Les 10 del matí, 38 minuts,
seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
canviem absolutament de registre
i anem a partir d'ara a dedicar ja pràcticament tot el programa
a qüestions relacionades amb l'oci, amb l'entreteniment,
amb la diversió, amb el cap de setmana,
amb els dies de festa o de vacances que tenim per davant.
I comencem tot aquest recorregut per diferents activitats
parlant dels col·lectius de dones de la ciutat de Tarragona
que demà dissabte a partir de les 6 de la tarda
presenten diferents muntatges de teatre en un festival
que ja comença a ser tradicional,
és una mena de festival de curs del que han anat treballant
al llarg dels últims mesos.
Així que avui en representació d'aquests col·lectius de dones
ens acompanyen la Chon Callejero.
Chon, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Helena Regidor.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Helena de Parriu-Clar i la Chon de Sant Salvador,
però que d'alguna manera venen a representar tots els col·lectius de dones.
És discutible.
Perquè quants col·lectius estem parlant, Chon?
De quatre.
Quatre.
Quatre, los tradicionals.
Los altres fan otra actuació, que també les col·laboren con ells.
Bueno, jo ja sabéis que jo mi...
Parli con vulgui.
Si vol parlar en castellà perquè es troba...
Mi castellà és indiscutiblement.
Entonces, nosaltres hacemos luego el 8 de marzo,
que també se organitza en el Metropol,
i entonces sí que col·laboramos con els altres grups,
que d'alguna manera són més...
Tienen menos tradició.
Vamos a llamarlo así más nuevos y entonces compartimos las actuaciones de esta manera.
Estem parlant de Sant Salvador, de Parriu-Clar, del casc antic i de Torreforta.
Molt bé.
Són els quatre, no?
Els quatre.
Els que teniu més història, més bagatge.
Que fa quasi 25 anys fa que estem fent les activitats aquestes.
25 anys de manera ininterrompuda en aquests quatre barris.
L'any que ve farà 25 anys, sí.
I com ho porteu?
Com s'aguanta aquesta moguda de les dones dels diferents barris de la ciutat?
Això dona a demostrar el bé que s'ho passem,
que no hi ha polèmiques ni problemes,
i que al final ens corresponen la gent que és molt amable,
amb els aplaudiments quan fem actuacions a damunt de l'escenari.
Que és una mica difícil, eh?
Perquè ja l'escenari...
L'Helena i la Chon deuen ser de les que porten 24 anys,
doncs, per tant, vinculades?
Sí, empezamos nosotros y al año siguiente empezaron ellas.
Y decimos 24 años porque mi Javi nació un año antes,
o nueve meses antes, que empezamos las actuaciones.
Por eso nos lo marca el Javi.
¿Cuántos años tiene el Javi?
En vez de preguntar, ¿cuántos años hace que hacemos?
¿Cuántos años tiene el Javi?
I com s'aguanta 24 anys portant col·lectius de dones?
Echando en falta dos.
Echando en falta la gente joven.
Echando en falta la gente que sin responsabilidad hay que ser responsable.
O sea, sin una irresponsabilidad de aquello de que hay que llenar el escenario,
tenemos que hacer...
Pues yo creo que la gente joven no lo echamos en falta.
A Sant Salvador, quantes dones esteu ara al grup?
Es que ahora Sant Salvador ha tenido, por eso te hacía así,
ha tenido un pequeño bache o un gran bache.
La Achón este año ha estado con unos puntos un poco negativos.
Y la verdad es que la Achón es la más polémica.
Porque de alguna manera San Salvador es un barrio muy atípico.
Tenemos muchas actividades en los distintos grupos.
Enseguida empezamos con...
Y entonces este año el colectiu de dones en general,
a principio de curso tuvimos un bache muy hondo, muy hondo, muy hondo,
pero ahora ya hemos empezado otra vez a retornar.
Pero para todo eso tienes que hacerlo con gente, entre comillas, más mayor
y arrastrar a la otra personas, a la gente, a las otras personas.
Entonces parece ser que otra vez hemos levantado cabeza,
otra vez volvemos a ser en el colectivo 48 mujeres, que ya antes...
Pero claro, 48 mujeres, meterlas en el taller de teatro,
pues vale más que empiecen en el taller de pintura o de costura o de manualidades
o de charlas, que el de teatro ya vendrá un poco más.
Pero todas tampoco no quieren hacer teatro.
Exacto.
