I la primera de les entrevistes que enceta aquesta franja del migdia
la realitzem amb Càritas.
Tenim amb nosaltres el Jordi Borràs,
ell és director de Càritas Interparroquial.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim també la Pilar Boates,
ella és la coordinadora a nivell de la diòcesi del projecte Filigrana.
Pilar, bon dia.
Bon dia.
Càritas són una de les potes que sostenen aquest programa,
aquesta programació especial de Tarragona Ràdio,
perquè amb vosaltres col·laborem amb la vostra campanya de recollida d'aliments i roba.
Per tant, tots els aliments i roba que porteu aquí a l'estat de Tarragona Ràdio
aniran destinats a Càritas i ells ja classificaran, redistribuiran
i ho faran arribar a les persones més necessitades.
Una campanya de Nadal que s'ha posat el lema
de «Soc esclau de les necessitats que em creu».
Jordi, com és això? Com és que s'ha triat aquest lema?
Quin és el missatge que es vol donar?
El lema és un lema institucional de totes les Càritas.
L'elema, a més, enguany és molt adient, no?
És viu senzillament perquè d'altres, senzillament, puguin viure, no?
Amb aquesta societat de consum que estem abocats, al consumisme i demés,
doncs bé, és centrar-nos una mica en els que menys tenen,
en els més febles, i ser la veu portadora d'aquests
que més pateixen a la societat, no?
Es tracta una mica de parar el cop que vosaltres ja ho feu cada dia
amb les vostres aportacions, amb el que doneu, amb els vostres projectes,
però, a més, entenc jo aquest lema d'anar sensibilitzant a la societat
que no n'hi ha prou a parar el cop, sinó que ja anem canviant hàbits.
Sí, sí, és canviant hàbits molt difícils en els temps que corren,
però sí que és veritat que la sensibilització és molt important, no?,
a la societat, i també amb les persones que pateixin, no?,
que vegin que realment hi ha una tasca d'acompanyament,
hi ha una tasca d'estar al costat d'ells per veure que realment se'n puguin sortir.
Parlem de Càritas, si et sembla, més a nivell de Tarragona,
a nivell de província, amb què ajudeu normalment, doncs, a nivell social?
Oferiu menjar? Oferiu roba? Oferiu sostre, també?
Quins són els?
Sí, l'organització i coordinació recau en cada parròquia, no?,
cada parròquia té una càritas parroquial on s'acull i s'acompanya
a totes aquelles persones i famílies que necessiten ajut, no?,
cada parròquia depèn de les possibilitats de cada parròquia
i dels seus recursos i des de Càritas interparròquial
el que fem és coordinar totes aquestes parròquies,
en aquest cas de Tarragona i dels barris de Tarragona, no?,
de Camp Clar, Torreforta, Bonavista i Sant Sablador
i també de Tarragona Centro.
El que fem és coordinar tots aquests esforços.
Ara, al Nadal, fem aquestes campanyes de sensibilització,
sobretot de recollida d'aliments, però com bé has dit tu abans, Núria,
doncs, Càritas està obert 24 hores al dia, 365 dies l'any, no?
Hi ha alguna parròquia a nivell de Tarragona Ciutat?
Entenem també barris, eh?, que necessiti més que d'altres
en què hagueu detectat un major nombre de necessitats.
Les parròquies, hi ha un estudi que van fer juntament amb la Universitat Rovira Virgili,
va fer un estudi de la pobresa a Tarragona i dins d'aquest estudi, home,
doncs va sortir la zona de Ponent, va sortir com la més pobra, no?,
amb més famílies, amb el llindal de la pobresa més baix, amb més necessitats, no?
Després hi ha altres zones de Tarragona, però avui dia, avui dia,
doncs, tothom està patint, no?
Gent que està a l'atur, famílies senceres que poden estar a l'atur,
per tant, això és com una bola i el que té sentit és fer aquesta tasca d'acompanyament.
Tothom, dius, hi ha molta gent que està patint i fa la impressió,
suposo que amb les xifres m'ho podràs dir tu,
que cada cop es sol·liciten més els vostres serveis
o hi ha més gent, doncs això, que es troba en una situació precària, cada cop més?
Pràcticament des que va començar aquesta crisi,
en guany, per exemple, hem duplicat gairebé els ajuts que fèiem l'any passat
o durant el 2009, no?, 2009-2010.
durant aquest 2011 s'han duplicat o inclús en determinades zones triplicat, no?,
aquests ajuts, per tant, tot el que sigui o el que estigui a les nostres mans,
de tothom, de tots els ciutadans, doncs, hem de fer el possible
perquè aquesta gent almenys no estigui sola.
