logo

Arxiu/ARXIU 2011/ENTREVISTES 2011/


Transcribed podcasts: 1226
Time transcribed: 17d 9h 27m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Les 10 del matí, 10 minuts.
Medicina arreu s'ha convertit un any més en la nota de tall més alta
de la Rovira i Virgili i en la quarta de Catalunya.
Fa unes setmanes coneixíem les notes de tall,
les preferències dels futurs estudiants universitaris
un cop ja hem conegut les notes de tall,
les notes de la seva activitat.
Vaja, que estem ara en tot aquest tema de les assignacions,
escollir quina carrera volem estudiar.
Avui en volem parlar, al matí de Tarragona Ràdio,
amb la vicerrectora d'Estudians i Comunitat Universitària,
Maria Barcalló. Bon dia.
Bon dia, Josep.
M'imagino que molta feina ara precisament en això, no?
Han acabat tancar les matrícules, les assignacions,
un cop he conegut les notes de tall.
Sí, ara ve el moment que les primeres opcions,
que són les que es van cobrir ara en aquesta assignació,
a més a més de les segones fins a les vuitenes,
però ara justament només matriculem la que és la primera opció
o bé si hi ha alguna renúncia a la primera opció
i que es matricula en aquesta etapa.
Un any més medicina torna a ser la més suïcitada.
Sempre, sempre.
Sempre és la més suïcitada.
Portem molts anys en aquesta mateixa dinàmica,
no només a Tarragona, sinó que és a tot Catalunya,
segueix sent una mica la nineta dels ulls.
També és la nota més alta.
Dóna això també prestigi que molta gent la demani?
És una espècie de peix que es mossega la cua.
És que a vegades, diguem-ne, la confusió que genera
o una mica la imatge que genera
és que la nota de tall està associada a un prestigi especial.
I la nota de tall, com sabeu molt bé,
és simplement la relació entre oferta i demanda.
El que passa és que segueix tenint molta demanda de medicina
i el nombre de places no augmenten exponencialment
com hauria de poder ser per poder cobrir
tota la demanda que hi ha, tant a interna com a externa.
Tampoc no seria viable.
Enguany més de 20.000 alumnes han escollit estudiar la Rovira i Virgili.
Això representa un 2% més respecte al curs anterior.
Quin balanç fem d'aquesta demanda dels estudiants
per la Rovira i Virgili des de la universitat?
Home, si només fos aquest any, potser diríem,
és només una petita dada.
Però portem ja una tònica important en aquest sentit
que, malgrat el sistema ha tingut alts i baixos,
nosaltres ens hem mantingut sempre amb un creixement,
diguem-ne, una mica, podríem dir, sostingut,
sense que notéssim aquesta davallada demogràfica
que alguns centres han tingut
i que, per tant, en aquest sentit ens fa tenir més confiança
que és un element positiu.
No és només flor d'un dia, diguem-ne, o flor d'un any,
sinó que portem una tònica important d'uns anys
i que pensem que ha estat fruit d'una política determinada
sobre els ensenyaments que s'han posat en marxa
i també esperem de la bona sintonia del que es fa a la universitat
amb el que el públic demana a la universitat,
als estudiants que volen estudiar.
Quines altres carrers podríem destacar?
Com vas més demandades a aquest curs?
Bàsicament és gairebé el de sempre.
També infermeria, també educació, també comunicació, com no,
que es manté allí també de manera constant,
i també altres relacionades amb bioquímica, biotecnologia,
que això ja havia començat a mostrar-se ja aquests darrers anys,
amb les noves carreres.
Clar, ara tenim un panorama una mica diferent
del que teníem uns quants anys enrere
perquè ja tenim tots els graus implantats,
per tant, també hi ha nous títols, si volem dir així,
dintre del panorama de l'elecció.
Però en aquest sentit, diguem-ne, no es fan tendències diferents,
segueix el mateix tònica.