Hi ha persones que se senten que no són capaces,
i això no és veritat, tothom és capaç.
El que passa és que, bueno, has de dir,
me tiro al ruedo y aquí estic.
I hi ha gent que no, hi ha dones que no,
que diuen, no, no, jo no m'atreveixo, no m'atreveixo.
I a Parricola quantes dones sou?
Perquè a més és un barri petit, Parricola.
Sí, a dalt de l'escenari en som vuit,
i després, doncs, les colindans del redor,
doncs, solem ser unes 20-25 dones.
Aquí és important destacar que els col·lectius de dones
no es dediquen només a fer teatre,
sinó que organitzen moltes altres activitats, no?
Sí, sí.
I cadascú s'apunta a les que...
Aquí està.
I la vitalitat dels col·lectius continua forta.
Clar, la John ara ens comentava,
nosaltres hem tingut una davallada aquest any
i ara en comencem a remuntar.
Per exemple, a Parricola, i pel que sabeu també de Torrefort
o de la part alta...
Hi ha de tot, hi ha temporades que dius
que no pot ser, que tantes queren i ara quedem aquestes
i en quatre dies torna a remuntar,
que és el que deia ella.
Hi ha baixades i pujades,
però és lògic, és lògic.
Doncs hi ha gent o que canvia de barri,
o que te venen de nous i hasta que no es posicionen,
doncs costa una mica.
Però bé, ho anem portant molt bé, s'ho passem molt bé.
De totes formes, lo que...
Las presidentas, que de alguna manera llevamos unos años,
perquè quasi totes, no perquè s'avons les mellores,
sinó perquè és que no es presenta a nadie.
No és que s'avons presidentes hace 15, 20 anys.
No perquè s'avons...
No, no, és que no es presenta a nadie.
Dicen, doncs, té que seguir adelante.
No, doncs, moltes persones es creen que els colectius,
moltes persones es creen que els colectius
són per al taller de teatre, per al taller de costura,
però la satisfacció que ens queda a les presidentes
és que...
Hablo casi per totes, no?
Perquè totes llevem la mateixa línia.
Este anyo me parece que vaig venir poc al colectiu
perquè és que he encontrat un treball,
perquè van a fer un cursillo.
I això, encara no ho creix,
te llena de satisfacció.
Perquè dixes, el venir al colectiu
te ha servido para saber que no es solo estar en casa.
O sea, que los colectivos indirectamente
no es solo para estar allí
y hacer manualidades o tapiz.
No, es para esa inquietud.
Oye, ¿sabes que me he enterado?
Claro, obre moltes portes.
Molt, molt, molt.
Jo, por lo menos, y Elena también lo veo,
y todas, y las de la Torreforta.
Bueno, en el col·lectiu que estem de teatre,
amb l'activitat de teatre,
jo he de dir que l'única que no treballa sóc jo,
l'única gandula.
Les altres totes treballen.
I a vegades, per coordinar...
Els horaris, no?
En quin moment, si podem ensaijar o no podem ensaijar,
hem de fer uns calendaris una mica dificultosos.
I a vegades, que a les 12 de la nit estem ensaijant.
Perquè si una surt de treballar a les 10 de la nit,
l'altra surt a les 9.
Doncs, i s'han de moldar.
Però així tot se fa amb molta alegria i vitalitat.
A les hores...
Perdóname, perdóname.
Yo luego, antes de que se nos vaya este pequeño tema
de colectivos y de teatro,
yo lo que sí os quiero, querría decir,
y querría agradecer en nombre, por supuesto, de todas,
es que nosotras no hubiéramos aguantado 25 años
sin los fans que tenemos en el teatro.
O sea, que ellas ya esperan el día de...
Quizá porque es una jornada que es muy distendida,
es muy cómoda,
vienen a ver a sus amigas,
que eso también es importante.
Este año no ha salido tú, ¿por qué te ha pasado?
O sea, eso hace una pequeña cadena
con los distintos colectivos, ¿no?
Que, por supuesto, hay que darles las gracias
porque viene con mucha ilusión a vernos.
És molt agraïda, la gent.
Sí, molt.
I aleshores, demà el que es veurà al Teatre Metropol
a partir de les 6 de la tarda
és el que heu anat treballant, no?,
el que heu anat tassajant...
Durant tot el curs.
Durant tot el curs.
És com un fi de curs.
Exacte, sí, sí.
Doncs expliqueu-nos.
Hi ha la revàlida
i la nostra revàlida...
