Les 11 del matí, pràcticament 12 minuts.
Aquí seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
El curs escolar està a punt de tancar-se.
Entre avui i demà, la majoria de nens i nenes
deixaran les aules i iniciaran el seu període de vacances.
Vacances fins al 12 de setembre, el dilluns, dia 12,
en què començarà oficialment el nou curs escolar,
el curs 2011-2012.
Avui volem repassar diferents qüestions relacionades
amb el món de l'ensenyament,
i per això ara mateix tenim línia directa
amb la directora territorial del Departament d'Ensenyament a Tarragona,
la senyora Àngels González.
Senyora González, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que res, avui és notícia les dades,
els resultats que oferia ahir la consellera Irene Rigao
sobre aquesta prova, la prova d'accés,
la prova, millor dit, de nivell, de competències bàsiques...
La prova de sisè, sí.
Sí, que han fet els alumnes de sisè de primària.
Un de cada quatre alumnes, bàsicament amb números rodons,
passa a l'ESO suspinent la prova de nivell.
Com ho valoren des del Departament?
En primer lloc, és un de cada cinc, que és molt.
O sigui, que un 20% dels alumnes de l'educació primària
passin a l'ESO sense tenir el nivell suficient
és una qüestió que preocupa i és una qüestió a la qual s'hi ha de posar remei.
És en aquesta línia que des de la conselleria s'estan impulsant de cara a la coordinació
línies d'actuació complexes d'aplicar,
ateses als hàbits dels centres de fer el mateix horari per a tothom,
però suposo que vostès han sentit parlar que hi ha un afegit d'hores de professor
per poder atendre fora d'hora d'hora lectiu des del parvulari
a alumnes que tenen més dificultats en l'aprenentatge de l'electroescriptura
i del càlcul o amb els hàbits d'estudi.
Llavors, s'entén des de la conselleria que fent aquesta intervenció primerenca
i extraordinària i incidint molt en els alumnes que hi ha des de petits
però amb des de dificultats, es podia anar superant progressivament
aquest resultat de les proves d'ESG, que malgrat han anat millorant amb el temps,
ha millorat una mica respecte a l'anterior, però ha de millorar molt més
i pràcticament cap alumne hauria de passar la primària
sense l'adquisició de les competències bàsiques.
Tenim dades territorialitzades de les nostres comarques?
No encara, en aquell moment se disposa de les dades generals a nivell de Catalunya
i més endavant tindrem les territorialitzades.
El que passa és que les del territori són bastant semblants.
quan s'agafa un col·lectiu important, o sigui, quan la base de càlcul és on són molts alumnes,
l'equivalència entre uns i altres llocs és bastant important.
O sigui, que es poden desviar mig punt a l'alça o a la baixa, però no més.
Aquesta prova de competències bàsiques a finals de sisè la mantindran?
La consideren necessària?
Sí, sí, és un element.
A veure, els sistemes educatius moderns i desenvolupats
necessiten, en la mesura en què són sistemes oberts i flexibles
en què els centres poden planificar el seu currículum,
necessiten mesures per veure exactament
si aquestes planificacions de cada centre
condueixen a allò que ha d'arribar tot ciutadà o ciutadana,
que és l'assoliment d'uns elements bàsics per anar per la vida i desenvolupar-se,
que es diu competències bàsiques.
Llavors, l'inici de totes aquestes experiències són les proves PISA
a nivell dels països de la OCDE
i de les proves PISA van derivant que tots els països
plantegen proves externes en algun moment de l'escolaritat de l'alumnat
a fi i efecte de veure quin és el rendiment o els resultats reals del sistema.
No solament es continuaran les proves de CISER,
sinó que a partir del curs vinent també es farà una prova similar a quart d'ESO.
A final de quart d'ESO una prova també externa,
organitzada de manera paral·lela a la de CISER,
amb avaluadors i aplicadors externs,
tot i que dintre del mateix sistema,
i que s'aplicarà durant el mes de febrer.
De totes les dades, de tots els resultats que ens donen aquestes proves
i de tot el ventall de competències de les quals s'avaluen els alumnes,
n'hi ha algun aspecte que a vostè li preocupi especialment?
Alguna d'aquestes competències on el déficit escolar sigui més gran?
Sempre s'ha parlat de l'expressió escrita.
És a dir, ja saben que aquestes proves són de català i castellà,
pel que fa a la comprensió i a l'expressió escrita,
i després al càlcul i a la llengua estrangera.
Bé, matemàtiques, càlcul, problemes, etcètera, etcètera.
