Ja ho diuen que per les festes de Nadal molta gent torna a casa
i un d'ells són els estudiants Erasmus,
aquells que ara han passat uns dies a casa,
passen de fet uns dies a casa per celebrar les festes amb la família
i després se'n tornen a acabar els seus estudis a l'estranger.
I és que són molts els estudiants que al llarg d'aquests anys,
a través del programa Erasmus de la Rovira i Virgili,
han viatjat a altres països i han estudiat a través de convenis amb altres universitats.
Avui conversem amb quatre joves que han fet o estan fent el programa Erasmus
a la Universitat Rovira i Virgili, vaja, amb altres països i amb altres universitats.
Ens visita el Jordi Ovaria, que estudia Periodisme
i que està fent el seu programa Erasmus a Gana, Bèlgica.
Jordi, bon dia.
Molt bon dia.
També ens visita la Mapi Bosch, ella va estudiar Turisme
i va fer el seu Erasmus a Escòcia.
Mapi, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya l'Andrea Torres,
ella està estudiant Periodisme i Publicitat,
però, vaja, ha marxat per la branca de Periodisme,
també a Bèlgica, però a Envers.
Bon dia.
I també l'Auba Medin,
ella està fent un màster d'enginyeria química a Praga.
Alba, bon dia.
Hola, bon dia.
Tots ells, com dèiem, alguns han tornat, els altres ja l'han acabat.
Valtos heu tornat, no, Andrea, l'Auba i el Jordi,
heu tornat ara per vacances, oi?
Sí, la setmana que ve ja...
Per la meva part ja tornem cap a...
Cap allà, ja.
Yeah.
Yes, i ja et sortia gairebé en anglès, eh?
Et sortia gairebé en anglès, eh?
No és estrany del tot, eh?
Algú et diu alguna cosa i contestar ritme anglès,
xocas amb algú pel carrer i demanes perdó en anglès
en lloc d'en català o castellà, sí.
Costa una mica adaptar, si no m'imagino.
Sí, vaja, de fet, crec que quan estiguem adaptats
és quan tornem cap allí,
llavors has de tornar a fer el procés d'adaptar-te altre cop,
en aquest cas, Bèlgica.
Però, bueno, anar fent.
Vosaltres hi torneu i ja acabeu el febrer o el gener
o esteu tot l'any fins al juny?
Jo torno el febrer, però he d'acabar la carrera aquí,
fins al juny.
Al juny em agradaré aquí a la URB.
Jo estic en el mateix cas.
I va a Aida?
Auba, perdona?
Jo estaré allí fins al maig.
Fins al maig, molt bé.
I va a Mapi, vaja, tu te n'en recordes?
O ja queda molt lluny?
Me'n recordo, és una experiència difícil d'oblidar, la veritat.
Sí, no?
I jo vaig estar tot l'any també,
vaig tornar al maig com ella.
Què tal l'experiència d'Erasmos?
O més ben dir, per què vau decidir participar en un programa Erasmus,
marxar i dir, va, crec que he de passar uns mesos
de la meva carrera universitària a un altre país?
En el meu cas, vaig marxar per aprendre anglès.
Creia que jo havia estudiat turisme
i realment és el que et demanen a part de la carrera de turisme
a tots els hotels, a totes les agències de viatge i a tot arreu.
I crec que no és l'únic cas en turisme.
O sigui, a tots ens passa, a tots els joves que ens demanen anglès.
per treballar.
O sigui, el número un és això, i dos, per l'experiència.
Per tant, sobretot això, l'anglès,
m'imagino que això és una part vital, o què, Jordi?
Sí, home, jo també ho vaig fer per, no sé, canviar d'aires.
La gent t'en havia parlat molt bé.
Dius, doncs, mira, necessito canviar d'aires,
marxo fora i estudio.
El tema de l'anglès, sí, per millorar-lo, sí,
però jo crec que també hem de tenir en compte de marxar
amb un mínim de nivell que et permeti sobreviure allí.
Vull dir, evidentment que el millores a mesura que el vas fer servir,
però també trobo bé que demanin un requisit mínim d'anglès,
perquè si no arribes allí i et trobes amb una mà al davant i l'altra al darrere.
Per tant, marxar per aprendre l'anglès,
però vaja, ja amb una formació mínima, creieu.
Sí, sí, però per millorar-lo, sí,
perquè, de fet, ho acabes notant moltíssim
que en qüestió de setmanes,
quan la teva llengua habitual allí és l'anglès,
és que tu mateix no el reconeixes,
dius, hosti, realment sí que m'ha servit.
Sí, perquè fins que no estàs un mesos vivint fora d'aquí
no t'anaves del nivell que tens,
també és una cosa que tu dius aquí,
ah, jo tinc el nivell i tal, i tal.