Clar, estem en un moment en què tots els graus s'han implantat ja,
que encara hi ha llicenciatures que s'estan acabant de tancar,
portem un temps així una mica d'interpàs entre una cosa i l'altra, oi?
Exacte.
Com s'ha portat això?
Com s'ha adaptat la universitat en aquest pla Bologna,
aquest sistema europeu?
Per començar, diguem-ne, hi ha una qüestió bàsica.
A la universitat no s'ha fet només ara aquests canvis de plans d'estudis,
s'han fet més al llarg de la història
i tenim una certa facilitat, diguem-ne,
per adaptar-nos en aquestes circumstàncies.
Vol dir que estem, diguem-ne, durant un temps,
perquè els anem apagant a poquet a poquet
i els anem implementant a poquet a poquet,
vol dir que estem un temps contemplant tots dos.
Això ja es feia.
En aquest cas, diguem-ne, potser hi ha el valor afegit
o l'element afegit que els nous graus
suposen un canvi, si voleu dir, més significatiu
des del punt de vista metodològic,
d'una sèrie de concepcions bàsiques
sobre com s'enfoca l'ensenyament,
i això vol dir un plus al que ja fèiem habitualment,
però no molt més que això.
Si parlem del proper curs,
no sé si podem parlar d'alguna novetat
a la Rovira Virgili d'aquest proper curs 2011-2012.
No, en quant a ensenyament són els mateixos,
no hi ha pas variació, són 37 graus igualment,
i la resta amb els màsters una petita variació,
però no de manera significativa.
Satisfets de l'oferta de la universitat?
Jo penso que sí, que anem...
Els resultats també ho reflecteixen
i penso que anem afinant les qüestions.
No vol dir que això no tanqui totalment
qualsevol altra possibilitat.
Sempre, quan un està pendent del que passa
i del que s'ofereix des d'una institució pública,
està pendent de què és el que es demana
des del mercat laboral,
però també des dels propis demandants
d'aquesta universitat.
Llavors, per tant,
atents al que serien aquests moviments,
vol dir que sempre s'estan repensant coses.
no vol dir que es faci de manera immediata,
però es van donant tombs al que s'ofereix,
com s'ofereix,
si caldria afinar algunes coses a millor
sobre algunes assignatures,
algunes estructures,
si no, malament res.
Vol dir que sempre hem d'estar pendents de la millora.
A més, en guany,
s'ha fet aquest estió dels campos científics,
n'hem parlat alguna vegada amb la Maria Bargalló.
De fet, s'acaben aquesta setmana.
Ara en podem parlar tot plegat en el marc
del campus internacional Catalunya Sud,
el campus d'excedència.
Això d'anar un post més, m'imagino, a la URB.
Sí, és clar.
Vol dir, diguem-ne,
que una mica la confirmació d'una política
que ja es tenia clara des de feia temps.
Això és el primer que tot.
S'obralla moltes vegades el rector
i penso que en aquest sentit
és el valor important que té
la concessió d'aquest campus d'excel·lència.
I així afegim, diguem-ne,
un dels programes que hi anava vinculat,
que ja es va fer l'any passat
en altres universitats que tenien aquest segell
i que nosaltres hem incorporat en guany
un cop hem tingut el segell.
Vol dir, diguem-ne,
que podem difondre també de manera significativa
el que estem fent des de la URB,
que hi ha gent interessada
a participar en aquestes activitats
i que mostren, diguem-ne,
un interès realment important
i una motivació excel·lent
per poder dur a terme
totes les activitats que els proposàvem.
Em vam parlar just a l'inici,
ara que ja s'està acabant,
no sé quin balanç en feu.
Com ha anat?
Sí, sí.
Bé, bé, bé.
Sí, no, no, no.
Vam tenir, diguem-ne,
el campus volia dir
que hi havia dos tongades,
diguem-ne, d'estudiants.
La primera tanda va acabar ja
a meitat de juliol.
Van poder fer un balanç amb ells
de com havien anat les coses.
