Segur que heu reconegut aquesta música, tot i que potser no sabeu qui la canta o qui la toca.
Són els Bongo Botraco i aquest Xipiron està fent la volta al món, almenys aquí la tenim com a molt integrada.
Tenim amb nosaltres dos dels seus components, l'Uri i el Nacho.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Per cert que l'entrevista, entre altres coses, és perquè estareu aquesta neta actuant a partir de les 11 a la plaça de la Font, no?
Sí, amb la Troba Kung Fu.
Amb la Troba Kung Fu, és veritat.
Ja hem vist com muntaven l'escenari, el típic escenari enorme de Santa Tecla, no?
Amb un equip de so brutal.
Hi ha ganes de tocar Tarragona?
Home, sempre hi ha ganes.
És tornar a casa, veiem donant molts toms per tot arreu, tot l'any, per la península, per França.
I tornar a casa està clar que sempre hi ha ganes i sempre és un pèl especial.
Un grup de casa dels Bongo Botraco, que jo he visitat la seva pàgina web, m'ha fet molta gràcia, no?
Perquè en la història hi poseu...
Tot va començar amb l'Uri, no?
Doncs tocant en una plaça de la seva Tarragona natal.
Els promocioneu com a tarragonins, que això sempre fa molta gràcia.
Quina plaça és? Jo m'ho imagino, però digues, digues.
En quina plaça van començar Bongo Botraco?
Més o menys, la plaça Sadaços.
A la vora de passar a la fonda, de fer, d'estar al costatet.
I més o menys, en general pel carrer, però sí, podrien situar-ho per allà.
Nacho, vato, picazo, explica'ns quines etiquetes us posaríeu, quin tipus de música feu.
Crec que és bastant evident escoltant-la, però vaja.
Nosaltres ens caracteritzem per no tocar només un estil, no?
Ens agrada molt fer servir la música com a un mitjà per explicar coses.
Nosaltres fem cançons i les cançons amb els missatges que estem llançant
no estan concretament dins un estil.
Per tant, ens diuen que si mestizaje, fusión i tal,
sí, nosaltres ho definim com un punt per randa
i busquem una mica donar-li el tot amb els estils
per fixar-nos més en el nostre missatge
i el buen rollismo del que estem buscant fer.
Punt per randa.
Punt per randa, sí.
M'agrada, m'agrada com a etiqueta.
En aquest sentit, en quines fonts us inspireu, per exemple?
Quin tipus de música? Què escolteu?
Hi ha una mica de tot.
Realment les influències són molt diverses
i al final no n'hi ha cap que puguis dir
mira, això és com això, bueno, hi ha coses que s'assemblen,
però és molt variat ja des de... què et diria?
Muchachito, digue'm muchachito, sí o no?
Bueno, muchachito sí, ha sigut més posterior, més aviat.
perquè des de poder escoltar des del rock d'Extremaduro
està el tango de Garbel,
que hi ha mil coses i que també crec que es veu a la música, no?
Que ja, evidentment, se segueix una línia,
però sempre hi ha alguna influència que dius
ostres, això ve d'un altre puesto.
De tango també?
Sí, sí, el que trobaríem.
Ja tot, ja tot, ja tot.
Com us plantegeu el concert d'aquesta nit?
Jo he llegit també a la vostra pàgina web
que porteu uns 190 concerts a les esquenes?
Sí, sí.
Per la península, per França també.
Com serà el d'aquesta nit?
Home, serà...
I suposo que també una mica en comparació
amb altres vegades que he tocat a Tarragona, eh?
Què trobarà el públic, els seguidors vostres d'aquí,
què trobaran de diferent aquesta nit?
Home, a veure, començar portem un nou directe.
Un nou directe que portem aquest estiu ja rodant pertot arreu
i que és més potent que mai, més enèrgic que mai,
amb més festa que mai
i tenim moltes ganes d'estrenar-lo aquí a Tarragona.
Ja teníem moltes ganes.
I, bueno, a part d'això, evidentment,
és un concert de Tarragona
amb tota la sobre l'energia que això suposa,
amb uns amics com som la Troba Kung Fu,
que també intentarem fer una mica la festa junts
i, bueno, està clar que trobarem molta festa,
molta energia, moltes ganes.
