Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
diré per què, perquè a nivell personal
puc pensar
una cosa, a nivell fins i tot professional,
però jo ara aquí estic representant
el govern de la Generalitat i doncs
he d'entendre
que la meva opinió és l'aquest
del govern de la Generalitat.
Penso que hi ha passos que ens donaran
la raó sense necessitat de desacatar res.
Al marge d'aquesta qüestió
que ha entrat de ple en l'actualitat
a pocs dies a l'inici del curs escolar, com preveu
l'obertura de les aules, senyora González,
el proper dilluns a la nostra
regió. Bé, es preveu un inici
natural i tranquil, contràriament
al que pugui semblar per aquest
rebombori que vostè ara comentava,
doncs tots sabem que
enfoquem un curs
amb austeritat, però una
austeritat que no
defuig el manteniment de la qualitat.
Llavors, en aquest sentit, hem de dir que
tindrem l'entorn de 100.000 alumnes
entre primària,
secundària, batxillerat,
formació professional, ajuntant pública i
privada. Tindrem l'entorn
de 8.000 professors
públics, més la part dels concertats,
que correspon als centres,
als centres concertats, centres privats.
Tindrem, diguem-ne,
una sèrie de les obres
que s'estan fent, hi ha dos centres
completament nous, que és
l'Escola de la Bòbila de Cambrís,
l'Institut dels Pallaresos, que per les notícies
que jo en tinc estan a punt. La sèrie
d'obres rams importants que s'estan fent,
ja no hi havia previsió que s'acabés
ara, és a dir, que són compatibles
amb el normal desenvolupament
del curs. Hi ha l'Institut Roseta
Mauri de Reus, que es preveu d'enllestir
per Nadal, i llavors ja està prevista
la situació transitoria d'aquests
tres mesos i escacs de l'alumnat.
I llavors, doncs, hi ha tot el tema
dels mòduls prefabricats, que se n'han
col·locat 18 de nous, que estan tots a punt.
És a dir, que des d'aquesta
visió constructivament austera
ho tenim tot a punt.
Pel que fa a les plantilles de
professorat, diguem-ne, diguem-ne, s'han fet els diferents
concurs general, el concurs, diguem-ne, de comissions
de servei i provisionals, etcètera, i llavors
a 31 d'agost i 1 de setembre s'han fet
adjudicacions, diguem-ne, de les places que havien
anat quedant durant l'estiu, i en aquests
moments tenim les plantilles pràcticament a punt
a tot arreu. És a dir, que des d'aquest punt
de vista formal o funcional es preveu un inici
de curs tranquil. Espero que així sigui, eh?
Ha dit el número rodó.
100.000 alumnes entre tots...
Un 100.000 alumnes entre pública i privada, que li podria
dir, diguem-ne...
Quin és el percentatge, per cert? Hi ha més alumnes
a l'escola pública que a la concertada?
Sí, home, hi ha molts més alumnes a l'escola pública
que a la concertada, i
a més a més,
a veure, és una situació
que en guany es manté. O sigui, l'increment
d'alumnes, l'increment que tenim d'alumnes
també ha anat majoritàriament cap a
cap a l'escola pública en aquests moments.
Quants alumnes més n'hi ha, aproximadament?
Sí, increment d'alumnes, sí, sí.
Increment d'alumnes tenim
3.373 alumnes més
de què serien ensenyaments obligatoris,
infantil, primària i ESO.
82
alumnes més...
Està consultant
els fulls de...
Com uns 200 i escacs
alumnes més de batxillerat
i 1.000 alumnes més de formació professional.
Entre grau mitjà i...
O sigui, el gran impuls,
si hagués de dir una novetat important
a banda d'aquest creixement de sistema,
és que s'ha fet un esforç important
en l'oferta de formació professional.
I llavors tenim una sèrie de cicles
formatius nous, que no s'impartien,
ja s'imparteixen al territori.
