.
Les 10 del matí i 11 minuts.
Avui, en aquesta quarta hora del programa,
volem parlar de càritas, de les càritas diocesanes,
de tota la feina que fan dels serveis de les persones
i dels col·lectius que tenen, de la feina del voluntariat,
de serveis concrets que coneixem molt bé aquí a la ciutat de Tarraona,
com Cafè i Caliu.
I volem parlar també de la proximitat de Nadal,
unes dates que contribueixen segurament a augmentar els engestos solidaris
i també les campanyes que busquen reforçar l'ajuda
a les persones més necessitades.
Per tot això, avui hem convidat el director de Càritas diocesanes de Tarragona,
el senyor Francesc Roig.
Senyor Roig, molt bon dia.
Molt bon dia.
S'apropa el Nadal, com dèiem.
Hi haurà una campanya específica, una campanya especial de Càritas
per aquestes setmanes que, en fi, ja tenim aquí al damunt?
Sí.
Hi haurà la campanya que tradicionalment es ve fent de recollida d'aliments.
Però cada any Càritas el que planteja és el nou repte de sensibilitzar la societat.
I, en guany, la campanya institucional que, doncs, l'encetarem pels vols d'aquests dies previs a Nadal
i que durarà tot l'any vinent és viu senzillament perquè altres senzillament puguin viure.
Aquest seria el lema i, a més a més, la motivació i l'objectiu bàsic.
perquè hem viscut una societat molt per damunt de les nostres possibilitats
i, per tant, la crisi en la qual estem instal·lats,
doncs, és una mica les conseqüències d'aquest desmesurat viure per damunt de les possibilitats.
I amb aquesta campanya, què preteren?
Què buscaran durant les properes setmanes?
No, no, no.
La campanya aquesta dura tot l'any.
és aquesta sensibilització que la gent pugui anar-se...
És a dir, és fàcil entendre, o és difícil, millor dit, entendre les retallades.
Perquè la gent i, sobretot, els col·lectius joves que han estat acostumats a uns ritmes de vida
i han crescut en aquest ritme de vida on realment no els ha faltat mai gran cosa
i gairebé tot el que han desitjat ho han tingut,
els és molt difícil ara plantejar-se una realitat que ells han desconegut i desconeixen.
Per tant, els és no difícil, jo diria gairebé és d'una insuperable angoixa
el que els planteja haver de viure d'una manera que no han viscut.
Les generacions que hem tingut l'oportunitat d'anar vivint una mica la realitat anterior
que hem previst i hem viscut els augments econòmics
i el desenvolupament que la nostra societat ha tingut durant les últimes dècades,
clar, hem viscut una mica el davants i hem anat detectant
que aquella situació ens portaria a una realitat, que és la que tenim.
Per tant, no ens resulta tan sobtat ni tan difícil haver de fer una marxa enrere
o com a mínim un punt mort en aquest procés
de tenir la marxa posada i el peu a l'accelerador a fons.
Per tant, això seria una de les motivacions.
Convèncer, mentalitzar que viure senzillament,
senzillament vol dir intentant rebaixar en la realitat del que un té
sense crear-se noves necessitats consumistes,
perquè altres senzillament puguin viure,
perquè n'hi ha molts i cada vegada hi ha més persones
que el seu llindar de pobresa és extremadament de risc.
Aquest és el lema i els objectius de la campanya aquesta institucional
que ens comentava i que es perllongarà al llarg de tot el 2012.
Però ja aprofitant aquests dies de Nadal,
ens deia que d'alguna manera aquesta feina de sensibilització es vol concretar.
I abans de Nadal, hi ha alguns objectius en concrets?
Més materials de recerca de roba, d'aliments?
Sí, a veure, aquesta és la campanya de Nadal de recerca d'aliments,
però que és el que venim fent habitualment cada any, no?
Les diverses càritas parruquials,
perquè no hem d'oblidar que l'acció social de càritas,
independentment de què, en el meu cas,
jo sigui director de càritas diocesana,
per tant, de la globalitat de tota l'organització,
el punt neuràlgic està sempre en les càritas parruquials,
perquè és allí on realment es gestiona la realitat que es viu,
la realitat que es coneix i la realitat que es pateix.
Per tant, és a partir d'aquestes càritas parruquials,
a través d'altres organitzacions interparruquials,
que donem resposta a la multiplicitat de necessitat que ens arriba.
