carregada de papers en un plànol
on veiem bé tota la projecció
de les diferents pel·lícules que s'han pogut veure
a Sant Sebastià. Torna l'Esther Ferrer,
la nostra especialista en cinema, i torna no només
als estudis de Tarragona Ràdio, a la programació habitual,
sinó que torna de Sant Sebastià,
perquè ella hi ha estat aquest cap de setmana passat.
Esther, bon dia. Jo em perdo Santa Tecla
perquè soc cinèfila impenitent
i llavors l'única manera...
Però combines, perquè també...
Sí, combino, perquè la Tecla és llarga, no?
Procuro fer actes la setmana anterior
de Santa Tecla, no? Assistir-hi.
I llavors així ja puc anar-me, diríem, amb la consciència
tranquil·la cap al País Bàs.
A veure, que te faig un parell de preguntes genèriques.
Sant Sebastià, si haguéssim de valorar el festival
en guany, tu que hi vas sovint,
no sé si cada any però hi vas sovint, en guany,
de l'1 al 10, quina nota li dones?
Set.
Set. Millor o pitjor que l'any passat?
A veure, cada any
hi ha coses interessants,
és difícil dir millor o pitjor, però jo penso
que és un festival que el que és la secció
oficial va fent
com una lenta davallada,
però crec que no és culpa
precisament de la gent que ho organitza,
ni molt menys, perquè de fet
en Rebordinos, que és el
director actual,
és un home que ho ha agafat amb moltes ganes
i que ha volgut fer molts canvis,
però aquest festival, i em penso que ja us ho vaig dir
l'any passat, és un tema que és evident.
És un festival de la classe A,
és a dir, dels grans, però que ve després
de Canes i després de Venècia,
que cada vegada li cau més a prop a Venècia,
perquè a Venècia era més
cap a finals, ara ja s'agafa
algun dia de setembre i tot, no?
Amb la qual cosa, clar,
totes les estrenes que ja estan pensades,
tota la gent que pretén posar
alguna de les seves pel·lícules en festivals,
doncs, clar, si l'oferta
ha vingut primer dels altres dos, és evident que
encara que són de la mateixa classe,
doncs la gent prefereix anar a Canes i Venècia
per la repercussió internacional, no?
Però llavors, ells jo diria que ho compensen
amb una quantitat de seccions paral·leles,
que si després vols en parlarem,
que són molt interessants.
Ara en parlem, simplement,
si haguéssim de destacar un títol,
només un títol,
el màxim dos, de Sant Sebastián,
la pel·lícula del Sant Sebastián en guany.
Per mi, i en contra de l'opinió de Cahiers,
d'algun crític molt reputat estranger
que diríem que actua una mica
com a pope del que és la crítica espanyola,
en contra, molt en contra,
d'un editorial de Cahiers,
de l'artist, segur.
De l'artist.
De l'artist.
I t'ho dic perquè, a més a més,
és una pel·lícula molt sorprenent.
És una pel·lícula en blanc i negre,
muda.
Que ja no se sap què,
ja no saben què han de fer.
Bueno, però a part d'això,
que té un punt d'elitista, si tu vols...
No, no té res d'elitista.
Això és el millor de tot.
O sigui, és una pel·lícula.
No, és una pel·lícula que sent així,
el públic es va aixecar aplaudir,
però tot el públic, no?
I allò que diuen et dona un subidon.
O sigui, quan surts, surts content, surts alegre.
És la història explicada mil vegades,
això és cert,
d'un artista del cinema mut,
que tenia un èxit tremendo,
i llavors el que passa, no?
Ve el so,
i tota aquesta gent,
això ja s'ha explicat molts cops a Hollywood,
doncs van quedar una mica relegats.
Bueno, hi ha una història d'amor,
del noi troba noies,
perden, es tornen a trobar...
Tot això barrejat amb una sèrie de cops
d'afecte brutals,
amb una interpretació molt ben feta,
i la gent rient constantment,
i demostrant que el cinema,
en el fons, és imatge.
