El proper convidat també tindrà un protagonisme molt especial
en aquest primer cap de setmana de festes.
Parlem de Carlos Latre, que aquest proper diumenge,
a partir de dos quarts de deu,
actuarà al Teatre Auditori del Camp de Mar
amb un espectacle titulat Jazz We Spain.
Carlos Latre, bon dia.
Bon dia.
Què és això de Jazz We Spain?
Doncs és una bogeria.
Escolta, quina il·lusió em fa sentir Tarragona Ràdio,
que estiguis allà en directe al carrer.
I quina alegria que sentir-te tan bé amb aquest so tan fantàstic.
Sí, sí, coses de la tècnica.
Coses de la tècnica.
I quina ràbia no poder estar allà acompanyant-te.
Però ja saps que estic a tope amb Cracòvies, amb Polònies,
amb ràdios i amb històries,
però hi seré el pròxim diumenge.
De fet, anava a preguntar, una de les preguntes que pensava era
si entre tants programes de televisió,
tantes coses, si encara tens temps per fer un muntatge
com aquest Jazz We Spain i portar-lo pertot arreu.
Sí, sí, sí. A més, és una de les tasques que més il·lusió em fa
i arribar a Tarragona és una de les coses que m'omple de goig,
perquè ja saps que està a casa meva, davant de la meva gent,
i a més que m'han dit que va la cosa superbé
i que la gent omplirà el camp de mar el proper diumenge.
i són una barreja de molts sentiments i tots positius,
amb la qual cosa imagina't com està.
I de temps, sí, vaig bé perquè m'intento distribuir el temps molt bé, no?
O sigui, faig el Cracòv i el Polònia primers dies de la setmana,
després faig ràdio i el cap de setmana faig tot el que és l'hora de teatre
i el Jazz We Spain, amb la qual cosa dormir en vuit hores és el més important.
És un home molt...
Dormir, descansar i a partir d'aquí la veu funciona, el cos funciona,
fer una mica d'esport, estar preparat, menjar bé i poc més.
Carai, un home molt organitzat, no, Carlos Latre?
M'he tornat, m'he tornat organitzat per força,
perquè jo era bastant descontrolat en tots els aspectes,
quant a alimentació, a horaris, etc.
I ara m'he tornat molt disciplinat perquè és l'única manera de rendir,
com diu el Guardiola...
Llevant-nos aviat, és l'única manera de rendir.
Doncs això, llevant-te aviat, treballar molt i amb molt d'esforç.
Escolta, quins personatges, ara que sentíem, a Guardiola,
quins personatges apareixeran a l'escenari del Camp de Mar?
Doncs vist fins a 75 personatges, imagina't.
75?
Sí, fins a 75 personatges en l'hora i mitja que dura l'obra de teatre,
entre els quals estaran, per suposat, el Núñez del Crecòvia,
que no ha pot faltar, no?
Estarà també l'Eubesi, estarà l'Iniesta, estarà el president Pujol,
estarà gent propera a la ciutat,
o sigui, no només amb els personatges, sinó que allà és Wispén,
a cada una de les ciutats que visita,
intenta apropar-se a l'actualitat de la ciutat,
a l'actualitat més propera a la gent,
i en aquest cas parlem del Nàstic, parlarem de la Calda,
parlarem de Tarragona, parlem de les muralles,
parlem de Santa Tecla, de Dames i Vells,
de tot el que jo he viscut durant tants anys,
i continuo visquent perquè Tarragonida, però...
Sí, però difícilment pots viure ja les festes, no?, com abans.
Intento, eh?, intento perquè m'agrada molt.
Imagina't el que és, per mi, la sensació que és ser protagonista
o ser formar part de les festes de Santa Tecla, no?,
que jo he viscut des de tots els àmbits, no?,
en concerts, en festa, en Dames i Vells,
en la baixada dels Pilars, en tot, en tot.
Amb la qual cosa, formar-hi part aquest any,
per mi és una cosa fantàstica.
Escolta, i el Jesuit Espany, com està plantejat?
Com una successió de gags?
No.
Com és? Com és aquesta obra, dos?
És una obra de teatre.
És teatre.
És teatre, però el que passa és que la gent podrà veure
cada una de les coses que m'ha vist fer
en tantíssimes ocasions, o sigui,
veuran els personatges, però veuran personatges
més evolucionats, més teatrals,
i entraran en una història
en la qual el protagonista és el president dels Estats Units,
que arriba a Tarragona.
Arriba a Tarragona, arriba al Camp de Mar
per intentar ajudar a la crisi econòmica de l'estat espanyol.
Zapatero i Rajoy es posen d'acord
i llavors arriba Obama per ajudar-nos.
Davant d'aquesta arribada,
la societat sencera es torna completament boja.
