Doncs seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Ara per parlar de teatre.
Estem avui parlant de Sant Joan, de les festes de Sant Joan,
però és que enguany coincideix amb el Festival Internacional de Teatre de Tarragona.
Ahir ja va obrir portes i avui volem conèixer més a fons
dos dels espectacles que podreu veure en aquest Festival Internacional de Teatre.
Ens acompanya el director, el Joan Negrier.
Joan, bon dia.
Hola, què tal? Com estàs?
Què tal l'estrena ahir?
Va anar fantàsticament bé.
Estem supercontents de com va anar, de la rebuda, de l'espectacle i del públic que hi havia.
Per tant, bé, eh?
Molt, molt content.
I ara ens esperen els propers dies en aquest Festival Internacional de Teatre de Tarragona
que podrem veure noves dramatúrgies, ho podem dir així?
Exacte. Si són propostes teatrals que no són convencionals,
que no es fan en un teatre on la gent està asseguda a la platea veient un espectacle,
senyor que la gent participa de l'espectacle i que no són propostes de teatre clàssics,
sinó que són teatres, nous llenguatges i noves visions del teatre.
I una nova visió és la que podreu veure al Conservatori de Música de Tarragona
amb la companyia italiana, amb aquest Dignitat de Luciano Meuciona.
Hola.
Ecco, si, Melchiona.
Melchiona.
Buongiorno.
¿Qué tal?
Bien.
Bien.
Bien.
¿Cómo están?
Bien.
Si, ¿quanto están bien?
Están bien.
Están bien.
¿Qué podemos ver en esta obra de teatro?
¿Qué podemos ver en la indignitat?
En la indignitat seguramente podemos ver la casa chiusa de l'arte.
En la indignitat podrem veure la casa tancada de l'arte.
La casa tancada de l'arte.
Esatto, porque hay muchos artistas en Italia que en este momento están vendiendo la propia arte por strada,
en los marcapiedos.
Nosotros decidimos darles una casa chiusa y protesta, ¿dónde hacerlo?
Porque ahora mismo en Italia hay muchos artistas que están tancados y que no pueden representar su arte
y les ofrece él la casa protegida de l'arte.
Obviamente esta es una provocazione, una bonaria provocazione, porque era el momento ya en el 2007
cuando con Elisabetta Cianchini, la miña colega meravigliosa con la cual firmo el format de lo espectáculo
y de todas las posibilidades que tiene esta idea,
hemos decidido de sollevar la cuestión de la tutela, de la salvaguardia de animales en extinción,
que son los artistas italianos.
Esto va a nacer en el 2007 con su amigua taronja de Tachanchini
y una mica para defender esta protección de la artista frente a la arte en definitiva.
En pocas palabras, llegando, se compra el billet y con el billet viene dado el dinero local,
el dinero de la casa, y con ese dinero se pueden comprar las prostituciones,
los actores y las actrices, que en una estancia, en un lugar deputado,
luego te dan la loro performance, 10-15 minutos de monólogo o de performance altra,
artística, que puede ser de Dostoyevsky, de Shakespeare, de Melchiorna stesso,
de Chekhov, de Pirandela, etc.
Exacto, el funcionament és molt senzill, amb l'entrada et donen uns diners locals,
amb els quals tu pots negociar amb els actors allò que ells poden oferir-te,
allò que ells poden donar-te a través d'aquests diners.
Poden ser textos de Chekhov, de Shakespeare, Dostoyevsky, d'ell mateix que han escrit
a cada una de les habitacions habilitades per aquest tipus de serveis artístics.
Per tant, és una obra, un espectacle a un públic, és essencial.
Exacto, a les publicades dices si és un espectacle on el públic és una parte essencial.
E io credo che in tutti gli spettacoli il pubblico sia una parte essenziale,
ed è per questo che noi facciamo dignità,
perché il pubblico in Italia lo si sta allontanando dal teatro,
facendo un teatro punitivo, costrittivo, dentro delle poltrone per due o tre ore,
a sentire, non so come dite voi, le pugnette degli attori
che stanno lì a masturbar-si.