I què es veu?
Que la incidència dels centres propicia poc a poc,
però millores en les matemàtiques.
Que la incidència dels centres propicia poc a poc,
però millores en temes de comprensió.
Que el tema de la llengua estrangera,
en guany, ha millorat significativament respecte de l'any anterior,
que és la primera vegada que es va aplicar.
I, en canvi, l'expressió escrita continua donant uns resultats no satisfactoris.
És la competència en la qual crec que els centres educatius
han d'incidir més a fer efecte de millorar-la.
Caldria recomanar més lectura, en la mesura del possible, i escritura.
Si vostès miren les instruccions del departament,
i mirem també les de l'equip anterior,
vull dir que no estem parlant de grans novetats,
però sempre s'està insistint, ja fa molt de temps,
en què els alumnes a les aules de primària,
principalment, han de llegir més, han d'escriure més,
i que sovint ja es fan moltes coses a les aules
i es deixen de fer algunes de les que són més primordials.
Com dèiem al principi de l'entrevista,
les vacances escolars estan a punt,
els nens i les nenes deixaran aquests dies, aquesta setmana,
les aules i tornaran el 12 de setembre.
Per tant, d'alguna manera, es fa marxa enrere
amb aquell petit avançament que es va fer el curs passat.
Per quina raó el departament torna aquesta data del 12 de setembre
per començar les classes?
Com vostè va avançar pels dies de classe,
de l'any, són uns dies concrets.
Llavors, els dies lectius són els que són.
Llavors, l'any passat, de la mà de la Setmana Blanca,
es va fer 5 dies lectius, 5 dies de festa més en mig del segon semestre
i es va avançar 5 dies a l'inici de les classes.
La primera proposta de calendari d'enguany anava en aquest sentit,
però des del Consell Escolar de Catalunya,
les diverses entitats i organismes representats,
professorat, sindicats, etcètera,
van demanar evitar aquests parèntesis de mig curs
i començar una mica més tard.
Jo personalment ho veig plenament raonable
perquè, a veure, el mes de setembre
venim d'una tradició en la qual sempre hem dit
que és encara estiu,
que és encara estiu i les condicions climatològiques
i també les festives de les ciutats.
Aquí tenim Santa Tecla, però arreu ja la Misericòrdia,
a Barcelona, a Marsella, hi ha moltes festes locals
que coincideixen precisament amb el mes de setembre.
Hi ha l'11 de setembre,
que també marca una inflexió claríssima.
Bé, és un mes en molts parèntesis.
En canvi, els mesos de febrer i març
són mesos de ple aprofitament pel rendiment escolar.
Sembla, ja dic,
sempre són precisions personals,
que 5 dies del mes de febrer
són més aprofitables des del punt de vista acadèmic
que 5 dies del mes de setembre
amb les condicions que tenim en aquest país,
ja dic, de climatològiques
i el tema dels festius,
de molts festius intercalats.
Llavors, jo ho trobo correcte.
Els dies de classe són els mateixos.
Fins i tot les AMPAs,
les federacions d'associacions de pares,
van demanar també
començar el 12
i no tenir tants dies pel mig de l'any,
diguem-ne,
com va passar enguany amb la Setmana Blanca,
doncs no sabien què fer exactament amb els nens.
Els centres tindran 5 dies, no?,
de lliure disposició per triar-los com a festius.
Aquest any són 5 dies
perquè el dia després de Reis és festiu,
però, en general, ja dic,
comptant dies en teníem 3
i acabaran quedant 4.
Aquest any concretament són 5
perquè el dia després de Reis,
que sempre era vacances,
enguany coincideix amb el cap de setmana.
Molt bé.
El curs vinent,
un dels temes més de debat en l'àmbit educatiu,
és el tema de la supressió de la sisena hora
en la majoria d'escoles públiques.
Per quina raó creu el departament
que aquesta és una bona mesura?
Com he comentat anteriorment,
des de la conselleria es vol incidir
molt directament i molt insistentment
amb aquells alumnes que tenen dificultats.
Quan s'han fet 6 hores de classe,
les 6 hores són per tothom.
I tots els alumnes fan aquelles hores
amb les organitzacions internes
que cada centre,
des del punt de vista de la seva autonomia,
determina.
Enguany, com vostès saben,
els mestres tenen una hora més lectiva.
Això suposa un increment d'hores considerable.
I, per una altra banda,
hi ha hagut ajustaments de plantilla.
