Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
amb altres temes i amb altres convidats.
Falten sis minuts per arribar al punt horari de tres quarts d'onze del matí.
El nostre proper convidat és l'intendent dels Mossos d'Esquadra, Jaume Morón.
Ell és cap de l'àrea bàsica policial del Tarragonès,
en aquesta macroàrea, en aquesta macroregió policial que és el camp de Tarragona.
Amb ell volem parlar de diferents qüestions
que, en fi, pertanyen a la feina i a la competència dels Mossos d'Esquadra
ara que fa, per cert, just tres anys que els Mossos es van començar a desplegar
per les comarques de Tarragona amb competències en la seguretat ciutadana.
Senyor Jaume Morón, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tres anys després, suposo que els Mossos ja, en fi, ho tenen molt assumit
i tenen perfectament definida les seves responsabilitats en matèria de seguretat
aquí, en aquestes comarques, que per cert recordem que van ser les últimes
del desplegament per tot el país.
Sí, amb això té raó, es va variar el desplegament i vam arribar al final.
Home, nosaltres la principal característica és que som un cos viu,
la seguretat és una cosa viva, o sigui, que mai podem dir que ho tenim apamat
i que ho tenim tot resolt.
Cada dia surten nous reptes i van variant les tendències i ens hem d'anar adaptant.
Però coneixen molt millor el terreny, això sense dubte, sigui un àmbit urbà com pot ser
la pròpia ciutat de Tarragona o siguin àmbits molt més rurals, no?
Sí, en l'abolició dels tres anys el que hem notat ha estat un aprofundiment del coneixement
del territori, però no de les característiques que ja s'havien fet prèviament, de les carreteres
o de les poblacions, sinó de la població amb la que treballem normalment,
que des del punt de vista institucional, comercial, associatiu i, per una altra banda,
persones que fan delictes que cada vegada coneixem millor.
I com definiria vostè, si haguéssim de fer una mena de radiografia de la sensació
que té el ciutadà d'aquí, de les nostres comarques, sobre el nivell de seguretat,
com la definiria vostè?
Mira, primer li diria que per nosaltres han estat intensos, han estat tres anys molt intensos.
No hem tingut èpoques de relaxació i crec que no ens ho permetran en el futur.
I la valoració que nosaltres fem dels tres anys jo crec que és positiva.
Ens basem bàsicament en les dades estadístiques, que ho són.
Tarragona en els tres anys cada mes ha anat millorant en respecte a mesos anteriors
i això és positiu, però no ens podem centrar només en les estadístiques
perquè la percepció de seguretat moltes vegades no depèn dels números,
sinó d'efets concrets.
I en aquest sentit nosaltres ara el que sí que fem, ens ha propiciat els tres anys,
és molta més interlocució amb diferents representants,
ja sigui d'associacions de veïns, amb les escoles.
I aquí jo crec que sí que estem detectant que la situació és de relativa tranquil·litat.
Intentem ser proactius, avançar-nos a les crisis que poden sortir,
treballem bastant amb dispositius específics de quan s'hi hagi un problema
a tocar-lo de manera força ràpida i jo crec que ens estem en sortint.
La seguretat ideal mai és possible, malauradament.
Què els diuen els seus interlocutors?
Què perceben, no en aquests tres anys, sinó sobretot ara, en els últims mesos,
per part d'associacions de botiguers, de veïns,
altres col·lectius amb els que vostès tinguin contactes en l'àmbit de l'educació o altres.
Quin comentari, quines queixes, si és que són queixes, arriben als Mossos?
La sensació no és sempre policial estrictament.
El que sí que ens arriba de la gent és que estan preocupats.
Però la seguretat està molt parcel·lada.
El que ens afecta, des del punt de vista delictiu, és una part,
però ens afecta també la crisi econòmica,
les despeses que té la gent,
que se'ls han fet fora d'una feina,
si una botiga té pocs ingressos...
Llavors, en aquestes situacions que incrementen la tensió,
es produeixen molts fets fins i tot físics,
si no de violència, de tensió.
Persones que algun lloguete no els paga,
matrimonis que tenen més problemes,
gent que cau en depressió...
I això es denota.
En la nostra feina, un percentatge és delictiu,
però si avui sentíssim l'emissora dels Mossos,
segurament aniríem a moltes situacions que són socials,
que són derivades d'aquest tipus de crisi.
Què notem?
Per exemple, un supermercat que entra a algú
i se li importa menjar, sense pagar.