Com arriba a vosaltres una família o una persona que està en situació de necessitat?
Com si algú ho necessita i ens està escoltant, com ho pot fer per acollir-se?
Perquè, per exemple, no sé si funciona així, un dia a la setmana
pugui anar a buscar menjar a les vostres parròquies, o no ho sé, com funciona?
La tasca d'acolliment és molt important a cada parròquia, no?,
cada càritas parròquial, ja hem dit abans, s'organitza com pot,
amb els voluntaris que té, que són molt importants,
la tasca de voluntariat també,
i la primera tasca és aquesta d'acompanyament i d'acolliment, sobretot, no?
S'aculla amb aquesta família perquè, o a través de serveis socials
o a través de càritas interparròquials s'ha detectat aquesta necessitat
i el que es fa és, es deriva la parròquia d'on viu habitualment aquesta família,
de la zona on viu aquesta família,
i amb aquesta parròquia inicia aquesta tasca d'acompanyament
i recolzament amb aquesta família, no?
Utilitzes molt el concepte aquest, no?, d'acompanyament,
en tots els sentits, eh?
Penseu que nosaltres fem aquesta crida, per exemple, de menjar i de roba,
i això és que és superbàsic, però no en tenim prou.
És tot l'acompanyament que hi ha al darrere,
tot el suport d'una família que a vegades,
per aquesta situació de necessitat, es veu també desestructurada.
Sí.
Per tant, això que tenim nosaltres i que ens fa tanta il·lusió que porteu,
penseu que és només el primer granet de sorra, eh?,
el més immediat.
El primer, l'immediat, i que estem al Nadal,
tothom al Nadal es torna solidari, que està molt bé,
i ho necessitem, us necessitem, no?,
sempre diem, necessitem voluntaris per fer de voluntaris, no?,
seria la frase.
I aquesta tasca d'acompanyament també la fa servir molt sovint,
molt sovint també, aquesta tasca d'acompanyament,
perquè engloba moltes coses aquí, no?
Tant la tasca bàsica d'aliments i roba,
també afegiria una altra que s'està unit en aquests dies i en aquest temps
d'extrema pobresa i de crisi, no?,
el sostre, no?
Hi ha moltes famílies que no poden pagar lloguers,
no poden pagar hipoteques que tenien en darrerides,
i s'estan trobant al carrer.
Per tant, és una situació nova que ens estem trobant.
Dos dels projectes, doncs, que depenen directament de Càritas
són el Cafè Caliu i també, doncs, en certa manera, el Donar Sostre, no?
Parlarem més àmpliament o més profunditat d'alguns d'aquests projectes més directes,
això serà dijous, amb una altra entrevista que farem amb diferents membres de Càritas.
Però m'has portat la Pilar Boates.
Pilar, bon dia.
La Pilar és la coordinadora, a nivell, com dèiem, de la diòcesi,
d'un projecte que s'anomena filigrana.
Anem parlant moltes, moltes, moltes vegades,
però volem que ens ho tornis a explicar.
Què és filigrana, Pilar?
Muy bien, mira, el proyecto filigrana se trata
de recoger toda la ropa que las personas nos quieren donar ya, no?
Entonces, primero se distribuye,
muchos lo llevan directamente a la parroquia
o bien a l'almacén que tenemos.
en el polígono de Riuclar.
Y allí tenemos unos cuantos...
Bueno, hay una encargada del almacén
y luego muchos voluntarios,
pues que se hace el primer proceso con la ropa, no?
La seleccionan, la que está en buenas condiciones
ya directamente se doble y tal.
Si hace falta lavarla o plancharla o coser un poquito,
pues, en fin, un reciclaje completo de la ropa.
Una vez que tenemos esto, nuestra furgoneta,
una vez a la semana,
la lleva directamente a los roperos que tenemos.
En Tarragona tenemos dos.
Cuando dius roperos, vols dir tendas, ¿no?
Bueno, tienda no es exactamente una tienda, ¿no?
Es... vamos a ver...
No son las botigas filigranas.
Sí, son las botigas filigranas,
pero hay que...
Vale, vale.
Hay que puntualizar que realmente no son botigas.
Digue'm, digue'm, Pilar,
doncs, quina filosofía le doneu?
