Faltan dos minuts per arribar al punt horari de tres quarts de dotze.
Aquí seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
després de l'espai tothom que ens porta cada dilluns
el nostre company Miquel González.
Nosaltres seguim endavant amb altres temes i amb altres convidats.
Ara us volem presentar la nova delegada a Tarragona
de la Lliga contra el càncer.
Des de fa uns dies és Lídia Pasqual
i amb ella l'hem convidat avui per conèixer el moment actual de l'entitat
i quines són les seves perspectives de futur, els seus projectes de futur.
Lídia Pasqual, molt bon dia.
Bon dia.
Vostè ja fa temps que està vinculada a la Lliga contra el càncer.
Què suposa, però, ara assumir la màxima responsabilitat a nivell de Tarragona?
Com vostè diu, és una responsabilitat.
Jo porto tres anys operada i pràcticament el mateix temps vinculada a l'entitat.
Jo ja fa temps que col·laboro perquè en un moment donat,
quan jo vaig tenir l'enfermetat, a mi em van ajudar
i jo ara penso que si ho puc fer per una altra, doncs estic molt contenta.
i porto ja temps visitant persones operades com jo, donant-li suport,
en aquest moment en què potser els ànims van una miqueta avall,
demostrar que d'això se'n pot sortir i s'ha de tirar endavant.
Fins ara la meva labor a la Lliga ha sigut bàsicament aquesta,
d'acompanyament hospitalari, visitar persones operades com jo,
i ara agraeixo molt al personal de la Lliga que hagi confiat en mi
per donar aquesta nova responsabilitat.
I bàsicament jo continuaré amb la meva feina de voluntària
i després doncs qualsevol cosa que m'encomani a la Lliga
i jo pugui assumir, doncs contenta també de poder-ho fer.
De fet, la Lliga contra el càncer, senyora Pasqual,
té aquest objectiu, aquesta feina d'ajuda, de suport psicològic,
moltes vegades a les dones que pateixen el càncer de mama.
Sí, la Lliga també dona en alguns casos suport econòmic,
perquè degut a la malaltia hi ha persones que es veuen perjudicades,
en aquest àmbit, no?
Potser tenen negocis propis i han de tancar durant el tractament.
Doncs aquesta part també d'alguna manera la cobreix la Lliga
amb un informe de l'assistente social.
I també hi ha la part de la funca que es fa estudis sobre estadístiques,
sobre la malaltia, investigació.
I després hi ha l'altra part, que és sobretot la que fins ara jo he anat assolint,
que és el suport psicològic a persones operades.
Llavors, al ser jo una afectada, possiblement puc entendre molt bé
per quin moment passa aquella persona.
I això com es fa? Per cert, com funciona?
Ho fan a nivell individual, persona a persona?
Ho fan fins i tot trobades de grup, de persones que han estat operades,
que pateixen la malaltia?
Sí, o sigui, nosaltres tenim una reunió al mes,
normalment és el primer dimarts de cada mes,
on és un grup que la majoria som afectades de mama,
també hi ha algun altre tipus de càncer, estem oberts a tothom.
Després hi ha un altre grup que és d'ostomisats.
I després hi ha l'acompanyament hospitalari,
doncs a persones que a vegades, perquè no tenen família,
perquè la tenen lluny, perquè tenen problemes amb ells,
estan sols, nosaltres els hi aportem aquesta companyia.
I després també la visita a persones operades
per donar ànims en aquests moments.
Se centren molt en el càncer de mama,
en les dones que pateixen càncer de mama,
o també atenen des de la lliga contra el càncer
en tots els àmbits a persones que pateixen
altres patologies oncològiques?
Sí, sí, evidentment és la lliga contra el càncer, en general.
El que passa que, bueno, jo personalment,
al ser afectada de càncer de mama,
doncs em dedico més a visitar persones operades.
Per a dir que també tenim un grup d'ostomisats,
que són els que tenen problemes digestius
i porten a vegades la bossa aquella que els substitueix el budell.
Això és un altre grup.
Però, bueno, jo bàsicament al ser afectada de mama
em dedico més a això,
perquè puc entendre perfectament el problema psicològic
que comporta aquesta malaltia.