Van fer les presentacions
dels projectes que havien realitzat
i el balanç va ser clarament positiu
perquè es va veure
que havien estat allò
molt, molt, molt pendents
de què se'ls havia explicat,
com havien après, diguem-ne,
una mica el que era
el tocar laboratori.
Això ho posaven molt de manifest,
el poder veure de prop
el que és la ciència,
el poder disfrutar-la
d'aquesta manera,
si voleu, en part relaxada,
però tenen un dia a dia
realment important
en quant a activitat acadèmica.
Per tant, el balanç
és clarament positiu.
S'acaba ja aquesta setmana,
acaben presentant projectes.
Sí, sí, sí.
Què van fer, per exemple,
l'anterior tongada?
Doncs el que van fer
és fer un balanç
de cadascun dels projectes
que fa cadascun dels estudiants.
Cadascun d'ells,
dels 30 que tenim,
fa dos projectes,
un cadascuna de les dues setmanes
que estan aquí.
I el que fan és, en grup,
presentar els projectes
en els quals han participat.
Per tant, fan balanç
dels continguts que han après,
fan una valoració
del que han après
i al mateix temps,
diguem-ne,
també una presentació oral
on posen de manifest
les seves habilitats oratòries
i també una presentació
en format, diguem-ne,
PowerPoint,
on també es pot veure una mica
la seva capacitat de síntesi,
i la seva capacitat, diguem-ne,
de mostrar de forma gràfica
allò veritablement
que han après, no?
Per repetir l'any vinent?
Home, suposo que sí,
si el Ministeri s'anima
a tornar a fer la convocatòria...
Clar, això depèn del Ministeri, eh?
Sí, sí.
Això convoca el Ministeri.
Sí, el Ministeri,
que és qui, diguem-ne,
porta el gruix d'aquest programa,
la Fundació Espanyola de Ciència
i la Tecnologia
i també hi ha una participació
pecuniària
de l'Obre Social de la Caixa.
Aquest mes d'agost
es tanca a la universitat
per primera vegada,
pràcticament tot el mes d'agost.
Això és a causa de les retallades.
Què suposarà
que es tanqui a la universitat
durant el mes d'agost?
Vol dir que no es podrà accedir,
diguem-ne, a les instal·lacions,
com a vegades es podia fer
de manera regular,
doncs a biblioteques,
a despatxos,
aules amb menys freqüència
perquè al mes d'agost
no hi ha activitat acadèmica,
pràcticament,
però a banda d'això,
no molt més, diguem-ne.
La majoria de nosaltres
ja té els materials
que necessita
pel que fa al professorat,
els estudiants també
han tingut accés
als materials
que puguin necessitar
de la biblioteca
durant aquest temps.
Per tant,
en aquest sentit,
sí,
és un petit element negatiu
per al que estàvem habituats,
però suposo
que ho trobarem
a faltar mínimament.
Perquè serà una mica
un canvi de xip,
potser a l'hora d'organitzar-se,
a l'hora de començar
el curs al setembre,
o no,
o simplement és això,
que està un temps tancat,
unes setmanes tancades.
No, bàsicament,
home,
hi ha una part,
per exemple,
el professorat,
els que tenen docència
el primer quatrimestre,
que són la majoria segur,
doncs millor aprofiten
el mes d'agost
per preparar alguna cosa
de docència,
això vol dir que
millor el material
s'ha hagut de preocupar,
de tenir-lo en mantelació,
però pel que fa la resta,
la majoria,
doncs ja tenim,
els estris habituals
per poder treballar
en altres llocs.
De fet,
fa unes setmanes
també es va acabar
a la universitat d'estiu,
o la setmana passada,
si no m'equivoco,
o aquesta mateixa.
Em sembla que la setmana passada.
La setmana passada.
Què tal?
Com ha anat, també?
També bé,
bé, sí.
En aquest sentit,
també hi ha una bona recepció
dels cursos,
s'han fet alguns singulars,
que això també sempre són,
diguem-ne,
uns atractius diferents,
per tant,
en aquest sentit,
també manté la tònica habitual.
