Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins fa un temps!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sempre sota la premissa de fer, vaja, la que ja et seguíeu,
de portar una mica la cultura, no sé si d'an underground o fora de circuit comercial.
Sí, bé, és a dir, nosaltres sempre penses en el que pots interessar al públic,
però tampoc no fas-ho més fàcil, intentes portar coses que tinguin un interès cultural,
és a dir, que puguin enriquir l'escena musical de la ciutat.
Quan vau parar l'activitat, Sergi?
Quan va ser?
Ara deu fer ja dos anys.
Bueno, no hem parat mai, és a dir, quan es va acabar el Tarragona Cultura Contemporània,
vam començar el que seria, el que vindria a ser, el que avui dia es diu Petit Format.
L'any passat fèiem més o menys la mateixa filosofia, però no li vam posar nom.
El nom ha vingut perquè, és clar, quan anàvem parlant amb la gent per programar els concerts
i també per el que és l'espai, la Sala Trono és un espai amb parlatós emblemàtic,
és a dir, un teatre amb 50 seients.
Sí, enmig del casc antic, tal com està pensat i com està ideat,
és un luxe poder estar programant concerts allí i també és un luxe poder anar a escoltar-los
amb aquest format tan especial.
Llavors, aquest any, quan vam seguir la dínia de programacions,
és quan ja vam posar el nom, però l'any passat també s'estava fent més o menys
el mateix format, però sense nom.
Sí, perquè la gràcia o el fet que continuï programant és això que dius,
que teniu molts contactes fets durant aquests 15 anys
i per tant hi havia una certa voluntat també de les formacions de venir a tocar a Tarragona
i una certa, suposo, necessitat o compromís de les sales també
que els programéssiu, no?, d'acollir concerts.
Sí, no, és que jo crec que l'èxit d'Animat ha sigut aquest,
és a dir, quan es van començar a tindre activitat,
a Tarragona era un territori bastant herm,
és a dir, no hi havia cicles de concerts,
les sales no estaven preparades,
no hi havia una necessitat,
la gent tampoc no tenia la dinàmica d'anar a veure un concert,
socialitzar a través de la cultura.
Llavors, el recorregut que s'ha fet durant aquests 15 anys
va donar uns fluïts que per a nosaltres són molt importants,
que són creant les bases
perquè sigui una ciutat amb una potència cultural,
i ara mateix ens trobem que ja tenim sales amb equips
ben preparades, amb tècnics ben especialitzats
i les sales ja han ficat, tenen el seu concepte de negoci
i vam tornar també a oferir música en viu.
Llavors, s'han donat un munt de requisits
que fa 15 anys no hi eren, no?
Llavors, nosaltres amb això també estem contents
de la transformació del panorama tarragoní, no?
Heu, d'un terreny herm, com dius tu,
doncs heu abonat i llaurat el terreny,
i ara és això, ara us presenteu en aquest petit format,
el qual vol dir, doncs, sala a trono, concretament,
i programació estrictament musical,
i no sé amb quina freqüència, un concert al mes, potser, no, Sergi?
Sí, ara mateix estem fent un concert al mes.
També nosaltres no tenim cap mena de finançament,
és a dir, tot ho fem a través de la gent que treballem
i també amb l'entrada que surten a fer els concerts.
Això amb els temps que corren val la pena dir-ho, eh?
Que s'estan canviant, doncs, això,
associacions, doncs, que abans anaven finançades
o rebien ajuda,
doncs, us esteu convertint en gent que feu això desinteressadament,
doncs, únicament pels guanys, pels beneficis
que pugueu treure de l'entrada.
Sí, no, i tampoc són beneficis,
perquè l'entrada va directament al músic,
llavors nosaltres també apostem
que els músics es guanyin la vida fent això,
és a dir, trobo que és important,
i en moments de crisi com els que estem vivint,
hem xocat la figura de les entitats culturals,
crec que han d'agafar més força,
perquè som gent que estem fent,
donant un servei,
que si anessin a una empresa privada,
doncs, tindríem molt més costos,
i llavors, esclar,
al final el que ens interessa a tots
és que a Tarragona es facin coses.
Llavors, si nosaltres d'aquesta manera,
més o menys, podem anar fent,
sempre amb molta percadaritat
i patim bastant,
perquè, esclar,
si un músic ve aquí amb un patxer mínim,
si la sala sigués buida,
doncs, i què ens ha passat,
hem tingut de respondre, no?
Sempre hi ha el risc.
Sempre hi ha el risc.
I a més, amb concerts,
esclar, pensa que aquí
tenim només 50 entrades,
50 entrades són poques entrades,
és a dir, com menys entrades hi ha,
més acudiment, més risc tens.
Jugueu, això sí,
amb la qualitat dels músics que porteu.
Recordeu, petit format a la sala Trono,
un diumenge al mes,
i sempre, doncs,
amb músics que tocaran en acústic,
i almenys els tres que teniu programats,
si et sembla, Sergi,
i entrem a mirar la programació.
Perfecte.