Concretament, doncs, tenim aquí
a Tarragona, a l'Institut Calípolis,
s'imparteix
el cicle formatiu superior
de futbol, d'ensenyaments específics
d'esports,
a l'Institut Jaume I de Salou
el cicle de vela,
l'especialitat de vela,
després el Vidal i Barraquer
tenim un cicle formatiu
de grau superior
de desenvolupació
d'aplicacions web
i després a Valls
tenim un de grau mitjà
que es fa a l'Institut Narcís Uller
que és el d'integració social
i el Jaume Oguet
el de cures auxiliars d'infermeries.
És a dir, hi ha cinc cicles
que s'implanten de nou al territori.
Després, de cicles que es van
implantar l'any vinent
s'han doblat grups,
això vol dir que tenien més demanda.
Estem parlant del d'avions
amb motors de pistó
que es fa a Reus,
el de sistemes microinformàtics
a l'esprova de Francolí
i el Calípolis,
el d'emergències sanitàries
i radioteràpia.
I després hi ha 18 grups nous
corresponents a cicles
que ja s'impartien
però que amb el canvi
de l'ALOX a l'ALOE
han passat d'un any a dos
i llavors avancen un únic curs
i ara estan fent el segon curs.
O sigui que, en definitiva,
tenim uns 27-28 grups més
de formació professional.
El tema de la formació professional
i aquesta dada de 1.000 alumnes més
és significatiu.
Suposo que ho valora positivament
el departament, no?
Sí, ho valorem molt positivament
perquè ja sabem que els objectius
per a l'Europa del 2020
és reduir al màxim
el percentatge de joves
que tinguin com a màxim
l'ensenyament postobligatori.
Estic parlant
que no hi hagi fracàs escolar,
o sigui, disminuir el fracàs escolar
a un màxim del 10-15%
i això suposa que hi ha d'haver
més alternatives
d'ensenyament postobligatori.
I això passa, doncs,
batxillerats
i, evidentment,
potenciar més la formació professional,
que és el repte d'aquests moments.
Hem parlat d'alumnes,
de professors,
es mantenen les plantilles
del curs passat, no?
Sí, sí, sí.
Es mantenen les plantilles
del curs passat
en plantilles
que és el que hi ha hagut
de modificació.
Com se sap,
la sisena hora de primària
deixa d'impartir-se
en molts centres,
en la majoria de centres.
Hi ha,
en el cas d'aquí
de les comarques de Tarragona,
18 centres
que la continuen fent
per considerar-se
com d'atenció educativa preferent
i cinc o sis més
que la fan
perquè, doncs,
ho han sol·licitat
i s'hi podien acollir
amb la plantilla
que tenien
i després les zones
escoles rurals
que majoritàriament
també la conserven.
A banda d'això,
doncs,
la resta de centres,
les isena hora
la suprimeixen,
però això no ha suposat
una disminució
de plantilla proporcional
a la supressió
de les isena hora,
sinó que
s'ha deixat
una plantilla
a tots els centres,
un escreix,
per poder fer
tot un tema innovador
de cara a curs vinent,
que la conselleria
anirà concretant,
del suport individualitzat
postlectiu.
És a dir,
que atenent
a tal com s'ha funcionat
o aquests països
que tenen més èxit escolar
atenent a com actuen,
doncs,
es pensa
en una detecció
molt primerenca
de les dificultats
dels alumnes
i una intervenció ràpida
i focalitzada
d'ençà
que l'alumne
és molt petit.
I per això
s'assistitueix parcialment
aquesta sisena hora
per tothom
per una hora més
de permanència
amb aquells alumnes
que ja des del parvulari
el centre detecti
que tenen
algunes dificultats
perquè,
doncs,
ja està bastant demostrat
que si s'ataca ràpidament
la dificultat
és més fàcil
de preveure.
Actualment
s'estan fent
moltíssimes coses ja
per atendre
l'alumne
que té més dificultats,
però potser
s'espera massa,
no sé com dir-ho.