Tots els programes de televisió volen saludar Obama,
tots els informatius obren amb la notícia d'Obama,
etcètera, etcètera.
Fins al punt que celebra una gran recepció
el president dels Estats Units,
que en aquest cas és a Tarragona,
i per motiu de les festes de Santa Tecla.
I llavors tothom vol ser-hi present.
Tots els jugadors de futbol,
tots els presidents,
els polítics,
la faràndula,
els programes de televisió,
amb la qual cosa veurem des de Belén Esteban
o el Zapatero Rajoy,
la ministra Chacón,
passant per Rubalcaba
o pel president Mas,
president Pujol,
etcètera, etcètera,
fins a cantants com la Shakira
o el Sabina o el Serrat,
que voldran estar presents
en aquesta rebuda del president Obama.
I tot això, Carlos,
sota la direcció de Joan Lluís Botzo,
no?,
el de Tagoll de Gom.
Ni més ni menys.
Ni més ni menys.
Ni més ni menys.
Ni menys ni més.
Ni menys ni més.
És una passada,
una il·lusió.
Això com va anar?
Tu li vas proposar,
li vas demanar?
No.
O l'espectacle és una idea conjunta
del Joan Lluís i del Carlos?
Mira,
es planteja,
jo feia uns tallers de teatre clàssic,
on fèiem Shakespeare,
Shekhov,
Ilíades
i altres grans clàssics,
però vam pensar
que portar aquests grans clàssics
a personatges moderns
seria fantàstic.
I llavors és quan es va plantejar
el Jess Wispaint.
A partir d'aquí,
amb la seva ajuda
i amb l'ajuda del Jordi Casanovas
també a la direcció,
doncs vam posar-nos a treballar
amb aquest Jess Wispaint
fins a aconseguir una obra,
doncs això,
que tenim la boca plena
de poder dir
que portem un any de riures,
de molta gent venint al teatre,
d'omplint gairebé
tots els llocs on anem
i molt satisfets
i per mi personalment
ha suposat un repte
no només personal,
sinó professional,
en el que la gent
que vingui al Camp de Mar
veurà un Carlos Latre
una mica diferent,
sempre fent aquests personatges,
però aquests personatges
seran més teatrals,
en veurà cantar, ballar,
serà un espectacle
con luz y con color,
un espectacle molt americà
en aquest sentit.
Ja has crescut,
aleshores això vol dir
que has crescut
d'alguna manera
professionalment
molt en aquest espectacle,
perquè va molt més enllà
de les simples,
entre cometes,
simples imitacions.
Sí, sí, sí,
totalment, no?
Vam estar sis mesos
de preparació,
no només teatral,
sinó física,
vaig haver de posar-me
en forma total
per aguantar
aquesta hora i mitja
de cant,
de ball,
de personatges
i des del punt de vista teatral,
doncs evolucionar
els personatges
cap a una cosa,
això,
més teatral, no?
No només veurem
unes imitacions,
sinó que veurem
uns personatges
com caminen,
com canten,
com ballen,
com pensen,
com reaccionen,
com ploren,
etcètera, etcètera.
I això,
gràcies, com et digui,
a l'ajuda de la direcció
del Bozzo
i del Casanovas,
hem donat un passet més
a la meva carrera,
no?
I crec que la gent
ho està reconeixent
i que espero que la gent
del Camp de Mar,
sobretot,
independentment
d'aquest passet
endavant a la meva carrera
i d'haver
crescut una mica,
el que és més important,
que vinguin a passar-s'ho
d'allò més bé,
riurem molt.
L'espectacle,
Carlos,
deies que havia ja rodat
per diferents ciutats
d'Espanya,
no?
Sí.
I varia molt,
és a dir,
hi ha algun personatge
que tu ja per l'experiència
sàpigues que cau molt millor,
que la gent riu molt més
en determinades zones
o en determinades ciutats
que d'altres?
Mira,
hi ha personatges
que no fallen mai,
no fallen mai.
És a dir,
hi ha alguns que són
universals
i hi ha altres
que són més locals.
Clar,
per exemple,
el cas d'Iniesta,
no?
Bueno,
pues cuando haces a Andrés
pues la gente
se pone un poco como yo,
¿no?
Eufórica.
I després hi ha personatges
que són més locals,
més nostres,
com el president Núñez,
com el president Pujol,
que si tal,
que si la xòria que estefe,
que si m'enaborada,
en definitiva.
Hi ha de tot.
Però el que està clar
és que allà on vas
hi ha personatges
que funcionen més o menys.
Aquí a Catalunya,
el Núñez,
el del Caracòvia
o el del Polònia
funcionen molt bé,
el País Basc
funcionen molt bé
Arguinyano
o els personatges bascos
o el Llandacari
i Barretxe,
etcètera,
etcètera.
