más vale una imagen
que 100 palabras.
Pues el sábado
los veremos,
será todo un placer,
serán unos 90,
100 aproximadamente
los que vengan.
Sí,
exacto,
exacto el número,
no lo sé
porque siempre hay
el expedicionario
de último momento
que el problema
no puede venir
y a cambio hay otro
que no está apuntado
y aparece.
Vamos, sí,
la cifra es que 90 no baja
y de 100 no sube,
por allí da la cosa.
Pues será un placer
verlos el próximo sábado.
Señor Luis Orando,
vicepresidente de la
Asociación Napoleónica Española.
Muchas gracias.
A ustedes.
Que vaya muy bien.
Gracias.
Ells serán els protagonistes.
Ens recomanes,
doncs,
és a dir,
de cara a l'acta
de dissabte,
Magí,
ens recomanes
fer una volta
per aquell escenari
de les escales?
Sí,
estar allí
a la plaça
a les cols
d'aquella zona d'allí
i al pla de la seu.
Per aquell escenari
hi haurà un passadís central
que no deixarem posar gent
perquè han de circular ells
i a tots els laterals
se pot posar la gent.
A veure,
no hi ha un moment
molt allò,
molt específic,
sinó que veure l'ambient
de com s'atacava en línia,
com fer atacs,
descargues i aquestes coses.
Per tant,
segurament ho repetirem
diverses vegades,
per tant la gent
que no pateixi
perquè no està a veure
una cosa de congrés
i no veure tot l'ambient
que hi hauria.
Hi haurà un petit canó
on la gent veurà
com,
bé,
més el soroll,
la descarga,
no disparem res,
sonor i demés
que és brutal.
I d'alguna manera,
clar,
recordar,
estem commemorant
uns fets tràgics,
no estem commemorant
coses agradables.
Per tant,
la gent veurà
en aquest aquell ambient
que devia ser horrorós
perquè evidentment,
ja ho ha dit abans la Carme,
que va significar
un sotrac a la ciutat enorme.
Escolta,
i això pot ser l'origen
d'una celebració
més habitual
o un recordatori
d'aquests fets?
A veure...
Fins i tot
el fet del que ens comentava
el senyor Sorando,
que aquest és un procés
que s'ha destapat
en els últims anys.
Hi ha dues coses
i això és interessant.
A veure,
una és que
el motiu concret
del Vicentana,
és a dir,
celebrar aquesta data
perquè els terragorins
d'ara recordem
que la ciutat
va passar realment
un moment molt dur
de la seva història.
Això sempre és interessant,
recordar el passat
sempre és interessant
perquè ens fa passar
amb el present.
Per tant,
jo sé que hi ha gent
de l'associació
d'amics
de la setja del 1811
que està intentant
a través de l'acte
que fan el dia 28
intentant
que això es mantingui,
que cada any
es faci una petita...
sense grans escarafalls
però recordar-ho cada any
que em sembla molt bé,
la idea em sembla estupenda.
La idea també
és intentar veure si
d'aquí surt un nucli
de gent que intenti
crear un grup
de reconstrucció
d'aquesta època.
Seria molt bo
que l'arragoni
hi hagués també
no només de romans
viu el d'arragoni
i després una altra cosa
també molt important.
Tenim un patrimoni
de fortificacions
del segle XVI, XVII i XVIII
que em sembla
que és importantíssim
que posem un valor.
A veure,
no dic ara
perquè els temps
tal com estan
doncs ja prou se fa.
Carme avui
ha dit
totes les inversions
que s'estan fent
i que se seguiran fent.
Són temps difícils
per invertir en un patrimoni
però com a mínim
tenir-ho en compte
perquè quan es pugui
posar-los tots en valor
jo penso que tenim
un patrimoni
per explotar enorme
i fixem-vos en una cosa
que a mi és molt important
si volem crear
una indústria
del turisme cultural
i sobretot centrada
en el patrimoni històric
o creem estratègies
perquè el públic
no pugui estar
només un dia a Tarragona
o sigui que hagi d'estar
abrius dies
o no triomfarem.
El turisme de visita
no deixa pràcticament res
a la ciutat.
El que deixa
és el que es queda.
Per tant,
com hem de fer
que es quedi?