I llavors ja
la gran novetat
d'enguany
serà aquesta prevenció
de les dificultats
en primer lloc
de lectoescriptura
i de més.
Llavors,
les plantilles
dels centres
han quedat
força bé,
força bé
perquè tenen en compte
aquest reforç
postlectiu,
tenint en compte
també que els mestres
se llevaran
una hora més.
Una hora més,
sí.
Passaran de...
De 23 a 24 hores.
De 23 a 24 hores.
De 24 deslectives.
Vostè,
el govern considera
que és un esforç
que se li demana
als professors
que no és excessiu.
Sí,
ho hem comentat,
és un esforç
que es demana
i que a més a més,
a veure,
jo sempre ho he dit,
el professorat
l'ha assumit
amb naturalitat,
són les èpoques
que són
i amb naturalitat.
I a secundària
de 18 passen
a 19 hores,
també fan una hora més.
Hem de dir
que a secundària
també sí que hi ha hagut
millora
de les plantilles
de professorat
en el sentit
que també disposen
de més hores
per atendre la diversitat.
Han pogut tenir...
La majoria
conserven la mateixa plantilla
o potser tenen
una reducció
de mig professor
si tenen el mateix volum
perquè hi ha aquesta hora
de més a més,
però en hores lectives
compten
amb unes creix
respecte al curs anterior
per atendre millor
els alumnes
que tenen,
diguem-ne,
retards
o que necessiten
atenció
més individualitzada.
Una part de la societat,
senyora González,
segur que pensa
que en un moment de crisi
com l'actual
de menys diners
a les administracions,
dels mateixos professors
per més alumnes,
de la supressió
de la sisena hora,
que en tot aquest context
difícilment podrem millorar
el nivell de fracàs escolar
que tenim al nostre país.
Vostè creu
que en tot aquest context,
en totes aquestes
circumstàncies
que sembla que van en contra,
podrem millorar
els resultats
dels nostres alumnes?
A veure,
si ho planteja tot,
vostè posat
a la mateixa olla,
doncs
se planteja
un panorama catastròfic,
però anem per parts.
Sisena hora.
La sisena hora
es va afegir
a partir del curs 90
a 2005
i aquesta sisena hora
no ha aportat,
diguem-ne,
millores significatives.
No es fa
en lloc més
ni de l'estat espanyol
ni, com a l'activa,
ni d'Europa,
o sigui,
les cinc hores
de la primària
es demostren
com a suficients
per poder impartir
els aprenentatges,
diguem-ne,
necessaris.
En el cas
de la concertada,
que va ser l'esperit
del govern anterior
de dir
igualem a la concertada,
sempre ha estat
una hora de més,
i en aquests moments
els recursos,
parcialment els recursos
que diguin
aquesta sisena hora
per a tothom
es dediquen
als alumnes
que tinguin dificultats.
En conseqüència,
hem de pensar
que l'alumne
que té dificultats
tindrà
un millor,
diguem-ne,
una millor atenció,
una atenció
més personalitzada.
En aquest sentit
podríem millorar.
Vostè ha dit
els mateixos alumnes,
els mateixos professors
per a més alumnes.
Sí,
però és que els professors
treballen una hora més
i aquest increment
d'alumnes
s'eixuga
i s'equilibra
en horari lectiu
amb l'hora de més
que treballen els professors
i que repeteixo.
Aquí
no s'ha encaixat,
és un tema
que el professorat
ha assumit
com la seva aportació
a la situació actual.
Jo crec que,
a més a més,
que l'austeritat
és bona amiga
de l'educació.
I ho comento
amb dades.
Fixem-nos
que ha apujat
la matriculació
de formació professional,
però també ha apujat
la matriculació
d'ensenyaments d'adults
i d'escoles oficials
d'idiomes,
és a dir,
que la gent jove
davant d'un mercat laboral
que resisteix
a contractar-los
opten per estudiar més.
