Falta només un quart d'hora perquè siguin les 12.
En aquests 15 minuts, que ens resten fins a arribar al migdia,
connectem amb Irún.
Allà s'hi està celebrant un festival internacional de cinema arqueològic.
I connectem concretament amb la directora del Museu Bíblic Tarragonense,
amb l'Andreu Muñoz, perquè ell està allà
i és que dues produccions audiovisuals tarragonines
han estat seleccionades per aquest festival.
S'estan projectant o s'han projectat ja?
Això li preguntarem ara a l'Andreu.
Andreu, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Molt bé, amb un temps de solejat molt bo per aquí, per Irún,
i veiem produccions arqueològiques de diferents espais que es van projectant.
Doncs mira, ja tens més sort que nosaltres, que tenim el dia tapat.
Però bé, més enllà del clima.
Escolta, et xoca, crida l'atenció que hi existeixi
un festival internacional de cinema arqueològic.
I ja vam parlar uns en edició.
Vaja, suposo que vosaltres el coneixíeu, el teníeu per la mà.
És un festival de prestigi i amb tradició?
Efectivament, és un festival de prestigi.
De fet, és l'onzena edició, no?, que s'està celebrant.
I, a més a més, és l'únic del que seria, doncs, l'estat espanyol.
Per tant, és un festival que ja té una llarga tradició,
que, a més a més, doncs s'ha anat generant, jo diria, que apols, eh?
Són aquestes iniciatives que inicialment
es creen com si fossin autèntics cinefòrums
i que després es devenen, doncs, aquests certamens internacionals
que presenten, doncs, novetats, iniciatives molt ben rebudes,
perquè en l'àmbit de la pedagogia, no?, per l'arqueologia,
sempre, doncs, aquestes iniciatives són ben rebudes.
Quines són les dues produccions audiovisuals
que heu presentat des de Tarragona i que, de fet, han estat acceptades?
Nosaltres presentem dues produccions.
Una, la presentem entre el que seria, doncs,
el Museu Bíblic Tarraconense, Capítol de la Catedral,
l'Institut Català d'Arqueologia i l'Ajuntament de Tarragona,
que és aquest audiovisual que es va crear per l'exposició
que van fer de templum, presidium, templum et eclésia,
les intervencions arqueològiques de la Catedral de Tarragona.
Durant el temps que va durar aquesta exposició,
es va generar, doncs, un audiovisual
d'un format d'uns 13 minuts, aproximadament,
que en tres idiomes intentava explicar, doncs,
el que havien representat els 20 últims anys
d'investigació arqueològica a la Catedral de Tarragona
i, al mateix temps, explicar quina havia estat
l'evolució de l'espai catedralici
des que en època romana, doncs, s'implanta
el campament romà de Sipió,
quan es ve temple de culte provincial,
transformat en època visigòtica
en un espai eclesial
i, finalment, doncs, en època medieval,
la seu de la nostra
catedral medieval com la tenim, no?,
l'evolució d'aquesta part
de l'acròpoli de la ciutat.
Aleshores, això es fa, doncs,
resseguint les excavacions,
introduint elements reconstructius,
la pròpia maqueta,
per exemple, del Museu d'Història.
Aquest és un dels audiovisuals que presentem.
Quant dura, perdona, Andreu?
Quant dura?
Uns 13 minuts, aproximadament.
És que m'has dit una història llarguíssima,
un món de contingut comprimit en 13 minuts.
Exacte, és una història llarguíssima,
però que nosaltres tenim molt clar
que és un material que ha d'anar adreçat a la societat.
D'alguna forma, transferir els resultats científics
que s'han fet durant aquests anys a la societat.
I, per tant, ha de ser una cosa àgil,
molt clara, molt didàctica.
I, a més a més, un tipus de format
que permeti la implementació,
la correcció constant,
perquè a cada moment que es produeixen noves troballes,
d'alguna forma, en la ciència, res és estable.
I fins i tot la nostra pròpia història,
el nostre propi patrimoni,
es veu sotmet a constants modificacions.
