Té temps en aquest matí de Tarragona Ràdio
per parlar de polítiques municipals
en l'àmbit de la joventut i dels centres cívics.
Aquestes són dues àrees, dues competències
que ha assumit en aquest mandat municipal
el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Javier Villamallor.
Com dèiem fa un moment,
ell és el coordinador d'una gran àrea d'activació econòmica i ocupació,
però que també té competències
en aquestes àrees de joventut i de centres cívics.
Així que d'això en parlarem en els propers minuts.
Javier Villamallor, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
En matèria de joventut, sobretot,
si fem una mirada recent al passat,
tenim que en l'últim mandat
s'han impulsat tota una sèrie d'equipaments,
alguns dels quals ja s'han pogut estrenar
i d'altres que estan en una etapa final d'obres
i de construcció per posar-los a punt en els propers mesos.
Estic parlant, sobretot, per exemple, de l'espai QSE,
que és l'espai jove que hi ha darrere de l'antiga Facultat de Lletres,
o estem parlant de la capsa jove,
un dels grans equipaments que tindrà la ciutat
en el complès de la tabacalera.
Del que funciona i del que ha de funcionar,
quina és una mica la valoració, l'anàlisi que en fa el regidor?
Bé, jo el primer que diria és que des del punt de vista
de les polítiques de joventut,
tenim ja en funcionament, des de fa poc menys d'un any,
tres equipaments nous, com els que tu comentaves,
l'oficina local de joventut del Tarragonès,
l'espai La Palmera i el casal jove QSE.
Aquests tres equipaments són l'obra, diguem-ne,
de la meva predecessora,
la regidora de joventut Sandra Coloma.
Jo crec que és bo també reconèixer la feina que va fer
aquesta persona amb tota la seva dedicació
i amb tot l'equip tècnic que ha tingut al seu abast.
I, clar, quan parlem de tres equipaments d'aquesta importància,
és bo dir que no només estan en funcionament,
sinó que estan tenint èxit.
L'oficina comarcal del Tarragonès,
pel que fa a les polítiques de joventut,
és un esforç que fan tres administracions,
és l'Ajuntament, és el Consell Comarcal,
és la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya,
per avançar cap a una finestreta única
on el jovent de la nostra ciutat i també de la comarca
trobi respostes a les seves preguntes
en matèria d'habitatge, de treball.
De salut, de formació, de lleure.
Per tant, és el paradigma de la finestreta única.
Un servei molt proper, molt individualitzat,
on fins a 14 professionals d'aquestes tres administracions
treballen coordinats per donar el millor servei.
Per la gent que no conegui aquest equipament,
està situada a la planta baixa de l'antiga Facultat de Lletres,
a la plaça Imperial Tarraco.
Crec que és un espai i una ubicació perfecta
per la propera, que és per moltes de les persones joves
que la visiten i que les dades que tenim d'usuaris d'aquest equipament
demostren que aquest primer any de vida,
des del lluny del 2010 que es va posar en marxa,
avalen el seu bon funcionament.
Hem tingut fins a 9.000 usuaris en aquest equipament
i dir-vos que la major part de les consultes que es fan
i de les visites que es fan es fan amb motiu de treball.
És a dir, les persones joves tenen aquest neguit,
perquè la taxa d'adult juvenil és, com sabem, dramàtica en el nostre país,
i moltes d'elles ens fan preguntes sobre
com poden accedir a la borsa de treball,
com es pot fer un currículum,
com es pot fer o preparar una entrevista de feina,
com han de millorar aquelles habilitats
que a l'hora de treballar són importants
per tenir un bon contracte de feina.
Aquí sempre aquesta orientació
i aquest assessorament individualitzat
és molt preuat i hem tingut fins a 1.200 consultes.
Per tant, un esforç, el que fem tres administracions,
que jo crec que cal posar en l'accent
en què aquesta coordinació dona els resultats
i que el continua treballant.
Per l'abassant més lúdica, com deia,
tenim dos espais nous, també la Palmera
i la Casal Jovequesse.
