Hem parlat abans de l'espectacle que hi havia dissabte
al Teatre Metropol de Tarragona.
Ara parlem del més immediat.
Serà demà a dos quarts de deu del vespre
al Teatre Metropol de Tarragona,
una producció del Teatre Romea,
l'Hort dels Cirerers, dirigida per Julio Manrique.
I avui conversem amb una de les seves actrius,
la Mireia Aixabà,
que ens acompanya des de l'altra banda del fiu telefònic en directe.
Mireia Aixabà, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Doncs molt bé.
Sí?
Sí, sí.
L'Hort dels Cirerers, arriba demà al Teatre Metropol de Tarragona.
Què podrem veure els espectadors que s'acostin al Metropol demà
a veure L'Hort dels Cirerers?
Doncs L'Hort dels Cirerers és la història d'una família aristòcrata,
vinguda menys una mica,
i que degut al seu estil de vida,
que no han treballat mai, ni han fet mai res,
doncs estan carregats de deutes
i es deuen obligats a vendre aquest Hort dels Cirerers.
I això és més que res l'excusa
per ensenyar-nos tot de personatges,
de com viuen, com afronten els problemes,
com afronten la mort, com afronten l'amor,
les pèrdues de sorsestimats,
de...
Bueno, això, tot de personatges,
cadascú amb la seva història,
com afronten la vida.
I és un obra molt vital i molt plena de vida
i de diversió.
Passa en moltes coses,
encara que sigui un Shekhov que sembla que hagi de ser molt avorrit
i molt lent, és tot el contrari,
és una obra plena de vida
i de llum i de...
l'alegria.
Clar, això t'anava a dir,
potser amb això, sent un clàssic,
sent de Shekhov,
potser la gent pensa,
no sé si serà massa avorrit això, no, eh?
No, no, en absolut.
Shekhov sempre deia que escrivia comèdies.
I treballant l'obra ens hem adonat que sí,
que més que una comèdia és una farsa, no?
Que escrivia farsa, es deia, és una farsa.
És la farsa de la vida, no?
Que fa plorar, però fa riure a l'hora.
Seria una mica això.
Una obra de teatre digiera per Júvio Manrique.
Quin ha estat el seu paper, creus,
en aquesta adaptació de l'obra de Shekhov?
Home, doncs, molt gran.
L'obra, la passió que fem és una adaptació de David Mamed,
de la mateixa obra de Shekhov,
la qual cosa ja l'acosta més al públic actual, no?
El llenguatge és molt més directe.
El que ha fet Mamed ha sigut
com reduir una mica el temps i anar més a l'essència.
I llavors la visió del Julio Manrique
doncs encara l'acosta més a l'espectador d'avui en dia, no?
Ell, el Julio, crea sempre uns universos molt teatrals,
molt entretinguts,
fa que la gent entri molt dins de l'espectacle
i se senti molt a prop del que està passant.
M'imagino que no només amb el llenguatge,
amb tota l'escenografia, potser també?
Exacte, amb l'escenografia,
perquè hi ha molts moments que ens barregem amb la platea,
no actuem amb el públic,
bueno, hi ha un momentet que sí,
però que no us espanti, no passa res,
però barregem molt amb els espectadors
i això fa que sí que l'espectacle és molt proper, no?
I això és una cosa que a Jolí l'agrada molt
que la gent de la platea visqui l'espectacle
com si estigués a dintre de la història.
A més, sou un gran repartiment d'actors i actrius,
i d'à un nivell, tots, eh?
Sí, i tant.
Vull dir que només el repartiment d'actors i actrius
ja crida l'atenció, Mireia.
Sí, és un repartiment molt xulo,
són, crec, 13 actors, em sembla, sí?
Sí, si no m'equivoco, sí.
Perquè són molts,
i tothom fa una feina magnífica,
des del que té menys rèpliques
al que en té menys.
És una obra molt coral,
hi ha uns protagonistes, evidentment,
però és una obra molt coral
en la qual cada actor té el seu personatge molt clar
i contribueix a aquesta festa,
aquesta festa que fem.
Quin és el teu paper concret, Mireia,
dins l'obra de teatre?
Perdona, no t'he sentit ara.
El teu paper concret,
dins l'obra de Borda o Cirerès?
Sí, l'Ània,
que és la filla de la Montse Guallar,
que és la Liuba,
que és aquesta senyora
que ha viscut tota la vida com ha volgut
i que ara és obligada a pagar aquests deutes
que ha solit durant la vida.
La seva filla,
com que és una noia molt pija,
és molt aristòcara,
que al principi quan assajàvem
dèiem que era com una mena de Paris Hilton,
d'aquestes noies que no fan mai res,
que ha viscut així com ha volgut,
però en aquest moment de la seva vida
coneix un estudiant
que li explica
que la vida el que s'ha de fer és treballar
per seguir endavant,
per canviar aquesta mena de decadència
en què estan instal·lats
i ella durant aquesta funció
arrel d'aquesta coneixença madura
i canvia de ser una noia pija
que no ha fet mai res,
es converteix en una noia
tant que la vida s'ha de treballar
i ha d'ajudar la seva mare
i ha de tenir endavant.
És com una mena de...
que es fa gran
durant aquesta funció.
Una obra de teatre
també amb un rerefons,
d'aquelles que també et fan pensar
una miqueta quan surts del teatre.
Home, moltíssim.
Sí, no?
Em fa moltíssim.
Si Hov parla de temes
tan universals
i tant tornades alhora,
no tots hem tingut
vivències de tot tipus
i llavors molta gent
se sent reflexada
en el que està explicant
i a part també hi ha un punt
que explica la història de Rússia
i s'ha de pensar
que les coses tampoc han evolucionat
des de llavors fins ara,
que no estem tan lluny,
que semblava
que hagués d'anar tot molt millor
i no hem aconseguit gran cosa.
I això fa reflexionar
i és molt interessant,
però és que és tan gran l'obra
que fa pensar en moltíssimes coses.
Per què creus que pot agradar
la gent l'hora dels cirerers?
L'hora dels cirerers, perdona.
Pot agradar perquè,
primer, perquè és una obra preciosa,
perquè si ho feia
unes obres magnífiques,
i segona,
perquè, com t'he explicat abans,
tal com la muntada del Julió,
és molt agraïda de mirar,
sorprèn molt
que una obra clàssica
pugui ser tan fluïda,
que passi tan bé.
Hi ha moments que fan riure molt,
hi ha moments que emocionen molt,
que fan plorar,
que passen com moltes coses.
Jo crec que és interessant per això,
perquè la gent
potser s'espera un clàssic
i sorprendran molt
de veure que no,
que és tot el contrari.
Fins ara,
la resposta del públic
quan ho heu estat representant
aquests mesos, què tal?
Contents o què?
Supercontents, supercontents.
Hem anat a moltíssims
llocs de Catalunya,
jo no sé si en algun,
encara, moltíssims,
i des d'arreu on hem anat
amb resposta al públic
superbé,
superbé,
ens ho hem passat superbé,
moltíssims teatres,
ens fa molta il·lusió
venir a Metropòli,
fa molt temps que no vinc,
és un teatre preciós,
i tenim moltes ganes
de venir,
que la gent d'aquí
desprueix molt.
Doncs ja ho sabeu,
a bord del Cirerès,
aquest dissabte,
aquest divendres,
perdoneu,
demà divendres,
al Teatre Metropou de Tarragona,
a dos quarts de deu
del vespre.
Mireia,
moltes gràcies
i molta sort al Metropou.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia,
vagi bé.
apli bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.