Tenim moltes ganes.
Em sembla.
Fem el temps que teníem ganes.
Sí, no?
A més, Santa Tecla també té aquest punt emblemàtic.
No és la primera vegada que actuàvem a la Troba Kung Fu, em sembla.
A la Troba Kung Fu?
Sí.
Sí?
És la primera vegada.
Doncs coneixíeu ja.
Sí, ens coneixem i som amics,
però junts en un escenari no ens havíem trobat mai.
Amb què heu compartit escenari,
amb tot aquest anà i venida de fer bolos?
Bé, doncs amb els companys de la Pegatina,
hem fet diversos concerts.
Que també estan peguant fort, eh?
Sí.
Canté que hem a cao...
Bé, realment amb molta gent.
Aquest any vam tocar amb un tiquet ja fa colí,
vam compartir un festival.
Beta Garri, amb...
Vendetta...
Sí, molts grups.
Estem rodant molt.
Hi ha molts grups, eh?
I no sé si cada cop més,
però sí que hi va haver un boom de grups
que feien això, mestissatge,
cadascú amb el seu estil,
amb la seva empremta personal,
però mestissatge barreja.
Com us vau fer,
o quin consell donaríeu?
Com es fa per sortir endavant
amb un tipus de música que toca tanta gent?
Home, tot és de creure.
O sigui, el que crec que tampoc té sentit
és que vull fer mestissatge,
feia mestissatge.
No, perquè no surt sincer.
Jo crec que el més important
és que les cançons surtin sinceres
i que el que estàs dient sigui coherent,
o sigui, surti més que coherent natural
amb la música que fas
i que et surti de dins.
Forçar no té sentit, no?
Jo em crec que el que faig
i ho faig perquè em surt així
i no tinc por de mesclar una altra cosa
amb una altra cançó
si sento que és la forma natural
de comunicar-se d'aquesta cançó.
Llavors, el que crec que és més important
és això, que surti natural,
que surti senzill, el més senzill possible
i el més directe.
Al final, que sigui una forma
que el missatge arribi a tothom.
Porteu un missatge molt positiu, em sembla, no?
De fet, el treball, a part de la maqueta primera,
no?, autoditada,
el Bon Gopo Traco, com vosaltres,
ara aquest primer treball, diguéssim, de mercat,
es diu Todos los días Saler el Sol.
És com molt positiu, el que expliqueu, no?
Crec que fa molta falta.
Crec que és molt important que el missatge de dir
no tot està tan mal,
hi ha coses que podem fer millor,
hi ha coses que hem de treballar en positiu
per arreglar i pujar, no?
Hi ha més coses per davant
de les que podem somiar, saps?
Sí, és una mica apartar el no, el no, no, no
i posar-se una mica ja a treballar, no?
A veure què podem fer per millorar,
que posem-nos-hi, no?
I posem-nos-hi de bon rotllo,
que és el que fa falta.
Doncs mira, potser sí que ens convé una mica
no ballar tant les vostres cançons,
sinó també escoltar el CD asseguts, no?
Escoltar les lletres, o què?
O creu-nos les lletres.
Molta gent cantarà aquesta nit, eh?
Ah que sí?
Això esperem, això esperem, i tant.
Home, la Tarragona em va dir
que no ens ha fallat mai,
així que confiem plenament
que la gent vindrà,
la gent em vindrà amb moltes ganes
i igual que en altres,
i bueno, tenim...
Espera una bona nit.
Jo crec que sí,
expliqueu-me aquesta història tan tendre
que us ha passat amb la selecció de bàsquet,
em sembla espanyola.
Expliqueu-vos-hi, expliqueu-vos-hi,
és molt xula aquesta història.
Home, no ens esperàvem gens, la veritat,
no en teníem ni idea,
de fet, jo sincerament no segueixo
ni el bàsquet, ni la selecció,
ni res d'això,
i m'ho van explicar
i vaig ballar l'encina una mica.
Home, en realitat,
em va fer gràcia,
molt gràcia,
em va fer inclús il·lusió
el fet de per què s'us és,
que fos una cançó que s'us és espontàniament
per animar un company,
un company que va patir una situació complicada,
amb la mort de son pare,
i que captessin tant el sentit de la cançó,
positiu,
d'animar-lo,
inclús la fessin tan seva
que arribessin a canviar-li.
