Pere Valls, bon dia.
Hola, bon dia.
Com marxeu? En quins ànims marxeu cap a Turquia avui l'expedició tarragonina?
Dissabte és un dia molt important.
No sé si teniu nervis, quin és una mica l'estat d'ànim?
Bé, nervis sempre n'hi ha amb aquestes coses,
perquè per bé que tu s'hagi fet tot el que es pot,
i jo crec que inclús allò fent-ho tot el màxim de bé possible,
a veure, és lògic, hi ha una votació i les votacions són secretes
i llavors hem d'estar sempre pendents d'això.
Els ànims són bons, perquè s'ha fet la feina ben feta,
tothom ens ho ha dit, i ara el que hem d'anar és acabar de defensar de la millor manera.
Jo et podria dir que ens hi deixarem la pell.
Som optimistes, doncs?
Bé, jo soc prudent.
Jo soc prudent, ja em coneixeu amb aquests temes,
que més a més jo crec que s'ha de ser prudent des del primer dia
i s'ha de continuar així, no?
Això fins a l'últim moment s'ha de ser molt prudent.
Ara ja està tot fet, Pere?
o aquests dies a Turquia encara acabaran de decantar la balança?
O la feina feta ja està feta, vaja?
Home, el mes dos ja està fet, si malament ho diguéssim tot per l'últim moment, no?
El que passa és que és veritat que encara es pot esgarrapar alguna cosa
entre avui i demà,
i després el dissabte amb l'exposició que es farà,
jo crec que s'ha de servir per acabar de decantar amb algun indecís, no?
Quines són, creus, les possibilitats de Tarragona?
Home, ara s'ha de dir jo el 50%, clar, perquè en són dues ciutats, no?
Jo crec que estem una mica més, però és que això és molt complicat de dir,
perquè cada comitè olímpic té tres vots i no vol dir que te'ls doni tots tres
o que només te'n doni un, això no ho saps, no?
Llavors, bé, jo sóc prudent, perquè s'ha de ser prudent,
però veient la feina que s'ha fet, doncs s'ha d'estar com a mínim satisfet
perquè s'ha fet una bona feina.
I quins creus, Pere, que són els punts forts,
després de la feina que s'ha fet al llarg d'aquests anys,
els punts forts de la candidatura tarragonina
enfront a Alexandria, la principal competidora?
Jo, més enllà del que a vegades es diu,
i això jo penso que un punt molt fort és que
tot allò que s'està, s'organitzat i s'organitza en aquest país s'organitza bé,
que som gent seriosa i que, a més a més, toquem de peus a terra.
És a dir, nosaltres no hem fet cap candidatura ni cap projecte
d'aquests que, doncs, pugui pensar que són obres faraòniques,
que, a més, en aquesta època, evidentment, encara menys, no?
Però des del primer dia nosaltres sempre hem tocat de peus a terra,
aprofitem molt de la infraestructura que hi ha
i, a més, evidentment, farem aquelles que ens fan falta,
que seria molt complicat en aquesta època o en una altra,
doncs, diguéssim, parlo del Camp Pavelló, parlo de la piscina,
parlo de remodelar la pista de Camp Clar, de la pista de l'Atisme,
això com a efectes i sisgrans, no?
I una altra cosa molt important són les subseus i el territori.
Aquí tenim tot un munt de subseus
que des del primer dia ens han apoiat,
des del primer dia estan al nostre cosat, donant suport,
i, a més a més, d'una manera entusiasta.
Jo crec que això sí.
I després també els voluntaris,
que hi ha uns 3.000 voluntaris amb carnet,
i també, sobretot, sobretot, sobretot, els patrocinadors.
Pensem que aquesta candidatura,
el 80% del diner que s'ha gastat i que ha entrat és privat.
Sí, dissabte aconseguim els jocs mediterranis.
A partir de llavors, què?
Bé, llavors hi ha tot un procés administratiu que havia arreglat,
que és la creació del comitè organitzador.
Això ara no s'havia dit en quins terminis,
perquè aquí també no oblidem que a Espanya hi ha eleccions el mes que ve,
i llavors això endarrerirà d'alguna manera alguna cosa d'aquestes,
però serà un endarreriment, ja hi comptem,
i llavors, a partir d'aquí del comitè organitzador
i del comitè tècnic, ho diràs, a treballar, no?
Vull dir, vindrien, esperem-ho així, no?
Doncs sis anys de molta feina i de disfrutar, no?
Perquè a més a més farem coses que les havíem pensat fa molt de temps
i que ara les tindrem a mà per poder-les fer
i per poder-les després tenir, sobretot per l'endemà del 2017, no ho oblidem.
És una gran oportunitat per Tarragona, Pere?
Jo crec que sí.
A veure, potser està malament que ho digui jo,
perquè això va ser dels primers que ho vaig dir.
Però jo crec sincerament que avui en dia
les ciutats i els territoris avancen en molt poques coses.
i aquests avanços que són d'allà recorregut,
doncs un d'ells és l'esport.
I potser perquè un ve d'aquest món i se l'estima,
doncs també seria com una mena d'homenatge
a tota la gent de Tarragona que fa més de 100 anys
que està dedicat a l'esport,
que molts hi han dedicat d'una manera altruista
i que m'han passat com a persones que ningú se n'enrecord d'elles,
però gràcies a elles jo crec que avui podem estar aquí.
Pere Balls, gràcies i que tingueu bon viatge.
Moltes gràcies.