És sortir a l'escenari del Metropol.
Sí, sortir a l'escenari
i fer el que m'ha deprès.
Molt bé.
Doncs explica'ns, en el cas de Parliucla,
què fareu, Helena?
A veure, nosaltres fem tres números.
Un d'ells és La Vida és un Carnaval
que és de la Célia Cruz.
Bé, és molt moguda i molt alegre.
i són xocs així.
Després fem una altra
que és El son del jazz
que és de la pel·lícula de Chicago.
Aquesta és una mica descarada, eh?
Bé, però ja...
Ja no s'agrada.
És una mica el vostre estil, no?
Sí, sí.
És que, mica a mica,
anant-se pujant a l'escenari
també se'n puja a les faldilles.
Sí.
I a vegada...
Una mica massa.
Nos passamos.
I després fem una de Madonna
que és un claquer.
Déu-n'hi-do.
No me facis dir el nom
perquè si dic el nom
faré un sacril·legi
perquè està en ingles.
Però feu tres números.
Tres números.
Que és el que ho ha anat assajant
al llarg de l'any.
I com ho veus?
Els assajos han anat bé.
Tu creus que triomfareu?
Mira, jo només t'ho diré.
Demà al matí
quan ensajem damunt de l'escenari,
al teatre,
surt desastrós.
El profe es posa
d'un humor de gossos.
Nerviós.
I al dia de...
I a la tarda...
Sortirà bé.
Surt i quan veiem
que surt malament...
A la tarda, perfecte.
I en el cas de Sant Salvador,
Chon, què feu?
Hacemos dos números.
Pero no me digas
qué números son
porque las compañeras...
De baile.
De baile.
Però de quin tipus de ball?
Yo qué sé.
Yo ensayo y ya está.
Però escolteu,
aleshores,
com funcioneu els col·lectius?
Teniu uns monitors,
uns professors?
Clar,
clar,
ni discutimos.
Tenemos una directora de escena.
Luego hacemos lo que nos sale,
pero bueno,
tenemos la directora de escena,
el profesor de...
Unos tienen profesores
con un caché
bastante importante.
Nosotros tenemos el cañón,
el licenç cañón,
desde el primer día
que vamos a comenzar.
Entonces,
de alguna manera,
este año en San Salvador
actúan gente joven,
gente de...
que son ellas del colectivo,
sus madres del colectivo
y parece que no,
pero ha habido veces
que en el escenario
nos hemos encontrado
tres generaciones distintas.
Este año volvemos otra vez
al socavón,
actuarán solo las niñas,
las niñas de 16 y 18 años
y 20 y 24, ¿no?
Pero haremos por...
¿Sabéis por qué?
¿Y sabéis por qué?
Por el mero hecho
de no perder la tradición
de estar con todas.
De que si empezamos
cuatro colectivos,
de alguna manera,
otro año será un poco más valiente,
será más espectacular.
Lo que intentamos
es no desmejorar
el espectáculo
que hacen las compañeras.
Eso sí que lo tenemos muy claro,
que hagamos lo que hagamos.
Ya espera el público
de algo.
Espera el público
que salga la Elena
y la Elena
que no sale este año.
Y la...
Como cuando pasó
lo de la Antonieta, ¿no?
Que entonces...
Hola, la Antonieta
este año no saldrá.
Hola, no ha salido.
Entonces la gente
pues dice...
Entonces,
San Salvador este año
es un poco atípico, ¿no?
Es un poco cobrir el papel.
No volia sortir, Elena.
No, jo deia...
Ja són molts anys,
però no me van deixar.
Clar, que no.
A part de què?
No, és que me van obligar,
és que m'agrada també.
Al final vol sortir.
Sí, clar.
I quan assageu?
Un cop a la setmana?
Cada 15 dies?
Sí, un cop a la setmana.
Un cop a la setmana podeu assagear.
A tots ensegem els divendres.
I ensegem...
I on assageu?
Al propi barri,
en alguna sala del barri?
Sí, ensegem el local
que tenim.
els últims temps,
com que el local és petit,
per fer la classe de valls,
se n'anem a la floresta,
al local de la floresta,
que és més gran,
el demanem,
no els diuen mai que no,
i pugem a la floresta
i a vegades sortim
a quarts de 12 de la nit.
I vosaltres,
en San Salvador,
a on ho feu?
Al centre CIVI.
