Passen sis minuts, dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del programa
parlant ara de qüestions relacionades
amb el món de l'ensenyament.
A propòsit de la renovació que hi ha hagut a la FAPAC,
a la Federació d'Associacions de Pares i Mares
d'Alumnes de Catalunya, aquí a les comarques de Tarragona.
Dissabte es reunien aquí a la nostra ciutat
i escollien una nova presidenta, que és Esther Fernández.
Aquest en relleu, al capdavant de la FAPAC a Tarragona,
coincideix, a més, en un moment en què es parla molt
de qüestions educatives, es parla molt de la Setmana Blanca,
de la Setmana de Vacances Escolars.
Avui comença a una part de Catalunya
i la setmana vinent es farà en unes altres comarques.
Per exemple, aquí a les comarques de Tarragona
es farà la setmana vinent.
Tenim també els anuncis de retallades pressupostàries
per part de la consellera d'Ensenyament.
En fi, molts temes i moltes qüestions
en un moment realment important i interessant
pel conjunt de la comunitat educativa.
Així que volem saludar durant uns minuts
aquest matí en directe la senyora Esther Fernández.
Senyora Fernández, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com deia, vostè arriba a la presidència de la FAPAC aquí a Tarragona
en un moment de canvis, de retallades, anunciades,
però primer també amb el tema de la Setmana Blanca,
d'aquesta setmana de vacances escolars,
que avui comença a una part de Catalunya
i que la setmana vinent es farà a l'altre bar.
Vostès com a FAPAC tenen una idea clara?
Estan a favor o en contra d'aquesta setmana de vacances escolars?
A veure, la setmana aquesta, en principi,
a la FAPAC fa dos anys, quan estava l'altre conseller,
estaven a favor de fer una parada,
perquè els pedagogues ens deien que anava millor per la canalla,
però una setmana ben organitzada
i que no fos un càrrec econòmic
i un problema més para les famílies.
Aquesta Setmana Blanca, tal com està plantejada
i com avui comença a Terres de l'Ebre i a part de Barcelona,
aquesta Setmana Blanca és una setmana on els nens quedaran a casa
i els que ho poden pagar,
pagaran 70-100 euros per un casal una setmana més,
al mig del febrer, després de venir d'unes vacances de Nadal
i sent una càrrega econòmica molt important pels pares.
Aquesta Setmana Blanca,
esperem que sigui la primera i l'última en aquestes condicions.
És a dir, perquè vostès serien partidaris
que si es manté amb aquesta estructura
i que el cost de les activitats extraescolars
les han d'assumir, sobretot els pares,
millor no fer-ne?
No, clar que no,
perquè amb la societat que tenim actualment
la situació dels pares
no és que puguis agafar una setmana de feina al febrer
i la situació econòmica no és bona.
Les famílies no poden fer despeses
i amb aquestes Setmanes Blanques
que poses així,
sense cap recurs,
sense que estiguin ben organitzades,
perquè si es volguessin fer,
al món del lleure tenim gent molt preparada
i la Generalitat podria donar una setmana de lleure,
una setmana per aprendre plàstica,
per aprendre música,
per conèixer el teu entorn.
Es podria fer, però ben feta.
En aquestes condicions no,
perquè suposo que
que una minoria d'un 5%
vagin a esquiar
no és una Setmana Blanca.
És que la majoria de nens
es quedaran una setmana a casa
mirant la televisió.
De fet, nosaltres aquests últims dies
hem parlat amb diferents responsables
d'entitats, de casals,
de clubs esportius
que organitzen activitats
per la canalla,
per aquests dies,
per la setmana que ve en aquest cas,
i ens comentaven en la majoria dels casos
que difícilment
ompliran les places.
A què ho atribueixen vostès?
A la crisi econòmica, també?
Home, possiblement.
Mira, és que un casal aquesta setmana
t'està costant entre 70 i 100 euros
més el dinar que són 30 euros més.
És a dir, que necessites 130 euros.
Si tens dos fills,
és que és impossible
sostenir-ho perquè una mare,
un pare,
possiblement no ho guanyi
amb una setmana de feina.
I a part que venim de passar
d'unes Nadales,
que és un febrer,
ja no és un mes bo,
no és un mes de recuperació,
li diuen que és el mes de les vices,
llavors, esclar,
les famílies actualment
estan vivint molt al dia
i el que necessitem
és ajuts directes,
no indirectes,
sinó ajuts directes
aquesta setmana
si es para,
que sigui el departament
qui l'organitzi
i que doni la possibilitat
de totes les escoles
de tenir una setmana de lleure.