I a mi em va sorprendre molt,
perquè jo vaig pensar abans d'entrar,
ostres, una pel·lícula,
el que tu has dit, no?
Serà elitista, serà no sé què.
Res d'elitista,
és una pel·lícula que podria...
que no passarà,
perquè aquestes coses és estrany que passin,
perquè d'entrada hi ha els prejudicis,
veus tu com has reaccionat,
però és una pel·lícula
que es podria veure en qualsevol cinema,
i jo penso que si...
No, que no l'estanaran, doncs.
Si funcionés al boca a orella,
si depèn de mi que la sala 8 i mig hi sigui,
serà.
Sí, ja t'ho dic.
Perquè realment és una pel·lícula
que pot arribar a tothom,
fins i tot a la canalla,
per explicar-los història del cinema,
i molt divertida, molt divertida.
The artist.
Director o actors coneguts.
En absolut.
Pel·lícula francesa,
només podies reconèixer el John Goodman,
com a actor americà
que estava en el repartiment,
i ja et dic,
totalment desconeguts tots,
des del director a l'actriu principal
que era encantadora,
el protagonista,
tots, tots.
I és una pel·lícula
que va passar per la secció perles,
i és el que et comentava,
que aquestes perles
realment han sigut
unes perles potents.
The artist és la recomanació en majúscules
que ens fa l'Esther Ferrer,
del festival de Sant Sebastià,
busqueu-la,
o espavileu-vos,
a veure si la podeu...
Nosaltres la buscarem,
la buscarem per a l'8 i mig.
És que és el que deia,
Sant Sebastià,
m'ho has dit moltes vegades,
s'utilitza com a...
I cada cop per això
té més gent,
no té més públic,
perquè quin és el dia a dia del festival?
Hi ha moltíssima gent
que va a Sant Sebastià
en plan d'aquesta pel·li,
o la veig aquí,
o ja no s'estrena,
jo no la veuré en cinemes comercials.
Hi ha molta gent,
o sigui,
tot el que és la gent de Sant Sebastià,
si vol que...
Són unes cues
que comencen una hora abans,
que dius,
però per què van una hora abans
al cinema,
aquesta gent?
Si ja entrarem,
si tenim tots entrada,
perquè és que si no tens entrada,
no cal que hi vagis.
Així de clau,
o les compres per internet abans,
o et busques una mica a Sant Sebastià,
o el que sigui,
no?
I aleshores,
doncs ja et dic,
tres quarts d'hora,
com a mínim,
abans ja hi són,
allà fent cua,
i s'hi volquen.
Però després també ja
comença a haver-hi tot aquest públic,
no?,
de gent que te trobes per les cues,
dient-te que les seves vacances
són anar al festival
una setmana,
no?,
una mena d'exercicis espirituals,
perquè, clar,
el promit són quatre,
pel·lícules cinc,
o sigui,
si vas al festival,
no hi vas per veure una pel·lícula al dia.
Clar, clar, clar.
Llavors jo me n'hem passat 17 llargues,
amb aquests dies més alguna cosa suelta així.
Ostres,
i a la nit què feies,
Esther,
païr-ho tot,
no?,
allò?
A la nit,
de fet,
encara ho paeixo ara,
encara ho paeixo ara,
però bé,
si intentes escriure una mica,
doncs acabes païnt més ràpid tot el que veus,
perquè realment,
clar,
són moltes imatges,
són moltes històries,
són molts actors,
moltes maneres de veure el cinema,
i és això,
és un aparador interessantíssim
pels aficionats,
que saben que determinades coses
no les veuran mai,
i és una llàstima,
és una llàstima,
perquè ja no es compren,
tot i que un festival,
és també,
a part d'un aparador,
és el mercat,
pel que sigui,
doncs qui ha de comprar,
no compra determinades pel·lícules,
i es queden pobretes allà relegades,
això, no?,
aquest passe de festival.
Doncs per on comencem?
Esther,
tenim les seccions,
tenim el palmarès,
tenim les cares conegudes,
de què vols parlar?