El Casal Jovequesse, des de fa molts pocs dies,
ja té una obertura regular
i, per tant, no és només visitable
quan hi ha activitats, quan hi ha exposicions,
quan hi ha conferències,
sinó que ja té un horari d'obertura ordinari
i que esperem que sigui un espai
que cogestioni l'Ajuntament i les entitats juvenils.
Aquell equipament el que permet és crear un espai
amb unes condicions
per tal que entitats juvenils l'utilitzin
d'una manera concertada i pactada amb l'Ajuntament
pel que cregui inconvenient.
I aquest espai, Casal Jovequesse,
té un complement, té un anex,
que és la Palmera,
un equipament amb un aforament de fins a 400 persones
que per molts joves de la nostra ciutat
és prou conegut
perquè durant els mesos d'estiu
s'han fet programació d'activitats musicals i culturals
amb una afluència de públic molt destacable
i jo diria que els dos es complementen molt bé.
L'espai outdoor, l'espai a la Palmera,
com un espai obert on fer actuacions musicals,
ball, etc.
I Casal Jovequesse,
com un espai pensat per fer exposicions,
per fer conferències, per fer xerrades.
No sé, destacaria, per exemple,
que fa pocs dies es va estrenar una exposició
que es diu Implicades,
que tracta sobre com les dones joves viuen en la immigració.
Al mesos d'estiu,
en el mateix Casal Jove,
vam tenir una exposició sobre el Tibet.
És a dir, és un espai viu,
és un espai al servei de les entitats juvenils
i que tenim obert perquè siguin ells els que ens diguin
el que volen fer.
Per tant, és un equipament nou.
Això és el que ja tenim en marxa.
I aleshores, el que també es va posar en marxa
com a obra de nou equipament
és el Casal Jove,
que va al complex de la Tabacalera.
Aquí com està el projecte?
Bé, dir que el projecte de Capça Jove,
que es complementa amb el Tarragona Impulsa,
el Tarragona Impulsa és un espai,
dues de les plantes d'aquest edifici
estaran dedicades a polítiques actives d'ocupació,
per tant, a informar, a assessorar
a les persones que estiguin en atur
o que es vulguin informar per trobar feina,
i dues plantes seran les destinades a la Capça Jove.
La Capça Jove és un espai pensat per la creació musical
i per la gravació musical
amb una sala de concerts a la planta baixa,
amb uns estudis insonoritzats a la primera planta,
perquè totes aquelles persones que estan
en el món de la música, a nivell local,
tinguin un espai perfectament adient
per fer aquesta activitat amb una certa professionalitat.
Confiem també, com han fet altres ciutats,
que aquests espais permeten la creació d'empreses específiques
i també no és només un equipament pel lleure
i per l'activitat musical,
sinó també per la dinamització econòmica.
Dit això, aquest equipament ha tingut una dificultat,
com molts dels nostres oients sabran,
i és que el mes de juliol es va declarar oficialment
a Golimba, l'empresa constructora,
en concurs de créditos,
el que seria l'antiga fallida.
Com els procediments administratius són els que són,
nosaltres el primer que vam intentar fer
és dir, bueno, aquesta obra sí o sí té un pla,
té un termini d'acabament,
que és el 31 de desembre del 2011,
perquè és una obra finançada amb fons estatals,
per tant, es perdran aquests fons estatals
si l'obra no s'acaba el 31 de desembre,
això és molt important tenir-ho en compte,
perquè és el termini, és el punt final...
El màxim, el topai.
...que no podem sobrer passar,
i el primer que vam fer és dir,
bueno, anem a veure si aquesta empresa
realment està en disposició o no d'acabar
entre el 15 i el 18% de l'obra que queda per fer.
Ara mateix tenim més d'un 80% fet,
però aquest 15-18%, que són les tasques de polit,
la pintura, la tasca més interna,
doncs, veure si la podia fer l'empresa adjudicatària.
No ha estat possible fer aquest acord
o arribar a aquest acord amb l'empresa,
i per tant, el propi tràmit administratiu
ens obliga a fer què?