Però així no,
perquè hi ha moltes escoles
que només s'havien apuntat
dos, tres, quatre nens,
cinc,
i no es podrà fer.
Un esplai necessites
un mínim de 30.
I ara tenim el problema
del que no el pot pagar
i del que el pot pagar
i no el té
perquè no es pot fer.
Clar,
és que precisament
arran de l'últim
que deia,
li anava a preguntar
si vostès,
com a FAPAC,
clar,
per als comentaris
i les informacions
que els han donat
les diferents ampes,
tenen la sensació
que hi haurà
una immensa majoria
de nens i nenes
que, en fi,
que es quedaran a casa.
I que això
suposo que això
en moltes famílies
també els hi suposa
un trasbals
a nivell d'organització interna.
Clar.
Home,
organització interna,
nens sols a casa,
avis que tenen
que canviar la seva rutina
i la seva vida.
I, esclar,
amb aquesta setmana,
si els nens
es queden a casa,
serà realment,
si era per un motiu pedagògic,
quedar-se una setmana a casa
mirant la televisió,
els aportarà alguna cosa.
Així és el problema.
En fi,
com...
Té que estar ben organitzada
i si no la podem fer
pel país que tenim,
doncs no fer-la.
Però, primer,
fer les coses bé,
no provar amb els nens,
no són gaseosos,
que això no està ben fet.
Primer ho planifiquem,
ho organitzem
i després la posem en marxa.
En qualsevol cas,
si vostès els demanen
l'opinió
de cara al curs vinent,
tot i que la consellera
ja ha donat a entendre
que no es tornarà a fer,
si a vostès els demanen
l'opinió,
de moment s'adiran partidaris
de no repetir l'experiència.
En aquestes condicions, no.
Queda clar.
Com deia,
vostè ha assumit
la presidència de la FAPAC
aquí a Tarragona
en un moment en què,
a més,
s'està parlant moltíssim
de retallades.
Portem unes quantes setmanes
amb anuncis
per part del govern
de la Generalitat,
també en matèria educativa,
anunciant retallades.
I nosaltres vam entrevistar,
per exemple,
la setmana passada
la directora territorial
d'ensenyament,
Mari Àngels González,
que confirmava,
això,
que alguns projectes
es frenaran,
que es faran més endavant,
que es frenarà
tot el tema
d'implantació d'ordinadors,
per exemple,
a les aules.
Quina posició té la FAPAC
davant d'aquests
anuncis del govern?
Com sempre,
aquí ho han de...
Al principi,
sempre estàs en desacord,
però és que,
en aquest cas concret,
encara menys,
perquè tu no pots dir
que faràs retallades
on ja tenien retallades.
Realment,
educació,
no ho tenien tot
posat sobre la taula.
Estaven començant.
i, per exemple,
en el cas de l'1 per 1
dels instituts,
no pots dir
ara ho paro,
perquè ara què hi haurà?
Instituts que farà
amb ordenador,
instituts que no,
instituts de primera,
instituts de segona.
Què farà un institut?
Els de segon i tercer
tindran
i els de primer
que venen ara
que comencen a no tindran?
Aquí no podem
anar a fer les retallades.
Els CIEs
ja estaven patint
retallades importants.
Hi ha moltes escoles
que estan tancant
la calefacció
perquè no arriben
a pagar els rebuts.
Llavors,
en aquesta situació actual
no es poden fer
retallades a l'educació.
I més perquè,
a part,
aquell conseller
cap va dir que
per ell
l'educació
era una cosa primordial
i no ho estan demostrant
si comencen
a fer retallades
per aquí.
No hi ha
que fer retallades
a l'educació
perquè ja no tenien
força recursos.
Que hi ha
que optimitzar recursos,
que no es podran
posar recursos nous.
Sí,
però el que ja està
en marxa
no pots anar
si ara no,
ara faràs ordinador,
ara tornes a posar llibre.
Això no es pot fer,
no són coses
per anar provant.
Un projecte
que està posat en marxa
el temps
que acaba
d'engegar
i donar
tots els nens
les mateixes oportunitats.
Del tema dels ordinadors
ja està clara
la seva posició.
I de les altres retallades
anunciades,
perquè clar,
es diu que
moltes obres
de nous centres
queden aturades
i per tant
moltes aules provisionals
continuaran
durant molt de temps
en actiu.