I, per tant, la campanya de Nadal és...
Ara, la setmana passada, hi va haver la recollida del Banc d'Aliments, no?
Bé, aquesta organització del Banc d'Aliments ens ajuda moltíssim,
sobretot tenint en compte que les ajudes europees han baixat i baixaran.
Per tant, aquesta distribució d'aliments,
nosaltres, des de càritas, hem iniciat un procés
que no s'entengui que els aliments també es donen d'una manera gratuïta
i gairebé sense mirar.
Nosaltres hem posat en marxa, i això ja es va fer l'any passat,
en alguns llocs concrets s'ha anat fent,
el centre de distribució d'aliments que en diem el CDA,
perquè és un sistema que funciona a través de punts.
Vol dir que, a través dels serveis socials,
es mesura les possibilitats i les necessitats
que aquella família o aquell grup familiar té,
o aquella persona, simplement, si és una sola,
i aleshores se li dona una quantitat de punts
que li serveixen per poder anar al centre de distribució d'aliments
o, com en el cas de Reus, hem buscat una situació intermitja
que és el servei de distribució d'aliments,
que es fa a través de cadascuna de les parròquies,
i a través de punts se li diu, doncs,
miri, vostè pot triar això, allò, allò, allò altre,
i, per tant, allò, se li dona un valor.
No és donar per donar, sinó donar perquè la necessitat t'obliga,
però amb consciència del que necessites,
no del que desitges, només.
I les necessitats han anat augmentant al llarg de l'any?
És a dir, a través de les parròquies,
aquesta xarxa de les caritats parroquials,
en fi, de les informacions, els inputs,
els comentaris que els arriben a vostès,
i de les dades, de les xifres,
es nota al llarg d'aquest 2011
que les necessitats van cada cop a més?
Les necessitats han seguit augmentant, certament,
i, a més a més, han seguit augmentant
amb una progressió gairebé equiparable
amb la situació de risc laboral,
en la qual està instal·lada moltíssima base de la població.
Per tant, les necessitats cada vegada han estat més creixents
en la població autòctona.
Per tant, els nous pobres, que en dèiem, o en diem,
són aquells que potser fa uns quants anys
n'hi haurien sospitat que tindrien una situació complicada,
una situació fins i tot d'atur de risc,
perquè és fàcil tenir una situació d'atur
si saps que el volum econòmic et pot generar de nou una nova feina.
Però en aquests moments en què la situació d'atur
és realment alarmant,
hi ha gent que pensa que la seva situació es pot allargar.
Però encara és més preocupant aquest factor de l'atur
en el segment jove.
És a dir, molts joves que han acabat els seus estudis,
que no han tingut pràcticament encara
l'oportunitat de poder-se estrenar en el món laboral,
en aquest moment viuen encara en una situació
de no haver experimentat l'experiència de...
Perdoneu l'expressió, no?
Però no haver experimentat la situació laboral.
Per tant, encara no han començat a treballar
i tot i que han enviat i envien currículums,
es mouen o fan feines molt concretes, puntuals i tal,
però tenim una situació preocupant, sobretot entre els joves.
I de moment Caritas pot atendre?
Té la sensació i la certesa que pot atendre
totes aquestes necessitats creixents que els arriben?
A veure, nosaltres el que voldríem és que tots,
totes les persones són, si se'm permet l'expressió,
totes les persones som éssers humans
i, per tant, titulars de drets.
I, per tant, ja sabem que tots tenim deures,
però quan ho dic així amb titulars de drets,
és que, per exemple, en aquest moment,
diumenge passat, el 27 de novembre,
es va celebrar el dia del sense sostre.
I amb aquest lema, tots som ciutadans
i cap persona sense llar, clar,
és un objectiu d'aquells que és irrenunciable.
És a dir, hi ha uns serveis bàsics
que són menjar, dormir i habitatge, per entendre'ns,
que són inqüestionables com a gènere humà,
com a persones d'aquesta societat.
Malgrat tot que la gent s'ho prengui una mica a la lleugera.
Això de dir, home, però vols dir que, doncs sí,
hi ha molta gent que encara té situacions de risc en la seva llar.
O bé, perquè no pot pagar els lloguers,
o perquè no pot pagar les hipoteques,
o perquè, recordo que l'any passat,
aquí, en aquest mateix estudi, et vaig posar un exemple
d'una situació que no teníem molt lluny d'aquest estudi.