Vols dir que és un audiovisual
que permet un copiar-pegar, per entendre'ns, eh?
Exacte, un audiovisual que jo diria de batalla,
d'aquest que intenta amb tota la dignitat,
que estigui molt ben fet,
però que al mateix temps tingui una utilitat social,
aquesta transferència de les dades científiques
a la societat, efectivament.
L'audiovisual potser que és més permanent, més estable,
perquè, bé, ja se saben coses bastant certes, diria jo,
és l'altre que presenteu, dura 23 minuts,
i ens parla del funeral, Cristià.
Efectivament, aquest és un dels audiovisuals
que més desperta o ha despertat més curiositat
entre els participants en aquest festival.
És una experiència fonamentalment realitzada
per l'Associació Cultural Sant Fructuós,
i que també va intervenir al Museu Bíblic de Reconense.
En aquest sentit, doncs, estem a cavall, no?,
entre els dos projectes.
I que consisteix, doncs,
en traslladar aquesta experiència de 10 anys de reconstrucció,
intentant explicar com era un funeral
en l'època paleocristiana, no?
Recordem que a Tarragona tenim l'Encròpolis paleocristiana,
que és un dels vestigis més importants que tenim
del patrimoni paleocristià de la ciutat.
Un dels jaciments, també,
en aquesta especialitat, més importants del món occidental.
I, d'alguna forma, el que preteníem
amb aquesta reconstrucció
era donar sentit intel·ligibilitat
al que, doncs, bé, les persones,
les persones que van viure
en els primers segles del cristianisme,
doncs, feien, quin procés feien
quan una persona es moria
des del moment en el que,
bé, eren assistits pels seus familiars
fins que, finalment, eren enterrats,
inclús se'ls honorava,
amb banquets fúnebres al damunt de la tomba.
L'experiència és molt bonica,
perquè en uns 23 minuts, aproximadament,
anem reconstruint tot aquest procés.
A més a més, els diàlegs són en llatí,
estan subtitulats en tres idiomes,
i, bé, se va fent
no només una reconstrucció
de les fórmules litúrgiques, funeràries,
sinó fins i tot els objectes que hem emprat
han estat objectes originals
del segle V, vestuaris reconstruïts.
Penso que és una experiència molt bonica
que aquí, en particular,
i quan sopàvem, doncs penso que
s'ha parlat molt, no?, si més no.
I en Coemeterio, així es diu aquest altre documental.
perquè, encara que tantos parlem de necròpolis,
la ciutat dels morts,
el terme, el terme hiatí, com el coneixíem,
era Coemeterio,
que és el que ha donat el nom en català de Cementiri,
un lloc d'adormició, no?,
perquè els cristians esperaven la ressurrecció.
Per tant, era un espai transitori
a l'espera de la ressurrecció.
I per això tenim aquest terme
encunyat en la nostra llengua,
que és Cementiri,
perquè prové de Coemeterio.
Déu-n'hi-do.
S'han projectat ja, aquests dos documentals?
No, justament som els dos últims del matí, eh?
D'acord.
És a dir, que serem els últims ponents.
Això no sé si és bo o és dolent,
però estiguin amb molta atenció
perquè hi ha productes extraordinaris
que s'estan presentant i ens sorprenen molt, no?
De fet, a qui va adreçat aquest Festival Internacional
de Cinema Arqueològic?
Quina mena de públic hi assisteix?
Aquí hi ha una mica de tot, eh?
És a dir, ja des d'evidentment arqueòlegs.
Per posar un exemple, ara mateix s'acaba de projectar
les experiències de 40 anys d'excavacions a Bilbilis,
que és la Calatayut romana,
i justament l'ha presentat el que des de fa 40 anys
ha estat el director d'aquestes excavacions,
el prestigiós professor Martín Bueno.
Doncs bé, des d'arqueòlegs professionals,
productors, persones imbricades dintre del món de la cultura,
de la divulgació, de la pedagogia, professors...
És realment un públic molt divers, eh?,
el que està present dintre d'aquest festival.