Això ho trobem diàriament.
Això també afecta perquè hi ha molta gent que ara
està patint, que segurament no té recursos.
I aquesta situació l'estem vivint.
tampoc és una època on la gent tingui una bonança econòmica extrema.
És a dir, que un negoci es pot permetre fins i tot tenir un marge
que abans sí que en tenia,
per petits furs o per petits fets.
Ara qualsevol situació va sumant la situació anterior,
que no és la positiva.
Aleshores, en aquest context de crisi i el fil del que explica,
això pot arribar, o ha derivat també en un augment d'algun tipus de delicte en concret?
Perquè, clar, ara ens han comentat alguns exemples
que gairebé no serien estrictament delictes o faltes,
però sí que això ha derivat en casos més greus,
precisament per la crisi.
Vostès ho noten o no?
A veure, jo, clar, no soc un terturià.
Jo soc el tecnic policial, no soc el comandament.
Llavors, no li puc dir, sí, miri, com hi ha molta crisi,
ara hi ha més delictes.
Això jo crec que nosaltres no tenim cap estudi científic
que ho pugui demostrar de manera empírica.
El que sí que tot el que envolta la societat,
que afecta des del punt de vista policial o ensenyament,
o afecta fins i tot a efectes de convivència,
això sí que s'està produint un cert deteriorament.
Però són situacions que moltes vegades jo no li puc dir,
miri, les persones que abans feien grans delictes,
segurament continuen fent-los.
Nosaltres intentem atacar-los.
Sí que detectem petites situacions,
que moltes vegades són socials o són de petits fets,
que també es produeixen.
Per exemple, una persona que abans vivia
en un treball precari,
que ha quedat, que es despenya del sistema
i està malvivint en una massia abandonada,
doncs aquella persona, si no té una xarxa social potent,
des del punt de vista municipal o comarcal o el que sigui,
sí que pot derivar fins i tot que ens entrin en un mas
i s'emportin el menjar de la nevera.
I aquestes situacions les trobem.
Trobem supermercats que potser valgui i s'emporta menjar.
Això des del punt de vista policial,
de grans estadístiques, ens afecta?
Doncs ens afecta en el dia a dia.
Però jo realment no puc dir-li que hi hagi més atracaments,
sobretot importants, per la crisi.
Jo crec que no, que qui feia, qui es dedicava a delinquir,
això no li afecta, no està en aquest rol.
Fins i tot el ciutadà i els mitjans de comunicació
segurament poden tenir la percepció ara
que hem deixat enrere altres èpoques o altres etapes
en què segurament els mitjans de comunicació en parlàvem més
d'aquestes bandes organitzades que podien cometre atracaments
o altres tipus de delictes molt més violents.
Sembla, aparentment, clar, vostès són els que treballen,
però que com a mínim aquesta percepció de més seguretat
s'ha produït en els últims mesos, no?
O com a mínim que hem deixat enrere altres èpoques
en què es parlaven de delictes molt més violents.
Li agraeixo l'aportació positiva, o sigui que la seva valoració...
Jo crec que és la percepció que podem tenir, no?
Segurament també ho comprovem als mitjans de comunicació.
Jo la comparteixo, el que passa és que li agraeixo
que la pugui fer expressa.
Miri, nosaltres tenim una prioritat bàsica
que és els fets que poden produir una alarma social.
Avui podem passar tres coses a Tarragona.
Nosaltres hem d'atacar les que puguin comportar violència
contra alguna persona o algun fet
que sigui realment molt greu des del punt de vista físic d'alarma.
Algun fet que li pugui passar a una senyora gran
que comporti violència, temes de domicilis...
Aquesta és la nostra prioritat en els tres anys.
I aquí jo realment crec que hem treballat bé.
Miri, quan vam arribar teníem fins i tot derivats
alguna banda que ens atracava a supermercats amb destrals.
Això van ser els inicis, eh?
Era una banda que havia fins i tot fet domicilis.
Era una banda molt activa.
Doncs durant els primers mesos
molts d'aquests senyors van ser detinguts
i van entrar a presó.
Doncs alguns d'ells ara es dediquen a furtar, a coure.
A altres situacions que també són delictives
però que no ens generen l'alarma social
que alguna vegada havien tingut derivada.
I jo crec que aquesta és la línia.
Segurament alguns continuaran delinquint
però hem d'intentar que delinqueixin el menys possible
i sobretot que vegin que no hi ha impunitat possible
per fets que poden afectar greument a una persona.