La filosofía, pues,
se pone una parte eso,
enseñar a las personas a reciclar la ropa.
Después, esa ropa llega a estas, bueno, roperos, botigas, roperos,
digámoslo así, es mejor.
Y entonces, allí, pues,
las personas que no pueden ir a unas tiendas,
en fin, hay gente que necesita comprar,
y digo comprar,
es una cosa un poco simbólica,
porque es un precio muy simbólico,
una camisa, a lo mejor te cuesta un euro, dos euros, tal y cual, ¿no?
Y entonces, pues, ahí en estas dos tiendas,
en estos roperos,
se, en fin, van allá.
Pero, claro,
ahí tenemos voluntarias, ¿eh?
En las tiendas, en los roperos,
hay voluntarias que
no solamente se trata de
proporcionarles la ropa,
sino, sobre todo, lo que decíais
antes aquí, de acogida.
Porque a veces la gente, las personas,
más que necesidad
de una prenda, tal,
necesitan, pues,
sentirse
escuchadas, ¿no?
Que se puedan, y por ahí pasa de todo, ¿no?
Y pues las voluntarias
les hablan con ellos.
I aquestes botigues o roperos,
que dieu vosaltres,
són una mica, també,
una xarxa, un centre social.
Exactamente.
Exactamente.
De hecho, a veces se reúnen ahí,
en la de Torreforta,
que es grande, ¿eh?
Sí, jo no la he estat mai, aquí,
perquè teniu aquesta ropera a Torreforta
i després la teniu aquí a la...
A la plaça del Fórum.
Sí, la de la plaça del Fórum
es más pequeña,
pero, en fin,
también ahí.
Pero sobre todo en la Torreforta,
ahí van muchas...
Ahí tenemos muchas
clientes, entre comillas,
que son
inmigrantes, ¿no?
y ahí pues van con sus cochecitos
y hablan y, en fin,
se sienten, pues, muy bien.
És l'excusa.
Li doneu un cert valor a la roba,
encara que sigui simbòlic,
des de allò...
No la donem, no la regalem,
sinó que...
Exacto.
una manera...
Però la fem pagar a preu simbòlic.
es dignificar un poquito la cosa,
¿no?
Que la persona sienta, pues,
que ella ha comprado su ropa y tal.
Què es fa amb aquests diners?
Bueno, revierten en otras obras de Caritas
y también un poquito los gastos, ¿no?
De luz, de alquileres, a veces, todo eso.
¿És una gran recapta de diners
el que es fa o no?
Bueno, vull dir...
No, no.
És...
És simplement simbòlic,
com dius tu, de dignificar.
Simbòlico, pero bueno, sí,
se va recogiendo, sí, sí, sí, sí.
Y la gente, pues,
por un lado, los donantes
son generosos, dan bastante.
Y, en fin, bien, sí, sí, sí.
Roba és potser el que costa,
perquè, potser perquè ja tenim el xip posat, no?,
de roba, Caritas.
Jo crec que aquella gairebé ningú llença roba,
sinó que es dona,
la que està en bones condicions.
Sí.
No us en falten de donacions de roba?
N'hi ha bastanta.
Bueno, sempre va bé.
Hay bastante, pero claro,
se agradece siempre todos los donativos
que lleguen, ¿no?
Porque también hay mucha demanda, ¿eh?
Sí, sí, sí.
A part, al darrere d'aquest projecte filigrana,
hi ha també un projecte, com, diem,
de reinserció.
Doneu la roba,
que s'utilitza també per crear llocs de treball.
Ahora, en este momento,
no estamos dando clase.
Hubo un tiempo en el almacén
que sí que dábamos,
les enseñaban a chicas, sobre todo,
que iban allí a aprender a cosir y por ahí.
Este momento, ese proyecto, no lo tenemos,
pero se puede volver a...
a empezar en cualquier otro momento.
Sí.
Ara ja sabem què passarà amb la roba
que vosaltres porteu aquí a l'estat de Tarragona Ràdio
o que porteu a les parroquies,
que són normalment els punts de recollida
o les botigues,
bueno, els ropers filigrana, també.
Sí, però és...
I a l'almacén també lo lleva mucha gente.
Sí?
Sí, sí,
perquè l'almacén es muy grande
y allí la verdad es que va muy bien
que llegue allá.
Ahora, los que no pueden,
pues lo llevan a las parroquias
o incluso a las botigas, también.
Roba d'estiu, d'hivern,
tot tipus de roba,
roba fins i tot de criatura.
