Fins demà!
amb el qual també ens sentim molt vinculats en aquesta casa, a Tarragona Ràdio,
perquè volem parlar dels 25 anys de Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
una emissora del barri que naixia precisament el novembre del 1986,
pocs mesos després que el mes de febrer del mateix any hagués nascut, per exemple,
Ràdio Fòrum a la part alta de la ciutat,
l'emissora que després va desembocar la sintonia de Tarragona Ràdio.
Per tant, Ràdio Sant Pere i Sant Pau i Tarragona Ràdio
enguany estan d'aniversari amb aquests 25 anys.
I per celebrar-ho, aquest dissabte faran un sopar,
el lliurament dels Premis Micro,
i serà una manera de trobar-se amb tots els col·laboradors,
amb tota la gent que participa a l'emissora.
Ens acompanya el director de Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
Eduard García Castells.
Eduard, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
A més, és veritat, perquè avui fa un dia clar, sujant...
Bon dia i felicitats.
Moltes gràcies, i a vosaltres també, per la part que us toca.
Compartíem aniversari, 25 anys.
Quan fa una mirada enrere,
quan fa una mirada el 1986,
l'Eduard García, de què se'n recorda?
Uf, de moltes coses, moltes coses.
Jo primer, si ara tingués que tornar al 86,
segurament hi tingués que apostar,
no m'ho creuria, que estem a l'any 2011,
i que hem aguantat i que fem 25 anys.
Però hi ha moltes coses.
Afortunadament, penso que la gran majoria,
jo diria que el 95%, 96% de coses bones,
records bons de la gent,
de coses que hem fet...
Però estic molt agraït, molt, molt,
a tota la gent, a l'Ara Ràdio,
el que ens ha donat de si.
Bé, jo dic que podem estar sincera pedantes,
però molt, molt orgullosos de lo que hem fet.
Com neix Ràdio Sant Perí i Sant Pau?
Perquè neix en un moment en què també
neixen altres emissores dels barris,
neix per la iniciativa d'un grup de gent
del barri de Sant Perí i Sant Pau.
Quin és l'origen, la llavor?
Mira, la llavor va ser que en aquella època,
si no recordo malament,
hi havia de regidor de Relacions Citadanes,
Julián López,
que es van muntar...
Era el boom de les emissores municipals,
dels mitjans de comunicació i tot,
de tot aquest esperit aquells anys,
85, 86, després de la transició i tot.
Llavors es va crear un projecte
de fer una xarxa d'emissores municipals
a la ciutat de Tarragona,
perquè Tarragona és com és arquitectònicament,
tenim Bonavista, tenim Torreforte,
Sant Salvador, el Serrallo, la Paralta,
Tarragona i Sant Pere i Sant Pau.
Llavors, jo sempre dic el mateix,
jo penso que la idea va ser molt, molt bona,
era crear una emissora central,
una emissora central que, evidentment,
ningú va discutir en aquell moment,
era la de Tarragona,
que en aquella època es deia Radio Fòrum.
Nosaltres, perquè, ho dic així,
en anècdota i en simpatia i amb molta alegria,
com que era la persona que feia més hores a Radio Fòrum,
nosaltres li dèiem Radio Sílvia 102.6.
De moltes, arran d'aquí,
es tenia d'haver una emissora central,
que era la Radio Fòrum,
i les altres totes està fent els seus programes
i en moments determinats, informatius,
programes concrets,
connectar-se i emetre totes en xarxa.
La idea era, jo penso que avui dia continua sent pàlida.
L'error, que es va començar amb una esperdenya,
com dic sempre jo,
amb una mà davant i una aterradera,
aguantar un projecte d'aquest,
que estàvem parlant de cinc emissores,
tot a base de voluntariat,
els únics que hem tirat endavant
han sigut nosaltres i que ens mandarim,
perquè fins a fa poc també feia alguna cosa,
bona vista a ràdio,
però ara ja tinc constància
que està completament tancat i xapat.
Aquell projecte inicial de xarxa,
de crear una xarxa, va ser inviable,
però 25 anys després,
Ràdio Sant París i Sant Pau aguanta
i està molt bé,
amb una salut més que desitjable,
perquè, a més,
continueu tenint un munt de gent
col·laborant de manera altruista
en el projecte de la ràdio.
Mira, jo crec que aquest és el gran èxit
i és molt difícil,
és molt difícil de compaginar i ordenar.
Tindre anualment,
ay, mensualment,
allò tens allò una fitxa de col·laboradors
entre 70 i 80,
és molt complicat.
I a més, com diem,
sempre altruistament.
Nosaltres sempre ho hem dit
i no ens enameguem.