Doncs mira,
jo et diria,
comencem pel palmarès,
i de passada parlem també
de la secció oficial,
no?,
la secció oficial,
de fet,
és la més petitona de totes,
i aquesta secció oficial
tenia una mica de tot,
tenia,
no hi havia cinema nòrdic,
que és curiós,
perquè a Sant Sebastià
sempre hi havia aquesta tendència,
fins i tot s'havien fet
algunes retrospectives
de cinema finlandès,
de cinema danès,
no?,
i en guany no,
diríem que l'aportació així
una mica exòtica
dintre del que és Europa
era l'aportació grega,
Adikos Cosmos,
molt injust,
i realment es van portar
molts premis,
molt bé,
perquè és una pel·lícula
que s'ho mereix,
ara en parlarem.
Però doncs,
hi havia també,
i això és una tendència
que es va veient
cinema asiàtic,
del mestre Coreda,
perquè s'ha de dir
que el Coreda
és un mestre
i de fet es van portar
un petit premi,
tothom apostava
per premi a la pel·lícula,
fins i tot,
amb Coreda,
hi havia, per tant,
pel·lícula japonesa
i pel·lícula asiàtica,
i això també diríem
que és una tendència
que es va marcar
en els últims anys,
no?,
com sempre també
cinema sud-americà,
a part que ja hi ha
tota la part
d'horizontes latinos,
que tot és cinema
sud-americà.
Ah, sí?
És una secció?
Sí, és una secció.
A part d'això,
teníem
Las razones del corazón,
que aquesta jo
estic convençuda
que es pot estrenar tot
i que també és en blanc i negre,
una altra tendència.
Bueno, però els canals
que a vegades
els circuits, no?,
et porten a ca un así
i l'altre no.
Cinema d'aquí,
del País Veí,
de Portugal,
que es van portar premis,
Sangre de mi Sangre,
i una mica això,
no hi francès,
però una mica repartit,
la qual cosa
és prou important,
perquè així doncs
també veus, no?,
i després, bueno,
les espanyoles, no?,
No habrá paz para los malvados
de l'Urbizu,
que a mi em va semblar
extraordinària,
que tenia moltes números,
també a la Quiniela
i després No van ser,
Los pasos dobles,
de l'Isaquilacuesta,
que va acabar guanyant,
i La voz dormida
del Benito Zambrano.
Tres pel·lícules espanyoles
que, bueno,
que jo penso que
està molt bé també
que s'hi representi
el cinema espanyol,
tot i que els grans
també s'hi poden,
diguem-ne,
Almodóvar, no?,
doncs se'n van estrenar
a Canes
i no pas
a Sant Sebastià.
Sembla que
l'Almodóvar
amb Sant Sebastià
té una relació difícil,
esperem que vagi canviant
amb el temps
i amb el canvi
de directors, no?
Llavors anem.
El jurat,
el jurat era
Frances McDormand,
que és
l'actriu fetitxa
dels germans
Cohen
i l'esposa
d'un d'ells,
el Guillermo Arriaga,
que havia estat
la parella de fet,
o sigui,
el guionista
sempre del González Iñárritu,
i l'Àlex de la Iglesia.
Per tant,
algunes veus
que deien
tongo, tongo,
això es diu molt,
quan no agrada.
Estàs parlant
de la secció oficial.
Estic parlant
de la secció oficial.
Qui va guanyar?
Quan va guanyar
Isaac i la Cuesta
amb els passos dobles,
doncs molta gent
va dir,
ostres,
ja està
el lobby català,
la història aquesta
de sempre, no?
Jo penso que,
per això t'he dit,
Francesc McDormand,
Guillermo Arriaga
i Àlex de la Iglesia,
no són gens
sospitosos
de fer-li favors
a cap lobby català.
Vull dir,
això va passar una mica
també quan va guanyar
el Pa Negre,
no?,
que es veu que va haver
també un mal rotllo
allà a l'entrega
de premis important,
sí.