Doncs primer, a ressentir el contracte
amb l'empresa que teníem,
i en segon lloc, a readjudicar
la part de l'obra que queda,
aquest 15-18% de l'obra que queda,
a una nova empresa, a un nou concurs,
amb una sèrie de garanties.
Tot i que fem un concurs o un procés negociat
que acceleri al màxim la tramitació administrativa,
això té un termini.
Estic en disposició de dir
que el servei de contractació de l'Ajuntament
en pocs dies, molts pocs dies,
no sé si és aquest divendres, el dilluns,
el dimarts de la setmana vinent,
podrà adjudicar de nou
aquestes obres que queden.
Com us dic, és molt important
acabar-les en temps,
perquè no fer-ho condiciona
el rebre el finançament esperat.
i la nostra ciutat no es pot permetre,
cap ciutat s'ho pot permetre,
però la nostra tampoc,
en l'actual circumstància
i l'actual conjuntura econòmica,
perdre aquest finançament
d'aquest equipament tan important.
Per tant, estem actuant
amb la màxima diligència,
els serveis tècnics de l'Ajuntament,
tant des de contractació
com l'oficina de projectes,
que són els que lideren
el projecte de la capsa jove
i del terreny impulsat,
estan fent tot el que està a la seva mà
per accelerar els terminis
i estic en disposició de dir
que el primer trimestre del 2011
allà estarem ja treballant,
tant des del que fa
les polítiques actives d'ocupació
i el terreny impulsat
com totes les entitats
que puguin o que vulguin
utilitzar les instal·lacions musicals
que hi haurà del capsa jove,
ho podran fer.
Aleshores, un cop tinguem
la capsa jove,
que la puguem obrir
el primer trimestre del 2012,
quina és la idea de l'Ajuntament
pel que fa a la gestió
d'un espai tan important?
L'assumirà directament?
La gestió serà compartida?
Quina és una mica la idea?
Nosaltres, i ho estem practicant
amb diversos equipaments ja de la ciutat,
com deia abans,
el casal jove és un exemple
del que volem fer,
és arribar a la cogestió
dels espais amb entitats.
La despesa corrent
que suposa l'obertura
de grans equipaments públics,
per molts ajuntaments,
al final és un obstacle
perquè l'actual coyuntura
dificulta molt
que puguem costejar sols
el manteniment d'aquests espais.
La cogestió el que permet
és, d'una banda,
implicar el teixit associatiu
i el capital social de la ciutat.
En el cas del casal jove,
les entitats juvenils,
en el cas de la capsa jove,
l'Associació de Músics de Tarragona
i d'altres entitats
que estan en aquest camp
de la creació artística
i, per tant,
preveure també activitats,
per exemple,
el que deia la sala de concerts,
que siguin autofinançables.
És a dir, aquest paradigma
jo crec que l'hem de posar
molt en valor
i molt en boga a partir d'ara,
que és que les activitats
siguin autofinançables
per no crear monstres,
per no crear estructures
insostenibles.
Estem treballant en això
i tenim un pla funcional
molt ben definit
per preveure això
i fer-ho possible.
Com a gestió.
Hem tingut un mandat anterior
on s'han nascut
les idees
i les obres
d'aquest pla d'equipaments
juvenils
realment importants.
Ara,
en un context de crisi
com el que tenim,
es podrà mantenir
l'activitat,
la idea
de l'àrea de joventut
de l'Ajuntament de Tarragona
és donar vida,
malgrat les dificultats econòmiques,
a tots els equipaments
i això serà possible
o malgrat
tenir aquests equipaments
haurem de reduir
activitats
i pressupostos?
A veure,
jo el que diria
és que
la necessitat
de les polítiques
de joventut
és
clara.
El jovent,
les polítiques de joventut
són polítiques
que garantitzen
la cohesió social
de la nostra ciutat.
Per tant,
tot el col·lectiu
que va des de l'adolescència
fins als 35 anys,
aquests gairebé 20 anys
de la vida de les persones
és molt important,
no només en la seva dimensió
del lleure,
no només en la seva dimensió
formativa,
sinó també en la seva dimensió
de procés d'emancipació
i d'autonomia
que hem de,
també amb el suport
de l'Ajuntament,
promoure pels joves.