Però quan arribes allà i te trobes, d'acord?
he de parlar en anglès, si no, no em puc relacionar.
Aquell és el moment en què et dius,
ara en sé o no en sé.
I jo m'he adonat que en sé més del que creia.
Jo també.
Jo també.
Sí, no? Això passa, potser, no?
Sí.
I l'Opa també potser parla anglès,
ha sigut un factor clau de marxar a l'estranger?
Sí, el primer factor,
i després que tothom que coneixia i havia marxat d'Erasmus
deia que era una experiència que s'havia de veure.
Sí, no? Això segur que marxeu molt recomanats.
Sí.
I tornem recomanant.
I tornem recomanant, no?
Sí, això és important.
Per què vau decidir amb les destinacions que heu decidit?
La Màpia a Escòcia, vosaltres a Bèlgica,
l'Aube a Praga, per què?
Jo a Escòcia perquè era l'única que tenia de parlar anglesa.
De totes les que tenia, o sigui,
podia anar crec que a Bèlgica, Praga potser també, París,
i aquesta era l'única que era de parlar anglesa.
Podia anar a Austria, que la universitat era de parlar anglesa,
però després la llengua comuna del país era l'alemà.
Llavors vaig dir,
dic, número un,
posaré l'opció de Glasgow,
i després, si no toqui, doncs a Austria o on sigui.
I va tocar...
I va tocar el que volia.
I el Jordi, i l'Andrea, per exemple, per què a Bèlgica?
Jo hi vaig estar l'any passat visitant un company que feia l'Erasmus,
on està ara l'Andrea, en vers,
i em va agradar molt la zona, el territori que vam visitar, les ciutats i així,
i després que el país, no sé, em cridava bastant.
El tema polític, doncs, que portaven un munt de temps sense govern,
la divisió entre Flandes i Belònia,
veure com ho vivia la gent d'allí,
i una mica de tot, doncs, em va acabar convencent per anar cap allí.
I l'Andrea?
Jo una mica del que diu el Jordi,
però també va ser una mica per dir aquesta no, aquesta no,
perquè hi ha altres destinacions com Finlàndia,
que jo volia anar a Finlàndia pel nivell de vida d'allà, és molt car,
i llavors, potser el que em gasto un mes a Bèlgica,
em gastava, o sigui, tres mesos d'allà, són un a Finlàndia,
llavors no podia estar-hi.
I hi havia altres com Lyon, que també m'agradava,
però no en sé francès,
i també hi havia Càrdif,
però també demanava un nivell d'anglès molt alt,
sembla que un seu, un seu,
o sigui, és una cosa bastant alta.
I llavors, una mica per dir aquesta no, aquesta tampoc,
i vaig dir Bèlgica està bé,
perquè també els companys que havien anat
m'havien dit que tu podies parlar anglès perfectament,
que les classes es podies seguir en anglès perfectament,
i a més vaig pensar que si Bèlgica té Brussel·les,
que és com la capital d'Europa,
sempre quan veies, ah, ha fet l'has-me de la Bèlgica,
que serà millor que, no sé, l'ha fet a Itàlia.
I satisfeta de l'elecció, doncs, de moment?
Sí, més satisfeta del que pensava, eh?
Sí, ara, en ves, el sento...
El sents teu, ja.
Ja el sents teu.
I per què Praga, Alba?
Doncs bé, era una de les universitats,
que ofertava el doble diploma de màster,
i aquesta va ser una de les opcions que jo volia,
i després perquè està al centre d'Europa
i et permet desplaçar-te per visitar ciutats del voltant.
Clar, això és important, no?
Parlem una mica de la vostra estada d'Erasmus,
perquè, evidentment, el més important és anar allà a estudiar,
però, vaja, també s'aprofita per viatjar,
per anar de festa, ja tothom ho sap, eh?
Hi ha una miqueta de tot.
Què va suposar?
Per a vosaltres el que està suposant Jordi, Alba i Andrea,
això de, vaja, anar a un altre país, estudiar a una altra universitat,
a nivell personal i a nivell acadèmic.
Per on vols començar, Jordi?
A nivell personal o acadèmic?
A nivell personal, a part de conèixer moltíssima gent
de molts llocs diferents,
veure una altra manera de fer les coses, altres costums,
fins i tot en coses tan banals i tan quotidianes
com el fet que no utilitzin tovallons,
o de que, no sé, coses d'aquestes que et semblen tontes,
però que les veus sobretot quan tornes.
Torno acostumat amb segons que hi ha d'allí
i en canvi ho faig aquí i, hòstia, no, aquí va diferent.