Després tenim
possiblement
la no contractació
de nous mestres,
de més professors.
També es parla molt
de la demanda
de la petició
als col·legis,
als instituts
de retallar
les pròpies despeses
generals,
és a dir,
el consum d'aigua,
de llum,
tot això
què els sembla?
A veure,
principalment,
retallades
amb escoles
que s'estan construint.
A veure,
si tu tens
una escola prevista,
ja tenies aquest pressupost,
és a dir,
que no entenim
que li treuràs
el pressupost
de l'escola
per endur-te'l
al repuesto,
això no ho entenem.
Les obres
que estan en marxa
es tindrien
que continuar,
entenem nosaltres,
entenem que diguin
no, mira,
no programarem
noves escoles,
però les que ja
estan començades
es tenen
que acabar,
perquè a mi
són escoles
que potser ja
porten 3 o 4 anys
amb barracons,
és a dir,
que ja la necessitat
ja és enrere.
Després,
el tema
de reducció
de...
A veure,
els recursos
que ells hi donen,
hi ha moltes escoles,
estem dient
que som unes escoles
integradores,
unes escoles...
Doncs per fer
aquesta integració
necessitem recursos
i necessitem mestres.
El que no pot ser
és que no destinis
diners a la pública,
que és on va,
la immigració,
els diners amb problemes
i després
continuïs donant-li recursos
a la concertada.
No pot ser,
els recursos
es tenen que repartir
i l'educació pública,
que és on
podem anar tothom
i on millor
podem aprendre tots,
és on
tenim que tenir
la majoria
dels recursos
i tenim que tenir
recursos suficients
per tot,
perquè a la pública
hi som tots
i hi ha cabuda
per tothom.
Llavors,
és on
tenen que estar
tots els recursos
i el si és
amb problemes
de calefacció
ja ho estaven patint
aquest any.
El problema
és que després
no es faran mòduls,
no es faran coses
perquè
l'escola,
els instituts
tindran que està tallats,
que tancar a la tarda,
perquè si no
poden posar
la calefacció,
no poden fer servir aigua,
no poden tenir
problemes,
un joc,
un institut,
que és un joc
que té castanets
perquè passa molta
canalla
i que diguis
que tens
que retallar
qui en neteja.
Possiblement,
jo penso que
potser s'ho tenen
que plantejar
de retallar
de festa
o de retallar
d'altres coses,
però no de la canalla.
És el futur del país.
Al marge
de totes aquestes qüestions
que, clar,
fan referència
al govern
i al que pensa fer,
en fi,
vostès des de la FAPAC
i vostè concretament
ara que ha assumit
la presidència,
quines altres
qüestions
o quins temes
seran prioritaris
per a vostè
en la nova
junta directiva
de la FAPAC
aquí a Tarragona
a partir d'ara?
Nosaltres aquí a Tarragona
primer que som
una província
molt dispersa
que tenim moltes necessitats
des de terra de l'Ebre
fins al Baix Penedès,
són 140 quilòmetres
la província
amb moltes necessitats
i molt diferents.
El que volem
és recalcar
la importància
en moments de crisi
d'aprofitar
aquest voluntariat
que fem els pares
i que ens deixin
col·laborar
amb els centres
que puguem formar
part de l'entorn educatiu,
del pla educatiu,
que ens deixin participar
perquè fins ara
aquí les Ampes
estem fent
de treballadors
sense cobrar.
Ara gestiono el menjador,
ara faig l'activitat
de tort,
però no preparo
les castanyes,
no,
volem participar,
volem ajudar-los
perquè, esclar,
el més important
que tenim
són els nostres fills
i estan allà
per aprendre.
Volem ser
més participatius,
formar part realment
d'aquesta educació.
La nova directora
dels serveis territorials
em va donar
la impressió
que estava disposada
a parlar
i a mirar
de fer-ho
el millor possible.
Amb la nova directora
vol tenir aviat
una reunió
més formal,
vostè?