Pensi que han passat
uns anys
en què els joves
fugien
del sistema educatiu
perquè trobaven
feina
ben remunerada
a la construcció
sense necessitat
de cap requisit.
En aquests moments
aquesta temptació,
s'ha acabat
i la gent veu
que la formació
té una correlació
directa
amb la possibilitat
de tenir una feina
i de tenir una feina
qualificada.
Llavors,
el sistema educatiu
està rebent més demanda
com a conseqüència
de la crisi econòmica.
Jo soc optimista,
evidentment,
ho he de ser
per la meva responsabilitat,
però crec que l'austeritat
és bona amiga
de l'educació,
sincerament.
Tema d'horari,
calendari,
en fi,
del calendari
se'n va parlar molt
en el seu moment,
del tema horari,
tenint en compte
que ara la majoria
de les escoles faran
aquestes 5 hores diàries.
Vostè creu que
l'horari de tancament
dels centres educatius
ha d'anar progressivament,
s'ha d'anar avançant
i no sé si adaptar-se
a horaris més europeus
del centre
i del nord d'Europa,
perquè ara segurament
la majoria d'escoles
poden tancar
a dos quarts de 5 de la tarda.
Sí,
l'horari tipus d'ara
és de 9 a 12.30
i des de les 3 de la tarda
fins a dos quarts de 5,
el tipus.
Però després,
hi ha tota la normativa
que regula el calendari
i l'horari escolar
que planteja
que si el consell escolar
té un acord
de les 3 quartes parts,
doncs es pugui fer
un horari diferent
amb uns marges,
m'entén,
entre les 8 del matí
i l'1 del migdia
i entre les 2 i les 5.
Llavors aquí,
majoritàriament,
les escoles acaben
a dos quarts de 5,
hi ha algunes escoles
que continuen acabant
a les 5
i algunes que acaben
a les 4 de la tarda,
perquè també
el marc horari ho permet.
Respecte a l'evolució,
hem d'anar veient
com consolida,
perquè sí que l'escola,
sobretot la infantil i primària,
té aquest component
d'adequar-se
a la vida de la família.
I llavors,
jo personalment,
penso que aquests horaris europeus
més compactats
és un camí cap al qual
anirem avançant
com a país,
no com a escola,
com a país,
però l'escola
sempre ha d'estar
ben harmonitzada
amb la societat.
Haurà d'anar a un ritme paral·lel.
Hem de ser tots molt prudents
i hem de ser tots comprensius
perquè, doncs,
a veure,
aquí els horaris de la gent,
els horaris de les famílies
no són europeus.
Del calendari,
pràcticament jo no li pregunto,
ja se'n va parlar molt
en el seu moment.
L'any passat el curs
va començar el dia 7,
en guany començarà el dia 12,
fins d'una setmana,
una diferència de pocs dies,
després ja el tema
de la supressió
de la setmana,
de l'anomenada setmana blanca
en el calendari escolar
en ple hivern,
però, en fi,
d'això gairebé ja no cal parlar-ne
perquè els arguments
els va donar el govern.
Però, en tot cas,
és bo recordar
que els dies lectius
són sempre els mateixos.
Són els mateixos.
Exactament.
No és que s'afegeixi
i no es treguin dies,
no,
els dies lectius
són sempre els mateixos.
I els centres
poden escollir lliurement?
Tenien 5 dies
per poder,
diguem-ne,
també en funció d'aquest calendari,
perquè hi ha alguna festa
que queda integrada
en dissabtes,
en guany,
les festes,
si ens fixem,
han quedat molt integrades
en caps de setmana.
I llavors també això propicia
que hi hagi més dies,
perquè els dies
de lliure disposició
tradicionals,
quan tot són 3,
queden en 5
per aquesta qüestió
d'algunes festes,
que permet
que els centres
puguin,
doncs,
ara arribar a Santa Tecla
i volen tenir,
diguem-ne,
doncs,
un dia de més a més
i de més,
doncs,
puguin agafar aquest dia
com de lliure disposició.