I vostè que és el cap de l'àrea bàsica policial del Tarragonès,
la situació de Tarragonès,
una ciutat gran o mitjana en el conjunt del país,
però en fi, de les més grans de Catalunya,
com la definiria el nivell de seguretat
d'una ciutat com Tarragona?
Jo la definiria com les dades s'ho demostren.
Cada 3-4 mesos fem una junta local de seguretat,
la propera és el mes de desembre
i allà posem sobre la taula totes les dades.
O sigui, tant les que afecten a Guàrdia Urbana
les que afecten a nosaltres.
Hi ha una contenció.
No hem tingut pujades.
Per això li deia que la crisi en aquests 3 anys
a nosaltres no ens ha comportat que tinguem puntes de delictes.
Jo crec que el que sí que Tarragona,
que la conec bastant bé,
és que és una ciutat molt activa.
I això, des del punt de vista econòmic,
des del punt de vista turístic,
des del punt de vista que tenim el complex petroquímic,
tenim manifestacions, tenim concentracions,
i això provoca que hi hagi moltíssima activitat.
Que no ens està comportant que hi hagi grans crispacions
ni grans crisis.
Fins i tot barris que quan vam iniciar van dir
ja veureu que era el barri de tal o de qual.
I nosaltres que no vam estigmatitzar mai,
dèiem, no, això és una relació
que nosaltres igual patrullàvem per un que per un altre.
I això jo crec que s'està aconseguint,
no tenim grans crisis.
També perquè en un inici
li vam dir, sobretot als interlocutors,
que si passava alguna cosa
nosaltres els escoltaríem.
Que no calia que féssim gran crispació
perquè nosaltres els atenguéssim.
I jo crec que això ho vam aconseguir,
fins i tot amb alguns representants
de associacions de veïns i tal,
que en un inici feien la relació
de dir, contra més, em queixi,
segurament tindrem més presència policial
on faran més cas.
I jo crec que els vam demostrar que no calia.
Que parlant amb ells, nosaltres actuaríem igualment.
Com està la col·laboració amb la Guàrdia Urbana?
Perquè ara, fins i tot en els últims mesos,
a vegades hem vist alguna patrulla
d'aquelles mixtes, no?,
que l'anomenen, allò,
van una gent dels Mossos
i una gent de la policia local.
Com va la coordinació?
Miri, fa...
En una de les juntes locals de seguretat
es va aprovar un pla de proximitat
conjunt amb Guàrdia Urbana.
I una de les accions
serà el patrullatge,
que vostè diu mixta,
que es concentra bàsicament
en patrullatge
en els dies de mercat,
en la zona centre,
no només la Rambla,
sinó també proximitat.
I cada tarda
hi ha una patrulla,
bueno, una patrulla nostra,
que es combina amb una seva
i van per itineraris diferents,
no només a la centre.
Però això és una part,
això és el que es veu més visible.
Abans de venir-hi aquí,
com sabíem que aquest era un tema
que segurament podíem parlar,
a veure,
la nostra aportació en policia local,
amb la de Tarragona i amb la resta,
és més que una suma.
A veure si m'aconsegueixi.
Si jo una patrulla meva,
meva dic de Mossos,
amb una de Guàrdia Urbana,
comencen a patrullar aquest matí,
les persones visualitzaran
que hi ha una certa implicació
i que són quatre,
en lloc de dos.
El que passa és que no és això.
la suma que nosaltres
puguem anar amb ells
va combinada
amb que la informació és compartida.
Els fets delictius,
i no delictius,
sinó socials,
o si cau un edifici,
és compartit,
ens passem les novetats.
Diàriament jo parlo
amb la Càdula de la Guàrdia Urbana
i fins i tot setmanalment
avaluem si han pujat
els robatoris interior de vehicle
en un barri per fer un dispositiu
i això és una suma
que no és només un,
segurament seria un tres.
I jo crec que per aquí
a aquesta línia hem d'anar-hi.
A veure,
nosaltres jo ho tinc claríssim.
No tinc cap tipus
de competició amb ningú.
Les dades que aportem
en qualsevol
Junta Local de Seguretat
són sumades
a les de Guàrdia Urbana.
I a mi,
del que hem de viure
és que la ciutat
estigui relativament tranquil·la.
O sigui,
que fins i tot
la seguretat
no sigui el seu principal problema,
que jo crec que en aquests moments
no ho és.