Hem de facilitar camins
perquè puguin fer
el seu projecte de vida,
hem de facilitar informació,
com deia,
en matèria d'habitatge,
en matèria de treball,
en matèria de salut,
en matèria de lleure,
en matèria
d'activitats culturals
que els facin créixer.
Per tant,
són necessàries
les polítiques de joventut?
Sí,
són imprescindibles
per la cohesió
de la nostra ciutat.
Dit això,
les polítiques de joventut,
com la resta d'àmbits,
s'han d'adaptar
al context presupostari.
Crec que és molt important
el que deies abans.
Hem fet un esforç
molt important
en aquests darrers anys
per actualitzar
els equipaments
destinats als joves.
La nostra ciutat
tenia uns dèficits
que,
si mirem ciutats similars
a la Tarragona,
Lleida,
Girona,
Ciutats del Cordó,
Metropolità de Barcelona,
ja havien superat fa temps.
Els nostres homònims
en ciutats catalanes
tenen pressupostos
i equipaments
pel jovent
molt més desenvolupats
i des de fa
molt més temps.
Per tant,
ara estem intentant
córrer tot el que puguem
per posar-nos
al mateix nivell que ells.
Jo confio,
i així ho expressaré
en les taules
de negociació
dels pressupostos
la conveniència
i la necessitat
per garantir l'equació
que apostem
per aquestes polítiques.
Òbviament,
no vivim en un planeta
al marge,
aïllat,
i per tant,
tothom s'haurà
d'estrenyar el cinturó.
Centres cívics,
una altra àrea important.
Aquí tenim,
en fi,
històricament,
parlant d'equipaments,
tenim equipaments
ja desenvolupats
i plenament consolidats
en diferents barris
de la ciutat,
però sí que també és veritat,
i em torno a remetre
a l'anterior mandat,
que s'havia parlat
i s'havia negociat
amb la Generalitat
la possibilitat
de crear un centre cívic
a la zona de Llevant,
a la ciutat de repòs
i vacances,
un equipament
que depèn del govern
de la Generalitat,
que és propietat del govern,
i que fa pocs dies
vam saber la seva intenció,
un altre cop,
pel context de la crisi,
la intenció del govern
de tancar aquest equipament,
la ciutat de repòs
i vacances.
Ha de descartar,
per tant,
l'Ajuntament
poder-hi destinar
una part d'aquell equipament,
tal com s'havia parlat
en l'anterior mandat,
descarta, per tant,
la possibilitat
del centre cívic
de Llevant?
El primer que hem de dir
és que
en conversa telefònica
amb el secretari general
del Departament d'Empreses
i Ocupació de la Generalitat
em va informar personalment,
i també vull que quedi clar
que aquesta conversa
va tenir lloc
fa molts pocs dies,
del tancament
de la ciutat de repòs
i de vacances.
Ens hem emplaçat
a una reunió,
que tindrà lloc en breu,
molt breument,
a una trobada
on se'ns expliqui
els detalls
d'aquest tancament.
La Generalitat,
com tu bé deies,
Ricard,
ja havia tingut converses
amb l'Ajuntament
per veure si
una part
d'aquesta ciutat
de repòs i de vacances
es podia destinar,
un edifici
d'aquest equipament,
es podia destinar
a fer les funcions
de centre cívic
de Llevant.
Nosaltres compartim
des de l'Ajuntament
la necessitat
de fer un centre cívic
de Llevant,
perquè hi ha un dèficit
important en aquest sentit,
i el que estem
emplaçant
amb la Generalitat
és parlar-ne,
a fer oficials
aquestes converses
i veure els detalls.
El que també
vull deixar molt clar
és que des de l'Ajuntament
som extremadament prudents
en l'assumpció
de la gestió
d'un equipament
tan gran com aquell,
perquè els costos
de despesa corrent
que abans esmentava
són els mateixos
per a la Generalitat
que per a l'Ajuntament.