Esa es la que necesitamos más.
Esa es la que más necesitamos, sí.
Sí, sí, sí.
Y no solamente ropa, eh,
también, pues,
algunos moises, cunitas, también.
Solamente eso, eh,
de muebles, solamente esto.
Y juguetes, ahora,
para esta campaña de Navidad,
pues también,
también se agradece que nos den juguetes.
Molt bé.
Això és el que passarà,
doncs, amb la roba
que porteu aquí a l'estan.
Què passarà amb el menjar?
Jordi, com distribueu aquest menjar
que els nostres oients deixen aquí?
Només puntualitzar,
bueno, i afegir el que deia Pilar,
que ha parlat del rober,
el rober de Torreforta,
és el que té sentit, no?
Aquesta tasca d'acompanyament
que es fa des de la parroquia
Sant Josep Obrer de Torreforta,
que se'n fan càrrec, ells,
de la gestió,
de la coordinació,
de la gestió en general
d'aquesta roba, no?
Des de la parroquia,
que és el que li volem
sempre donar el sentit, no?
Són les parroquies,
finalment,
els que són les dipositàries
d'aquesta roba
i d'aquests aliments, també, no?
Tots aquests aliments
que hem fet,
que estem recollint
o que esteu recollint
durant aquests dies,
aquí des del programa,
aliments, roba,
i també des de les campanyes
que fem cada any
al Nadal
als centres educatius,
als col·legis,
instituts,
en un any hem notat
un augment d'aquesta solidaritat
des dels col·legis, no?
Doncs, segurament,
des dels centres educatius
han dit, vinga, som-hi, no?
Hem de fer
i hem de traslladar
aquesta solidaritat
també a les famílies,
a aquells nens,
a aquells nois
que van al col·legi, no?
I això és molt important, no?
Que les famílies
també se sentin
copartíceps
d'aquesta solidaritat.
Per tant,
tots aquests aliments
també aniran,
tot aquest menjar,
aniran revertits
a totes les parròquies
de Tarragona Centre
i perifèria, no?
Com ho teniu,
el repartiment dels aliments?
Perquè la roba,
ja veiem que es vehicula
a través d'aquests ropers.
Els aliments,
com feu la repartició?
Els aliments,
cada parròquia
s'organitza com pot,
com hem dit abans,
i cada parròquia
és un centre
d'aquesta distribució
dels aliments, no?
Podríem parlar
d'aquí un temps
en fer
o en oferir
un sol centre
de distribució d'aliments,
però fins ara,
doncs,
cada parròquia
que és la que acull
i fa l'acollida
d'aquestes famílies
que viuen
a la zona parroquial,
a la demarcació parroquial,
doncs s'encarrega
de distribuir
els aliments
amb aquestes famílies, no?
A posició de les necessitats...
Exacte.
Necessitats, estem parlant de necessitats
en aquest cas bàsiques, no?
Aliments, roba...
Imagino això una vegada a la setmana,
doncs,
i en funció del tipus de família...
Sí,
en funció de la parròquia,
també,
normalment és una vegada a la setmana,
cada dia, doncs,
que cada dia pot ser diferent,
però una vegada a la setmana,
depenent de la parròquia,
doncs,
s'atén a aquestes necessitats.
Pel que fa a la roba,
de tot tipus en necessitem,
d'hivern, d'estiu,
sobretot de criatura.
De criatura,
la que més, sí.
La que més, eh?
Sí,
i la tienda d'aquí del foro,
i tanto la d'aquí,
la de Torreforta,
també,
todas las maneras
está abierta.
i la d'aquí del foro,
mañana y tarde,
excepto el viernes por la...
No, el viernes por la tarde,
també.
També.
I la de Torreforta,
por las maneras,
sí, una tarde a la setmana,
el miércoles,
sí.
Molt bé.
Pel que fa a la roba,
tot i que sembla...
Ai,
al menjar,
perdona,
els aliments,
però tot i que sembla obvi,
Jordi,
digue'ns a quin tipus d'aliments
han de ser que es recolliu,
que us vagi bé.
Els aliments,
home,
tenim aliments bàsics,
sobretot que no caduquin aviat,
com la llet,
llegums,
pasta,
pasta de sopa,
macarrons,
etcètera.
També oli,
l'oli és un aliment bàsic
que de vegades...
No hi penso,
de vegades es necessita.