El màxim que podem arribar a fer
quan ens ve una persona que és d'un barri,
li paguem el tíquet del tubus,
ens porta el tíquet del tubus,
nosaltres li abonem els cèntims
del tíquet del tubus.
És que no podem,
no ens dona per més.
I, bueno,
això és complicat,
tindre la gent allà en iniciativa.
Va venir fora
d'uns,
jo diria,
que unes 10 o 12 persones,
va venir sempre molta rotació.
Molta,
molta.
Però, bueno,
estem bé.
Quanta gent, Euduard,
haurà passat en aquests 25 anys
per Ràdio Sant París i Sant Pau?
Doncs no ho sé,
bona pregunta,
la pregunta del millor.
I jo crec que m'ho tindria d'estudiar
i preparar per demà.
Centenars, no?
Jo crec que sí.
Ha passat del bo,
ha passat del dolent.
Vull dir,
jo,
li clitxes a l'ull,
no?
Quan entra una persona,
dius,
ui,
aquest durarà dos teladiaris
perquè és bo.
O aquest durarà dos teladiaris
perquè,
doncs, bueno,
és molt fàcil,
escolta,
el primer dia que vas a fer ràdio,
la il·lusió,
s'ho prepara la gent.
Ara,
després,
quan hi ha les obligacions
cada dimarts de 6 a 7
o dimecres de 8 a 9
i s'han de preparar el programa,
han de prendre portades
al control i tot,
això és complicat.
És molt complicat,
de quantes la gent aquí
se'ns en va.
El 1986,
quan és Ràdio Sant París i Sant Pau,
neixen pocs mitjans,
com deia el seu director,
segurament com totes les emissores
en aquell moment,
però,
malgrat les dificultats
en aquests 25 anys,
també heu pogut millorar
pel que fa a les instal·lacions
i a l'equipament, no?
Home,
sí,
jo tinc que dir
que tant l'empresa
de mitjans de comunicació
com el Consistori
o en el seu moment,
abans,
fins que no es va crear
l'empresa de mitjans de comunicació,
que tot depeníem
de la cartera
de relacions ciutadanes,
sempre se'ns ha donat
un cop de mà
i torno a puntualitzar,
nanos,
l'han fet grossa,
vull dir,
perquè totes les instal·lacions
que veieu allà
és mà d'obra nostra
i gratuïta.
o sigui,
nosaltres hem pogut girar
una factura de,
que et diré jo,
de l'acolxat
per insoneritzar
el d'això,
però l'hem tingut
que anar a buscar nosaltres,
ens l'hem tingut
que anar a posar nosaltres,
el parquet
ens l'hem posat nosaltres,
ens ho hem pintat nosaltres
i això vull dir,
escoltar,
vull dir...
Requeix molt d'esforç,
sense dubte.
Ho sentiu com una entitat
més del barri?
És a dir,
es té un...
Es considera
Ràdio Sant Peri i Sant Pau
molt vinculada,
molt implicada
en la vida del barri,
que un barri que,
clar,
també ha crescut moltíssim,
que gairebé és com una ciutat
per la quantitat
d'habitants que té.
Jo sempre dic
que per saber
els habitants reals
que té el barri
s'han de saber
per les fitxes obertes
que té el cap
de la Seguretat Social
i ronden els 25.000.
Una altra cosa,
sí que és veritat
que hi ha molta gent de trànsit.
Nosaltres sempre hem estat vinculats,
prova d'això
que els premis
als sopars
que fem d'aniversari
sempre,
sempre han vingut
totes les entitats
i tenim molta relació
amb totes les entitats.
Ara,
el barri té un defecte.
És un barri
que sempre hem dit
que és un barri gran,
dormitori,
hi ha moltes entitats,
moltes,
potser és dels barris
que té més entitats
i el defecte que tenim,
ens incluïm nosaltres,
també,
és que segurament
només ens mirem
al nostre omelic
i no anem més enllà
del nostre omelic.
S'ha tornat a refer
la coordinadora d'entitats,
que també està a la ràdio
i tal,
però costa,
costa,
costa.
Però vols dir que
el barri es mira massa
en si mateix
i mira poc a fora?
No,
jo dic les entitats.
Les entitats.
Les entitats.
Cadascú va la seva.
Cada ús.
A veure,
jo m'imagino
que igual que nosaltres,
des del començament,
totes les entitats,
totes portem
una economia
de subsistència.
A moltes de les hores
cadascú va lo seu,
lo seu és lo millor
i totes aquestes coses.
Bueno,
jo penso que és un error.
S'han aconseguit
moltes coses
però havien d'anar
més tots
en general
units
i apretar pel barri.