Són tots tres noms catalans,
gent de casa,
amb projectes, doncs, això,
d'aquesta nova fornada,
bueno, una mica més alternativa, no?
Sí, sí, sí, sí.
Comencem per Esperit?
Jo, més bé.
Mira, Esperit és el Mau Boada,
que tenia un grup que es deia Les Aux,
Les Aux era bastant experimental,
ell s'ha reconvertit,
i llavors ofereix un folk
amb tons psicodèlics,
però la gràcia d'aquest artista,
perquè sabríem amb totes les lletres
que és un artista,
és que ho fa tot ell,
és a dir,
ell es va fent les seves bases en directe,
i llavors, al final,
es converteix una sola persona
en tota una orquestra.
Si voleu veure-hi amb vídeos penjats d'ell,
amb concerts,
es doneu compte que comença
amb un petit riff,
llavors ell se'l treballa,
llavors el va dublant,
i al final aconsegueix una sonoritat
que sembla que tinguis 20 persones
dins d'un escenari, no?
Però només tot ho fa ell.
Llavors,
és una proposta molt atrevida,
és complicat,
també té un risc,
és clar,
ell justament s'està generant
tot el seu material, no?
Llavors, aquest diumenge,
dia 16 d'octubre,
a les 7 de la tarda,
hi tindrà un preu de 8 euros.
A la sala Trono, eh, recordeu?
A la sala Trono a Tarragona.
Llavors,
després tindrem el novembre,
el dia 13,
el Pau Baigbé,
bueno,
Pau Baigbé,
com tu assenyalaves,
la nova formada,
és un referent,
és productor,
té un estudi de so,
de gravació,
i és una persona
molt vinculada
amb molts músics, no?
Llavors,
el desembre,
el 18,
tindrem...
Espera, no correm,
no correm,
anem poc a poc.
Mira,
escoltem una mica,
a Pau Baigbé,
perquè ens fem una idea,
també,
abans escoltàvem de fons a Esperit,
amb Alboada,
ara Pau Baigbé,
a veure com sona.
i tot a nell'durrer,
a de la manera fruitsa,
a de la manera resit,
Sergi, corregeix-me si m'equivoco.
Pau vell bé es tenies l'ou verdet?
Sí, és el seu alter ego.
Però em sembla que no les tenies l'ou, ara ho t'he parat.
Val.
La referència que tinc ara mateix.
Però bé, en un moment es va mutant.
Llavors, això serà, jo t'he comentat, el diumenge 13 de novembre a les 7 de la tarda
i també tindrà un preu de 10 euros.
Encara que allà col·labora, com dius tu, amb diversos artistes,
en principi vindrà sol a Tarragona, no? Ell i la guitarra.
Sí, ell vindrà sol, en aquest cas.
Després et comentaré a fer una avançada del següent trimestre
i el tornarem a veure una altra vegada.
Ah, sí?
Però amb una altra cosa.
Val, després em farem.
Aquest trimestre i després t'explico més coses.
Val, doncs comencem amb Esperit aquest diumenge.
El 13 de novembre el concert serà per Pau Galloet,
també a les 7 de la tarda i a la Sala Trono.
I després, el desembre, abans de festes de Nadal, el 18, Anímic.
Sí, Anímic.
Bé, la gent que ha tingut la sort d'escoltar l'últim disco d'Anímic,
bé, per mi és una obra mestra.
És a dir, han fet un treball amb una maduresa impressionant,
una sonoritat que penso que Anímic és una de les grans bandes
que tenim ara mateix a Catalunya.
Escoltem-nos una miqueta, també.
Quins són, Anímic, Sergi?
Anímic és un grup que està en la Cui Bató,
que viuen en una casa tots junts.
I es van començar a fer coses de 5 o 6 anys.
Això no ho tinc ben clar com van començar.
Però és un grup que combinen les noves minoritats
amb tocs de folk, lletres cantades en català, també en anglès.
té moltes referències, gent que li pugui agradar, per exemple,
el Carrefaix, tenen aquest toc de folk, però també tenen aquest toc de música
com també molt emotiva.
Bé, bé, no sé.
Bé, sí, això que escoltem, això que escoltem, Anímic, en tot cas és la proposta que arribarà,
que va més enllà a vegades de la música, no?, perquè com dius tu, viuen allà en una casa,
diuen ells el peu de les muntanyes.
Sí.
Tots junts.
Vindran, són molta gent, però, vindran tots a Tarragona?
Això encara s'està acabant de mirar, perquè, esclar, tenim el hàndicap que la sala té unes mides.
I llavors, esclar, a la sala no podem ficar bateria, perquè per l'espai que és,
doncs es mantaria la veu i, bueno, llavors ells també estan mirant a veure com poden reconvertir
aquesta nova proposta, no?
Llavors, segurament, segur que vindran sense bateria,
però encara no sabem quins motxics vindran d'ells.
Això és la proposta de desembre, 18 de desembre, Anímic, ja ho podeu apuntar a l'agenda.
Parlem, doncs, de futur, Sergi, que deies que ens avançaries coses de la propera temporada?
