Pràcticament tres quarts d'onze del matí.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
volem fer una referència al Carnaval,
perquè en un dia com avui, en què hi ha tantes activitats
del Dia Internacional de les Dones,
no podem oblidar que també és l'últim dia de Carnaval,
el dimarts de dol, i diuen alguns entesos
que és un dels dimarts de Carnaval més típic de Catalunya,
el d'aquí, el de Tarragona.
I per explicar una mica les característiques
i l'abassant tradicional o històrica d'aquesta celebració,
volem saludar ara mateix a través del telèfon
el gestor cultural Jordi Bertran,
durant molts anys tècnic de l'àrea de festes
de l'Ajuntament de Tarragona
i també col·laborador d'aquesta casa.
Segur que el Jordi ens pot respondre
a alguns dubtes, a algunes preguntes.
Jordi Bertran, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per què podem qualificar aquest dimarts de dol de Tarragona
com un dels més típics del Carnaval de Catalunya?
Doncs mira, d'entrada el podem definir com a tal
perquè l'enterrament no es fa tot arreu dimarts,
sinó que hi ha moltes poblacions que es fa dimecres també.
Per tant, el cas de Tarragona, que no és únic,
però sí que manté aquesta característica del dimarts
i no del dimecres,
condiciona tota l'entrada d'una sèrie de seqüències
que no passen en altres llocs, no?
I allò és que al final es barreja amb el dimecres de cendre
i en canvi aquí a Tarragona no passa, és claríssim.
És a dir, el dimarts de mitjanit ja s'acaba pròpiament el Carnaval
i entres en quaresma pròpiament,
fins i tot reformada per un toc de campanes des de la catedral.
Per tant, aquesta seria una primera característica.
La segona és la gran quantitat d'actes
que manté la seqüència d'aquest dia,
que s'inicien ja de bon matí,
doncs repartint les esqueles
i després es continua per la vella del Carnestoltes,
per la mateixa col·luenda
quan ha d'esfilar a Mortuòria que es fa per la part alta,
sortint des de la Rambla Nova
i després també aquest final de foc.
El conjunt de tot això
és el que li dona aquesta seqüència,
jo diria, més intensa que en d'altres poblacions
i que, a més a més,
en el moment de recuperar-se,
en els principis dels anys 80,
va ser un dels, podríem dir,
dels actes que ja va tenir una base històrica
en la recuperació de la festa.
Es van agafar tota una sèrie de documentacions,
sobretot de, jo diria,
de dos autors,
que va ser Joan Salvat i Bové,
que era cronista oficial de la ciutat de Tarragona,
historiador, persona que ha tocat molts temes relacionats
amb la història de la ciutat
i especialment també amb la festa,
i, per altra banda,
un clàssic, podríem dir,
del costumisme de la festa a Catalunya,
que és Joan Amades.
La combinació dels dos va permetre crear aquesta bona part de la seqüència
i, a més a més, amb el pas dels anys es va reforçar,
per exemple,
en substituir una foguera normal per la bota
que presideix tots els dies de Carnaval la plaça de la Font
i que, d'una manera o altra, és emblemàtica.
Per tant, això no és un invent dels últims 30 anys,
sinó que hi ha una base històrica
en la recuperació d'aquests elements
que comentàvem d'un dia com avui,
del dimarts de dol.
Sí, sí, i a més,
cadascun dels personatges té un cert sentit,
és a dir, per exemple,
el fet de les ploraneres,
que pot semblar una facésia més o menys carnavalera,
doncs és una de les coses
que realment és molt característica,
és a dir,
que aquesta nit les compasses fan de ploraneres,
és a dir,
que hi ha fins i tot gent que vesteix de ploranera
i no va amb altres actes de Carnaval,
aquesta seqüència,
doncs és aquesta característica,
aquests personatges passejant pel nucli àntic de la ciutat
és absolutament històrica
i són possiblement uns dels personatges,
imagino,
que fins i tot anterior a la mateixa figura
que entenem del Carnaval o del Carnestoltes
com a personatge monàrquic,
és a dir,
com un rei de la república,
aquesta de la xauxa,
fins i tot abans d'aquesta concepció
que és molt urbana,
que és del segle XIX,
sembla que aquests personatges de les ploraneres
ja tindrien una tradició preexistent a aquest Carnaval
i que es van integrar en el Carnaval del segle XIX.
De fet,
en el segle XIX moltes de les ploraneres
eren prostitutes conegudes de la ciutat de Tarragona,
això és on hi ha cròniques dels que ho demostren
i sembla que era una nit
que realment es barrejava molts elements.
No només era Tarragona,
és cert,
hi ha altres ciutats,
per exemple,
coneixem la zona de la Mediterrània,
per exemple,
una ciutat important en aquest sentit,
també va ser Múrcia,
que després ho ha desplaçat
en una altra festa de primavera,
però que de fet aquesta sortida,
per exemple,
de les prostitutes barrejades amb els comparses
era característica.
Escolta,
i la participació,
per exemple,
del ball de Diables,
del drac,
del bou,
de la víbria,
és a dir,
d'aquests elements de foc
que veiem habitualment
per Santa Tegla,
per les festes,
això també forma part,
té una base històrica
o és una incorporació
d'aquests darrers anys?
No, no,
té una base històrica,
concretament el foc
es reincorpora l'any 85,
però es reincorpora
perquè precisament
aquestes descripcions
que parlava jo
de l'Amades
i del Joan Salvat i Bové
estan documentades,
no?
els diables,
que de fet són
l'element pirotècnic
que queda en el segle XIX,
perquè el bestiari
en aquest moment
que es reformula
el canal del segle XIX
ja no existia,
el bestiari com a tal.