I aquesta és la línia.
I segurament hi ha aportacions
que farem en un futur
que aniran en aquesta línia,
de cada vegada
una major implicació.
A aportacions com quina?
Si és que en podem parlar?
Miri,
jo crec que s'ha de treballar
a nivell polític
la futura llei
de la policia
en la que segurament aniran.
A veure,
línies sí que hi ha.
Nosaltres, per exemple,
estem participant
en dispositius conjunts
en determinats barris
que no són
una patrulla,
sinó que estem fent accions
en el port esportiu
o es poden fer
en qualsevol dels barris,
es pot arribar a visitar
de manera conjunta
els establiments
que també ho estem fent,
es poden participar
en xerrades
a les escoles
que s'estan fent,
segurament en un futur
es podran fer conjuntes,
o reunions
amb associacions de veïns
fer-les de manera conjuntes.
Jo crec que hi ha
molt camí per treballar.
És a dir,
que patrullatges mixtes,
per exemple,
més enllà
que quedi maco,
entre cometes,
per la imatge
que es dona el ciutadà,
si poden ho aprofundiran
perquè a més és útil
per la feina
dels propis policies.
Sí,
miri,
és imprescindible
i sí que és veritat
que el dia a dia
té coses
de relació intensa.
Clar,
som organitzacions
que són molt similars
perquè venim
a la mateixa escola,
tenim algunes competències
que són diferents,
però sí que ens pot provocar
que un es se sent més còmode
s'hi va,
doncs,
a lo millor
amb un que porta el seu uniforme
que amb un altre,
de vegades.
Quan va passant el temps,
això varia
perquè la comunicació
es fa més intensa,
fins i tot
molts prejudicis
es van perdent
i la ciutadania
ho nota molt
perquè nosaltres
a nivell policial
és positiu
però a nivell
sobretot social
és molt positiu
perquè podria passar
una patrulla
de guàrdia urbana
i la gent
a lo millor
ni s'adonaria
i en canvi
passa una patrulla mixta
i diuen sí
que us vaig a veure
a la guàrdia urbana
i jo crec que això està bé.
De tant en tant
surten debats
en aquesta ciutat
i en d'altres,
li pregunto la seva opinió
perquè ara fa temps
que no se'n parla,
entre altres coses
perquè és una decisió
que s'ha de prendre
més amunt
de l'àmbit
de la ciutat de Tarragona
que és la instal·lació
de càmeres
de videovigilància.
És un debat
etern
sobre el dret
fins i tot
a la intimitat
de les persones.
Vostè creu que ara
de fet és un tema
que ha desaparegut molt
dels mitjans
i del debat públic.
Vostè creu que
es necessiten
instal·lar càmeres
de videovigilància
en algunes zones
de la ciutat
o com a mínim
des del punt de vista
policial
i vostè que és
intendent responsable
serveixen realment
per pal·liar
o acabar
amb algun tipus
de delictes
o de faltes
o d'incivisme
que es pugui produir
en una ciutat com Tarragona?
Miri,
en el tema
de la videovigilància
que es parla molt
tothom fins i tot
jo ho havia sentit
en algun poble
que deien
que per controlar
el terme rural
i deies
a veure
em sembla
que ens fugim
d'estudi.
Sí que és veritat
que en determinades ciutats
i en determinades zones
ens serveixen
sobretot
perquè algú
no qui va fer
un delicte molt greu
sinó que algú
que pugui tenir
un comportament cívic
que sí que tenim
perquè tenim joves
que surten de festa
i no tenen control
doncs a lo millor
no trenquin
les retrovisors
això sí que serveix
zones
doncs
lúdiques
que realment
necessiten
una aportació
per després
quan la gent
es descontrola
perquè la gent
fàcilment
es descontrola
quan va de festa
doncs a lo millor
acaben en una baralla
o fins i tot
poden anar
a nosaltres
policialment
les càmeres
ens van bé
per què?