Si el motiu
pel qual la Generalitat
ha decidit prendre
aquesta decisió trista
que un equipament
tan emblemàtic
de la ciutat
estigui tancada
és el dèficit
que arrastra
anualment aquell equipament,
nosaltres el que no podem fer
és assumir el dèficit
en lloc
de la Generalitat
de Catalunya.
Per tant,
estem oberts
a fer un centre cílic
d'allà avui?
Sí,
estem en converses,
mirarem el detall
d'aquestes converses
i mirarem
si,
diguem-ne,
ens quadren els números,
perquè cada cop
que ho cobrim
aquest equipament,
i això ho entendrà
tots els nostres oients,
les despeses
que comporta
les ha d'assumir
l'Ajuntament.
Però cadria assumir
tot l'equipament?
Tot el que és
la ciutat de repòs i vacances?
En absolut.
Una petita part
o una part...
Clar,
però el primer que hem de dir
o que hem de saber
és amb tota la certesa
què té pensat
per aquell equipament
la Generalitat de Catalunya.
Quin calendari de treballs
i en el moment
en què sàpiguen
què té pensat
per aquell equipament,
nosaltres podem fer
en aquestes converses
una contraoferta
o podem pensar
en si ens interessa
com a ciutat
tenir allà
el centre cílic d'allà.
Jo crec que sí
que ens interessa,
però no ens precipitem,
siguem extremadament prudents.
Al marge d'aquesta qüestió,
en matèria
de centres cívics,
quina serà la filosofia
en fi d'aquest mandat
que acaba de començar,
un altre cop marcat
per la crisi,
totes les preguntes
moltes vegades
i quan parlem
de polítiques municipals
s'han de ficar
en aquest context
de retallades pressupostàries,
de restriccions.
Mira,
la filosofia quina és?
La filosofia
la podria concretar
en dos o tres punts.
El primer punt
és que els centres cívics,
com us deia,
fan,
juguen un paper molt important
perquè les persones
interactuin
unes amb les altres,
que es socialitzin.
Els centres cívics
actualment
en funcionament
a l'Ajuntament,
els cinc que tenim,
són equipaments
que ofereixen
aquest trimestre,
a la tardor,
5.000 places
de cursos,
activitats,
tallers,
pensats
perquè la gent
participi activament
de molts processos.
per exemple,
que faci un primer
tast introductori
a llengües estrangeres,
per exemple,
que faci una primera
experiència
del que seria
un taller de cuina,
perquè faci
els primers
pinitos
en el que seria
la música,
el ball,
el teatre,
la literatura.
Per tant,
els centres cívics
són uns equipaments
que ja tenen
una trajectòria
de molts anys,
que cal consolidar,
que cal,
i també vull destacar
que en aquests darrers anys
s'ha fet un esforç
molt important
per pal·liar
molts dels dèficits
que tenien.
No s'havia fet,
jo crec,
en els darrers
10-15 anys
un bon manteniment
d'aquells espais.
Molts d'ells
tenien dèficits
i necessitaven
unes inversions
que s'han dut a terme
i que aquests centres cívics
són una peça fonamental
per això que deia,
perquè els veïns,
i no només els veïns
que viuen a prop
dels centres cívics,
sinó que els centres cívics
han de jugar un paper
en què tota la ciutadania
de Tarragona
els utilitzi
amb independència
que visqui o no visqui
en el barri
on està aquell centre cívic.
És molt important
que una persona
de bona vista
pugui anar a fer
un taller de cuina
que es fa
al centre cívic
de Sant Pere i Sant Pau
si el troba interessant
i que allà es barregi
amb la gent
de tota la ciutat
que els utilitza.
Per tant,
programació de tardor,
5.000 places,
això no és cap retall
respecte del que teníem.
