Un quart de dotze del matí, seguim en directe a Matí Tragona Ràdio,
ara per parlar del domenor de pusses de Francesc Baix Calçada,
és de la col·lecció La Miloca, d'Arola Editors.
És la quarta novel·la d'aquest tarragoní d'adopció
que ens porta a través de diferents personatges pels quatre continents.
Bàsicament, un jove, ara ho explicàvem,
un jove que tomba en el segle XIX d'origen burgès,
diu que no vol estudiar a la carrera perquè vol ser domador de pusses.
Això ho fa trencar amb la família, a partir d'aquí decideix marxar cap a Buenos Aires,
on és testimoni d'un crim peculiar, podríem dir,
i en aquest moment comença tot un periple, una fugida a la recerca de l'anill del rei Salomó.
Finalment, només troba a refugio petit i modès a Circa Apocalíptica.
Francesc Baix Calçada, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal, com anem?
Com va, això?
Bé, bé, bon estiu.
Bon estiu, no?
Sí, sí.
Bon estiu.
Bon estiu per la lectura, també, eh?
També, per això anava a dir, reivindicant la lectura.
I tant, i tant, i tant.
Que cada cop costa més, eh?
Cada cop amb tanta tecnologia, cada cop costa més, eh?
Bé, perquè estem...
Abans, jo veig, per exemple, que el meu fill també llegeix,
però també té l'ordinador, també el Facebook, la guitarra elèctrica, la televisió...
Vull dir que ha canviat tot.
Abans ens distrèiem amb un pal, una capsa de sabates i llegíem.
Doncs vinga, ara a veure si aconseguim donar-nos quants arguments.
almenys per lleixir aquest llibre, eh?
El domino de Pusses.
Aquest és el punt de partida, eh?
A partir d'aquí, tot un perip, no?
Sí.
En fi, una mica de tot, no?
De fet, és una novel·la que vol...
És molt ambiciosa, des de la modestia del seu autor,
però que vol abarcar moltes coses.
Per una banda, una trama negra,
que és l'assassinat d'Eixac Chaves,
però per una altra banda hi ha una part més històrica,
d'ambientació del que és el segle...
Finals del XIX, principis del XX,
i també una part de la novel·la que passa a l'edat mitjana.
I després hi ha una part màgica,
que és l'anell del rei Salomó,
que qui el té, qui té aquest anell,
doncs té el poder i la glòria, no?
I se suposa que l'han tingut
molts grans governants
i grans emperadors de la humanitat.
Què li passa al protagonista un cop arriba a Buenos Aires?
Doncs és testimoni
i de la mort d'Eixac Chaves
per part de David Kennedy,
que és un acòlit d'Intratenebres,
una associació ultracatòlica d'origen irlandès,
que es dedica a perseguir els jueus,
però sobretot el que vol aconseguir en aquest cas
és l'anell del rei Salomó,
perquè saben que Isaac Chaves
és el guardià d'aquest anell.
La persecució dels jueus
també és un dels elements importants, no?
Surt, vaja...
Sí, surt la persecució dels jueus
sobretot a Rússia,
és un dels escenaris de la novel·la,
Sant Petersburg concretament,
perquè els jueus
sempre es parla de l'holocaust nazi
i s'ha de recordar que a Rússia,
primer en l'època dels arts
i després en l'època ja soviètica,
doncs els jueus també es van perseguir,
i molt.
De fet, molts dels jueus
que van anar a Israel
abans de la fundació de l'estat d'Israel
que van retornar al segle XIX,
ja venien del que després va ser la Unió Soviètica.
I, per tant, també una novel·la
amb pincellars històriques importants.
Sí, sí, sí.
A més, acostumen a ser...
No són jueus potents ni rics,
que és el tòpic,
sinó que són gent...
Si has vist el violonista en el Tejado
pots fer una mica la idea
de com podien ser aquella gent.
El protagonista
viatja pels quatre continents,
però en un capítol,
a la pàgina 49,
arriba a Tarragona.
Sí, perquè...
Aviam,
jo sempre he pensat
que es pot fer una novel·la universal
a Picamoixons,
a Cornudella,
a Santa Coloma de Caral,
i sempre ho havia fet així,
o sempre havia posat
la Tarragona
com a fons.
I aquesta vegada
he volgut fer una novel·la universal,
perquè passa
a molts llocs,
a Argentina,
a Sant Petasburg,
a Berlí,
a Dublín,
a París,
a Roma,
a Barcelona,
amb grans ciutats,
el Caire, etcètera, etcètera,
però que hi hagués Tarragona
com a punt de referència
almenys
en un punt
hi havia de ser.