Això és el que trobo més interessant,
més interessant d'això,
i no només ens ha passat
en la selecció,
sinó que ens hi trobem sovint,
que la gent es fa tan seva la cançó
que al final la fa seva,
no sé com dir-ho.
Anem parlant de la del Xipirón,
jo no sé si diu Xipirón,
és que no sé quin títol d'aquest cançó,
no se diu Xipirón.
No, es diu totes les dies
que sale el sol,
igual que el disc,
igual que el disc.
És que ve una mica també
del sentit original de la cançó,
no?
És el missatge,
el missatge no és Xipirón,
sinó una mica...
Ja li he clasat.
Ara m'has agradat,
Duri,
el missatge no és Xipirón.
No,
s'ha de ser clas,
això.
Ja, ja, ja.
Tot encendit,
evidentment,
tot està perquè si
la queda aquesta paraula aquí,
però bueno,
el missatge no és aquest.
La cosa és que s'utilitzava
aquesta cançó tan positiva
per la utilitzar
en la selecció espanyola
de bàsquet, no?
Sí,
per donar-se ànims
i també per animar...
I a Félix Perrelles,
que era el que havia dit això.
Molt bé,
i vosaltres ho m'heu entrar
i diuen,
ostres,
però som útils, no?
Sí,
que xulo.
Està clar,
que la música,
a veure,
un cop fas la música,
la música passa a ser de la gent,
i la gent és qui li dona un ús
i qui li dona sentit a les cançons.
I no només les eleccions,
sinó tothom.
quan fa una cançó seva,
li està sumant a aquesta cançó,
li està donant més sentit,
més...
i múltiples sentits,
no?
Que és el que és interessant.
Aquesta nit se'n tira
per la plaça a la Font,
jo crec que...
cridant,
això de totes les dies
a la sala i al sol.
Això esperem.
Escolta,
què fareu després de l'estiu?
Perquè em sembla que sou
bastant perpeneros
en el bon sentit de la paraula,
no?
Sou de Rebella,
molt,
i passa l'estiu
i bé,
no sou grup de sala,
en principi.
Sí que no he fet, eh?
Sí,
heu fet sala?
i que tot ens va,
evidentment,
la festa major,
però...
però, bueno,
toquem a tot arreu.
També ens agrada
un públic ampli,
creiem que hi ha molta gent
de moltes edats
i condicions
i llocs que ens segueix
i fem el possible
per arribar
a tot tipus de llocs.
Llavors també farem
una gira de sales
que començarà
a partir de finals d'octubre
a principi de novembre
per tota la península,
com ja venim fent
els últims temps,
i això,
i en principi,
durarà fins al desembre,
o sigui,
seguirem uns mesos...
Fent sales?
Doncs clar,
és que jo tanta gent,
perquè sou una jantada,
bon gobo traco,
però una jantada
dic tanta gent
amb sales...
Les sales ens ajuden
a arribar a aquells llocs
que per una cosa o l'altra
durant l'estiu
no hem pogut arribar,
llavors acabem
d'arrodonir
aquelles zones
que ens acaben de faltar.
A més,
està molt bé,
evidentment,
ens encanta
festes majors,
escenaris durant,
però també a vegades
trobes a faltar una mica,
el contacte tan directe
amb la gent,
el veure-li la cara,
veure-li just el somriure
quan estàs...
És com una comunicació
diferent,
t'aporta coses diferents.
Suposo que prepareu
l'espectacle
de manera una mica diferent,
també,
o baixeu ritme,
és més de comunicació directa,
que no pas de
vinga,
energia...
i l'energia hi és,
el que no hi ha és espai.
Bueno,
és que jo he de dir una cosa,
això de l'energia,
jo ara ja ho entenc,
han vingut a l'entrevista
amb uns bocates
que dic,
home,
però espereu que us esmorzar
a fer primer l'entrevista,
clar,
és que amb la d'energia
que despilferreu,
mengeu molt,
avui el dia és llarg
i hem de pillar energia,
això està clar.