Està clar que caldrà
potser repensar alguns aspectes,
perquè hi ha una part
que es nodreix
de l'oferta de crèdits lliures
que accedeixen als estudiants,
però hi ha també
una part important
que es va començar a treballar
ja fa un temps
de cara a la gent
de la ciutat,
a la gent de la demarcació,
que jo crec que encara
pot donar molt més resultat.
Clar,
perquè amb els graus
no hi ha crèdits lliures.
No és exactament així la idea.
No formen part
de l'estructura
del seu pla d'estudis bàsica,
perquè en els plans vells
havien de fer
un 10% de crèdits lliures mínims
que s'haurien de justificar
abans d'acabar la carrera.
Ara,
el que poden és reconèixer
activitats de diversa mena
a través del que seria
una assignatura optativa específica
que s'ha creat en aquest sentit.
Per tant,
canviar una mica la modalitat
a l'hora de concebir
aquests crèdits,
aquests crèdits,
aquests a la universitat d'estiu,
perquè,
per exemple,
hi ha hagut gent
que no és de la universitat,
que s'hi ha matriculat,
que ha anat als cursos,
cada vegada més.
Sí, sí, sí.
Aquesta és que
jo crec que una part
de la importància
també del que ha de tenir
en aquests aspectes,
hem de poder aprofitar
aquestes oportunitats
en què la universitat
s'obre en fora,
en què es fa
en part divulgació,
en part,
diguem-ne,
mostrar el que es treballa
dia a dia a la universitat
i la universitat d'estiu
jo crec que una part
del seu sentit
ha d'anar en aquesta via.
Perquè creu que està molt lluny
la universitat
de la societat,
o no?
És a dir,
hi ha un estadi
molt diferent?
La impressió que jo tinc
està clar,
diguem-ne,
que potser
és des de la banda
de la universitat
i potser caldria veure
què és el que pensen
el des de fora,
però penso que hi ha hagut
un canvi significatiu
en els darrers anys.
Jo crec que des de la universitat
ens hem esforçat
perquè això no passés.
Vull dir,
almenys des del meu punt de vista,
l'esforç hi és.
Però encara potser
hi ha una mica
la imatge
que estem allunyats,
que a vegades,
ens situem
en un lloc
de privilegi
o de prestigi
que pot ser
que faci
o produeixi
un cert allunyament
respecte a les altres persones.
Jo crec que
en les activitats
que estem fent,
això ha de permetre
que s'entri
la universitat
a fer
una activitat
de la manera
més natural possible.
i amb activitats
com aquestes
que dèiem
o rebel·li estiu
i cursos
que apropen
la universitat
sobretot
als estudiants.
En tot cas,
avui el que dèiem
era per parlar
bàsicament
d'això,
d'aquest inici
de curs,
ara que començarà
les matriculacions,
perquè ara com està
aquest període?
Maria,
com està?
Doncs ara estem matriculant
els que han fet
la primera preferència.
Després d'això,
a començaments de setembre,
venen les segones
a vuitenes preferències.
Llavors,
per tant,
just de seguida
ja comencem el curs,
perquè nosaltres
entre 5,
6,
màxim,
12 de setembre,
començaran
totes les facultats
de treballar.
Doncs molta feina.
Doncs ara,
Déu-n'hi-do.
Unes setmanes de relax
a vegòs
i ens hi tornem a posar.
Doncs ja ho veieu,
és la Universitat
Rovira i Virgili
que està acabant
de tancar
aquest passat curs.
Ja obrint
el proper setembre,
començaran ja
tots els cursos,
tots els graus,
els estudiants futurs
que en guany
estudiaran
a la Rovira i Virgili.
Maria Bargalló,
vicerectora
d'Estudients
i Comunitat Universitària,
gràcies per acompanyar-nos
i bon dia.
No, gràcies a vosaltres,
com sempre.
Que vagi bé.
Gràcies.