Un cop parlat
del calendari,
de l'horari,
tema de construcció
de centres educatius
en aquest marc
de crisi
i de,
en fi,
pressupostos
a la baixa
que tenim
en tots els departaments.
Parlant concretament
de la ciutat de Tarragona,
potser hi ha una prioritat,
bàsicament,
perquè,
en fi,
cada any,
cada curs,
van augmentant els alumnes
de l'Institut de Tarragona
a l'edifici
de l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tarragona
i potser hi haurà un moment
en què ja no hi cabran.
Està previst.
Com està aquest tema,
senyor González?
Ara s'han fet obres importants,
un muntant d'euros
també molt importants,
com a ram,
per adequar
les dues plantes de dalt
de l'Institut de Tarragona
i llavors,
ara estan fent,
han fet fins a segon d'ESO.
Aquest curs faran tercer
i l'any següent faran quart.
Fins a quart d'ESO
tenen resolta la situació
amb la que és qüestió
d'aularis,
espais,
diguem-ne,
interns,
estan ben ubicats
i després,
evidentment,
a partir que comenci
la impartida accelerat
és quan nosaltres
hem de preveure
que hi hagi,
diguem-ne,
la construcció del nou centre.
Jo en aquests moments
no puc donar dades exactes
perquè de tothom
és coneguda
la situació financiera
de la Generalitat.
Quan a obres,
doncs,
en aquest curs
s'han tirat endavant
les que estaven en marxa,
però no se n'ha iniciat
cap de nova,
el que sí que puc garantir
és que allà
on hi ha centres,
diguem-ne,
prefabricats,
s'han fet
les ampliacions necessàries,
és a dir,
que tothom
de cara a aquest començament
té el seu espai
analitzat
i correcte,
sigui quina sigui
la percepció
que aquí té un espai,
diguem-ne,
provisional,
vol dir definitiu,
etcètera,
etcètera.
I, clar,
aquest és,
a veure,
jo he de dir
que de la disminució
o els rigors pressupostaris,
el que s'ha vist afectat
són les expectatives d'obres,
això ho hem de dir en claretat
perquè, doncs,
és així,
no és la primera vegada
que ho dic,
però que hi estem molt a sobre
mirant que tot sigui correcte
també.
Però li preguntava
per l'Institut
si en la llista de prioritats
i amb tot el rigor pressupostari
que vostè diu
que en aquells moments
potser deu ser
la prioritat número 1,
quan s'hagin,
quan es puguin fer obres
o creu que no,
que hi hauria d'altres...
A veure,
tenim aquests dos anys de coll
i en aquests dos anys de coll
hem de mirar
que això quedi resol.
Després ja segurament
més a llarg termini
hi hauria
les construcció
de nous centres
a la vall de la Rebassada
i a la zona de Ponent.
Sí, sí,
a Tarragona tenim feina.
Tenim la vall de la Rebassada,
tenim l'escola Ponent,
tenim l'escola
al Gotxirinacs
i a més a més
el tema de l'Institut.
És a dir,
que aquí a Tarragona
tenim feina.
A la ciutat de Tarragona
tenim feina
i això ho hem d'anar
gestionant,
mirant,
analitzant.
És el paquet,
el tema d'obres
és el que
en aquests moments
pot ser més preocupant
plantilles,
tota aquesta part,
tots els programes
que hi havia
de plans estratègics,
de Ponedus,
de programes
de biblioteques,
tots els programes
aquests han tingut
la seva continuïtat,
el tema de reutilització
de llibres de text,
les subvencions
als ajuntaments
amb alguns ajustaments
que també s'han fet públics
al llarg de l'estiu,
però, a veure,
s'està fet un esforç considerable
per mantenir la qualitat
ajustant al màxim,
això sí.