Això ens ho va explicar
la Isona Pessola
quan va venir
allà a la vuit i mig,
no?,
que també,
això ja està manipulat,
no sé què,
i, bueno,
doncs no,
realment és una pel·lícula
que s'ho val.
En aquest cas,
jo et diria...
Torna a repetir el títol
de la guanyadora.
Los passos dobles.
Què és los passos dobles?
Parlem-ne,
perquè és...
l'Àlex de la Iglesia
se li va escapar
enguany,
no ens van voler dir
el palmarès,
fins que el deien
en el mateix moment
en la gala
dels premis.
Llavors,
normalment,
les quatre a la tarda
de l'últim dia
es convocava la premsa
i ja se sabia
i van voler,
això va ser una cosa nova
enguany,
van voler guardar
l'expectació per tothom
fins a l'última hora,
però es veu
que algú del jurat
ja havia començat
a parlar
de proposta arriscada.
De fet,
Isaki La Cuesta
i los passos dobles
no estaven en el palmarès
ni de broma
i va ser una sorpresa
atordidora,
diria jo.
També,
el premi
el millor actor.
Los passos dobles
és una història
bastant complexa,
diria jo,
molt enrabassada,
que no arribarà
gens al públic,
gens.
I t'ho dic jo,
perquè,
d'alguna manera,
l'Isaqui La Cuesta
que és un home
que té un reconeixement
important
perquè ha fet
documental,
ha fet ficció,
va fer Los Condenados
aquest fa any i mig
que era una pel·lícula
de ficció,
abans havia fet
La Noche que no Acaba
que era un documental
i La Leienda del Tiempo
sobre Camarón de la Isla.
Bueno,
doncs ara
s'embarca
en un tema
tramabundo,
diria jo,
anant-se
a Mali
per seguir
la història
d'un personatge
d'un poeta
i pintor
que hi va haver
allà
que ja és mort
i enreda una mica
diríem
al Barceló
el pintor
que també té allà
el seu estudi
allà en una cova
i una història
que té muntada
i fan com una reconstrucció
d'un suposat búnquer
on s'hi amaguen
unes pintures
que va fer aquest pintor
però que les van esborrar
després van desaparèixer.
Bueno,
conclusió
que amb tot això
hi barreja
la història dels Dogon
que són una tribu
que viuen per allà
i d'alguna manera
tot acaba
sent una història
bastant críptica
bastant difícil
d'entendre
per allò que és
el públic espanyol
que pertence a un thriller
no és un thriller
ni a res
és aquest mig camí
entre el documental
i la ficció
que diríem
que ara
d'alguna manera
l'escola catalana
ha començat a posar en marxa
a través dels últims documentals
que han fet la gent
del màster de creació documental
i està aquest mig camí
d'una ficció
amb actors
totalment novells
que són això
que són gent d'allà
de la tribu d'Ogon
després surten també
uns albins
que són uns personatges
que van molt buscats
i els maten
perquè clar
entre els negres
ser el vi
és una cosa molt estranya
bé
diríem que ell
ha trobat
tota una sèrie
de línies argumentals
que l'han atrapat
ha trobat
la connivencia
del barceló
i han fet
una pel·lícula
molt estranya
i molt difícil
de molt difícil accés
perquè ha guanyat
quin avantatge
hi veus
jo penso
que van apostar
per la innovació
simplement
ara
és una pel·lícula
que jo diré
que gairebé
en tots els passes
algú aplaudeix
i quan va haver el passe
jo no la vaig veure
en el passe inicial
sinó que la vaig veure
perquè després
tornen a passar
la guanyadora
l'últim dia
i quan la vaig veure
la gent
no va aplaudir
ningú
o sigui
el públic
que la van a veure
i no sabia
què anava a veure
perquè la gent compra
es compra una entrada
per veure la guanyadora
per si no l'has vist
i no saben el què
llavors no saps el què
ho saps
no res
10 minuts abans d'entrar
la gent va entrar
la va veure
i no va aplaudir
absolutament ningú
la qual cosa
és una resposta clara
a quin tipus d'acollida
o a quin públic
pot agradar
aquesta pel·lícula
es veu que