Com a mínim
un dia dedicat al romans
i un altre dia
dedicat per exemple
això, fortificació del segle XVIII
seria un pas
per tant és molt important
pel futur de la ciutat
que anem començant
a pensar aquestes estratègies.
I en aquesta línia
està per exemple
els actes de diumenge
de poder obrir les portes
als terronins
al fortí Sant Jordi
que és un element
que el tenim allà
que hi passem
moltes vegades
però que ha estat
és un espai magnífic
de veritat
és magnífic
és un espai
que realment
t'escompte de com era
una fortificació del segle XVIII
des de dintre
17-18
i val la pena anar-hi
i farem aquest acte
per reivindicar una miqueta
començar a sensibilitzar-nos
que no només
de muralles romanes
viure a Regona
sinó que tenim
un patrimoni enorme
de totes les èpoques
a més a més
per tant
i bé
si comencem a fer passos
en aquesta direcció
perfecte
i aleshores
què es veurà?
què podrem veure?
allà dintre els grups
de reconstrucció
muntaran una miqueta
una petita recreació
que podria ser
un campament militar
és a dir
i la gent s'hi podrà acostar
podrà preguntar
podrà mirar els uniformes
els armaments
i què menjaven
o com se feien
en fi
tècniques d'aquella època
i per tant
tindran un contacte
més directe
amb els grups
de reconstrucció
a l'acabada
d'això
cap a l'una
més o menys
hi haurà una simulació
d'un atac
al fortí
és a dir
com s'atacava
una fortaleza
d'aquella època
petita recreació
però ho farem
els voltants
d'aquells jardins
tallarem el tràfeg
un oreta
aquella zona
i la gent podrà veure això
un fortí
diguéssim
amb fum
pólvora
i com s'atacava
i penso que també pot estar molt bé
per reivindicar
el nostre patrimoni
que és riquíssim
i que a vegades
ens hem de donar en compte
de l'enorme riquesa patrimonial
que tenim
i tot això
amb els grups aquests
que comentàvem
que estaran tant el dissabte
el vespre
com el diumenge
com el diumenge
i a més a més
el dia 28
hi haurà
aquell acte més institucional
a l'estàtua dels herois
a l'estàtua dels espollats
de la Rambla Nova
i amb una desfilada
de tambors
això és una iniciativa
de gent de Tarragona
dels amics del 16 de 1911
que encara m'ha agraït
la seva col·laboració
perquè hem ajudat moltíssim
i de fet
estan darrere de tot
ajudant i col·laborant
i se'ls ha ocorrit
una idea
que a mi em sembla fantàstica
i és que
han creat
una composició petita
de toc de timbal
que es diu
el toc de setge
que li han repetint
constantment
des de la Rambla
davant del monument
dels herois
fins a la plaça La Font
a la plaça La Font
la gent agafarà
unes espalmetes
i fins tots junts
cap a la catedral
i dixant a les cales
de la catedral
en record
de les víctimes
d'aquell d'això
jo penso que és una bona idea
és una iniciativa popular
molt interessant
i penso que
la idea del grup
em sembla que ho explicaran ells
és repetir-ho cada any
si va bé
jo crec que sí que va bé
Terragona
és molt participativa
i la gent
ens encanta participar en coses
i ens suben pràcticament
i aquesta gent del Tambor
sí que serà de Terragona
tota la gent serà de Terragona
sí, són voluntaris de Terragona
que em sembla que
la roda de premsa
ahir vam dir
que em sembla que com a mínim
hi haurà uns 300 persones
300
Déu-n'hi-do
pot ser el Germen
com dèiem
de la recuperació
d'aquesta època històrica
amb l'excusa
entre cometes
del Bicentenari
del Bicentenari
del Setge
està bé
perquè el que comuna és una cosa
i si es queda alguna cosa
fantàstic
Magí Seritjol
coordinador d'aquestes activitats
acostumat sempre a parlar amb ell
de l'època romana
ha estat un plaer
parlar de la invasió napoleònica
i d'aquest inici del segle XVIII
a la ciutat de Terragona
amb aquells moments tan tràgics
que va viure la ciutat
gràcies
que vagi molt bé
totes aquestes activitats
i segur que serà un plaer
disfrutar de tot això
gràcies
i fins la propera
bon dia