Sì, les pajas mentales.
Exacto.
Bé, una miqueta com per defensar,
que ara mateix l'espectador sempre és important en els espectacles
i en aquest cas més perquè a Itàlia sobretot
està el públic constrenyint-se a un teatre de tresillo, de butaca,
on veu les pajas mentales dels actors i dels directors d'allà
i que no poden participar de res, no?
La novità è che l'actor, che lo spettatore diventa attivo,
cioè sceglie, decide, va dove vuole,
esce, va a cena, ritorna, si va a bere una birra,
gioca all'esterno con il calderone,
ma poi va dentro l'estanzette
e magari piange, eixe, ride,
che è tirato dentro un lunapark delle emocioni.
Exacte, és una miqueta això, no?
Que l'espectador pot veure moments de tot tipus, no?
Hi ha moments molt, molt emocionants en les habitacions
on realment pot plorar, pot sentir moltes emocions
i després tenir un altre tipus de sensació, no?
És a dir, una miqueta, un...
com se diria, un festival de les emocions, no?
I per als actors, Silvia, per als actors,
com és aquesta relació de fer una cosa tan propera a l'espectador,
tan propera i tan, vaja, tan amb el públic?
Com'è questo lavoro di fare un teatro con il pubblico qua vicino?
Intanto, per esempio, Silvia De Fanti.
Silvia De Fanti.
Beh, è la cosa principale, secondo me, di questo lavoro,
perché è tutto molto vivo,
le emozioni sono immediate, vitali, carnali,
e quindi è utilissimo ed è bellissimo fare un lavoro di questo tipo
perché vedi immediatamente qual è l'effetto
e si crea insieme una cosa.
Sì, diu che evidentment è la parte principale di questa proposta
perché realment è la cosa més directa cap al pubblico,
perché veus realmente la reacció immediata de l'espectador.
No pots sortir d'aquell forat on estàs fent el teu treball teatral.
Canviarà molt això?
Si ja s'ha representat, m'imagino, a Itàlia,
és l'estrena a l'estat espanyol.
Pot canviar, depenent del públic italià-espanyol?
Què creuen?
Domanda se può cambiare l'espectacolo con il pubblico espanyol.
Se può essere qualche differenza.
Credi che ci sia qualche differenza.
Io penso che lo scopriremo domani sera.
che cosa cambierà.
In realtà non credo che cambierà molto
perché questo è uno spettacolo che si modella sul pubblico
in relazione al pubblico, come dicevi tu prima.
Io non uso l'imbarazzo del pubblico per fare spettacolo,
perché non lo amo.
Io tiro dentro lo spettatore,
ma rimane spettatore.
E questo credo che sarà una cosa che apprezzeranno anche gli spagnoli.
sì, io credo che sì che modificerà una mica
perché evidentemente l'espectacle neix cada cop che es fa, in questo caso.
Qui a Tarragona l'han modificato,
l'han adaptato a l'espai del conservatori
e alcuni actors, a més a més, parlano anche in castellà
perché arrivi più directo al pubblico.
Ello, in quel momento,
le situazioni embarazose,
complicate non gli agrada a livello teatral,
ma che in questo caso l'espectatore
può fluire durante tutto l'espectacle.
Il Sandro è actor, anche?
Exacto.
Sì.
E che tal la relazione?
Adesso un po' spagnolo, sì?
Ja parlo, però...
Poquito.
Poquito.
Poquito.
No, no, no.
No, no, no.
Vale, ora se la pregunta...
Che tal, che tal questa relazione con il pubblico?
Io credo che è lo più, perché si forma,
si crea una conexione directa con il pubblico
e questa è la cosa più emocionante in absoluto,
per me, claro, e per tutti.
E per me, anche,
ora trago, llevo, llevo un monologo
sobre la pedofilia
e, quindi, è che ho la possibilità con questa obra
di fare un teatro come misione sociale,
che credo sia la cosa più importante,
per lo meno in Italia, in questo momento,
dove l'arte sta totalmente arruinata.
del pubblico, in questo momento.