Sí, mira, tenim tancat, bueno, en paraulat, la Maria Comas, que també presentarà el seu nou disc.
Serà primícia, farà la presentació a Tarragona, això serà el 29 de gener,
i també s'espera que sigui un desdís de referència d'aquest any.
Està productors, és el Pau Baibé,
no se't deia que el tornàvem a veure,
i vindrà ella amb, ella toca el teclat,
i vindrà amb un guitarrista,
i el Pau Baibé també vindrà a fer tècnic i a portar més o menys el tema del so.
Llavors, també tenim en paraulat a Amazoni,
amb la seva proposta, doncs,
i vindrà amb acústic, en aquest cas,
i normalment el podeu veure en molts festivals,
amb una banda completa,
bé, molt potent,
i en aquest cas es transforma en un format molt més acústic tot,
llavors també presentarà el seu últim disc,
i també pensem que és una oportunitat,
poder veure un artista de tant a prop a prop,
com és el que ens permet la sala de trono,
és un luxe.
Sí, suposo que és un valor afegit també de cara a que ells vinguin, no?
Sí.
Perquè ells, mira, és aquest tipus de format.
No, i a més, és que ja n'artista,
temporada passada ens va passar,
per exemple, amb el Frank Nixon,
que és una persona, doncs,
havia tocat amb estrella Blondi,
acostumat a grans escenaris,
que quan va sortir del concert estava emocionadíssim,
és a dir, el fet de poder interactuar amb el seu públic
tant de prop a qualsevol artista li fica la pell de gallina.
Són dues propostes, doncs, Amazoni i la, perdona, m'has dit?
Maria Comas.
I la Maria Comas, tens raó,
que ens presentareu ja,
que ens podeu confirmar de la temporada que ve,
o sigui, del proper trimestre, per dir-ho així,
a partir de Nadal.
Molt bé.
Escolta, Sergi,
t'he de preguntar una cosa, clar, obligada,
suposo que ja deu ser fer la pregunta,
això és el recomençament de nou d'Anímet?
Vull dir, quins plans de futur teniu,
més enllà d'aquests concerts de petit format?
A veure,
el futur és molt abstracte, no?
És a dir, nosaltres ara mateix tenim propostes,
tenim ganes de fer-les i les volem fer.
El que passarà l'any que ve, ara mateix tampoc ho sé,
és a dir, però les ganes hi són.
El tema, que ara nosaltres també estem com una cooperativa,
esclar, també tenim molts més riscos que no tindríem
si tinguéssim algun tipus d'ajuda o algun tipus de...
Per tant, heu de ser més prudents, no?
Perdona?
Heu de ser més prudents.
Sí, sí, hem de ser molt...
Tenim un risc bastant elevat.
També t'haig de dir que fins ara
la resposta pública ha sigut molt bona.
És a dir, la temporada passada estem molt orgullosos.
És a dir, vam fer una proposta bastant atrevida,
amb un dia bastant assenyalat, que és el diumenge.
Jo penso que és un bon dia per anar a veure un concert a les 7
i la resposta pública va ser estupenda.
Sergi, només programareu a la sala Trona?
O teniu pensat també donar servei a altres sales?
Tenim...
És clar, és el que comentàvem al començament,
que ens arriben moltes propostes
de gent que ja hem treballat durant aquests 15 anys, no?
Ara tenim un grup que es diu la Groovy,
que fan hip-hop i el més segur és que portarem
el fin de novembre a la sala Zero.
Però això són coses com paral·leles
dins del que seria el cicle de petit format, no?
També ens ha arribat...
Bé, ens estan costant arribant coses
que intentem donar-hi sortida, no?
Però, és a dir, el projecte Insigne,
ara mateix que estem tirant endavant
en aquest petit format,
però tot i això també s'aniran veient altres coses
durant aquesta temporada.
Sí? Si anem a, per exemple, o no?
Perdona?
Cinema, per exemple?
No, però cinema no.
No, no, no, no.
No volment música, toquem música, no correm tant, no?
Cinema, en un principi s'ha d'encarregar altra gent.
Molt bé.
No correm tant, que sempre volem més.
Home, nosaltres pensem que hi hagi un cicle de cinema a Tarragona,
seria una cosa molt positiva
i és una cosa necessària, és a dir, perquè al final el tema de la cultura,
jo crec que és un dret, és a dir, la gent, igual que hem de tindre una sanitat de qualitat,
hem de tindre una missa de qualitat, hem de tindre una cultura de qualitat, no?
Ai, Sergi, que això seria una altra entrevista i un altre debat, eh?
D'acord.
Si et sembla, doncs recordem simplement que Anima't torna amb aquest format petit,
aquest petit format que vol dir que ens oferirà un diumenge de cada mes a la Sala Trona a les 7 de la tarda
concert d'un nom normalment de casa
i a més, doncs, amb aquest format ben proper, ben proper al públic.
Aquest diumenge comencem amb Esperit, però us deixem ara amb la música de Pau Ballbé.
Sergi Garreta, felicitats per la feina que feu amb Anima't i moltíssima sort.
Continuarem parlant.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.