Però tot plegat, sumant i restant,
per fer les 25 hores de classe,
amb la proporció entre mestres,
hores de mestre i d'alumnes
que s'està fent enguany,
cada escola té unes 30 hores
de més a més per línia d'alumnes,
o sigui, una escola d'una línia 30,
una de dues línies 60,
una de tres línies 90,
per poder fer reforços.
Reforços afegits a allò que ja feien.
Llavors, aquests reforços afegits,
des de les instruccions,
en què comptem que s'han d'acabar de tancar encara,
preveu que una part es dediquin
a horari postlectiu,
és a dir, a atendre alumnes amb dificultats
fora de l'horari lectiu,
a fer repassos,
diguem-ne en un llenguatge col·loquial
que tothom entendrà,
amb aquells nens que ho necessiten.
S'insisteix en el departament molt
en què es comenci des del parvulari,
evidentment el parvulari no es tractaria
d'ampliar horaris,
sinó de fer més atenció,
diguem-ne en petit grup o individualitzada,
o dintre l'aula, dintre l'horari lectiu,
però després en el cicle inicial
i en el cicle superior de la primària,
per garantir precisament aquests aspectes
d'assoliment de competències.
I quantes escoles, o quines escoles,
per exemple, de les nostres comarques,
mantindran la 600a hora?
Ja se sap? Ja estan fixades?
Sí, sí, són 18 escoles,
coincideixen bàsicament amb escoles
d'atenció educativa preferent,
que són escoles que ja tenen també
més dotació de professorat,
amb uns entorns socioeconòmics
més complexos,
i si vostè em permet,
jo no li diré quines són,
perquè no és que sigui cap secret,
però a la mesura que hi ha
aquesta connotació de més necessitat,
doncs jo voldria ser molt prudent al respecte.
18 escoles en el conjunt
de les sis comarques.
De les sis comarques.
De les sis comarques de Tarragona.
En fi, estem comentant aspectes
del curs vinent.
Per les dades que tenen ja
de preinscripció
o d'inici de matriculació,
com preveu,
en tema de números,
el curs vinent?
Quina perspectiva,
quina previsió fa
el departament?
Seguirà en la línia
de l'últim curs?
No s'espera un augment
significatiu
del nombre d'alumnes?
Aquí sí que li puc donar
a xifres
d'alumnes i de grups.
Per exemple,
tenim uns 649 alumnes més
de parvulari,
2.183 alumnes més
de primària,
812
més d'ESO
i en total,
en ensenyaments obligatoris,
donarien un conjunt
de 3.644
alumnes més.
Això,
en increment d'oferta,
es tradueix
en 23 grups més
de parvulari,
49 grups més
de primària
i 12 grups més
d'ESO.
És a dir,
en total,
84 grups més
d'ensenyaments obligatoris.
Val a dir
que una part
d'aquests grups,
perquè digui,
ui, sí que ha arribat
població nova,
no és tan població nova,
sinó escoles incompletes,
que se van crear
fa 3 o 4 anys
o 5,
i que llavors
van pujant
i cada any
pugen dos grups més.
Entren pel parvulari,
els mateixos alumnes,
però després cada any
l'escola va assumint
el nivell corresponent.
Però són
3.644
alumnes més
i 84 grups més
d'alumnes
en ensenyaments
obligatoris.
I en ensenyaments
postobligatoris,
si hem de parlar
de batxillerat,
estem parlant
d'una oferta
d'unes 900 places més
que s'ha d'acabar
d'afinar
perquè molts dels alumnes
que demanen
acaben no tenint
el graduat
i llavors
no estem encara
en l'època de matrícula
de batxillerat,
però sí que hi ha
un increment
d'11 grups
de batxillerat públic,
increment
més que l'any anterior,
s'ha implantat
batxillerat
en llocs
on no n'hi havia.
I després,
als cicles formatius,
hi ha hagut
implantació
de nous cicles
i en total
hi ha un increment
de 32 grups més
entre cicles nous
i cicles
que abans
que abans
eren d'un curs
i ara són de dos
i arriben
al seu segon curs.
Doncs déu-n'hi-do
aquests augments,
no?
Per exemple,
aquests 3.500 alumnes més
en el conjunt
de l'ensenyament
obligatori...
Sí, sí,
són molt importants,
són importantíssims.
Són molts, no?
Sí, sí,
són importants.
Però com li deia,
més que a un increment
de dies
han arribat
moltes famílies
de fora,
constitueix
famílies
que ja hi eren
i que els nens
eren petits
i que van pujant.