Quin és, de moment, el documental o el producte audiovisual,
per dir-ho així, que a més us ha sorprès?
Que us ha cridat l'atenció?
Mira, jo no et diria un, eh?,
perquè és que realment t'he sorprès la...
com diríem, la ramificació de possibilitats
que dona el món dels audiovisuals.
Ara fa poc, a més, doncs, vuit audiovisuals de petit format,
amb tècniques en 3D, per exemple,
que reconstruïen diferents ambients arqueològics,
de Còrdoba, d'Astúries...
Ha estat una autèntica preciositat, no?
Però, per exemple, la Universitat de Navarra
representava la mumificació egípcia.
a través dels moderns sistemes de tomografia.
Ha estat un material, doncs, realment preciós.
És que no hi ha un material sorprenent.
Jo crec que, en si mateix,
cada audiovisual va adreçat a un objectiu concret.
I tot és sorprenent, no?
Sorprèn la tecnologia 3D,
la forma d'infografia,
com són tractats moltes vegades els monuments,
que donen unes possibilitats extraordinàries,
però, no sé, ara, per exemple,
estic pensant en un documental
que passaven de Tepkinis,
que és una vila redescoberta a Egipte,
i aleshores, doncs, bé,
feien un documental
en el que realment feien entrar dintre
de les pròpies excavacions,
seguint el documental de tota la vida.
No te puc ajudar.
És a dir, me quedo amb tots, no?
Perquè cadascú té un gran valor,
i això sí, un llenguatge molt, molt, molt ben adaptat.
Jo crec que en això tothom està com a molt sensible,
que sigui entès per la societat,
que realment els mitjans audiovisuals
siguin canals de transmissió,
el que dèiem abans,
de transferència d'aquests resultats científics,
que moltes vegades són difícils de comprendre,
perquè pugui existir un coneixement i una valoració.
Doncs, Andreu, ens falta preguntar-te, clar,
on podem aconseguir, on podem veure, com a mínim,
aquests dos documentals,
o productes audiovisuals, diguem així,
que són els que ha portat Tarragona cap a Caperun.
Bé, de fet, l'Inquemeterio, per exemple,
es troba perfectament, doncs,
se m'acut, per exemple, en el Museu Bíblic,
el projectem sovint,
cada Tarraco Viva,
aquest audiovisual s'edita,
i si algú pot estar interessat, doncs,
en adquirir-lo,
és posar-se en contacte amb l'Associació Cultural Sant Fructuós.
Així dir, un templomete eclèsia,
de la mateixa forma, també,
els tallers, per exemple,
que es poden fer en el Museu Bíblic,
també, doncs, s'estan, doncs, projectant,
fins fa, de fet, molt poc temps,
l'exposició de presidi,
un templomete eclèsia,
doncs, l'ha estat projectant.
I, a més a més, haurem de reprojectar-lo de nou,
perquè en aquests moments ja hi ha coses,
que van variant,
aquest documental de batalla,
que cal posar-lo al dia,
això que diuen els italians,
posar-lo en ajornament, no?
Molt bé.
Va, la Dic,
aquest Festival Internacional de Cinema Arqueològic
va molt més enllà del que és l'arqueologia
purament de l'època romana, eh?
Sí, sí, efectivament.
Nosaltres pensem en aquests termes,
però és molt més general.
Sí, no, no, efectivament, eh?
Ara mateix, d'aquí a poc,
potenciaran un...
Perdó, projectaran un audiovisual
sobre el paleolític,
és a dir, de quina forma,
experiències reconstructives
i experimentals de com elaboraven els sílex.
Des d'aquí, pràcticament,
veiem naufragis en Vilajujosa,
a la cant d'un peix
que va naufragant al segle I,
és a dir, fins pràcticament
a l'arqueologia industrial.
Hi ha una gran diversitat, també,
com dius molt bé,
de temàtica i de temps
dedicats a l'arqueologia, sí.