Ajustar,
Albert,
la paraula malauradament
segurament de moda,
ja que parlava
d'ajustaments
en les subvencions,
per exemple,
que fan els ajuntaments,
aquest estiu hem conegut
que baixava
l'aportació del govern
al tema de les places
d'escoles
de llarg d'infants,
de llarg d'infants municipals,
hi ha hagut
una lleugera disminució
que es vol,
bé,
que cada ajuntament
que és el que gestiona
la situació
podrà,
diguem-ne,
repercutir
d'una o altra manera.
Aquesta disminució
de l'aportació
és pel 2011,
però m'imagino
que es mantindrà
de cara al 2012.
Sí,
són les places
per curs escolar,
eh?
Per la quantitat
de la disminució
creu que serà
la mateixa
pel 2012?
Jo no li puc parlar
del pressupost
del 2012,
suposo que anirem
amb els mateixos esquemes.
I pel que fa
quan parlàvem
de noves construccions,
parlàvem de la Vall
de la Rebessada
i de l'Escola Ponent,
m'agradaria especificar
Sona Guantalet.
Aquí estem parlant
segurament
d'un nou model
de centre,
no sé si això
és correcte
que estic dient
perquè enclova
tot l'ensenyament
primari i secundari,
no?,
en el projecte.
De fer instituts
escola.
Exacte.
Bé,
el tema
de l'institut escola
és,
aquí a Tarragona
en tenim dos
en aquests moments,
una a Reus
i una altra
a Miami,
al municipi
de Montroig.
Justament
aquest curs passat
van engegar
el primer d'ESO,
un any tindran
el segon d'ESO
i sí que hi ha
unes quantes construccions
planificades
com a instituts escola,
és a dir,
centres que imparteixen
des d'educació infantil
fins al final
de l'ESO.
Aquest tipus
d'ensenyament,
hi ha molts centres
privats
que ho fan,
en conseqüència
és factible
que pugui
donar bons resultats.
El que passa
és que a nivell públic
no s'ha fet mai
i té una complexitat
important
de cara
a professora,
aturari,
perquè el règim
laboral
del funcionari,
professor de primària
i de secundària
és diferent
i conjuminar
els dos col·lectius
en un únic centre
i una única direcció
pot semblar
molt fàcil
però té
la seva complexitat
i estem ara
molt al cas
d'aquests dos instituts
que van pujant
per generar
generalització
en els altres.
Però malgrat la complexitat
el govern
creu que a mig i llarg termini
és un bon model
el de fer
institut d'escola.
A veure,
hi ha una sèrie
d'instituts d'escola
planificats
que es tiraran endavant
però hem d'estar
molt atents
perquè s'ha de generar
normativa.
O sigui,
el que ha agradat
del govern
és una sèrie
d'instituts d'escola
i res més.
Llavors,
hi ha d'haver
tot un marc normatiu
unes orientacions
d'una manera
que garanteixi
el bon funcionament.
Per anar acabant,
el tema d'ordinadors
que ja sap que és un tema
que mediàticament
i a nivell de família
s'ha parlat molt
en els darrers anys.
S'ha de continuar
impulsant
la introducció
dels ordinadors
a les escoles?
A veure,
hi ha una operació
importantíssima
de vora
a veure,
de vora
el que serien
mil milions
de les antiques pessetes
a Tarragona.
I això suposa
la continuïtat
de l'U per U
que ja es va dir
en el seu dia
que,
a veure,
el centre
que volgués continuar
U per U
vol dir
que la família
paga una part
de l'ordinador,
l'administració
paga una altra
i l'ordinador
queda a propietat
de l'alumne.
I el centre
treballa
amb aquest esquema.
El qui vol
aquesta continuïtat
la té.
Els que volen
el dos per U
que és
de dir
no,
hi ha un alumne
o un ordinador
per cada dos alumnes
però
és propietat
del centre.
L'ordinador
és propietat
del centre.