Veig que
en el blog,
en el Facebook del llibre,
també té una pàgina
al Facebook,
alguns dels que hi han escrit
diuen
que aquest capítol
de Tarragona
doncs
s'ha sorprès,
no?
Saps per què?
Home, suposo
perquè estan inmiscuits
dins d'una novel·la
coral,
que hi ha molts personatges
i que hi ha molts moments
històrics
i països
i...
pot sorprendre
que enmig de tot això
surti Tarragona
com una parleta, no?
I de fet la defineix
una ciutat
com que per ella
està, diguéssim,
referenciada
amb moltes daurats, no?
Per ella és important
Tarragona,
va el protagonista?
Sí, sí, clar.
El protagonista
és un lloc,
és un referent
perquè el protagonista
com a domador de pusses
es dedicarà...
Ell té una passió
per aquests animals
perquè saben
que poden fer
i realment
hi existien
els cils de pusses.
Podien fer
una sèrie
d'espectacles
i per tant
hi havia una cria
i per tant
hi havien unes races
i entra una afició
i quan se li desperta
aquesta afició
és precisament
a Tarragona
que com que estava malalt
l'envien a Tarragona
que hi ha més bon clima
i de jovenet
i amb una vaqueria
veu com una senyora
que està munyint
una vaca
doncs com que...
A més a més
al domador de pusses
li agraden molt les dones
mirar una mica l'escot
i tal
i veu que hi ha una pussa allà, no?
I a partir d'aquí
doncs
és la seva madalena de prust
El domador de pusses
per què?
Per què et tria
aquesta dedicació
del domador de pusses?
Què és el que li agraeu
l'atenció
d'aquest art?
Aviam
és que
aquesta pregunta
no es pot contestar
si no faig una conferència
que no té gaire sentit
però
siguen molt
molt senzill
jo havia llegit
Seda de Barico
i em va agradar molt
que un senyor
que fa tot el que fa
per aconseguir la seda
i jo buscava
alguna cosa similar
no volia escriure
Seda de Barico
perquè la meva novel·la
té
aquest primer input
però té d'altres inputs
d'altres novel·les
d'altres experiències
d'altres pel·lícules
escrivim el que som
i el que mamem
però sí que en aquesta part
hi havia
aquesta part inicial
d'engegar
va ser això
però després
la meva curiositat
jo tinc molta curiositat
en moltes coses
suposo que
va inerent
amb la feina
que fem tu i jo
però
sempre
quasi bé
cada dia
busco al Google
abans eren els diccionaris
i les enciclopedis
alguna cosa
que veig
que encara no sé
per satisfer
la meva curiositat
i una bona vegada
vaig trobar alguna cosa
de pusses
d'umador de pusses
existeixen els dumadores de pusses
vaig començar a buscar
i a llegir
i a buscar
hi ha molt poca bibliografia
només he trobat un llibre
que m'expliqui com s'adomaven les pusses
me'l va deixar
el bon amic
Rosselló
el pintor
és un llibre
de l'editorial Mèdul
que només dedica
dues pàgines
a les pusses
perquè parla dels animals
de circ
però és que no he trobat
pràcticament res més
després alguna cosa
per internet i tal
però és molt difícil
és un art pràcticament desaparegut
però existia
i era un
després hi ha una altra pel·lícula
que també m'influeix
en tot això
que és la
ara com se diu
no me'n recordo
ja sortirà
és una pel·lícula
sobre de monstres
de persones
de circ
la persona
la dona barbuda
el nano
que té
dos caps
etcètera
etcètera
que es diu
Friquis
és una novel·la
és una pel·lícula
molt maca
en blanc i negre
antiga
d'aquestes
de culte
i realment
en aquest cas
la vaig anar a buscar
perquè volia que el circ apocalíptic
fos això
un lloc marginal
per poder amagar
un domador de pusses
el circ apocalíptic
qui coneix
el protagonista
i què passa
un cop
s'instal·la allà
doncs
en el circ apocalíptic
coneixerà una noia
molt maca
que d'alguna manera
veu la seva vida
la seva biografia
està bastant
està bastant
reixida
dintre la novel·la
que és la Margarita Selle
que a la llarga
acaba seguint
la Matajari
aquesta dona
doncs
va patir molt
abans
d'arribar a ser
una espia
afusellada
per el contraespionatge
entre
alemanys
i francesos
doncs
va passar
una sèrie
de vicissituds
i ho cito
abans
que sigui
una gran estrella
i
demostrant
com ho arriba a ser
gràcies
al baró de Margarit
són personatges històrics
amb els quals
jugo una mica
no