Andreu, que n'esteu preparant
algun altre documental
de cara a veure, no sé,
a altres projectes que tingueu
des del Museu Bíblic?
El que estem preparant,
que ara és molt important,
no?
Per nosaltres és molt important
que aquesta exposició
de presidium
templo meteclèsia,
que va mostrar
l'evolució
d'aquestes excavacions,
que a més a més
va estar guardonada
per un premi
de la reputat àuriga,
ara ha estat concedida
una petita ajuda
perquè puguem publicar-la
i portar-la al públic, no?
Aleshores, creiem
que això és molt important,
esperem aviam
si cap al gener,
tot el que va representar
el corpus de plafons
que van fer,
tot aquest material,
fins i tot la producció audiovisual,
el podrem treure físicament.
I ara estem una mica
abocats en això, no?
Que sigui, doncs,
un material
que no quedi efímer,
que no acaba l'exposició
i ja s'ha acabat,
sinó que també la ciutadania
pugui disposar
d'aquest material
i també, perquè no,
clar, la comunitat científica
i tothom, no?
Per tant, una mica
ara anem abocats aquí.
És una mica
una feina extra,
però necessària, no?
Vull dir que
teniu prou feina ja
a fer els treballs arqueològics,
que això ja és una feinada
i a part, però,
has de fer
la feina de divulgació,
d'explicar-ho,
perquè la ciutadania
no serveix de res.
És fonamental, eh?
Aquesta transferència
és molt important,
perquè, si no,
el fet que la cultura
és com una cosa
de guarniment,
la cultura
té una gran importància.
Nosaltres tenim a Tarragona
un patrimoni
excepcional,
excepcional,
i aquest patrimoni
per ser
conegut
primer ha de ser
estimat,
però no pot ser estimat
si no és conegut.
Per tant,
jo crec que
la comunitat científica
aquí sí que tenim
una gran responsabilitat
en fer correctament
aquestes qüestions
de transferència,
que a Tarragona
s'estan fent molt bé,
també, eh?
és a dir,
sempre parlem
que a Tarragona
és un problema,
però, bueno,
jo penso en les grans
iniciatives
que està fent
la Tarra Coviva,
la sensibilitat,
per exemple,
en molts aspectes
de la universitat,
hi ha coses
que estan funcionant
i estan funcionant bé,
i crec que la gent nostra
a Tarragona
és cada cop
més sensible
a aquest tema,
el que passa
que avui dia,
doncs,
no estem tampoc
en temps
molt favorables,
perquè les retallades,
la crisi,
també,
això afecta
d'una manera
molt particular
del món de la cultura,
però, bueno,
això és un repte
que hem de superar
i que hem de continuar
en aquesta línia
de pedagogia,
de conciliació
entre patrimoni
i societat,
no?
El patrimoni
no pot quedar enrere,
no pot quedar
relegat,
la ciutat,
ja no és que
s'hagi de reconciliar
amb el seu patrimoni,
sinó que l'ha d'adoptar
i, a més a més,
se l'ha d'estil.
Per això,
per aquesta transferència
de coneixements
respecte al patrimoni,
segurament existeix
el Festival Internacional
de Cinema Arqueològic
del Vida Soa,
això és a Irun,
on s'està celebrant
aquests dies,
vam per la 11a edició
i amb la novetat
o la notícia
que enguany
s'hi projecten
dos audiovisuals
a Tarragonins
Inco e Metério
sobre el funeral cristià
i Presidium Templum
et Ecclesia
sobre les intervencions
arqueològiques
a la catedral.
Anem a estar parlant
amb el director
del Museu Bíblic
de Reconència
i, a més,
et deixem anar
a Andreu Muñoz
perquè em sembla
que vas a presentar
ara mateix, no?
Ara mateix entrem
a presentar,
a deixar el pavelló
elevat de la ciutat.
Això ha sigut un escalfament,
eh?
Tarragona Ràdio
has escalfat
i ara vas a presentar això.
Gràcies, Andreu.
Una abraçada.
Una abraçada per tots.
Adéu.
Adéu, adéu.