En mig de l'entrevista
que estem fent
al director de Ràdio
Sant París Sant Pau,
adverteixo també
a totes les persones
que potser ens estiguin
escoltant des del centre
de la ciutat
que ara acaba de sonar,
encara estan sonant,
la sentim molt de lluny,
les sirenes
que s'activen avui
a motiu del pla secte,
del pla exterior
de la química.
Recordem a tots els oients
que ara mateix
ens estiguen escoltant
en directe
que aquest és un exercici,
és una prova
que en cap cas
estem parlant
d'un accident real,
d'un accident químic
i que en aquests moments
el que s'estan sentint
és la prova
de la sirena
que està activant
de forma simulada
en un exercici,
en un simulacre
el pla secte,
el pla exterior
de la química
de Tarragona.
S'està produint
de manera puntual
a les 10 i 40 minuts,
abans fa una estona
s'ha fet
en el polígon nord
i ara s'estan activant
totes les sirenes
que afecten
el polígon sud
i aquí incluïm
les del centre de la ciutat,
Serraio,
Torreforta,
Bonavista,
Camp Clar,
també Vilaseca,
la Canonja
i Salou.
Fet aquest apunt,
seguim amb la conversa
amb l'Eduard Garcia Castells
parlant d'aquests 25 anys.
Ho celebrareu demà
amb un sopar,
d'alguna manera
amb una trobada
de tots els col·laboradors,
no?
A veure,
nosaltres és una manera
d'agrair-li
als col·laboradors
i entitats
que ens ajuden
i ens donen suport,
doncs,
és el dia de la Castellera,
nosaltres els hi fem publicitat
i expliquem
què és el que fa
la Colla Castellera,
com fa l'Associació
de Veïns de la Unió,
com fa l'Associació
de Veïns de Sant Pere i Sant Pau
o en el bòli,
en el bòli,
que tenim una estreta
col·laboració
amb ells,
nosaltres,
des de fa molts anys,
vam entendre
que l'única manera
de poder agrair
i compensar
tota la feina
durant tot l'any
era el sopar aquest
que fèiem d'aniversari.
L'aniversari de la ràdio
és el novembre
i sí que és cert
que durant aquests anys
enrere ho fèiem
sempre la setmana
abans de Nadal,
perquè així d'un tret
mataven dos pardals,
entens?
Clar,
el sopar de Nadal
i el sopar de la ràdio
de l'aniversari.
Vam començar
a Casa Manolo,
a Sant Pere i Sant Pau,
on tots cadu
aportàvem
la seva part,
i aquest any
hi haurà sorpreses
al sopar
perquè també
ho estem passant,
la crisi
no és sol
dels poderosos,
dels petits també,
i ho estem passant malament.
Val la pena advertir
o comentar
que el sopar
no es tracta
simplement d'un sopar,
d'una trobada
d'amics i col·laboradors
i companys
i coneguts
de Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
sinó que ja
des de fa moltíssims anys
la ràdio
es va inventar,
entre cometes,
uns premis,
uns micròfons,
uns premis micro,
millor dit,
que de fet
el premi és un micròfon
i que manteniu
fidels
a la tradició,
perquè d'alguna manera
amb aquests premis
heu guardonat
a moltíssima gent
institucions
i entitats
també moltes vegades
vinculades al barri,
no?
doncs mira,
jo tinc que també
afegir aquí
que és veritat
i a pesar
aquí tinc
que admetre
que jo em vaig equivocar,
en el meu company
el Maxi,
en l'Antonio,
ells m'han posat
una sèrie de premis
i normalment
donem 8 premis
a l'any
entre col·laboradors
de la ràdio,
entitats del barri
i entitats
de la ciutat
que creiem
que són representatives
on aquell any
tenen una cosa
important
que celebrar.
jo deia que 8
era molt,
que Tarragona
era el que era
i que no ens donaria
per gaires anys
però bueno,
escolta,
ja portem,
jo crec que fa 20 anys
fent els premis micros,
25 anys de Ràdio
Sant Pere i Sant Bau
i cada any
omplem.
Aquest any mateix
vull dir,
doncs ja
el Nàstic,
a Tarragona 2017,
entitats del barri
tenim a la ferreteria
a New World
perquè fa ja,
jo crec que la,
doncs mira,
des del 73
o 74
que està en marxa,
d'un i d'un.
Li fem
el ex-president
de l'Associació de Veïns
de la Unió
al Morales
que vull dir,
aquesta persona
va ser una persona
important,
artífice
de la nova rotonda
de l'institut,
que es fes a l'institut
de Sant Pere i Sant Pau
junt amb les altres entitats
i tot, no?
Hi ha moltes,
3 o 4 col·laboradors
que me'l reservo,
eh?
Aquest és el més aviat sorpresa.
Sorpresa.
I, bueno,
això intentem també
premiar la qualitat,
la implicació
tant d'entitats,
però sobretot
dels col·laboradors
de la ràdio.