En una oficina bancària, unes persones passaven una parella,
passava la nit, simplement passava la nit al caixer
per poder pagar, és a dir, estalviant-se el lloguer.
Ells tenien un pis, el llogaven,
i amb aquest lloguer que rebien,
podien pagar la part proporcional de l'hipoteca que els tocava.
I ells dormien al caixer.
I això és una situació aquí de Raona.
Per tant, no és una cosa d'un exemple d'aquests posats a l'atzar,
d'un lloc indeterminat, no, no, no, no, no.
Una cosa ben concreta del punt neuràlgic de la ciutat.
Per tant, la situació de llarg,
i ara nosaltres el que voldrem, i volem,
és entrar en un plantejament amb la Generalitat,
per tal que una gran part d'aquests habitatges,
que són de protecció social, que estan buits,
i que, a més a més, ens consta que la Generalitat,
amb altres nuclis de Catalunya, com pot ser Barcelona o pot ser Girona,
ho han anat gestionant,
és puguem entrar a veure de quina manera podríem,
Càritas, gestionar aquests pisos buits,
per tal de facilitar que aquests pisos puguin ser un habitatge
per a persones que realment ho necessitin.
La proposta, per tant, seria, senyor Roig,
que Càritas pogués gestionar aquests pisos...
Bé, gestionar o mirar a veure de tot el conveni...
És a dir, que calia buscar la fórmula amb el govern...
Amb el govern o, en aquest moment,
amb qui té la responsabilitat d'habitatge.
Sí, amb el govern de la Generalitat,
em referia perquè aquests pisos que estan buits
poguessin anar a persones que ara, per exemple,
no disposen d'un habitatge.
I que tinguin possibilitats
que, tenint assegurat aquest habitatge,
puguem buscar les solucions
perquè, d'una manera o altra,
en un procés o en un altre,
puguin anar pagant aquesta quota mínima
que seria l'exigible
per poder tenir aquesta cobertura.
Coses concretes de feines
que fan aquí a la ciutat de Tarrona.
Com està funcionant el servei de Cafè i Caliu?
Cafè i Caliu funciona molt bé.
Que van estrenar el febrer, si no m'equivoco, d'aquest any.
Sí, sí, sí, aviat farà un any.
A veure, Cafè i Caliu, en aquest moment,
planteja una realitat de proporcionalitat diària
d'unes 80 persones que hi van.
I que, a més a més,
no només hi van per tenir la possibilitat
de tenir un cafè en llet,
una pasta, un entrepà,
i, per tant, tenir una alimentació de cobertura matinal,
sobretot ara en base a l'hivern,
sinó que, a més a més,
se'ls dona, si tenen la necessitat roba,
se'ls facilita el servei de la dutxa
i, per tant, fem una cobertura.
I, a més a més, hi ha una treballadora social
de Càritas Interparroquial de Tarragona
que els orienta, els assessora, els escolta
i, a més a més, els dona possibilitats.
I, a més a més, del servei de Cafè i Caliu,
des de Càritas també continuen treballant
amb la Fundació Bona Nit, per exemple,
per atendre en hores nocturnes,
i a través d'una de les pensions de la ciutat,
per atendre aquestes persones sense sostre?
El servei de Bona Nit tenim un conveni amb ells
que els gestionem el tema de les 20 places.
Per tant, continuem mantenint aquesta mateixa relació
que havíem mantingut els altres anys.
Cafè i Caliu, com a idea, com a projecte,
com a realitat ja,
la idea, per part de Càritas,
és de mantenir-lo tal qual el servei?
És mantenir com a mínim el que tenim
i anar-lo ampliant en les necessitats que calguin.
Perquè la realitat és canviant.
No podem dir, mira, ja tenim això
i, per tant, hem trobat la fórmula ideal
i la seguim practicant i planificant d'una manera lineal.
No.
Aquest servei, aquest programa, com tots els programes,
han de ser revisables.
i, per exemple, nosaltres, en guany,
quan tancarem aquest curs, per tant, al mes de juny,
Interparroquial de Càritas, Interparroquial de Tarragona,
es plantejarà fer l'avaluació d'alguns programes
per si realment els objectius previstos,
la realitat gestionada
i, sobretot, els objectius aconseguits
són els que han donat bons resultats o no.