I tonteries aquestes com els que comentàvem,
que no tenen tovallons,
que no he trobat una sola casa amb fragona,
de que no tenen rentadores a les cases,
hi ha bogaderies públiques, diguem-ne,
no gratuïtes, però públiques.
A les compraries també, és diferent.
No hi ha un sol contenidors als carrers.
Això és interessant per conèixer altres maneres de funcionar.
Us ha sorprès d'allà on vau visitar,
on esteu, d'això de maneres diferents de fer,
coses que us van sorprendre molt, Mapi?
Sí, sí, la veritat és que,
i no només de la cultura que té el propi país,
sinó que quan estàs fent un Erasmus
estàs compartint un ambient multicultural
24 hores del dia,
que no saps ni en quin idioma ja parles,
perquè tens allà gent de Polònia,
gent de França, gent de Bèlgica,
gent xinesos,
jo en el meu cas també vaig viure en unes xineses,
vull dir que estàs en un ambient multicultural total
que t'has d'adoptar, no només a la cultura del país,
sinó a la cultura de tots, entre tots.
I això és molt bonic, la veritat.
Això enriqueix la persona i tal.
I a Praga coses molt estranyes o què?
De veritat, és que és una ciutat molt europea,
trobo jo,
diferències notables tampoc.
Jo la vaig anar a visitar i...
Tu la vas a visitar?
Sí, sí.
I què et va semblar tu a Praga?
Doncs em va semblar una mica el que deia ella,
no?,
que et penses que Praga i la República Txec
ha de ser molt diferent,
però arribes i està molt europea,
i a més a mi em sembla que és més europea que en verds i tot.
És que hi ha molt de turisme i això es nota.
Molt encara del turisme, no?
Potser la ciutat també.
I a nivell acadèmic, a nivell professional,
què creieu que pot suposar o què ha suposat marxar a l'estranger?
O que anau a currículum, per exemple,
i digui un any d'estudiar a fora a l'estranger.
Jo és el que dic,
que Bel·licate Brussel·les és com la capital d'Europa
i jo crec que es valora potser més
que qui s'hagi marxat a Itàlia,
que la cultura és més aviat similar a la nostra
i l'adaptació no és tan...
no diria dura perquè n'ha estat dura,
però els horaris a l'hora de menjar
i a les classes a l'anglès
i al nivell acadèmic a Bèlgica, Holanda i Alemanya
crec que és considerablement més alt.
O sigui que jo crec que és una bona elecció
que el teu currículum surti a Bèlgica.
Jo crec que després depèn de les carreres també,
perquè el currículum és evident que et pot donar un plus,
però tu mateix, després de fer la reflexió
de què he après a Tarragona,
què he après a Gana, en el meu cas,
crec que depèn molt de les carreres.
M'he trobat amb gent que estudia que sí o belles arts,
que sí que els hi ha servit,
que han après mètodes nous o de noves tècniques,
el que sigui, els de magisteri,
doncs un nou sistema educatiu,
els de fisioteràpia també,
noves tècniques, altres tractaments, no sé què.
En el meu cas, clar, ja és l'últim any,
per tant, se suposa que la base del periodisme ja la tinc feta,
són les assignatures optatives,
per tant, tampoc no és que siguin la base de la carrera
i potser no m'he n'ha portat tant com a altres estudiants,
però igualment tampoc és una experiència perduda, ni molt menys.
En tot cas és això, no?
Potser no només això d'estudiar altres assignatures,
sinó potser el mètode formatiu,
la manera de fer les classes,
que m'imagino que pot ser diferent.
En el teu cas, no sé si has vist molt de diferència
a l'hora de fer les classes
o a l'hora de fer la metodologia...
Jo he tingut un problema, tot s'ha de dir,
que abans de marxar em van assegurar
que podia fer les classes en anglès
i quan vaig arribar per mancar d'un certificat d'anglès oficial
em va dir que havia de seguir-les en anglès.
Llavors jo vaig parlar amb els professors
i vaig explicar el meu cas.
Això els passa a molts espanyols
perquè no tenim la universitat en anglès,
perquè, per exemple, a Polònia,
fins i tot a Itàlia o a Republica Xeca,
moltes universitats són en anglès,
llavors no reclamen res.
Però com a espanyols em van reclamar
un certificat que jo tenia,
llavors he hagut de seguir les classes en anglès.
Llavors això...
Llavors ho parles amb els professors
i els professors et diuen
que no cal que vinguis a classe
perquè és absurd, perquè no entendràs res.
Però sí que feien algunes classes en anglès.
I et deien, mira, aquest dia la faré en anglès
per tota la classe d'allà, flamencs, i per tu.