Ja, è questo.
Quindi, vale,
portare qualcosa che sia a un livello social
importante, per me è il più.
È un buon sito, nel Conservatorio di Musica?
È chiaro, è un edificio molto antico
e meraviglioso per questa obra,
perché cada actor ha un'habitazione piccola
dove poter creare la intimità con l'espetatore.
È lo più.
Sì, eh, il director,
pensate che è un luogo ideale,
aquest Conservatorio di Musica?
Penso che è un luogo ideale
per farlo qua a Tarragona, il Conservatorio.
Sì, sì, sì, io sono venuto a fare
un sopralluogo in precedenza,
Joan mi ha fatto vedere,
e gli altri, Oriol e Paloma,
mi hanno fatto vedere altri spazi
e ho amato il Conservatorio
anche e soprattutto per quello
che significa il Conservatorio,
per cui, tra l'altro,
come compagnia apprezziamo molto
che abbiano avuto il coraggio
di farci esibire in uno spazio
così importante, educativo, come dire.
Si renderanno ancora più conto
che lo spettacolo è arte pura, elegante,
non è mai facile, non è mai volgare,
perché sarebbe veramente semplicissimo,
ed è arte pura, si sente cantare,
ballare, suonare, recitare,
come, per lo meno in Italia,
si vede, si escolta molto poco.
Sono molto fiero dei miei artisti.
Exacte.
Ell va venir aquí fa uns mesos
a mirar diferents espais
i li va agradar moltissimo al Conservatorio,
vam poder aconseguirlo
i diu que, a més a més,
agrair al Conservatorio i alla Diputació
que hagi incidit l'espai per fer l'espectacle
perquè, realment,
se'n donarà en compte tothom
que és un espectacle molt elegant,
molt sobri,
amb una dignitat espectacular
i que, realment,
és una cosa artísticament molt elegant
que no, en cap moment,
cau en la vulgaritat
ni en res que sigui, realment,
pobra.
Serà demà, divendres,
a les 10 del vespre,
estrena a l'Estat espanyol
i dissabte, dia 25,
també a les 10 del vespre.
Exacte.
Podrem veure els italians.
Absolutamente.
Venite, venite, venite,
perquè és una experiència única al món.
Això ja ho hem entès, no?
Que hi vagin,
que això és una cosa única.
Gràcies.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies, Joan,
que vagi molt bé.
Ara parlem amb el Teatr dos Sentidos,
que, a més,
és l'estrena aquesta nit de Tarragona.
Exacte.
Gràcies.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Doncs ja ho sabeu,
els italians,
dirigits per Luciano,
Luciano Melchiona,
ara sí,
que aporten aquesta dignitat
al Conservatori de Música de Tarragona,
divendres a les 10 del vespre
i també el dissabte a les 10 del vespre.
I avui,
el que s'estrena a Tarragona també,
no al Conservatori de Música,
no,
s'estrena a les voltes del circ,
també en un lloc inèdit a la ciutat de Tarragona,
és l'espectacle Fermentación,
del Teatro de los Sentidos.
I ens acompanya a l'altra banda
del fiu telefònic,
el seu director,
l'Enrique Vargas.
Hola, buenos días.
Buenos días.
¿Qué tal, Enrique?
Pues bien,
aquí preparándonos para esta noche.
Preparando ya, eh.
Hombre,
es un sitio muy especial,
¿no?,
para hacer este espectáculo.
Es el mejor.
¿Sí?
¿Por qué?
En realidad,
nosotros estamos en los hombros
de aquellos que estuvieron antes de nosotros,
que la potencia del circo romano de Tarragona
es increíble.
Tú entras ahí,
casi que hay que entrar de rodillas,
¿sabes?
Uh-huh.
Veremos,
es un espectáculo que gira en torno a o vino,
se llama o viaje de la uva.
Explícame eso,
cuéntamelo.