Dir també
que l'Ajuntament,
conscient
que aquestes activitats
són molt importants
per a les persones,
preveu mesures
com bonificacions
de fins al 50%
per a pensionistes
i per a aturats,
és a dir,
que no sigui un obstacle
per a la participació
de les activitats
que es fan
als centres cívics
i que són de pagament
el fet d'estar aturat
o de ser pensionista,
bonificació de fins al 50%,
i també dir
que hi ha activitats
que són de pagament
a preus públics
molt reduïts,
10-15 euros,
20 euros com a màxim,
i d'altres
que són gratuïtes.
Dintre del ventall
de programes gratuïts
jo destacaria
les ludoteques
que es fan
en molts dels centres cívics,
espais
perquè un adult,
els pares,
les mares i els nens
juguin una estona
i comparteixin
un temps
en un espai municipal
i també
uns espais
perquè
sobretot
infants petits
de 0-3 anys
que és el programa Menuts
parlin,
es relacionin
i tinguin
temps
dels seus pares
que és el que jo crec
que aquesta societat nostra
que va tan
accelerada
moltes vegades
està privant.
Molts dels infants
es troben
que no tenen
suficientment contacte
o tot el contacte
que voldrien
amb els seus pares.
L'Ajuntament
a través dels centres cívics
vol crear
en les ludoteques
amb els programes
menuts
espais d'interacció
pares, mares i fills.
I totes aquestes línies
amb un ventall
tan ampli
d'activitats i d'àmbits
creu que es podran
mantenir l'any que ve?
Aquesta és la intenció
com a mínim?
La voluntat és aquesta
dir a més
que
com estem parlant
d'activitats
programades
amb preus públics
no volem
haver de repercutir
els increments
de costos
directament
a l'usuari
però
estem
oberts
a pensar
fórmules
que permetin
que aquests programes
siguin sostenibles.
Dir que
la satisfacció
que
per mi
com a responsable
de la política
però sobretot
el mèrit
és dels tècnics
municipals
la satisfacció
que tenim
és que
en el moment
en què s'oferten
aquests cursos
en pocs dies
estan tots coberts
això significa
que hi ha una demanda
i que s'ajusta
l'oferta
de cursos
a les necessitats
o a les coses
que preocupen
o que agraden
a la gent
per tant
som conscients
que
queda molta feina
per fer
anem pel bon camí
perquè els centres cívics
cada cop són
equipaments
menys assistencials
i més oberts
al públic
més dinàmics
per tant
no
estem
fugint
d'una
concepció
dels centres cívics
on només
anaven les persones
que tenien alguna
problemàtica social
això ara està
completament obert
i cada cop
es normalitza més
l'accés
als centres cívics
després tenim
els telecentres
que són
en fi
aquells centres
que també van néixer
ja fa uns quants anys
amb la voluntat
d'arribar
a les persones
que podien tenir
dificultats
per entrar
en el món
tecnològic
en el món
d'internet
estem al 2011
acabant el 2011
encara té sentit
encara tenen
una funció
aquests telecentres
o és que han
diversificat
la seva oferta
de cursos
per als ciutadans
bé
el que
he de dir
perquè bàsicament
feien cursos
bàsics
per accedir
a internet
per col·lectius
especialment
i evitar la fractura
digital
per col·lectius
que podien tenir
problemes
per accedir
al món
de les noves
tecnologies
exacte
aquest és
l'objectiu
principal
les telecentres
són
l'instrument
que té
l'ajuntament
per garantir
que persones
que d'altra manera
no accedirien
a les noves
tecnologies
ho puguin fer
quan dic
noves tecnologies
que no se m'interpreti
d'una manera estranya
al final
hi ha moltes persones
que no tenen un compte
de correu electrònic
que no saben
navegar per internet
i que no saben
que hi ha un munt
de possibilitats
d'informació
de coneixement
al seu abast
a un preu
zero
gratuïtes
des d'un equipament
municipal
els telecentres
oferten
no només cursos
per la introducció
en l'ofimàtic
el que serien
els programes
per fer processament
de textos
fulles de càlcul
etcètera
sinó que també
introdueixen
el que és
el món d'internet
paral·lelament a això
es fa atenció
individualitzada