Llavors això va ser curiós
perquè jo creia aquests flamencs,
que en saben un munt d'anglès,
ells van reconèixer
que era la seva primera classe en anglès
i que els hi va realment costar
igual que a mi agafar els apunts en anglès.
Ella, què diu, què diu?
Sí, de moment no has pogut anar trempat, però...
Sí, sí.
Bé, doncs.
I a Escòcia què?
Què tal les classes?
Com ho recordes, Mapi?
El primer...
El que em va sobtar més
és que aquí quan vas a una classe
tens el professor que et parla,
per almenys en el meu cas,
i tots estem prenen apunts.
Allí no.
Allí les classes eren molt més reduïdes
i era interacció tota l'estona.
O sigui, anàvem parlant tant el professor
com els alumnes.
Era com que fèiem una classe entre tots.
A mi això em va agradar molt
perquè et sents com que la teva opinió
també compta
i l'opinió que tenim entre tots
doncs podíem treure alguna cosa de més profit.
A mi això em va agradar molt.
Després he estudiat a altres països,
jo el màster també l'he fet entre França i Holanda,
i també ho feia això en aquests països.
La veritat que és una cosa que tenim pendent aquí.
No sé si aquí,
perquè en el meu cas la classe era massa gran
i era molt difícil fer interactuar tothom
o què,
però crec que t'obliguen a estar atent a classe
perquè aquí pots estar prenent apunts
però realment el cap potser el tens en un altre lloc.
I més enllà de l'anglès,
per turisme, per exemple,
per la teva caràcia en concret,
en Escòcia he anat, com deies, a Holanda, França.
Més enllà de l'anglès,
què pot suposar la teva carrera, Mapi?
Doncs el que em diuen ser més open-minded,
això no paren de repetir-nos
i és veritat.
El fet d'haver treballat en gent d'altres països
et fa ser més respectiu
i valorar més els altres.
O sigui, treballar una persona que és xinesa,
o sigui, fer un treball amb una persona xinesa
de, per exemple, la contaminació aèria,
no pensem ni de bon grat el mateix.
O sigui, t'ajuda molt,
tornes molt més open-minded,
de ment oberta,
i això es nota.
O sigui, després per treballar en equip
és fonamental, crec,
saber respectar i saber valorar
totes les opinions de l'equip.
I l'Auba, què em diu?
En quant al que ha dit la Mapi,
de les classes jo prefereixo les d'aquí
perquè les de Praga són,
com ella ha dit,
que són les d'aquí,
que són el profe explica el que ha d'explicar
i nosaltres us agafem a punts i ja està.
I mal que mal que siguin català, no?
Sí.
I aquí a Tarragona interactuem més amb el professor.
I, per exemple,
he notat una diferència dels laboratoris
que aquí a Praga et donen tot fet
i el professor et va fent la pràctica
i aquí t'has de buscar la vida.
I crec que és millor.
Per tant, a nivell acadèmic
potser estàs més satisfeita
de la Rovira i Virgil
i que no pas de...
Sí.
I química.
Clar, química tenim aquí.
Vaja, tenim la gran universitat
de la química, Tarragona,
que per algú s'havia de notar, no?
Per algú s'havia de notar.
Vosaltres hi heu trobat això
amb moltes diferències.
Jordi, per exemple,
a l'hora de fer classes
a la Rovira i Virgil
i a la Universitat de Bèlgica.
Jo el tema classes encara
el tinc més complicat que l'Andrea.
Encara més?
Sí.
També vaig marxar d'aquí
amb la premissa
que faria classes amb anglès
i a l'arribar allí
ens han dit
que la Universitat de Gant
fa totes les carreres amb anglès
excepte el Departament de Comunicació.
És a dir,
Periodisme i Comunicació i Visual
ho fa en flamenc.
Amb la qual cosa
els Erasmus
no ens deixen anar a classe.
Tampoc serviria de massa.
Però, bueno,
igual si posa algun vídeo
o alguna cosa
dius
aprofito aquests cinc minuts
i he vist que em volia explicar
al professor, però ni això.
i ens passen material
en anglès per fer a casa.
Per tant,
el tema metodològic
de quin tipus de classes
es fan allí
no ho sé.
No el saps.
Per tant,
tot ho has hagut de fer
tot tu mateix.
Sí, hem anat quedant...
Clar,
necessites una rutina.
Almenys jo necessito una rutina
d'un motiu
per aixecar-me
a les 8 o a les 9
en lloc de les 11 o les 12
i per tant
hem mirat d'anar quedant
amb els Erasmus
de Periodisme,
de Comunicació
perquè tots fèiem
més o menys
les mateixes signatures
sempre coincideixen
amb algú altre
i anar mirant
doncs mira,
aquest treball el porto així,
això ho faré aixà,
no sé què.