la crítica del país
es va posar
bastant nerviosa
van ser sobretot
els que van parlar
d'això
del lobby català
que sempre apareix
en temes de cinema
i jo personalment
penso que
no és una pel·lícula
per festival
o sigui
per exemple
a Canes
hi ha una secció
que es diu
la quinzena dels realitzadors
que és per apostes arriscades
que allà
hi estaria molt bé
però en una secció oficial
d'un festival
com el de Sant Sebastià
jo penso que
no és una pel·lícula
per aquesta secció
per aquí estic llegint
en qüestions de crítica
una crítica
que no és especialment àcida
però que sí que
diu frases del tipus
doncs és més
a veure com ho diu
una pel·lícula
que despista
més que no pas intriga
sí
a l'Isaqui
diríem
que ha comentat
que qui no l'entén
és perquè no es deixa
portar per la poesia
bé
hi ha tot tipus de poesia
també
hi ha poesia
que et pot agradar més
i n'hi ha que et pot agradar
menys
llavors
és una pel·lícula
realment
que això
que despista
sí sí
és correcte
totalment
estic d'acord
Los Passos Dobles
en tot cas
és la guanyadora
de la secció oficial
de la Concha d'Or
donen
exacte
la Concha de Plata
Los Passos Dobles
Los Passos Dobles
després tenim
la Maria León
a la bot dormida
que això ja es pensava
que era el premi
a la protagonista
després
el que no pensava ningú
però jo li vaig estar
mirant els ulls
i vaig pensar
que aquest home
es mereix algo
és Antonis
Cafezopoulos
difícil
això ha de parlar
en grec
Paradikos Cosmos
una història
interessantíssima
d'un policia
que decideix
ser just
i la vida
li va molt malament
a partir d'aquest moment
cada vegada
que té allà
un incriminat
diríem
vol anar més enllà
quan amb ell
li fa la intuïció
que aquella persona
és una bona persona
i llavors
això el porta
per molt mal camí
i com dius
que és la traducció?
Mont Injust
Mont Injust
Mont Injust
Mont Injust
Adikos Cosmos
aquesta també
jo crec que és una d'aquelles
que buscarem
els de la vuit i mig
alguna cosa
ja hem passat
en grec
i continuarem
continuarem per aquí
va haver un premi especial
del jurat
per
Skylab
l'Skylab
de Julie Delphi
que és una actriu
que d'alguna manera
era un projecte seu
de tota la vida
i llavors
s'havia de reconèixer
perquè ella també
com a actriu
diríem que és una dona
molt reconeguda
una mica allò de compromís
no diria jo
gairebé
després tenim el premi
el millor guió
de
Irocazu Koreeda
amb aquesta
I Wish
que jo et comentava
del Japó
que era una pel·lícula
que anava com una
de les favorites
i al final no va ser
li van donar el premi
al guió
a mi em sembla
Koreeda
és un gran director
de nens
aquí ho va tornar
a demostrar
amb una història
de nens
que tenen desitjos
la traducció era
I Wish
jo desitjo
i és un nen
que vol que els seus pares
es tornin a trobar
i és una pel·lícula
coral de nens
que actuen
extraordinàriament
que es mengen
a la càmera
i que és una pel·lícula
realment molt recomanable
que jo penso
que va arribar
molt al públic
una mica
amb això que dèiem
de la pel·lícula
guanyadora
no vol dir
que una pel·lícula
sigui absolutament fàcil
ni que tingui
el típic tema
perquè pugui agradar
a la gent
Koreeda
parla d'històries
de nens
que a vegades
són minimalistes
al 100%
i agraden molt
domina moltíssim
el tema
i en el que et deia jo abans
qui em va donar
a mi la raó
amb això que t'he triat
d'artist
doncs el premi del públic
va ser per d'artist
això es veu de seguida
quan veus com s'aixeca la gent
i comença a aplaudir
una pel·lícula
amb contra
una mica allò que passa
que el públic
va per una banda
i la crítica
va per una altra
i el públic
d'un festival
com el de Sant Sebastián
no és un públic convencional
tampoc
quin tipus de públic és?