I després, Eduard,
de tants anys,
de 25 anys
de feina
de centenes
de col·laboradors
que ja han passat
per aquella casa
i alguns que continuen
fent ràdio,
fent programes
cada dia
en totes les hores
de tarda a tarda a vespre.
Quin és el futur
que li veu el director
a Ràdio Sant Pere i Sant Pau?
Tan esplèndid
com el dels primers 25 anys?
Mira,
jo que me quede
com estoy.
Són aquestes coses.
Home,
hem tingut moments
molt bons,
moments molt dolents.
Jo sempre dic el mateix.
Jo crec que ho entenem.
Ara,
hi ha una cosa,
hi faig una crida
a tots,
a tots els partits polítics.
Jo crec que és incongruent
que després de 25 anys
Ràdio Sant Pere i Sant Pau
continuï sense llicència oficial.
Sí que tenim assignada
una freqüència,
sí que tenim no sé què,
una permissivitat,
però no tenim llicència.
És veritat
que el país
ha patit
coses importants,
segurament més importants
que això,
però primer
les emissores municipals,
tots sabem que la llei
només en permet una,
després les grans ciutats
hi havia les emissores
de districte de barri,
després les emissores
de tercera via,
però tot això
sempre queda aturat.
I ens faria molta il·lusió
tindre les espatlles
guardades ja,
independentment
que estiguem nosaltres
o no al front
de Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
que la emissora
tingués les esquenes
cobertes.
És a dir,
la principal preocupació
és més una qüestió legal
o administrativa
que no pas de cantera
i de tenir gent
per continuar fent ràdio.
No,
no,
perquè vull dir...
Amb això no heu notat
cap problema.
No.
La gent continua a venir,
la gent continua
tenint ganes
de fer ràdio.
molt, molt.
I sobretot,
bueno,
tenim que aquí
a la Universitat Rovira i Vigília
i vull dir,
ja tenim el d'això
d'estudis de periodisme
i tot
i de la comunicació
i ens venen molta gent
allà a ficar.
Venen a bandades.
Això sí que no ho he pogut
descifrar mai
per què.
Segurament
perquè s'ho deuen passar
d'uns als altres.
Però hi ha temporades
que ve un munt de gent
i de cop i volta
quedes quasi
i ui, ui,
que quasi no puc
cobrir la programació.
I en això,
vull repetir,
no cobrir la programació
és que sempre
que no cobrim la programació
o de les 10 de la nit
fins a les 7 del dematí
o més,
excepte el dia que hi ha ple,
estem connectats
amb vosaltres.
Continuem mantenint
l'esperit,
els partits de futbol,
tot, vull dir,
bueno,
això també és a dir
que van ser els primers
a retransmetre
els partits de futbol
en directe,
del Nàstic,
quan el Nàstic
encara estava a segona B
i agafaven dos nanos
que un està en aquesta casa
que és el Clint Bones
i un altre és el Nacho
que estava a punt de ràdio,
està, bueno,
està fins demà
i aquests,
ells pel seu compte
se n'anaven,
es buscaven els mitjans
a on anar,
a través d'un mòbil
fèiem la retransmissió,
bueno,
bueno.
Històries.
Històries.
Històries que formen part
de la història de la ràdio.
Potser hauríeu de fer un llibre.
Doncs potser sí,
tot haria.
Jo l'únic que puc dir
tant a vosaltres,
agraïus-vos a tots,
a Tarragona Ràdio
sempre per la col·laboració
a la JUP que ens heu donat
quan ha fet falta,
a les institucions,
a totes,
i jo penso que tots els col·laboradors
que han passat
i que estan a Ràdio Sant París i Sant Pau.
Jo penso que podem dir allò
que nanos
l'hem fet grossa.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem.
Eduard García Castells,
en director de Ràdio Sant París i Sant Pau,
25 anys d'aquesta emissora,
igual que nosaltres,
igual que a Tarragona Ràdio,
aquella ràdio fòrum
que va néixer el mes de febrer,
Ràdio Sant París i Sant Pau
va néixer el mes de novembre,
eren altres èpoques,
era la meitat de la dècada dels 80
i hi havia aquella il·lusió
i aquelles ganes de fer ràdio
que en els dos casos,
tant en el de Ràdio Sant París i Sant Pau
amb un model
basat en el voluntariat
i en el cas de Tarragona Ràdio
basat més en un model professional,
doncs ens mantenim ben vius
25 anys després.
Demà ho celebrarem
amb aquesta festa,
amb aquest sopar
i amb aquests premis micro.
Eduard García,
felicitats a tu i a tota la gent
que fórum possible
a Ràdio Sant París i Sant Pau.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.