Aquí ens hem de situar
que precisament
en quan es compleix
el bicentenari
d'una de les causes
importants
de canvi
de la festa
podria enviar a Tarragona,
també en bona part
a Catalunya,
o sigui,
la guerra del francès
suposa
o contribueix
a suposar
l'enfonsament
del que s'anomena
l'antic règim,
és a dir,
el règim d'estructura
basada en gremis,
un règim,
podríem dir,
hereu del sistema feudal,
no?
I
és substituït
per un nou règim
basat,
doncs,
d'entrada
amb elements
com poden ser
la Constitució,
no?,
que són elements nous
per l'abolició
del sistema
doncs dels gremis,
la llibertat de treball,
no?
I
això comporta
també unes conseqüències
en la festa.
per exemple,
molts dels gremis,
no tots,
però molts dels gremis
deixen de sortir
com a tals
i són,
molts d'aquestes
elements festius
passen dels gremis
a noves societats
més,
podríem dir-ne,
culturals,
no?,
o que en aquella època
també barregen
en temes polítics,
no?
I un d'aquests canvis
es produeix
precisament amb el Ball de Diables
que no desapareix,
sinó que passa
de ser portat
doncs,
fins a aquella època
pels teixidors de lli,
doncs passa,
primer,
durant un breu
període
pels mestres voters,
d'aquí la vinculació
també al Carnaval,
però de seguida
passa a altres
societats de la ciutat
com l'Artesana
o l'Ateneo
o Tarraconense,
no?
Per tant,
hi ha un canvi important
que també va acompanyat
d'un altre element
que té la seva importància,
que són els textos satírics
i els textos crítics
que avui en dia
només queden,
jo diria,
pràcticament
fossilitzats
en el sermó
de benvinguda
del dimecres
i en els dos testaments
que avui es reparteixen
que són
el del Carnestoltes
i el de la Concovina
i
antigament
no només apareixia
aquesta sàtira
en aquests dos testaments
o en aquest sermó
sinó que també
totes les comparses
sortien
aquesta nit
també amb temes
doncs
de marcat caràcter crític
o sobretot
amb cartells
i coses d'aquests tipus
que acompanyaven
una mica
el séquit fúnebre
és a dir
que la sàtira
també és un altre
dels elements
que s'incorpora
jo diria
amb força
en aquest canvi
de la festa
del segle XIX
el segle XIX
el que fa en el fons
és mufar-se
de les entrades
dels arquevisbes
dels reis
i en el fons
l'estructuració
d'aquest carnaval
amb un rei
carnestoltes
pròpiament
és una
és una conya
que es fa
sobre
sobre les entrades
dels personatges
il·lustres
a les ciutats
és una festa
que fa molta força
precisament
com a festa urbana
com a festa
desfilada
en el segle XIX
Escolta Jordi
per acabar
potser el moment
més espectacular
d'aquest dimarts
de dol
sobretot
suposo que hi ha
molta gent
que ens escolta
i que ja l'hauran vist
altres anys
i n'hauran participat
activament
però potser
per aquells
que no l'hagin vist mai
és la crema
del ninot
i la ninota
a la plaça
a la font
dins de la bota
és potser el moment
més espectacular
creus
per molta gent
el moment
més espectacular
i més esperat
és quan es llegeix
l'acte del jurat
el veredicte
el veredicte del concurs
no?
sí, sí
però bueno
si descartem
que no pertanyem
a cap comparsa
home
com a estètica
sí
ara
jo l'altre dia
una senyora
ho comentava
jo em sembla
que alguna vegada
també ho hem comentat
amb tu Ricard
jo crec
que
i sense ànim
de voler ser crític
però jo crec
que una de les
coses que sí
que no s'ha encertat
és a dir
jo penso
en els darrers anys
és la
la supressió
de la part
doncs
d'il·luminació
de foc aèri
de la façana
no?
de l'Ajuntament
que precisament
és un foc
molt singular
que només es pot veure
en aquest dia
encara ja no es pot veure
i que precisament
en altres ocasions
molt importants
per a les ciutats
com va ser
el cas
de l'ascens
del gimnàstic
a primera divisió
es va copiar
l'estètica
d'encendre
la foca aèria
des del terrat
de l'Ajuntament
de determinats detalls
que es posaven
a la façana
d'aquest dimarts
de Carnaval
i que és una mica
paradoxal
que aquest tema
jo ja entenc
el tema
de la crisi
però vull que
en tot cas
sí que aquí
s'ha minoritzat
la importància
d'aquest acte
i això
hem d'anar en compte
perquè hi ha altres ciutats
catalanes
que això
no ho han baixat
sinó que ho han
potenciat
sí
i llavors vull
que a veure si
una mica
es prendrà
el pare
del sisplè
i amb aquests temes
molt bé
doncs
Jordi
Bartran
com sempre
ha estat un plaer
conversar amb tu
i que ens expliquessis
una mica
aquesta base històrica
d'aquest dimarts
de dol
que segur que molta gent
en fi
ho celebra
pensant-se
que potser és
una qüestió
dels últims 20 o 30 anys
ara que celebrem
els 30 anys
de la recuperació
del Carnaval
i que en fi
hem conegut
a través del teu testimoni
doncs això
que té una base
històrica
ben fonamentada
Jordi Bartran
moltes gràcies
i bon final de Carnaval
també
igualment
i bona sora
a totes les comparses
gràcies
adeu-siau
bon dia
Jordi i Bartran
anem tancant
aquesta quarta hora
del programa
ens queden però
poc més de 4 minuts
que aprofitem
per repassar
precisament
l'agenda d'activitats
del dia