Sou dels de sopar
abans del bolo,
vosaltres,
de sopar ampliament.
Abans i després,
abans i després.
Clar,
després heu de recuperar
les forces.
Heu fet les proves d'això,
ja?
No,
aquesta tarda.
A la tarda.
Sí,
sí,
però bueno,
ja ha començat el dia,
ja fa una bona estona
i per avanti.
I els nervis,
una mica nerviosos,
Estel?
Bueno,
a veure,
el neguit aquest sempre hi és,
però realment...
Ah,
doncs el natge diu que no,
eh?
És la il·lusió,
jo crec que jo transformo.
En realitat,
confiem tant en la gent
de Tarragona
i en què sortirà tan bé,
perquè hi ha tantes ganes
de que ha sortit bé,
perquè no pots sortir malament.
Hi ha tantes ganes picades
que no,
que no hi ha manera.
Serà una festa,
una festa ja abans,
abans de començar,
a més teniu un dia radiant,
que la pluja és el que sempre
fa més por aquí a Tarragona,
per Sant Antetegla.
No ho parlen massa,
però sí.
Ja ho teniu.
Doncs a veure,
de cara a...
ha passat l'estiu,
gira de sales fins al desembre
i a Tarragona ja no us veiem,
suposo que fins,
bueno,
ja ens haguem d'anar l'any que ve.
En principi,
en principi crec que sí.
Sí,
que és esta noche o nunca?
Ah, sí.
Bueno, nunca.
A veure,
no,
evidentment tornarem,
però esperem que tothom vingui avui,
sí.
Nosaltres ja volem córrer,
ens volem avançar,
acabeu de treure aquest treball,
em sembla que...
vosaltres fa tres anys i mig
que funcioneu pel món,
però l'edició...
Sí,
però va ser l'octubre passat
que...
Fa molt poquet.
Sí,
fa molt poc.
Per tant,
encara noves cançons,
no ho treballa,
encara queda lluny,
no?
A veure,
seguim treballant,
inclús incorporem algunes cançons noves
al repertori,
però bueno,
evidentment tot el seu temps,
volem fer els passos bé
i bueno,
de moment encara no.
Ja,
ja anirem avançant.
Tranquils,
que de moment
hau d'assaborir
aquesta bona acceptació
que està tenint la vostra música.
Que fareu una altra vegada
a Gira Europea,
bé,
vau estar a França?
Vau estar a França aquest any
bastant
i esperem que l'any vinent
encara més,
perquè l'acceptació
realment va ser molt bona,
el públic va respondre
molt,
molt,
molt bé
i confiem que aquest any
encara anirà millor.
El que bé.
Bueno,
escolta,
aquesta nit,
per la gent que ens està escoltant
i que us vingui a veure avui
a la plaça de la Font,
comenceu a les 11?
11, 11,
sí.
Aneu primer que la troba confó,
eh?
Sí, sí, sí.
Va,
una cançó,
digueu-me una cançó
o un moment de l'espectacle,
una cançó
que us faci molta il·lusió
tocar aquesta nit,
perquè la gent,
encara que no sigui,
doncs la de todos
ja saben el seu,
no?
Perquè la gent
quan us vingui a escoltar,
o sigui,
aquella cançó
que més us agrada tocar.
Jo estic esperant el moment
que la gent es comenci
a cantar l'emperito
i hi hagi un moment
aquest de festa major,
no?
Tu creu l'emperito?
No,
jo crec que sortirà sola.
En principi l'emperito
és una cançó
que és que a Santa Tegla
és inevitable,
és que surt de la gent
i que és lo maco.
No l'heu assajat.
Si la gent comença,
vosaltres seguireu.
Ja veureu, home.
Doncs,
amb aquest esperit positiu
i energètic
veurem aquesta nit
també a partir de les 11
a la plaça de la Font.
Bongo Botraco,
el Nacho i l'Uri
avui ens han acompanyat.
Nois, felicitats
perquè amb el curro
que us heu fet
i amb les ganes
que hi poseu
i la professionalitat,
perquè la veritat
és que això de la música
mestessa,
com dèiem,
o sona bé o no sona.
Amb les ganes
que hi poseu
ens alegrem molt
que les coses us vagin tan bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.