Sí, sí,
l'oli també,
sucre,
també són aliments bàsics
i amb aquesta varietat,
però en principi la gent
també pot donar el que vol
o estigui a les seves possibilitats,
però per oferir aquest ventall
doncs també està bé,
llegums,
pasta,
arros,
sucre...
No hi ha un tipus de producte
allò que diguis,
mira això,
sobretot?
Sobretot diríem oli
i sucre,
no?,
que és el que més de vegades
costa de trobar
i el banc d'aliments
també que es beneficien
les parròquies
que van periòdicament
al banc d'aliments,
trobem aquesta mancància
també, no?
Per tant,
diríem que oli
és un aliment,
és un dels productes
bàsics
que podríem fomentar.
que ens quedem amb aquesta idea
d'oli i sucre,
que ens deixes parada,
jo amb el suc
em deixes parada.
Hauríem de
comptabilitzar també,
però són els aliments
bàsicament
per això que dèiem,
que al banc d'aliments
moltes vegades
no hi ha aquest tipus d'aliments,
sobretot oli.
de fet és això,
vosaltres feu aquesta campanya
de recollida més porta a porta,
per dir-ho així,
més de carrer,
però esteu en coordinació
amb grans estructures,
com serien el banc d'aliments,
que són els que proporcionen
normalment les necessitats.
Sí,
el banc d'aliments
inclús ha fet alguna campanya
que voluntaris
de les parròquies
també han participat,
doncs,
estan
en aquests
establiments,
doncs,
fent aquesta campanya
i recollint
molts, molts aliments,
no?
Vull dir,
la solidaritat
de tothom està,
només cal
anar-la a trobar.
Més allà d'això,
com podem ajudar Càritas?
Esteu parlant de voluntaris
tota l'estona
i és que
d'això em fa falta també,
no?
Sí,
eso quería yo,
invitar a las personas
que puedan disponer,
no hace falta
una mañana
o si pueden una mañana
mejor,
no?
Pero,
pues un par de horas
o una hora
a la semana
y sobre todo
en el almacén,
es donde hace falta
más personas
porque quizá queda
un poco más lejos
y tal,
pero en fin,
en cualquiera de los tres sitios
serán muy bienvenidas
todas las personas
que puedan
dedicarse
un poquito a esto.
Jo voldria marxar
també d'aquest ambient
de Nadal,
no?
En què simplement
estem ara,
ara tothom fa crides
i tothom demana
i tothom és solidari,
però a Càritas
treballeu durant tot l'any.
Jordi,
fem un esment
de les diferents campanyes
o del que feu
normalment
durant tot l'any.
Càritas
durant tot l'any
com hem comentat abans
està obert
cada dia,
no?
Cada dia
ni que sigui
amb el rector
de la parròquia,
no?
Estan allí
fent misses
o el que sigui
doncs ja
acull
o com feia Jesús,
no?
Com feia Jesucrist
doncs aquí acollim,
no?
El primer
que truca
a la porta,
no?
Per tant,
aquest acolliment,
aquesta acollida
que fan
les parròquies,
les càritas
parròquials
cada setmana
periòdicament
doncs és
el que fem
durant l'any,
no?
El que passa
que potser
amb el temps
de crisi
que estem
doncs aquestes
campanyes
de recollida
d'aliments,
de recollida
d'abastiment
de voluntaris,
de persones
que diguin
doncs jo
dono una hora
a la setmana
per acompanyar
a gent gran,
no?
Que també és un projecte
que tenim en marxa,
no?
Cursos
de formació,
inclús
famílies,
els mateixos,
les mateixes
persones
que necessiten
ajuda
necessiten
formació,
no?
Formació bàsica
des del tema
de l'idioma
fins a
aprendre
algun ofici
per tal
que el que
volem
és que se'n surtin,
no?
Per tant,
voluntariat
sobretot
recolzament
al voluntariat
que és el que
té sentit,
no?
Càritas
és una entitat
eminentment
recolzada
amb voluntaris,
no?
Amb voluntariat
per tant
anem a recolzar
tot això.
Ja per acabar
l'entrevista
us pregunto,
no sé fins a qui
ho podreu explicar
perquè Càritas
té una estructura
molt àmplia.
Com us afecta
la crisi
i com marca
això
que bé,
ja no hi ha
tants diners públics
i per tant
el servei social
sembla que cada cop
recaiguin més
amb entitats
com la vostra,
no?