Perquè, si cal derivar-ho cap a altres maneres d'organització,
altres funcionaments,
o simplement altres plantejaments,
o simplement suprimir-ho i posar-ne un altre.
és buscar sempre fórmules,
diguem-ne, equivalents a les necessitats que ens arriben,
però àgils, flexibles i, sobretot, eficaces.
Ara, feia un moment, deia,
unes 80 persones passen cada dia
pel servei de Cafè i Caliu,
allà a la part alta de la ciutat.
T'he quantificat a Càritas?
Quantes persones donen servei ara mateix?
O si féssim el balanç de tot el 2011,
tot i que encara no s'ha acabat l'any?
No, no hem tancat la memòria.
Però, a veure, més o menys,
ha augmentat respecte de l'any passat.
Ara no gosaré dir una xifra,
perquè això és molt arriscat.
Sobretot perquè, com que hem diversificat
que la gestió de Càritas sigui
a través de les diverses Càritas parroquials,
això és una mica relatiu.
Hi pot haver Càritas d'una parròquia,
a veure, per diversos motius,
o bé per la ubicació dels col·lectius més necessitats
que estan en aquella parròquia,
o bé per la quantitat de voluntaris sensibilitzats
que hi ha més en aquella i no en una altra,
o bé simplement perquè les circumstàncies han fet
que el mateix rector tingui una complexitat organitzativa
o una altra i, per tant, les portes estan obertes en totes les parròquies.
El que passa és que les dinàmiques són diferents.
És evident.
Aleshores, de tots els programes,
de tot el ventall de programes que té en marxa Càritas,
ara mateix els prioritaris o d'alguna manera
els que ocupen més la feina, l'activitat de Càritas,
són aquells de primera necessitat
d'atendre les necessitats més bàsiques de la població?
Sí.
Sigui menjar, sigui roba,
sigui atendre aquestes persones sense sostre que dèiem,
sigui oferir un esmorzar amb una persona qualsevol?
Sí, sí.
És que la qüestió de les necessitats bàsiques són improrrogables
i, per tant, són inqüestionables també.
És evident que ens agradaria donar molta més cobertura
a les necessitats que hi ha.
Però també voldria dir una cosa.
Amb aquesta, ara, a veure,
que se m'entengui d'una manera acrítica,
no faig una crítica en negatiu,
sinó que intento fer una crítica positiva.
El pedigrí del voluntariat en aquesta societat nostra
ha pujat molt de valor.
Perquè, gràcies als voluntaris,
moltes d'aquestes realitats són possibles.
I, a més a més, la disponibilitat de les persones
demostra la generositat que tenen
de cara a entendre la seva pròpia realització com a persona
en la realitat que veuen en els altres
i en la necessitat que tenen davant.
Ara bé, també voldria alertar
que un excessiu ús consumista
de l'element publicitari del voluntariat
pot portar abusos en aquest aspecte
d'encara les grans superfícies comercials
o grans marques comercials
treure un rendiment d'aquesta,
diem-ne, disponibilitat de la societat actual
de cara al voluntariat
per treure'n un benefici.
Per tant, hem de ser mesuradament...
mesuradament...
Purosos.
Mesuradament pruselosos
en el sentit que són voluntaris,
les campanyes aquestes...
És a dir, campanyes de recollida d'aliments, sí,
però si això significa que perquè jo hagi de donar,
hagi de comprar més,
és un peix que es mossega la cua.
Per tant, hem de ser,
o hem de procurar ser,
ben realistes en el sentit que
l'acció social és una acció desinteressada.
És una acció que significa
haver d'arrascar-te tu la butxaca
per donar-ne una altra
que no té ni butxaca, clar.
I ja que parla de voluntariat,
com que diumenge passat vam parlar,
en la jornada diocesana anual,
vam parlar del voluntariat,
en aquest any 2011,
que és l'any del voluntariat,
de voluntaris n'hi falten, Càritas?
Sempre.
Sempre.
El que passa que, sortosament,
hem incrementat força.
Hi ha persones que, a més a més,
et venen i et diuen
jo ara, d'aquí quatre mesos,
em jubilo i vindré a fer de voluntari.
També hem de ser cautelosos
en el sentit aquest de l'allau de voluntaris.
És a dir, hem de procurar que tothom
faci una feina com a voluntari
adaptat a allò que sap fer,
allò que realment el realitza
i allò que també ha de ser útil
per a l'organització global
d'una Càritas parroquial.