Per tant,
més o menys
hem salvat la papeleta
que se sol dir,
però el sistema metodològic
no...
no tenim ni idea.
Pel que fa al programa
Erasmus en si,
que a valtors
que l'esteu fent
o l'heu fet
amb la Rubí Virgili
o la Màpi
que comentava abans
que ho ha fet
amb altres universitats,
què tal l'experiència?
És a dir,
es fa molt fàcil,
molt difícil
el tema de beques
que a vegades
potser és
l'indispensable
per poder marxar d'Erasmus,
tenir una beca
per poder pagar-se
aquests mesos
a l'estranger.
No sé quina valoració
en feu.
A veure,
parles amb els Erasmus
d'altres països
o inclús
d'altres
comunitats autònomes
i la majoria
cobra més
que nosaltres.
Amb el que et dona
no pots sobreviure,
és una ajuda,
i això ja ho sabíem
abans de marxar,
o sigui,
no és gran sorpresa,
però clar,
després parles amb la resta
i dius,
com potser que tu
potser que obris
tres vegades més que jo
i visquis a,
no sé,
a mil quilos,
és que és una cosa
bastant,
que jo crec
que s'hauria de treballar
sobretot dins d'Espanya,
el que és una mica
tot més equilibrat.
Funcionar tots en igualtat,
també m'hi vaig trobar
en aquest problema
i en el meu cas,
gent d'altres comunitats
autònomes,
a part de la quantitat
de diners que reps,
és també quan li reps,
perquè l'últim pagament
el vaig rebre
quan ja estava aquí.
dius,
ara de què?
Ara de què?
Ja no em serveix ara,
no?
Jo els necessitava
quan estava allí realment.
Això ara no sé
com ho teniu altres.
Jo vull dir que
tothom havia parlat malament
d'això dels terminis
i que deien que
t'ho donaven un mes
i t'ho donaven dos meses després
i jo
personalment
estic molt contenta
perquè m'ho van donar
abans de marxar
i no he tingut problema
en això,
o sigui,
i a mi em van dir
que potser ho rebia
el desembre,
el primer termini
i el vaig rebre abans de marxar,
o sigui,
estic contenta.
Quan les coses fan bé
també ho he dit.
Almenys amb els terminis bé,
no?
No, no,
la diferència de quantitats
que comentava l'Andrea
és brutal,
brutal vol dir
que tinc un company
d'Arenys de Munt
que estudia l'Autònoma,
si no m'equivoco,
que cobra
800 euros
per estar-s'hi 10 mesos,
és a dir,
80 euros al mes
de beca.
800 euros en total?
Correcte.
Uau.
Compara-ho amb els 800
al mes
que cobra
un dels andalusos
que coneixem
per posar un sol exemple.
De fet,
és una de les comunitats
que ens hem trobat
que té més ajuts.
I Extremadura també,
crec.
Creieu que s'hauria d'invertir
sobretot en això?
Si diem allò
que hem d'estudiar
en altres universitats,
promoure que hem d'aprendre
anglès,
promoure...
És important
que inverteixin
sobretot en les beques
del programa Erasmus?
Jo crec que sí
i també seria hora
que comencéssim
a invertir
en un sistema educatiu
aquí,
en condicions
almenys en quant a anglès.
Perquè, sincerament,
m'he trobat companys d'Erasmus
que dius
hostia, nen,
potser t'hauríais
d'haver pensat
dues vegades
abans de sortir de casa.
I jo no tinc
cap nivellars d'anglès,
però almenys
m'he preocupat
de tenir un mínim nivell
com per sobreviure allí.
I crec que hi ha nivells
que...
De fet,
va sortir a les notícies
un dels Erasmus
que estava a Liege,
a Liege,
a la part balona
de Bèlgica,
el van tornar cap a casa
per tenir un deficient
nivell d'anglès.
I era d'aquí, eh?
Era, sí,
Sevillà, em sembla,
o de Càdiz,
o...
Un espanyol.
Sí.
Jo, en el cas de la URB,
jo vaig fer un examen
d'anglès
abans de marxar.
Vosaltres us el van fer?
No era obligatori.
O sigui,
era si a la universitat
d'estit,
tal demanava.
i el demanava.
I va o van al cas econòmic
de beca
per marxar a estudiar a fora,
o què?
Jo la veritat
és que estic contenta
amb els diners rebuts
perquè és suficient
per viure a Praga.
Però, clar,
per exemple,
si vas a Finlàndia
et donen el mateix,
la mateixa beca.
I el nivell de vida allà
és molt més alt.
Sí.
Per tant,
la conclusió seria aquesta,
que s'han invertit
encara més en això,
en els programes Erasmus,
eh?