Jo crec que
la gent
en estos días
de Navidad
se siente
muy solidaria,
yo lo puedo
testificar
i bueno,
los que van
viniendo
también
tenemos mucha
gente que viene
muchos
voluntarios
pero todo el año
hacemos,
todo el año
más o menos
funcionamos.
Més que res,
això de que
com us afecta
la crisi
em referia
a que
sembla això
que des de
les institucions
hi ha
les ajudes
socials
cada cop
són
menors
i llavors
clar,
dius,
nosaltres ja
fem una tasca
social
però és que
a més
rebem
menys diners
per dir-ho
menys subvenció
i encara
hem d'acollir
més gent.
Sí,
és així,
estem desbordats,
entenem
que serveis
socials,
els ajuntaments
tal com
surten
les notícies
també
estan desbordats
però
hi ha una tasca
que els ajuntaments
no han d'oblidar
i no poden
oblidar
que és la tasca
de serveis
socials.
Entenent
aquesta
situació
la compartim
també
perquè a Càritas
Interparroquial
treballem molt
colze a colze
amb serveis
socials
amb treballadors
socials
amb serveis
socials
de la ciutat
i estem passant
aquesta situació
de crisi
econòmica
de crisi
en tots els sentits
no?
El que no volem
que baixi
aquesta crisi
al sentit
de solidaritat
i al sentit
solidari
no?
Les subvencions
jo personalment
penso
no hem de dependre
d'aquestes subvencions
mai
una entitat
com Càritas
però
si estan
benvingudes siguin
no?
Però
entenem que tothom
estem desbordats
tothom
serveis socials
Càritas
voluntaris
parròquies
realment
les parròquies
jo sempre dic
que és
una radiografia
molt
explicativa
de com està
la ciutat
a nivell
de pobresa
no?
perquè
hi ha
14 parròquies
distribuïdes
per tota la ciutat
i els barris
i ens pot donar
aquesta radiografia
de pobresa
que té
la ciutat
i això és el que
hem de recolzar
no?
En aquest sentit
fent la radiografia
ja per tancat
com hem començat
l'entrevista
els barris de Ponent
serien el punt vermell
els barris de Ponent
el barri de San Salvador
també seria
el que
queda allà
una mica
com a banda
sortint de la ciutat
però sobretot
els barris de Ponent
jo he sentit
dir també
a veure si m'ho podeu
confirmar vosaltres
allò de
famílies
o gent
que no han necessitat
mai
i ara es troben
que han d'anar
als serveis
com els que
nosaltres oferiu
i és molt dur
però una persona
que sempre s'ha guanyat
la vida
i que no ha necessitat
mai
anar a demanar menjar
això passa?
és molt dur
això passa
està passant
de vegades
la gent
el ciutadà
de peu
pot tenir
la percepció
que
només
són els
immigrants
o la gent
de fora
que rep
no ja
ajut de Càritas
sinó
les subvencions
els col·legis
els primers
per ells
des de dins
des de Càritas
diem que
la situació
és la
que tenim
però que
s'està donant
el cas
d'aquestes
famílies
de tota la vida
que els està costant
molt
donar aquest pas
venir a Càritas
perquè no tothom
primer que no tothom
està acostumat
a aquesta nova situació
per això
recuperant
allò que m'has dit
abans Núria
la tasca
d'acompanyament
és molt molt important
que se sentin
còmodes
que se sentin
com a casa
perquè realment
formen part
igualment
són els nostres veïns
poden ser
els nostres amics
inclús família
per tant
que se sentin
còmodes
i que se sentin
un mes
ara per donar
aquest pas
aquesta tasca
d'acompanyament
és molt
costosa
Déu-n'hi-do
ja veieu si hi ha
qüestions
en què es poden ajudar
i si és de lluar
la feina
que fan
durant tot l'any
i només per Nadal
els voluntaris
la gent
vaja en definitiva
de Càritas
avui ens ho han vingut
a explicar
només una punteta
de l'Isabert
perquè dijous
continuem
amb més entrevistes
relatives
a la tasca de Càritas
avui n'hem parlat
amb el director
de Càritas
d'Interperroquial
amb el Jordi Borràs
Jordi moltíssimes gràcies
moltes gràcies
a tu Núria
bon Nadal
i bon any a tothom
i també ens acompanyen
la Pilar Boates
que és la coordinadora
del projecte
filigrana
a nivell de la diòcesi
gràcies Pilar
per cert
abans que marxeu
també us volem agrair
que haguem sumat esforços
i que puguem compartir
aquesta campanya
molt bé
i felicitat vida