Hi ha moltíssimes escoles
fundades
de fa no gaires anys
que no tenen encara
l'escolaritat
completada
i que cada any
un any
arriben fins a segon
i l'any vinent
ja són tercer.
Si són de dues línies
són dos grups més,
m'entén, no?
Aquestes n'hi ha unes quantes.
Les plantilles de professors
es congelen
de cara al curs vinent?
Les plantilles de professors
estan ja distribuïdes
en la mesura
com li he dit
anteriorment
que cada professor
té una hora més
de classe.
Doncs,
a veure,
ras i curt,
això suposa
que mantenint
un horari similar
de professorat,
les escoles
d'una línia
que mantenen
que tenen
les mateixes alumnes
tenen un professor menys,
les de dues
en tindrien dos
i les de tres
en tindrien tres de menys,
mantenint l'horari
perquè hem crescut
en una hora més
de classe per professor.
Amb aquest horari
que disposen
poden atendre,
com he dit jo,
moltes hores
d'alumnes
amb dificultats,
amb reforços,
etcètera,
etcètera.
Tot això ja està comunicat
als centres
i sobre aquest esquema general
hi ha moltes situacions
intermitges,
centres que creixen,
centres que disminueixen,
escoles incomplertes
i tot això
s'està fent
un treball molt acurat
centre-centre.
Per anar acabant,
senyora González,
li preguntaré
per dos o tres aspectes
d'equipaments educatius
de la ciutat de Tarragona
en un context de crisi
com aquest,
de retallades pressupostàries,
però en fi,
que són,
almenys,
són projectes
que ja estarien en marxa
a partir primer
de la iniciativa
de l'Ajuntament,
que recordem sempre
en aquests casos
són els que han de cedir
els terrenys.
Tenim el tema
de l'Institut Tarragona 2,
recordem que ara provisionalment
estan a l'antiga
Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tarracó.
Aquest projecte
en quin moment es troba?
Doncs en aquests moments
estem a les últimes situacions
de la cessió,
els últims tràmits
de la cessió dels terrenys.
L'Institut Tarragona,
com vostè ja ha comentat,
funciona a la plaça Imperial Tarracó
i en guany hi ha un pressupost
substancial
per arranjar les plantes
superiors de l'edifici
i poder albergar
ara estan a segon d'ESO,
al tercer i al quart d'ESO,
diguem-ne,
en aquest edifici.
Les instal·lacions
queden molt dignes,
el que passa
és que quan arribaran
al batxillerat
haurem de tenir
alguna altra solució
i a veure,
en aquests moments
de tot he sabut
que del Departament
d'Ensenyament
la part que ha quedat
més afectada
pels pressupostos
és la de les noves construccions,
no li dic res de nou.
I en aquest sentit,
ja dic,
aquest és un institut
que no estava previst
per l'any vinent,
si fa una inversió considerable
per poder arrenjar,
ja li dic jo
que a les aules
tot queda perfecte,
l'únic que passa
és que tenen
el pati més petit,
això sí,
d'una manera transitòria,
i que quan arribaran
al batxillerat
doncs haurem de tenir
alguna solució.
Més enllà
de l'Institut Tarragona
doncs tenim
l'escola Ponent,
l'escola La Rebassada
i l'Olga Chirinacs
que estan
en situació transitòria,
mòduls prefabricats
i, bueno,
a l'escola Ponent
s'instal·la
un mòdul
de 210 metres quadrats,
a la Rebassada
un de 120
i a l'Olga Chirinacs
un mòdul
de 60 metres quadrats.
Aquestes escoles
estan totes elles
en situació transitòria
i a l'espera
de la sessió definitiva
de terrenys
i de les possibilitats
constructives
de la Generalitat.
Ara,
la situació que estan
és de dignitat,
o sigui,
que disposen d'espais,
disposen de...
els d'aules
i els complementaris,
o sigui,
estan ben instal·lats.
I després,
a l'escola del Serrallo
també s'instal·la
un mòdul
de 120 metres quadrats
perquè és una escola
que està doblant la línia
i que en el futur
hauria de ser també
objecte d'una ampliació.
Ja m'ha comentat,
tots els equipaments
que li anava a plantejar.
Per tant,
aquesta és la situació
de l'Olga Xinax.
A més d'això,
sí que hi ha dues obres
importants
que s'estan fent a Tarragona.
Aquestes sí que són obres
que és una ampliació
de l'escola Riu-Clar
per ampliar-la dues línies,
quedarà magnífica,
i tota una sèrie
de complementos
de forjat sanitari
i d'arranjaments
molt importants
de molt de costa
a l'Institut Martí Franquès
de Tarragona.