I que, a més a més,
això jo crec que
potser no cal invertir més,
però sí,
repartir-ho millor.
perquè s'ha de comentar
amb les diferències aquestes
que algú del mateix estat
cobri deu vegades més
o que es cobri el mateix
per anar a República Checa,
a Bèlgica o a Finlàndia,
doncs, home,
potser s'hauria de distribuir millor,
de pensar millor
abans de donar
les mateixes becas a tothom.
Si parlem d'experiències,
què podem explicar?
D'aquelles que es puguin explicar,
clar,
perquè segur que n'hi ha
que no es poden explicar,
però d'aquelles que es puguin explicar
del que vau viure
o que esteu vivint
en els països
on vau estar
o on esteu,
MAPI, per exemple,
quines podem explicar
d'aquelles que diguis
només per això
ja va valdre la pena marxar?
A mi, o sigui,
com ja he dit abans,
és viure en una multicultura
al teu voltant
les 24 hores del dia,
per mi això em va canviar.
I el fet de...
Al meu pis érem set noies,
sis o set noies.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Però la veritat és que
pots dir,
teníem les nostres diferències,
però problemes no,
perquè no et queda cap més remei
que o t'adaptes
o t'adaptes.
Dos xineses,
una mexicana,
una polaca,
una italiana i jo.
I la veritat que dius,
cada un té el seu,
però al final
ens acabem,
ens acabem,
enteniu?
O sigui,
per mi l'experiència
va ser la convivència
en una multicultura
total
24 hores del dia
durant un any.
És això interessant,
el que apuntava la MAPI,
et canvia una mica
la forma de ser.
Creu que canvia una mica
la forma de ser
de conèixer
altra gent,
altres cultures,
estar en un altre país?
Creu que hi influeix una miqueta?
Si et tornes més
comprensiu,
dius.
O també,
el que dius,
quan t'expliquen
com viuen allà,
per exemple,
jo he conegut
sud-africans
i és una cosa
d'aquestes que dius
que m'emporto d'experiència
perquè he viscut amb ells
i es m'expliquen
coses d'allà
i t'estaries tota la tarda
escoltant-nos
com és la vida allà,
no?
I també amb australià
i amb xinès
i amb un lituà,
o sigui,
aquesta interacció
i adonar-te
de com és la vida
i explicar-li
tu també
com és Espanya,
no?
Perquè també dic
que d'Espanya
tenen molts,
molts tòpics
i que
és difícil
trencar-los.
I també
jo visc a una residència
on som uns 25
i jo sóc l'única espanyola,
però d'una banda
tinc molta sort
perquè he de parlar
en anglès.
I això està bé, no?
Això està bé
i
parlar a la cuina
o
els dinars
que hem fet internacionals,
que menges una mica de tot
i no saps què menges,
tot això també m'ho emporto,
però
quan et poses a parlar
i amb confiança
et diuen el que pensen,
és dur, eh?
Sí?
És dur, sí, sí.
Sí, Jordi?
Tantament t'has trobat
en aquest cas
d'haver de donar
moltes explicacions o què?
Sí, sí,
d'aclarir coses que,
no sé,
amb el sortir de festa,
per exemple,
me n'he trobat més d'un
que es pensa que aquí
estem tot el dia
fotent-nos pastilles
i cocaïna
i sona molt fort
però és que m'ho han dit
més d'un
que és que allí
quan sortiu de festa
ho feu tots això.
No, noi.
A veure,
tranquil·litzem-nos.
I amb què em quedo?
Doncs em quedo
amb les converses,
dies d'anar a dormir
a les tantes
sense haver sortit de casa,
només perquè ha vingut
un amic o altre
i heu estat parlant
doncs això de
això a casa meva es fa així,
a casa teva es fa així,
com veus això,
no sé què.
i si mires el rellotge
dius, hòstia,
no pot ser que sigui tan tard,
si no,
no hem sortit de casa,
no hem sortit de festa.
Però en canvi,
és el que comentava la Màpida,
aquesta multiculturalitat,
clar,
sí que hi convius bé,
però és que hi convius
encara millor
quan aneu fent intercanvis
d'aquest tipus
o els sopars
o dinars internacionals
que deia l'Andrea.
Aquests són els millors.
Sí.
Jo et feia algú típic,
tu em fas algú típic.
I escoltem,
parlant d'algú típic,
vosaltres què vau cuinar de típic?
Tu creus que vam cuinar?
Què vau fer?
Torita de patates?
Jo ho vaig fer
a l'Andrea,
sí.
Jo sí,
jo sí.
Pan tomàquet.
Correcte.
Pan tomàquet
també hauríem de fer.
També, també.
Éreu típic, no?
I l'Auba,
què te'n portes?
Quina experiència?
En general,
el que han explicat ells...