Els voluntaris, bàsicament,
han de treballar a les Càritas parroquials.
I els nostres treballadors socials
són els que els han d'orientar,
els han d'assessorar,
els han d'acompanyar
i els han de donar les pautes necessàries
per poder desenvolupar
la seva capacitat de voluntari
amb eficàcia i, sobretot, rendibilitat.
Rendibilitat de cara
a les necessitats que se plantegen.
És a dir, amb bona predisposició
d'entendre els altres,
eliminant a vegades
córrer per la societat
una certa brama
en el sentit que
Càritas només dona als immigrants
i els que són autòctons es queden sense.
Això no és cert.
Càritas reparteix
aquell qui ho necessita
i, si fins ara
ho necessitaven més
els nouvinguts,
doncs era lògic
veure més cares de nouvinguts
a les portes de Càritas
que no autòctons.
En aquest moment,
aquesta realitat s'ha invertit
i ha baixat el nombre d'immigrants
i ha baixat el nombre de nouvinguts
perquè molts han retornat cap al seu país.
I, en canvi,
la realitat ha quedat instal·lada
amb els que viuen aquí,
amb una cruesa exagerada
perquè algú
ni s'ho pensava.
No em pensava que em quedaria
sense feina
o no em pensava
que la situació
se'm desencadenés d'aquesta manera.
Aquest no pensar-se que
ens hi podem trobar tots.
Acabem una mica
el fill del que dèiem al principi
i aprofitant
jo que dèiem
que tenim el Nadal
aquí ben a prop.
Qualsevol persona
que ens estigui escoltant
i que vulgui
col·laborar
amb Càritas
aportant
bàsicament aliments
que és el que ens deia
senyor Roig.
La millor manera
és a través
de la xarxa de parròquies
o n'hi ha alguna altra manera
de col·laborar-hi?
Home, a veure...
Càritas és una organització
prou àmplia
perquè hi càpiga tothom
que hi vulgui entrar
i a més a més
hi vulgui col·laborar.
No es tracta d'entrar o no entrar,
és col·laborar
sentint-se útil.
Et faries creus?
Jo m'he quedat sorprès
de veure voluntaris
que són universitaris
o professors
o persones
de professions liberals
que ni m'ho hauria imaginat
que serien capaços
d'arribar
a aquest factor
de generositat
en el seu dia a dia
i cada setmana
facin una aportació
de voluntariat
d'unes hores concretes
o cada dia
o al llarg de la setmana.
Per tant,
les persones
tenen factors
de generositat
que cal descobrir.
Algunes
les porten
molt implícitament
amagades
però d'altres
les van
demostrant
perquè
realment
és dur
haver de transitar
pel carrer
veient
altres realitats
de persones
conegudes
que quan
els trobes
i els dius
què,
com va la vida
home,
doncs
i t'expliquen
la seva realitat
tan ràpidament
canviant
com han tingut
et quedes
una mica
amb la pell de gallina
de dir
caram,
ni que m'ho haguessin jurat
no hauria dit
que aquest pobre noi
aquesta pobra senyora
o aquesta família
hagin arribat
en aquesta situació.
Per tant,
si som conscients
que la realitat
ens afecta
d'una manera
a la porta
del costat
de casa
entendrem
que la part
del voluntariat
és
amb l'eficàcia
de la pròpia
escala
per entendre'ns
i per tant
és demanar
que
hi ha una altra qüestió
que també voldria dir
hi ha gent
que es pensa
de dir
i això a mi
què em reportarà
a mi em pagaran
Caritas
no paga
la millor moneda
és la satisfacció
de fer un servei
als altres
qui no entengui
aquesta transacció
al més que es dediqui
a una altra cosa
i que faci
un altre voluntariat
però
el voluntari
és la generositat
cap a l'altre
i la moneda
millor
la moneda
de plata
és
sentir
que la feina
que tu fas
dona satisfacció
a les persones
que la reben
així acabem
senyor Francesc Sant Roig
director de Caritas
Sant Diócesana
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els ulls de Terraona Ràdio
en fi que vagi molt bé
tota la tasca
que tota la gent de Caritas
amb tota aquesta xarxa
ingenda
de voluntaris
tenen repartides
per totes les parròquies
de la diosa
i gràcies
i molta sort
que vagi bé
moltes gràcies a vosaltres
bon dia