el domador de poça
s'enamora d'una noia
desnarida
pobra
desgraciada
perquè l'han abandonat
està fumuda
se'n va a París
es pensa que allà
viurà bé
tothom la vol prostituir
i ell un dia
la veu a la cua
del cirque aquest
dels monstres
i s'enamora
i com que
la Matajari
sempre tenia
debilitat
pels militars
i per les chatarreres
el domador de poça
es va vestit
d'una manera
que també li fa
a Patxoca
i a partir d'aquí
hi ha una mena
d'enamorament
d'història d'amor
però que serà
intervinguda
per una persona
que el domador de poça
que diguem-ho
es diu
Aleix Puig i Piqué
però que es va dir
Alessandro de Lepulci
l'Alessandro de Lepulci
coneixia un senyor
que era el Pablo
que després resulta
ser Pablo Picasso
que li fot
la seva nòvia
que després serà
la Matajari
però tot això
són coses
circumstancials
perquè el que realment
importa
és la persecució
que sent
el domador de poça
quan és testimoni
d'un crim
a Buenos Aires
que s'ha d'escapar
que s'acaba
amagant
en el cercle apocalíptic
i la seva recerca
constant
per aconseguir
gràcies a les pusses
domades
l'anell
que sap
que està en un lloc
determinat
és a dir
que les pusses
tenen la clau
o part de la clau
les pusses
tindrien la clau
i és cert
que som capaces
de saltar
cent vegades
la seva altura
diguéssim
és cert
i a més
jo no ho he comprovat
però totes les informacions
que m'han vingut
diverses
està contrastat
evidentment
que no ho he provat
però
després
el que és curiós
com les domen
per exemple
les caixes planes
perquè no saltin
a viciar-les
a la sang
del propi domador
perquè d'aquesta manera
no marxin
a triar
que siguin
pusses
no pussots
perquè les femelles
són més fidels
i més treballadores
i fan canvi
els pussots
no sé per què
però això
és científic
ja forma part
de la novel·la
però és real
o transportar-les
amb gats
perquè quan
fan llargs viatges
així
estiguin
a brigadetes
i tal
per cert
hi havia un artista
no sé
de quin país
d'Amèrica
que va fer una
performance
a Nova York
amb gats
i pusses
vull dir
que això
hi ha al segle XXI
si ara
tinguéssim pusses
aquí tenim un got d'aigua
si estigués buit
i tinguéssim pusses dins
és a dir
si el got
estigués al revés
el got
i ja saltant dins
si treguéssim el got
diuen que continuïn a saltar
a la mateixa altura
teòricament sí
teòricament
s'acostumarien a saltar més baix
per no sortir de la pista del circ
de totes maneres
sempre n'hi havia alguna
que s'escapava
això és una metàfora
el coll d'una senyor
o així la pel·lícula
a la novel·la també es veu
Francesc
es calçada
ja còmodament instal·lat
de la narrativa
després de tot un perible
poètic
fins aquí
tot i que és el quart llibre
allà
el quart llibre narrativa
allà suposo que
molt ben instal·lat
amb aquesta
sí de fet
jo sempre m'he sentit còmoda
tant en narrativa
com en poesia
vull dir
són dues disciplines
semblants
és com córre
la poesia
és com fer els 100 metres lliures
i la narrativa
és com fer la marató
perquè vol dir
si fas una novel·la
vol dir que t'has d'estar
documentant
escrivint
escrivint
amb moltes ganes
i sobretot
amb molta disciplina
autodisciplina
i això és molt fumut
perquè per escriure 400 pàgines
potser t'has d'estar
anys t'encanta
en lloc d'anar a fer la cervesa
us recomanem
a visitar
el perfil
la pàgina al Facebook
del domino de posses
de Francesc Valls Calçada
i per exemple
si entreu ara
veureu un comentari
que diu que
tot plegat
fa posar la pell
dels protagonistes
i viure intensament
cada línia
cada plana
fins al final
doncs mira
aquest seria un bon final
per aquesta conversa
i en fi
Francesc
projecta sentment molt
suposo no?
sí home
tinc dos o tres llibres
al calaix
però això sempre
el problema és
decidir
quan s'han de treure
si convé o no convé
per exemple
el domino de posses
feia quatre anys
que estava escrit
i ara podem tenir
doncs aquí a les mans
el domino de posses
de Francesc Valls Calçada
col·lecció La Miloca
d'Arola Editors
Francesc gràcies per acompanyar-nos
i bon estiu
gràcies a vosaltres
bon estiu
bona lectura
i que tothom s'ho passi bé
d'aquí a tres minuts
parlem d'òpera