Sí,
no estaries d'acord una miqueta,
eh?
I no ho sé.
A tu també t'ha tocat
fer sopars d'aquests o què?
Sí,
bueno,
vam fer només un
de Bèlgica-Espanya
i no res.
bé.
Però vau fer corquetes?
Sí, sí.
Ah,
amb corretes.
Home,
casolana.
Sí, sí,
per això ho dic.
Hi ha gent aquí
que deixa un poble llogat.
Ja, ja,
i no ho diu, eh?
I no ho diu.
Déu-n'hi-do,
això ja és elaborat,
això ja és elaborat.
I escolteu-me,
satisfets i tornaríeu
o tornaríeu a repetir?
O vosaltres,
ara que hi esteu,
potser tornaríeu més tard,
o què?
Jo tornaria més tard,
però també des d'aquí,
en el meu cas personal
tinc el xicot
i he de tornar,
he de tornar.
i he de graduar-me
i també tinc ganes
del fet d'organitzar
la graduació,
el sopar,
la festa,
o sigui,
he de tornar.
Jo ho vaig fer
perquè volia
desconnectar,
volia millorar l'anglès
i jo ho vaig intentar
fa dos anys
i al final vaig dir que no,
o sigui,
era una cosa que deies,
ho fas ara o no ho fas,
perquè després
quan fas grans
i no estàs de carrera
no és tan fàcil
viure fora
uns mesos
ni tot això,
o sigui,
que era una oportunitat
que no el voldies deixar
escapar.
I en el cas de Bauba?
Jo vull tornar a Praga
però em quedaria un mes més aquí,
la veritat,
amb la família
i no sé,
si no,
ara que estàs aquí
dius,
encara ja estic bé aquí,
no?
Això passa,
no, Jordi?
Doncs jo allargaria
el d'allà,
sí,
perquè és el que s'acaba,
el d'aquí ho tens sempre
i ho he comprovat
que els amics,
vull dir,
pots portar tres mesos fora
però els amics
els segueixes tenint aquí
i la família també
et troba molt a faltar tots.
Ho hem trobat,
no aquestes festes de Tadal?
Sí, sí, sí.
Però l'allí s'acaba
i estaria bé
que s'acabés una mica més tard.
I la Màpica,
ho troba a faltar o què?
Ho trobo a faltar,
ho trobo a faltar,
sí.
Però la depressió post-Erasmus?
Sí, sí.
Existeix,
la depressió post-Erasmus existeix.
El que va ser
que en el meu cas
vaig tornar a marxar.
Això t'anava a dir.
Jo vaig acabar l'Erasmus
i clar,
en el meu cas
vaig dir,
ara domino l'anglès,
també volia millorar
el francès,
en el meu cas.
I vaig marxar
amb una beca
que es diu Eurodissé,
que és del Soc
i vaig estar mitjant a Bèlgica,
a l'UVANAF,
que també hi ha molts Erasmus
d'aquí d'enginyeria
que van a l'UVANAF.
Em vaig trobar uns quants, també.
I bé,
i després ja el màster
ja a parar a dir
hasta aquí acabo,
màster també a fora.
I bé,
o sigui,
per mi
no ha sigut només l'Erasmus,
o sigui,
han sigut totes
i totes han sigut molt diferents.
O sigui,
l'experiència d'Erasmus
crec que és única
perquè marxes
si tens una responsabilitat
d'estudiar,
però realment,
si no l'acabes
sempre pots tornar
a la teua universitat local
i allà sempre t'ajudaran,
te faran
dos copets a l'esquena
i si no és estany
l'any que ve ho acabaràs.
Allí no,
allí o ho fas
o no t'ho allarguen
perquè després tens que tornar.
Perquè és diferent,
per exemple,
en el cas d'anar a fer
per exemple un màster
o anar a fer
un curs de la carrera universitària.
T'ho prems d'una manera
diferent o no?
Clar,
jo en el meu cas
m'ho vaig prendre molt diferent
perquè aquí,
en el meu cas,
vaig marxar per un any
i sabia que m'anàvem
convalidant les assignatures
i en teoria
et tens que aprovar.
Si no ho aproves,
després sempre pots tornar aquí
a la URB
i fes els exàmens
i t'ho preparaves
pel teu compte
en català o castellà.
En el cas del màster,
clar,
ho vaig fer mig a Holanda,
la universitat
també era
de posar canya,
diguem,
i era tot en anglès
i allí sí que
o aprovo ara
o aprovo ara,
també per temps
més de diners,
o sigui,
com més temps estigui allí
més hauré de pagar,
més hauré de pagar
amb un pis a Holanda,
també els preus
de pagar un pis aquí
a Holanda és diferent,
el tema de pagar crèdits també,
aquí,
en un Erasmus
és molt més senzill
perquè tens el tema
de convalidació,
o sigui,
quan marxes a fora
i a fer un màster
exclusiu d'allí,
que no és que marxis d'aquí,
és completament diferent.