Sí,
li van demanar
i quan ella pugui,
suposo que a principis de març,
ens veurem
i començarem
a parlar
dels temes reials,
de les escoles
que ara mateix
tenen problemes,
del nou curs,
perquè ara mateix
no saben res,
no sabem si per l'any que ve
començarem al 5,
al 4 de setembre,
al 7,
no sabrem si tenim
setmana blanca,
no sabrem
quines places disposem,
hi ha moltes jocs
on s'estan retallant
places a la pública
i se li està donat
a la curs certada
i això tampoc està bé,
hem de mirar
com va aquest any
la matriculació,
ja hem fet
la prescripció
i a partir d'aquí
començar a treballar
i destinar
els recursos
que tenim,
optimitzar-los
i poder-los repartir
de la manera més justa
a tot el territori.
Parlant d'això
que deia del proper curs,
de la matriculació,
del calendari,
hi ha també
un comentari
que vostè ja ha fet
de passada
el tema de la pública
i la concertada,
el tema dels nois
i noies
d'origen immigrant,
aquestes són qüestions
que els preocupa,
que perdi pes
l'escola pública
i que precisament
en els centres públics
on es concentrin
els nois
i noies
de famílies estrangeres
i no pas
més repartida?
A veure,
que les famílies
estrangeres
vinguin a la pública,
personalment,
penso que a mi
és més enriquesidor
perquè el meu nen
tindrà molta més món
i podrà aprendre
perquè el problema
és que hi ha gent
que veu la immigració
com un problema.
No,
no és un problema
la immigració.
El problema
de la immigració
és quan no es donen
els recursos,
quan no hi ha professors
d'acollida,
quan no hi ha reforços
per a aquests nens,
perquè no hi ha
aquestes famílies
que es puguin
integrar correctament
i quan aquestes famílies
s'integren
en escoles
que són guetos
i no es treballa
per a aquestes escoles.
la immigració
no és un problema,
el problema
és no tratar-la bé,
el problema
és que vagin
tots els nens
a la mateixa escola,
llavors no hi ha ningú
perquè els ensenyi,
són tots entre ells
estrangers
en un altre lloc.
Llavors,
la immigració
no és un problema,
el problema
és com es tracta
i els recursos
que es destinen.
I el problema
és que no es poden fer
escoles
on vagi
tota la immigració,
llavors el professor
amb una aula
de 25
no pot treballar.
Tenim que dir
la immigració
la repartim
perquè s'integrin,
perquè tots
podem aprofitar
la riquesa
que porten de fora
i nosaltres
podem ensenyar,
però el que no podem fer
és ficar-los allà
tots en una escola
i dir mira,
amb aquesta aniran tots,
no,
això no està ben fet,
hi ha que repartir-la,
hi ha que aprofitar,
sobretot,
ara la FAPAC
participa d'un projecte
que és
Som Escola
i que estem lluitant
perquè realment
hi hagi
un bon
plantejament
que tots
formem part
de la comunitat educativa
i podem estar
tots a l'escola pública.
Acabo, senyora Fernández,
l'última pregunta.
Vostè representa
les associacions
de pares i mares
d'alumnes
de les comarques
de Tarragona,
vostè representa,
per tant,
un col·lectiu
de pares i mares
molt implicades
en l'educació
dels seus fills,
però moltes vegades
també la societat
en general
diu que moltes famílies,
que molts pares,
que moltes mares
no s'impliquen prou.
Vostè se sent satisfeta
del grau de participació
de les ampes
en general?
A veure,
les ampes
és una feina
un voluntariat
increïble.
Hi ha ampes
que destinen més temps
a les ampes
que a la seva feina.
Llavors,
la gent que està treballant
està treballant
força
i amb moltes ganes.
Sempre podíem dir
que necessitem
més participació
dels pares,
però això també
és part de l'educació
de les persones,
que vegin
que
que una part
de l'educació
és important.
El problema
és que moltes vegades
tampoc les feines
ni la societat
ho està enfocat
perquè això
sigui possible.
No ho faciliten.
No,
a mi m'encantaria
que hi hagués
més participació.
Jo em sento
molt orgullosa,
ja no personalment
a nivell
del que fas,
ara com això
de ser presidenta
de Tarragona,
però amb la feina
i amb la participació
que tinc
a la meva escola.
Estic molt orgullosa
i penso que estic fent
una cosa molt important
pels meus fills
que no es pot pagar
amb diners.
Estic participant
de la seva educació.
Felicitem,
sens dubte,
a tots els pares i mares
d'alumnes
que participen
a les AMPAs
i a vostè també
com a nova presidenta
de la FAPAC
aquí a les comarques
de Tarragona.
Senyora Esther Fernández,
moltes gràcies
per atendre
aquesta comunicació
en directe
del matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu, bona tarda.