I al sur,
doncs,
des de la Bruja Lola
a Belén Esteban
o passant pel Jorge Javier Vázquez.
Estàs en el teu millor moment
professional?
Sí.
Sí,
perquè s'ajunten
moltes coses,
no?
S'ajunten els
quasi bé
15 anys d'experiència
des que vaig començar
a Tarragona
a la ràdio,
s'ajunten
tots aquests anys
de televisió,
anys de gires,
de teatres,
de ràdios
i de molt
d'aprenentatge
i s'ajunta també
a una etapa personal
en la que
un es va fent gran,
és molt més madur
i que té
les idees
molt més clares,
no?
amb la qual cosa
sí,
sí,
absolutament.
I què representa
actuar
el Camp de Mar?
El teatre,
auditori,
a l'aire lliure,
amb les muralles
al darrere,
això imposa una mica
o no?
No, no,
això és un subidon,
per mi
és un subidon,
perquè és el que et dic,
jo he viscut
Santa Tecla
fins a...
fins a l'últim
Dames i Vells,
fins a l'últim concert,
fins a l'empalmada
que es feia al Camp de Mar,
que es fa.
Ara t'anava a dir,
clar,
tu potser l'última vegada
per Santa Tecla
havies anat d'empalmada.
Clar, home,
l'última no,
totes les Santa Tecles.
I ara, en canvi,
ser protagonista
d'un espectacle...
És increïble,
és increïble
i actuar davant
dels meus pares,
dels meus amics
de tota la vida,
que continuen sent
els mateixos amics
de quan teníem
13 anys,
12 anys,
quan jugàvem a futbol,
no?
Doncs això és una emoció
molt gran
i estar a casa
i en aquell marc
incomparable.
No ho sé,
estic molt content.
Però no dona un plus
de responsabilitat?
Sí.
O de nervis?
Sí, però ho tinc clar, eh?
Tinc clar que estaré
una mica tens
perquè és molt
la responsabilitat,
però tinc clar
que per sort
que el Yes We Spain
arriba en un moment
després de quasi
un any de gira
i tinc clar
que l'espectacle funciona,
que l'espectacle
fa que la gent rigui
i que el públic
entra des del començament
i participa
i s'ho passa bé.
Amb la qual cosa
això ja et dona
una mica de seguretat
en què el que vas a fer
saps que funcionarà,
no?
I que hi ha personatges
que funcionen sempre
i que, a més,
hi ha una cosa importantíssima,
la gent de Tarragona
només has de veure
la resposta
que hi ha hagut, no?
Ve molt predisposada
a riure
i això
és un seguro
de vida.
I aquest curs
2011-2012
que ara comença,
pel Carlos Latre
serà aquest espectacle,
serà més tele...
molt dur,
molt dur
i molt positiu,
molt dur
per això que et dic,
molt dur
perquè estem al Caracòvia,
estem al Polònia,
estem fent ràdio,
estem fent una gira de teatre
per tot Espanya
de fa temps
i que durarà
fins,
si tot va bé
i creuem els dits,
fins a l'estiu vinent
i a més
amb nou programa
Antena 3,
amb moltes coses,
o sigui que
soc un afortunat
amb els temps
que corren
i em sento molt
afortunat
que la gent
després de l'espectacle
o després
d'algun programa
o d'un programa
de ràdio
et digui
escolta,
molt bé,
no?
El tema
de fer riure
i que la gent
s'oblidi una mica
dels seus problemes
i d'hipoteques
i de crisi
per un moment
això et fa
molt de goig.
Suposo,
jo entenc
de les seves paraules
que hi haurà
alguna sorpresa
tarragonina
a l'espectacle.
Home, clar,
però fins i tot
imitació,
alguna imitació
dels personatges
locals?
Sí,
clar que sí,
clar que sí.
I com diria
aquell...
Com diria aquell,
què?
Estamos trabajando
en ello.
Molt bé,
molt bé.
O sigui,
prometo sorpreses
nostres,
prometo sorpreses
de Tarragona.
Doncs així ho deixem,
amb aquesta incògnita
en el punt
al gi de l'entrevista
per saber
què passarà
el diumenge
a la nit.
Dos quarts de 10,
teatre auditori
del Camp de Mar,
un de casa,
un de la ciutat,
el Carlos Latre,
que torna
per la Porta Gran
amb un escenari
d'allò incomparable
com diuen els tòpics,
però que a més
és veritat
com és el Camp de Mar.
Carlos Latre,
Yes We Spain,
diumenge a la nit
en plenes festes
de Santa Tecla.
Moltes gràcies
per acceptar
compartir uns minuts
de la teva intensa
agenda
i escolta,
que vagi molt bé.
Encantat sempre
d'estar amb vosaltres.
Un petó molt bé.
Gràcies, Carles.
Adéu, que vagi bé.