I en el cas de l'Alba,
tu ja has vist
alguna diferència?
No, clar,
és que el seu és diferent,
però jo vaig des d'aquí,
les assignatures
convalidades d'aquí
i tampoc
és com si estigués
fent una carrera a fora.
És una mica el mateix, no?
I escolteu,
ara que molts a més
ja acabeu la carrera,
que d'altres ja l'heu acabat,
que hem de mirar una mica
cap al futur,
us plantegeu,
ja sé que es fa complicat,
us plantegeu
haver de tornar a marxar
perquè potser a fora
es troba feina
i aquí no,
és a dir,
anar a l'estranger
i a més tenint una mica
la vostra experiència
que això us pot donar punts,
pot ser una solució?
Pregunto, eh?
Jo m'he trobat
molts espanyols
vivint a Bèlgica
o a l'Anda
i vivint que porten anys,
sobretot gallecs,
que m'ha acceptat,
o asturians,
i no sé,
en vers concretament,
perquè té,
és el segon port d'Europa,
o sigui,
després de Rotterdam,
llavors allà a la feina
n'hi ha.
I també...
el port,
que si no són diamants,
vull dir que no estem parlant de no,
eh?
Poca broma, no?
O sigui,
el port d'en Vers
és bastant important
i també té,
és el segon complex químic,
després de Houston,
he llegit,
o sigui,
té,
té,
que a part treballar,
llavors jo crec que hi ha
molta gent que treballa
a l'indústria
i no sé,
potser l'Alba algun dia
va estar cap allà.
Ja t'ho ha organitzat,
Andrea.
Jo espero trobar feina aquí,
però si s'ha de marxar
ja tindrem aquests
antecedents
i suposo que serà
menys dura
la vida ja.
A mi em costaria més
marxar a treballar fora,
però pel mateix
que comentava abans
de si s'aprofitava
acadèmicament o no,
perquè trobo que
en periodisme
és més difícil
marxar a treballar fora.
Per treballar a periodisme
necessites un background,
un rerefons
de la societat
a la que treballaràs
que no l'aconsegueixes
d'un dia per l'altre
o en tres mesos.
Per tant,
evidentment,
es pot fer el mateix
que faries aquí,
com que en periodisme
no hi ha feina,
treballo del que sigui
i del que sigui
també puc treballar fora
i vaig aconseguint
aquest rerefons
que comentava.
Però és...
No sé,
és complicat.
Suposo que és fer
el cop de cap
de dir,
mira, doncs,
aquí la cosa està
com està
i no ho arreglarem
en dos dies
o en tres mesos.
Per tant,
marxo fora
ni que sigui això,
doncs,
a treballar
del que trobi.
I la Mapi?
En el meu cas,
clar,
jo ja porto
tres anys i mig fora,
dius,
ganes de tornar a marxar?
No,
jo ja està,
jo fora ja està.
Ja ho has fet,
no?
Jo ja ho he fet.
Però, clar,
vist la situació,
jo ara mateix
ja he acabat,
o sigui,
crec que de l'altre
soc l'única
que he acabat
així els estudis
i estic buscant feina.
Ah, hi ha anat fent,
vas trobant feinetes,
però res fix ni estable.
Difícil, no?
Sí, dius,
parlant anglès i francès
crec que potser
ho tindria
una mica més fàcil
que gent que encara
no parli ni anglès
ni francès
per trobar feina fora,
però,
dius,
tinc ganes de tornar
i dius,
estic formada,
crec que pels 23 anys
que tinc,
doncs,
experiència laboral
més o menys
ja la començo a tenir,
dius,
me faria molta ràbia
haver de marxar
i que siga
una altra
dels de fuga
de cerebros.
Bé,
és l'experiència,
que avui ens han explicat
el Jordi,
la Mapi,
l'Andrea i l'Alba
que uns ja han acabat,
ja els han fet
ja fa temps
els seus estudis
a un altre país
i d'altres
se'n tornen d'aquí,
no res,
m'imagino que,
quan,
després de Reis?
Margeu?
Jo el dia 6.
El dia 6.
Jo el 9.
Tu el 9 i...
El 7.
El 7.
Per tant,
després de Reis,
just després d'obrir els regals
ja us en tornareu
cap a casa.
Nois, noies,
gràcies per haver vingut
i que acabi d'anar bé
als vostres estades
als països on estudieu.
Gràcies i bon dia.
Moltes gràcies,
bon dia.
Adéu.