és gent molt molt cinèfila
gent que va al cinema
assiduament
i que li agrada molt
i que coneix
i que sap el que va a veure
saps?
o sigui la gent
no va a veure
què en posen
sinó que saben
el que van a veure
i ho van a veure
després hi va haver també
un premi a pel·lícula europea
Edmany Tenenová
d'Enedin Lavaki
que va agradar moltíssim
una coproducció
de França
l'Ivan
Itàlia i Egipte
i finalment
el premi
Fipresi
perquè una mica
s'ha de repartir
que és el premi
de la crítica
aquest va ser
Per Sangre de mi Sangre
de Joao Canijo
de Portugal
que a mi em va semblar
una història
suburbial
portada
a uns extrems
exagerats
força previsible
i bastant explicada
però també sembla
que a vegades
en els festivals
convé
premiar una mica
el cinema social
una mica
qui es va repartir
el cinema de la moralina
diguéssim
exacte
històries convencionals
poquetes
però diríem
que en aquest cas
seria d'artist
però és el públic
el que li va donar
però dintre
de ser una pel·lícula
amb bany negre
i muda
o sigui que convencional
però entre cometes
molt ben explicada
aquesta Sangre
seria
aquest premi
de la pel·lícula
doncs això
una mica compromesa
i
la innovació
està
en el premi
amb la conxa de plata
l'Isaqui La Cuesta
ni més ni menys
que això
i el José Coronado
doncs mira
em va saber molt de greu
que es quedés sense premi
tot i que
vaig pensar
que realment
aquest actor grec
que es mereixia
perquè
li vas mirar els ulls
pensa que l'actor grec
era un senyor grandet
un senyor grassonet
un senyor gens atractiu
vull dir que en aquest sentit
amb un paper de desesperat
sí
perquè es veu que la pel·lícula
està parlant del món injust
sí exacte
la pel·lícula és trista
és de que has de venir-te
de ganes de suggerir-te
no
no t'ho creguis
al final és una pel·lícula
amb un d'aquells finals oberts
que penses que pot passar
qualsevol cosa
que no et diuen
aquelles pel·lícules
que et donen que pensar
camí de casa
perquè no t'han solucionat
el tema
jo dic que
s'ho mereixia molt
perquè clar
tot i que el Coronado
pobre
estava fet un desastre
no haver après
para los malvados
perquè l'han envellit
enlletgit
i tot el que s'ha pogut
doncs aquest senyor
de Dicos Cosmos
encara era
diríem
més gran
i més gordet
i més tot
i es va guanyar
passar per davant
del José Coronado
i penso que
massa greu
per una banda
però per l'altra
penso que s'ho mereixia
força
i quan el premi
de la millor actriu
doncs no hi ha res a dir
perquè aquí sí que
es van fer previsions
i tothom va parlar
del mateix
que seria per ella
i per tant
no hi haurà cap discussió
a posteriori
millor actriu per?
millor actriu
per...
ara no em sortirà
que...
espera't
espera't que la busco
per la Maria
sí no no no
és que la tenia aquí
bueno
per la pel·lícula espanyola
de...
és que ara no em surt
de...
La Voz Dormida
que a vegades
quan busquem tantes coses
bueno
el tema és aquest
que...