Un aspecte
sobre l'Institut Tarragona 2
perquè ja ens ho ha comentat,
o l'Institut Tarragona,
millor dit,
és a dir,
ja hi ha pressupost
i ja per ampliar
les obres de millora
en altres plantes
a mesura que els alumnes
van passant de curs,
no?
Sí,
amb les obres d'enguany
resolem el curs
del 2011-12
i el 12-13.
I el que quedrà
és veure
quina solució
se li dona.
Veure quines possibilitats
té la Generalitat
en pressupostos
immediats successius
d'abordar
aquestes situacions
que són bastants.
O sigui,
tenim,
com vostè sap,
fa quatre mesos,
quatre mesos,
sí,
que soc director
dels serveis territorials,
quatre i escacs,
i clar,
estem gestionant
la situació
que hem trobat
en un context
de contenció
pressupostària.
estem atenent
al màxim
a tots els centres,
alcaldes,
i a més,
per mirar
de veure
totes les explicacions.
El curs vinent,
el començament normal
del curs vinent
està plenament garantit
perquè tots els espais
necessaris
estan ja
previstos
i, en definitiva,
doncs,
penso que tindrem
un començament
de curs tranquil.
Una última qüestió
i adreçada
precisament
en clau de missatge
als pares i mares
que ens puguin estar
escoltant
en una setmana
com aquesta,
en què,
en fi,
comencen les vacances escolars
i pensen ja
en el curs vinent
i en aquest context
de crisi
i de retallades
amb el que estem parlant
i el que estem patint
en el conjunt del país.
Quin és el missatge
que li vol transmetre
especialment
als pares i a les mares
d'una banda
i, d'altra banda,
a la comunitat educativa,
als professors
i responsables
de centres?
I agraeixo
que em doni aquesta oportunitat
i que em faci
aquesta pregunta
perquè fixi's
que hem estat parlant
d'educació
i, bàsicament,
hem parlat
d'hores,
dies lectius,
hores de professor,
obres,
m'entén, no?
I, clar,
estem parlant
de totes les coses
que estan a l'entorn
del fet educatiu
però que no són
del fet educatiu.
Jo volia donar
el missatge
tant a les famílies
com als mestres
que l'important
de l'educació
és precisament
l'acte d'ensenyar
i que aquest acte
d'ensenyar
es fa
entre el mestre
i l'alumnat
amb la col·laboració
de la família.
És a dir,
que les escoles
d'aquí de Tarragona
i de tot el territori
compten
amb plantilles
de professorat
penso que
gent ben preparada
persones
que són
la clau
del fet educatiu.
L'alumnat
que tenim
és
és un alumnat
és una població
emergent
maquíssima
de la qual
poden sentir-nos
satisfets
i cal
això sí
i deixar molt clar
que l'actitud
i la col·laboració
de les famílies
en el fet educatiu
és importantíssima
tant
en la qüestió
d'assenyalar
límits
ordre
organització
a nivell familiar
com d'estar
al cas
de l'escolarització
de l'alumne
assistir a les reunions
de les escoles
i que
fer
que els nens
i nenes
percebin
que el fet educatiu
és importantíssim
i que a casa seva
li donen
una gran rellevància
i a partir d'aquí
les coses
milloraran.
Aquest és el missatge.
El meu missatge
no és en absolut pessimista
perquè aquest tema
que vostè ia
de retallades
que s'ha convertit
en un concepte clàssic
en el cas d'ensenyament
podíem dir
amb algun lleu ajustament
però que el tema
de plantilles
de professorat
ha quedat força bé
i la prova
és que no se n'ha sentit
parlar tan poc gaire.
Els professors
han de fer una hora
més lectiva
però
crec que en aquesta ocasió
generosament
se n'han fet càrrec
i la fan
perquè la poden fer
i els ajustaments
venen donats
per aquests aspectes
més materials.
O sigui que el meu missatge
és optimisme.
Aquí tenim una comunitat
educativa
potent
i molt important.
Molt bé.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem
després de parlar
d'això d'hores
equipaments educatius
que potser aquest és un defecte
també que tenim
els periodistes
els responsables
dels mitjans de comunicació
quan parlem
de temes d'ensenyament.
Senyora Àngels González
directora dels serveis territorials
del Departament d'Ensenyament
de la Generalitat
a Tarragona.
Moltes gràcies
per acceptar
aquesta conversa
amb els ullens
el matí de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia
i gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adéu.
Bon estiu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.