després
miri,
li explicaré una anècdota
en l'àrea del Medud
que també
afecta Tarragona
l'àrea de l'autopista
l'àrea de l'autopista
nosaltres
fem servei allà
i fem força detinguts
en els últims
quatre dies
hem detingut
sis persones allà
per fer fets
que potser
no li arriben
al botiquet de Tarragona
però afecten
a gent que va
per l'autopista
i tal
doncs en aquella àrea
doncs es van col·locar
càmeres
a nosaltres
ens serveixen
esclar que ens serveixen
això dissuadeix
sí que dissuadeix
perquè fins i tot
qui sap
que entri allà
en un vehicle
si hi ha un delicte greu
nosaltres podem observar
les càmeres
les càmeres
d'entitats bancàries
si les llogeries
tenen càmera
o no
fins i tot
que estiguin
en funcionar
nosaltres
ens va bé
si totes les ciutats
s'han de tenir en càmeres
mirin la veritat
des d'un punt de vista
policial
de baixada
de delictes
jo crec
que
Tarragona
no té cap situació
que
mirant
les estadístiques
ens ajudes
a reafirmar
això
que puguin
instal·lar-se
en alguna urbanització
des del punt de vista
perquè la gent
millori la seva percepció
de seguretat
i per si un dia
passa un fet greu
i la gent
digui
miri
per nosaltres
policialment
cap problema
l'ús
d'aquelles imatges
el seu arxiu
ha d'estar
a càrrec
d'un cos policial
i no li veiem
gaire problema
hi ha càmeres
en molts establiments
i la gent
surt cada dia
vaig acabant
senyor Morón
li preocupa
algun aspecte
en concret
o algun espai
de la ciutat
o del territori
del qual vostè
és responsable
que cregui
que mereix
una atenció
prioritària
o no
miri
a mi
m'interessa
sobretot
intentar
conscienciar
que això
és una cosa
llarga
que la seguretat
és un tema
de tots
això
és una mica
si vingués
un mestre
li diria
que l'ensenyament
és una cosa
de tots
i jo crec
que
aquest punt
de vista
quan nosaltres
fem una participació
pública
o fins i tot
amb alguna associació
és més important
que les dades
concretes
per què?
perquè
per exemple
quan tenim
un tema
de pagesos
més que nosaltres
difícilment
algú està treballant
el tema
el tema
de l'àmbit rural
o petits
fets
que passen
i hem d'intentar
explicar-los
que nosaltres
estem amb ells
i això
és el que hem d'aconseguir
i a mi
el que em preocupa
també
la gent
que perd
absolutament
els valors
i
perd en el sentit
de la humanitat
que no són temes
de patrimoni
sinó són temes físics
per exemple
que avui
puguin fer-li
una estrabada
a una senyora
de 90 anys
perquè la persona
que ha fet allò
és que a banda
que el que s'emporti
pugui fer mal
a la senyora
és que no té cap moral
doncs amb aquest missatge
ens quedem
per cert
senyor Morón
ja estan instal·lats
a la nova comissaria
dels Mossos
sí
a la de Camp Clar
portem uns dies
bàsicament
ha afectat
com quan un es canvia
el domicili
caixes pel mig
i temes domèstics
el que sí
que no ha afectat
a l'exterior
això no
però sí que
per cert
per interès
pels ciutadans
si necessiten
alguna qüestió
de la policia
o han de presentar
alguna denúncia
es pot utilitzar ja
la comissaria
dels Mossos
sí
la comissaria
de Mossos
de Camp Clar
està operativa
o sigui que
estem atenent
ja denúncies
fins i tot
estem atenent
detinguts
i també estem
agafant denúncies
a les oficines
del doctor
Maia Fre
davant del Joan XXIII
que són les que
estàvem fent servir
abans
i que per cert
ha funcionat bé
aquesta oficina
sí
home
jo crec que
si li dic la veritat
és una oficina
que ha funcionat
molt bé
perquè està molt
ben ubicada
ja ha anat
molta gent
el que passa
és que
les condicions
físiques
de l'edifici
de les instal·lacions
no són les òptimes
qui vagi
a Camp Clar
veurà
que les condicions
són superiors
a les de Maia Fre
el que passa
és que segurament
per proximitat
o per ubicació
si a algú
li va millor
doncs
allà estem
per totes maneres
que sàpiguen
això
que els Mossos
ja estan instal·lats
tots
a més
tots els de l'àrea
de la regió
del Camp de Tarragona
recordem que
la comissaria central
del Camp de Tarragona
està a les noves instal·lacions
de Camp Clar
Intendent
Jaume Morón
cap de l'àrea bàsica
policial
del Tarragonès
dels Mossos
Esquadra
moltes gràcies
per acceptar
aquesta invitació
del matí
de Tarragona Ràdio
per la de qüestions
policials
i de seguretat
ciutadana
a la nostra ciutat
gràcies
i fins la propera
a vostès
per convidar-nos
adeu-siau
bon dia