Tenim una sede en el centro CIVI
i també la lena
no tiene centro CIVI,
o sea,
no tiene escenario grande,
nosotros tenemos escenario grande
y sala para poder ensayar,
pero estamos limitadas
a las...
como hay tantos grupos.
A les hores, no?
Yo lo tengo pedido,
a ti me la dejas,
déjamelo,
que yo actúo el sábado,
que tú no,
o sea,
de alguna manera,
pero vamos,
como tampoco es algo
que viene de nuevo,
que dices,
oh,
es que hay que actuar mañana,
como ya de previo,
ya sabes el día que es,
pues ya vas compaginando.
Clar,
perquè realment
l'actuació de demà
és l'actuació de finals.
Sí, sí,
és l'estreno.
És l'estreno mundial
de l'espectador.
Luego tenemos diferentes bolos también.
Ah, sí?
Ah, sí, sí,
la cosa está seria.
Carai,
i cobreu molt, no?
Molt.
Teniu un catxe molt alto.
nosaltres ja fa 5 o 6 anys,
cada any anem al cos del bou.
Sí.
En guany anem el dia 14,
a les 9 de la nit,
al cos del bou.
Així que tenim uns jaillets,
que no se m'enfadin,
uns humanets grans,
que es posen a primera fila,
i la Dionis sempre diu,
els lleiens m'han preguntat,
què venen aquelles que ensenyen cuixer?
I posen a primera fila.
És a dir,
que ja teniu un públic allò fidel.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs demà,
sàpigueu això,
que és a partir de les 6 de la tarda,
que estaran al Teatre Metropol.
Per cert,
imposa molt...
Ja sé que heu actuat cada any,
però al Metropol imposa?
Allò una mica de pensar...
És que és el teatre...
En el moment de sortir a l'escenari,
ja pots haver sortit moltes vegades,
però t'imposa.
Ah, t'imposa.
Algú s'ha vetat a qui el tens.
Quan estàs fora, dius,
ja s'ha acabat.
Oh!
Sí, xons,
sí, imposa.
Tens ahí una cosa a l'estómac?
Más que en el estómago...
Bueno,
alguns a l'estómac
i d'altres en un altre lloc.
Tens ganes d'anar a fer pipi,
que no t'aguantes.
De tot,
però és bonico.
Nosotros luchamos
porque antes lo hacíamos en la caja de ahorros
y creíamos que nos merecíamos
a actuar en el Metropol.
Nos costó empezar.
Fuimos la última actuación
antes de que se cerrara.
Ya fuimos nosotros,
o sea,
los colectivos.
Los que le hicimos y dijimos
cuando habrán el Metropol
volveremos a actuar en el Metropol.
Ara esperem
quan no obrin el Tarragona,
el que era el cine de Tarragona,
si és més gran de foro,
pues també el podíem demanar.
Nosaltres per demanar que no quedi.
A més,
vosaltres teniu molts fans.
Sí.
Teniu el públic assegurat.
Jo, de totes maneres,
ho dic per la gent que potser
se n'hagi oblidat
o no es recordi.
I per això avui hem convidat
l'Helena Regidor i la Chonca.
Demà és a les 6 de la tarda
el festival,
el ja tradicional festival
de tancament de curs
dels col·lectius
de dones de Tarragona.
Chonca Llegero i Helena Regidor,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
voldria dir que la Montse,
de Torreforta,
m'ha dit que digués els números que fan.
Ah, sí?
I tant, i tant.
Elles fan un burlesque
i xangai.
Molt bé.
Vull dir que tots els números
són ben dispersos
i ben diversos, vaja.
I després tenim el col·lectiu de dones
del cascanté,
que és la Dioni?
La Tere.
No, la Tere.
La Tere García,
que ella hace un teatrillo,
un esquete de teatro.
Elles sempre fan el teatro.
Eso también es esperado.
O sea, eso también es el clásico de ella
y luego un musical.
Cadascú està especialitzat,
cada col·lectiu està especialitzat
en el seu tema.
Sí, sí, sí.
Helena Regidor i Chonca Llegero,
moltes gràcies, molta sort,
molts ànims, sobretot.
Molts.
Jo que encara que hi hagi moments
de baixada,
tot això es remunta,
així que triomfeu molt demà
a partir de les 6 de la tarda
al Teatre Metropol.
Tothom està convidat,
és accés gratuït,
així que fins que s'omplin
les cadires del Metropol.
Helena, Chon, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres per visitar-nos.
Adéu.