Hi ha molt de voluntarisme, evidentment,
en la gent que està a la lliga contra el càncer,
però a nivell de recursos econòmics
reben ajudes institucionals,
bàsicament de les aportacions que els fan els ciutadans anònims
en determinats moments quan fan alguna capta al llarg de l'any.
Com funcionen?
Bé, doncs, efectivament hi ha alguna entitat
que col·labora econòmicament.
Després nosaltres fem una vegada a l'any la recapta,
que això, doncs, és una part important dels ingressos,
i després tenim també les quotes de socis.
Evidentment, doncs, hi ha vegades que sí,
tenim aportacions anònimes i, bueno,
fins ara també teníem l'antiga Caixa Tarragona,
amb el programa Tu ajudes,
que també, doncs, era un ingrés important.
Ara no sabem com quedarà,
però bé, de moment són...
Les fonts d'ingrés que tenim són aquestes.
Sí, la lliga contra el càncer,
com altres entitats,
es veuen afectades per aquest canvi,
per aquesta superació, de moment,
del programa Tu ajudes
de l'antiga Caixa Tarragona.
I des del punt de vista dels metges,
de la investigació,
que a vostès també els ajuden molt,
quines són les informacions que els arriben a vostè
sobre, per exemple,
l'impacte que poden tenir determinats tipus de càncer
en la població de les nostres comarques?
Cada com millorem més
en gairebé tots els tipus de càncer que tenim?
Efectivament, cada vegada hi ha una curació més alta,
el que passa que, com ells diuen,
degut a que les persones cada vegada viuen més anys,
també tenen més temps,
o sigui que l'índex de càncer puja,
igual que també puja l'índex de curació,
però és degut a que les persones
cada vegada viuen més anys
i, evidentment, tenen més temps
de controlar l'enfermetat.
Però el nivell de curació va pujant dia a dia,
doncs, això, degut a les investigacions que es fan,
els fàrmacs hi ha molt més concrets,
molt més precisos i efectius,
i, bueno, doncs, afortunadament,
l'investigació es reflexa en això,
amb una curació més gran.
Perquè quin és el paper dels metges?
Sobretot d'aquests metges,
els que tracten, evidentment,
les patologies oncològiques,
però també, fins i tot,
els que estan més a prop de la lliga contra el càncer.
El doctor Jaume Galceran, per exemple,
que m'ha entrevistat en moltíssimes ocasions,
i que és tot un expert.
Exacte.
Nosaltres, doncs, treballem bàsicament,
o ells treballen amb nosaltres a oncòlegs,
i, bueno, doncs, ells es dediquen a investigar,
doncs, inclús fan estadístiques per edats,
per tipus de càncer, i tot això,
i, bueno, aquests estudis, doncs,
a lo millor, encara que no siguin uns efectes immediats,
a la llarga poden portar, doncs, això,
a trobar un medicament més concret,
més precís,
i això afavoreix, doncs,
una major curació pels malalts.
I vostè, Siona Pasqual, té la sensació, també,
que les persones malaltes d'un càncer,
del que sigui, segurament,
tot i que vostè té l'experiència d'haver viscut,
d'haver patit un càncer de mama,
cada cop, entre cometes,
ho portem millor,
és a dir, l'acompanyament que es fa
des del punt de vista mèdic,
però també des del punt de vista de la família
o de voluntaris o d'entitats com la Lliga,
cada cop, en general,
les persones assumeixen millor
quan se'ls detecta un càncer, el que sigui?
Jo penso que sí, a veure,
abans i ara i sempre és una notícia molt dura,
però jo penso que sí,
perquè han perdut ja, afortunadament,
una miqueta la por allò de tabú,
que abans ni tan sols s'anumerava la paraula,
inclús ara, eh?,
ara encara hi ha gent que es mora d'una llarga malaltia.
és curiós, no?
Perquè quan és un altre tipus d'enfermetat,
ja sigui un infart,
es diu clarament,
encara ara,
però jo penso que ja s'ha desmitificat una miqueta,
els metges ja parlen més clar cap al malalt,
li expliquen,
i ja s'accepta com una malaltia més,
perquè fins i tot està provat
que això arribarà a quedar una malaltia crònica,
hi haurà persones que s'hauran de medicar
durant tota la vida, però com altres malalties.