aquí no hi havia colm
no no no
la gent va estar molt d'acord
es va dir allò
que anaves preguntant
per les cues
i a més a més
una actriu jove
nova
que bueno
que suposo que tot això
li avirà un camí
i que és important
i després dir
que hi ha hagut
moltes altres seccions
interessants
a part de la de Perles
que jo et parlava
també hi ha hagut
aquesta secció
Made in Spain
on es fa un repàs
a tot
a les pel·lícules
que s'han vist
en cinema
durant l'any
i després
hi havia
una secció nova
això que deia
la innovació
que consistia
en fer pel·lícules
sobre menjar
i després
anar a sopar
a un restaurant
dels bons
m'encanta
això ho has provat tu
no això no ho he pogut provar
perquè o vas
o vas al cinema
o vas a menjar
i llavors
jo bàsicament
faig un pinxo
i vaig a un cine
i faig un altre pinxo
o t'alimentes de crispetes
que venen crispetes
no
això no es pot fer
això està prohibidíssim
ahir entrava
amb tres persones
i una portava un gelat
i la van castigar a la porta
fins que s'acabés el gelat
fins que s'acabés el gelat
no podia entrar
i això va estar molt bé
molt bé
i jo diria
que és una experiència
per repetir
i una última cosa
que va sobtar força
és la presentació
és la presentació
que va venir Mònica Tarribas
i tot el personal de TV3
van venir a presentar
van venir a presentar el 14 d'abril
Macià contra Companys
una pel·lícula
que ha fet el guió
en Toni Soler
que és un guió
increïble
està superbé
de veritat
felicitats
perquè a mi em va sorprendre molt
jo no havia llegit
de què anava
i quan vaig veure una mica
doncs vaig començar
a veure la pel·lícula
ja vaig veure
que la cosa m'agradaria
allò que ja ho comences
a intuir
conclusió
que aquesta pel·lícula
no es veurà
més que a TV3
i no es distribuirà
en cinemes
una cosa totalment inaudita
i Mònica
t'arribes en aquest sentit
feia una mena
de crítica
dient
escolta i com pot ser
perquè televisió espanyola
també produeix
també posa diners
sí
televisió espanyola
de fet d'alguna manera
ella no va començar criticant
va ser un espectador
que va comentar
bueno
esto cuando se verá
a nivel nacional
i ella va contestar
diu a nivel nacional
ja se verá
en Catalunya
i llavors
la gent es va quedar
com a molt sorpresa
va ser un al·legat
nacionalista
diríem
fort
o almenys
es va interpretar així
i llavors va comentar
que moltes de les sèries
on la televisió espanyola
hi posa diners
o pel·lícules produïdes
especialment per televisió
després
la TV1
no les passa
però bé
ja han pagat
és el seu problema
d'alguna manera
però és una llàstima
no, no
en absolut
no hi ha voluntat
de fer la difusió
no hi ha voluntat de passar-les
d'haver una necessitat
diríem
de col·laborar
amb les teles
de les diferents autonomies
però després
a l'hora de la veritat
és uns diners
que bueno
i és una llàstima
perquè jo penso que
malgrat
jo he de dir
que soc fan de TV3 absoluta
i penso que
en diferència
té una qualitat excepcional
en diferència
de les altres teles
a nivell nacional
tot i així
en algun moment
a la 2
jo què sé
vull dir
alguna tele
trobarien
no
jo penso que
si no ho vol passar
amb espais
d'espais
n'hi ha evidentment
exacte
si algun programa
de cinema
a la 2
si més no
es podria trobar
per fer difusió
d'aquesta pel·lícula
que està superben interpretada
que surt
absolutament tothom
jo crec que
van donar feina
a tots els actors catalans
sí sí sí
és que surt tothom
com a ser
contra confants
sí sí
i un pel·lículon
i a més a més
que va molt bé
per aprendre història
i a més a més
que està dirigida
pel Manuel Huerga
i ja hi tornem a ser
una pel·lícula
amb blanc i negre
i amb sepia
doncs mira
quasi que m'estalviar
estic
volia fer una pregunta
per acabar
l'entrevista
que és
quines
tendències
agafa el cinema
així en general
i ja m'ho estàs contestant
torna al blanc i negre
no?
o sigui
tiram enrere
bé
perquè
perquè diríem
a veure
avancem una mica
pel·lícula
és una mena de documental
és com si s'hagués fet
un documental
en aquell moment
clar
si haguéssim fet
un documental
l'any 31
doncs evidentment
no l'haguessin pogut
fer en color
no?