amb consultes
que ens fan
moltes persones
inclús entitats
que ens demanen
el suport
per poder tenir
presència
en internet
hi ha entitats
de la ciutat
moltes de les quals
han vist
que és una finestra
important
per donar-se a conèixer
l'ús de les noves
tecnologies
i ens demanen
el suport
per fer-los
la pàgina web
hi ha exemples
amb llars de jubilats
fa poc
durant les festes
de Santa Tegla
vam inaugurar
la pàgina web
del club de rugby
és a dir
hi ha diverses entitats
que ens demanen
aquest suport
la necessitat
d'aquest tipus
de polítiques
a mi em sembla
encara hi és
evident
és evident
o sigui
cada cop tenim
més demanda
cada cop
la gent
és més conscient
moltes de les demandes
venen derivades
perquè la gent
vol informació
sobre el mercat
de treball
borses de treball
disponibles per internet
i és la necessitat
que viu la gent
d'actualitzar
els seus coneixements
i les seves habilitats
perquè així es demanen
moltes vegades
en el mercat de treball
la que porta
la inscripció
en els cursos
tenim
més de 6.100 usuaris
per any
entenent com any
any lectiu
des de la tardor
fins a l'estiu
fa molts pocs dies
van fer
el lliurament
dels títols
acreditatius
de les habilitats
que havien adquirit
aquests usuaris
oferim
126 cursos
i hem tingut
1.200 alumnes
la diferència
entre els 6.000 usuaris
i els 1.200 alumnes
són consultes
que rebem
de ciutadania
que ens pregunta
bàsicament
sobre com pot resoldre
dubtes informàtics
jo crec que
aquestes dades
avalen la feina
que està fent
l'equip
de telecentres
i avalen també
la necessitat
de continuar
per aquesta línia
crec que complementàriament
a la feina
que fem
amb les persones
amb persones
gent gran
gent jove
ames de casa
és a dir
independentment
d'aquest servei
que fem
per evitar
la fractura digital
amb persones
individuals
crec que també
hem de
treballar en un futur
amb la fractura digital
en les petites
i mitjanes empreses
jo crec que és un tema
que ara mateix
estem explorant
perquè
de cara al 2017
i de cara a modernitzar
l'estructura
empresarial
comercial
de la restauració
de la nostra ciutat
és bo
que no només
ens dirigim
des de telecentres
a persones físiques
sinó que també
s'estan buscant
clientela
nova
estem
pensant serveis
en aquest camp
de petites empreses
que puguem completar
i que tot i que
encara estem en fase
d'edigeny
creiem que
és bo
que des de l'Ajuntament
amb la coordinació
amb el suport
d'altres entitats patronals
doncs
dissenyem programes
i serveis
perquè petites i mitjanes
empreses
puguin accedir
al món d'interès
les grans
no ho necessiten
però les petites
i el petit comerç
o les petites
activitats econòmiques
de la ciutat
sí que ho necessiten
per tant
la xarxa de telecentres
i la programació
d'oferta de cursos
i tal
en principi
s'ha de mantenir
tindrà continuïtat
i tindrà continuïtat
no s'acabarà la demanda
en contra del que
molta gent potser
podria pensar
que hi ha molta gent
ja accedit al món
tecnològic
amb normalitat
i que ara
ja no cal
jo crec que
la principal virtut
del que estem veient
tant en polítiques de joventut
com en polítiques de centres cívics
i com a serveis
o cursos de telecentres
és que la demanda
augmenta
perquè són cursos
molts anys gratuïts
els que es paguen
es paguen
en preu públic
molt reduït
com deia
amb bonificacions importants
per pensionistes i aturats
i perquè la gent
activa
que és molta
demanda de l'Ajuntament
serveis que li permetin
resoldre
els seus
problemes quotidians
i al final
jo crec que l'Ajuntament
és l'administració
que està més propera
als ciutadans
i que ha de donar resposta
a aquestes demandes
Així acabem
Javier Villamallor
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
responsable
entre altres àrees
de joventut i centres cívics
que avui han centrat
aquesta estona de conversa
gràcies per venir
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
Moltes gràcies Ricard
Adeu, bon dia