Jo penso que sí,
i afortunadament ja s'ha perdut una mica la por a la paraula,
i ja es comença a dir pel seu nom.
S'hauria d'acabar, però,
a totes maneres, amb expressions com aquesta,
no?, que deia,
encara que utilitza moltes vegades
amor d'una llarga malaltia, no?
Sí, sí,
jo penso que els mitjans de comunicació
també tenen part de culpa, no?,
perquè sempre diuen això.
Sí, jo dic, bueno, i per què?
S'ha de parlar clarament.
Sí, sí.
S'ha de dir clarament.
És un càncer, és com una altra malaltia.
Per què?
No, és una malaltia més.
Com a nova delegada de la Lliga aquí a Tarragona,
es marca algun objectiu,
alguna cosa concreta,
de cara a l'any nou,
que ja arriba aviat,
el 2012,
seguiran treballant una mica en la línia dels darrers anys?
Bé, jo crec que sí,
perquè fins ara les persones que ho han portat abans,
que jo considero que ho porten bé,
s'ha de donar a conèixer quant més millor
l'entitat a la població,
a qui estem,
qualsevol cosa que necessitin de nosaltres,
i, bueno, jo penso que la línia que s'ha portat fins ara
és la correcta.
Li agradaria tenir més voluntaris,
voluntàries en aquests grups de suport,
en aquests grups que ajuden psicològicament
a persones que tenen la malaltia?
Home, evidentment,
sempre seran benvinguts, no?,
qualsevol ajuda,
i quanta més gent n'hi ha,
doncs millor perquè cadascú té la seva manera de veure les coses
i podem donar més amplitud al tema.
Com poden entrar en contacte amb vostès?
Ho dir per si hi ha alguna persona que ens està escoltant,
i potser l'únic contacte que tenen a l'any
és quan veuen els voluntaris i voluntàries de la Lliga
amb la recapta, no?,
quan estan al carrer.
Si volen contactar amb vostès,
on es troben,
quina manera hi ha de contactar?
Sí, nosaltres estem a Tarragona,
vinc de Catalunya número 11,
entre sol,
i tenim el telèfon,
977-23-24-25,
qualsevol cosa que necessitin,
estem allí per ajudar-los.
De totes maneres,
nosaltres tenim contactes amb els hospitals de Tarragona,
tant és així,
doncs que quan hi ha persones operades,
ens avisen.
I per tant,
vostès es posen en contacte...
Sí, sí.
...amb les persones,
amb els pacients...
Prèviament pregunten al pacient
si estan conformes
que vinguem a visitar-los,
i si els donen la conformitat,
llavors hi anem.
I per cert,
quan hi van,
quina és la primera impressió,
el primer contacte
entre una persona de la Lliga
i la persona malalta?
Bé, doncs,
cada persona és un món, no?
Hi ha vegades, doncs,
que, bueno,
aquella persona,
doncs,
no té massa ganes de parlar ni d'això,
potser, bueno,
senzillament fas un primer contacte,
li dones el telèfon
per si més endavant necessiten el teu suport.
I hi ha vegades, doncs,
persones que has de seure allí
perquè tenen ganes de parlar,
necessitat de treure tota l'angoixa
que porten dins, no?
No es pot generalitzar
perquè cada malalt és diferent.
Cada cas és un món.
Però el fet que tu els diguis
que ets una persona operada,
penso que ja els dona una confiança
de pensar que tu la pots entendre
millor que qualsevol altra.
Lídia Pasqual,
nova delegada a Tarragona
de la Lliga contra el Càncer.
Gràcies per venir aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i molta sort amb aquesta nova etapa
que, de fet,
d'alguna manera és la continuïtat
ja de la seva vinculació
com a voluntària a l'entitat.
Molta sort a la Lliga contra el Càncer.
Gràcies a vosaltres
per donar-nos l'oportunitat
de donar-nos a conèixer una mica més.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.