llavors clar
per aquest motiu
està feta així
però és una pel·lícula
extraordinària
molt ben actuada
el que et deia
amb els escenaris
a més a més
clar
tot està rodat
al Palau de la Generalitat
a la Praça Sant Jaume
tots aquests espais
i francament
jo em sap molt de greu
que primer
no passi per cinemes
a veure què pot passar
que el millor
seria un èxit
no ho sabem
perquè jo penso
que el pa negre
ha marcat
això de veure cinema
en català
i ara ja es pot fer
en aquest país
sense problemes
i és una història
molt interessant
i després
no ho sé
cremar-la a la tele
no?
finalment
hi ha al cap de 4-5 mesos
de passis
en diferents
jo
si la Mònica
t'arriba amb escoltés
jo li faria aquesta demanda
sobretot
que intentés passar-la
al cinema
és una gran llàstima
a la Pestival
suposant
ella diu
ja la veuran 6 milions
a TV3
bueno ja veurem
si la veuran 6 milions
a TV3
no?
però primer
fes un circuit
de cinema
i després
a veure com reacciona
són qüestions paral·leles
més enllà de les projeccions
doncs noves tendències
del cinema
ens preparem per un lleu
de pel·lis en blanc
i negre
i mudes
o què?
no jo crec que no
jo crec que
a veure
que la tendència important
és aquest premi
aquesta conxa de plata
que marca de dir
bueno
aquest cinema experimental
amb tot documental
que el documental
l'està picant fort
des de fet
exacte
doncs
el posem
entre les grans
i és una de les tendències
que hem de tenir presents
cap al cinema
ara
que el cinema està en crisi
sobretot argumental
això és cert
és cert
s'expliquen noves maneres
d'explicar les històries
de sempre
sí
perquè és molt difícil
vull dir
perquè les grans històries
estan explicades
i llavors clar
com que estan explicades
el que s'ha de buscar
són nous formats
noves maneres d'arribar
tot i així
estàs parlant de pel·lícules
que no s'han vist
massa atacades
per l'era digital
diguem-ho així
no estan molt digitalitzades
vull dir
encara hi ha moltes històries humanes
en el que s'ha d'explicar
ni tractament
sí
evidentment
no no no
sí
són històries molt humanes
i de fet
cinema d'acció
a la secció de perles
hi havia una pel·lícula
que es deia Drive
que era extraordinària
però és l'única
i després
hi havia una pel·lícula
del Johnny Two
amb una altra secció paral·lela
però sí
és cert
vull dir
són històries humanes
són històries properes
de persones
vull dir
per exemple
encara s'explica
la història
de Madame Bovary
de la dona
que necessita l'amor
que necessita
la poesia
que necessita
vull dir
i aquesta estava
en secció oficial
per tant
la razón es del corazón
és aquesta
i sí
són les històries
de sempre
exceptuant el premi
d'Isaac i la Cuesta
que és
una altra història
el van destacar
i tant
ja estem fora
estem fora de temps
ja ha passat
Sant Sebastián
i nosaltres
sempre que ve l'Esther
a parlar de cine
especialment
quan ve d'un festival
ens fa venir
moltíssimes ganes
d'anar al cine
simplement apuntem
que la setmana que ve
vindràs
per dir-nos
que a la vuit i mig
torneu a arrencar temporada
tornem a arrencar
amb pel·lícula catalana
segurament
no se sap encara
bueno és que
ja ho direm
no ho sé
no ho sé
perquè això de programar
això de programar
és complicat
sobretot aquestes
petites joietes
que feu vosaltres
tornarem a tenir cinema
a la vuit i mig
cinema d'autor
a cinema
fora del circuit
comercial
Òpera possiblement
Òpera ja ha començat
sí
ja ha començat
i convidareu directors
i segurament
un any
tornarà a fer-se
la setmana
aquella del cinema
en català
perquè va funcionar
molt bé
i va agradar
molt a tothom
i sí
totes les novetats
que puguem
les anirem introduint
doncs d'això
ja en parlarem
la setmana que ve
Esther Ferrer
moltíssimes gràcies
per apropar-nos
en Sebastià
fins ara
Gràcies