Es el viaje de una uva,
es como para que la uva llegue a ser el vino,
tiene que fermentar.
Es también una reflexión sobre qué es la fermentación en la vida de un ser humano,
cómo para crear cualquier cosa,
tenemos que pasar por un proceso interno de fermentación,
similar al que vive la uva.
pero es que es un juego y el público entra en un...
las galerías circo,
un poco laberínticas,
para encontrar cualquier cosa en la vida,
tienes que aprender a perderte,
el que no se pierde,
no encuentra.
Uh-huh.
Así se trabaja mucho,
me imagino,
con esto,
con los sentidos.
Los sentidos.
Trabaja sobre...
sobre el olfato,
el tacto,
el gusto,
porque se bebe el vino,
y sobre todo vino de la Tierra.
Uh-huh.
Es un...
Hoy es la estrena absoluta,
además,
¿no?
Es la estrena mundial hoy.
Sí, sí, sí.
Ajá.
¿Tenéis muchas expectativas postas en este proyecto?
Pues muchísimas
y estamos muy contentos,
porque en realidad,
la fuerza,
la potencia de este espacio en que estamos
es...
es increíble.
Uh-huh.
cuando vagáis fuera de Tarragona,
¿será difícil adaptarlo a otro sitio
que no sea este?
Porque veo que os ha gustado mucho.
Va a ser muy difícil.
Va a ser complicado, ¿eh?
El listón ya...
un listón de dos mil años de existencia
no vamos a encontrar fácilmente
en esta parte del mundo.
¿El papel del público
tiene algún papel especial?
Es decir,
¿el público tiene también
una participación directa en el espectáculo?
Bueno, mira,
es un juego
en donde...
bueno,
todo buen juego
tiene un misterio
y tiene una pregunta.
y el público
lo único que tiene que hacer es
divertirse
y no tomárselo muy en serio
porque todo buen juego
es una cosa muy seria.
Pero no para intelectualizarlo,
sino para la sabiduría
desde el cuerpo.
la idea básica también
es que
lo más importante
en nosotros mismos
está en lo que sabemos
y no en lo que no sabemos
que sabemos.
Es decir,
hay un elemento
de esperanza
para enfrentar los momentos
que vivimos
es que está en lo que no sabemos
que sabemos.
en la base del iceberg
es donde está
todo el proceso
de fermentación.


dobles,
fins a 10 invitaciones
dobles
que os regalaran
només trucant
a la Sala Trono
per anar al passi
d'avui
a dos quarts
d'onze de la nit.
Aquells que
vulgueu combinar
la Rebella
amb una estona
de teatre
dels sentits
amb aquest viatge
a través del vi,
del raïm,
amb aquesta companyia
colombiana
que fa la seva estrena
mundial
a Tarragona,
doncs heu de fer
això tan fàcil,
trucar al 977
22-2014
22-2014
i des d'ara
i fins a les 5 de la tarda
us podreu emportar
doncs aquestes entrades
dobles
per anar a veure
el passi
d'avui
a dos quarts
de donze
de la nit
a la capçalera
del Cirque Romà
on podreu doncs
veure aquest teatro
de los sentidos
l'estrena absoluta
d'aquesta obra
de la companyia italiana
doncs
teatro de los sentidos
amb fermentación
que la podreu veure
a Tarragona
aquesta estona mundial
en el marc
del Festival Internacional
de Teatre
de Tarragona
hem parlat ja
amb els italians
i penseu que encara hi ha
més espectacles
que els podreu veure
dissabte a la Sala Trono
aquest dirigit
per Magda Puyo
i per tant
una producció catalana
doncs ja ho sabeu
una altra de les propostes
també d'aquest Sant Joan
doncs és això
el Festival Internacional
de Teatre
de Tarragona
ens queden uns minutets
per acabar
el programa
des d'aquí
a la plaça del fòrum
posarem una
petita pausa
al programa
i ja ens acomiadarem
des d'aquest especial
que avui hem fet
fora dels estudis
de Tarragona Ràdio
de Tarragona