O sigui,
els centres
han pogut
elegir
si volien
una continuïtat
de la mateixa
modalitat
o si volien
aquesta altra
modalitat.
La modalitat
primera
en alguns casos
també ha donat
problemes
de pèrdues
d'ordinadors
d'usos
indeguts,
etcètera,
els centres
ho decidiran.
I després
la novetat
és que
se van instal·lant
progressivament
ordinadors,
se van dotant
progressivament
ordinadors
per la cicle superior
de la primària
que s'aniran dotant
en aquest primer trimestre
i ja veurem
una actuació
diguem-ne important.
De fet,
per el dia
nou
hi ha una roda
de premsa
que s'adonarem
un dossier
amb les xifres
exactes
de totes
aquestes novetats.
Perquè tot aquest ritme,
no des del punt
de vista econòmic,
que aquesta és una altra
cosa,
des del punt
de vista
pedagògic,
tota la introducció
dels ordinadors
a les aules,
vostè creu que s'està fent
correctament
amb un ritme
adequat
o potser que a vegades
volem anar
massa ràpids
o massa
a poc a poc?
Aquí hi ha teories
de tot tipus
Aquí m'imagino
que també és un ampli
debat entre els experts
i els pedagògics,
no?
I vostè ja sap
que els centres
tenen autonomia,
és a dir,
que l'autonomia
de centres
vol dir que els centres
decideixen
el que consideren
que és més convenient.
De cara al curs
2010-2011,
aquest curs
que hem abandonat,
es va fer una operació
enorme
d'introducció
de l'1 per 1.
Clar,
la consellera ha dit
alguna vegada
que es fan aquestes operacions
però les coses
s'han d'avaluar.
Jo personalment,
com a professional,
ja sap que sóc inspectora,
sóc partidària
d'aprovar,
avaluar,
ampliar,
generalitzar
i, a més,
llavors,
des d'aquest punt de vista
les operacions
tan massives
doncs, bueno,
generen
un cert interrogant
perquè
el que voldries
és tenir-ho
més assegurat.
Ara,
nosaltres,
ara que en el govern anterior
hem tingut
l'implantació
de la Sina Hora,
tothom,
els ordinadors,
vinga,
en grans,
diguem-ne,
operacions,
suposo
que el temps
és ràpid,
o sigui,
que en aquests moments
el temps passa molt de pressa
i aquest procés
d'experimentar,
analitzar,
sistematitzar,
avaluar,
ampliar
es fa anar sempre
pel darrere de la realitat.
És a dir,
que fixi's que li estic dient
que d'una banda
sóc prudent
però d'una altra banda
la prudència
es porta anar
sempre pel darrere.
Llavors jo
crec que cada centre
sap la situació
i la realitat que té,
el professorat amb què compta
i de més.
Jo personalment
en aquests moments
si m'hagués de
pronunciar
doncs
m'ha pronunciat
per l'ordinador,
amb un llibre,
amb un quadern,
o sigui,
perquè l'alumne
treballi en tots els mitjans,
que és tal com treballem tots.
I que es vagi incorporant...
Exclusivitzar un mitjà
enfront de l'altre
doncs bé,
hi ha qui ho fa,
però en aquests moments
des de la meva visió
soc partidari
d'utilitzar
tots els mitjans.
L'ordinador,
el llibre,
la llibreta,
el fitxer,
tot.
Estem en una societat
en constant evolució
però potser cal anar també
amb un cert ritme
i no massa ràpid.
Senyora Mari Àngels González,
directora dels serveis territorials
del Departament d'Ensenyament
de la Generalitat.
Moltes gràcies per venir aquest matí
als estudis de Terraona Ràdio
just a una setmana
de l'inici
de l'obertura de les aules,
de l'inici del curs escolar,
que vagi tot molt bé,
que funcioni tot
amb la correcció
que esperen els pares,
les famílies
i la pròpia administració.
Senyora González,
moltes gràcies.
Bon dia.
Adéu-sia, bon dia.