Tarragona reforça les seves opcions de cara als Jocs del Mediterrani del 2017,
després que la balança es decantés ahir cap a la ciutat de Marcina, Turquia,
per fer els Jocs del 2013.
Aquesta és almenys una sensació o un comentari generalitzat per part dels partits polítics,
dels representants de les institucions, dels propis esportistes
o també dels clubs més significatius de la ciutat de Tarragona.
Tarragona surt reforçada de cara a les opcions del 2017.
Aquesta és precisament una de les qüestions que li volem plantejar
a la nostra primera convidada en aquesta quarta hora del programa.
La senyora Teresa Fabel, vicepresidenta primera del COE,
del Comitè Olímpic Espanyol i membre del Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani.
Senyora Teresa Fabel, bon dia, buenos dias.
Què tal, bon dia.
Sale Tarragona reforçada, creu-te, en sus opciones de cara al 2017?
Pues yo creo que sí. Primero porque a nosotros, a la ciudad de Tarragona,
el Comitè Internacional dels Jocs del Mediterráneo,
nos pidió que diéramos un paso adelante para intentar salvar estos Jocs del 2013,
cosa que Tarragona accedió a hacer.
Y en segundo lugar porque, bueno, Mercín era una de las ciudades candidatas para el 2017
y a la hora, al organizar los Jocs del 2013, pues evidentemente deja de ser una de las ciudades candidatas para el 2017,
con lo cual hay un rival menos.
Para mí Tarragona sale ampliamente reforçada.
Hay un rival menos, que es Mercín.
De hecho, ¿cuántos rivales, cuántas ciudades eran rival de Tarragona de cara a los Jocs del 2017?
Bueno, de cara al 2017 eran cinco ciudades candidatas, aparte de Tarragona,
estaban Trípoli, Alejandría, Mercín y Rilleta.
Con lo cual, de esas cuatro que he mencionado, aparte de Tarragona,
pues ahora quedan tres, porque Mercín evidentemente se cae de la lista.
¿Trípoli y Alejandría también ha citado?
Sí.
Claro, teniendo en cuenta la situación de Trípoli, teniendo en cuenta la situación de Libia,
¿esta ciudad quedaría también prácticamente descartada a estas alturas?
Sí, la verdad es que tanto Trípoli como Alejandría están en una situación bastante difícil en estos momentos,
con lo cual esto nos dejaría un mano a mano con Rilleta,
cosa que, bueno, no sería fácil porque Rilleta ya sería la quinta vez que se presentara,
pero bueno, esto es algo que tenemos que valorar y tenemos que lógicamente ver cómo hacemos este mano a mano con ellos
o ver cómo se recupera Alejandría de cara a octubre, que es cuando es la Asamblea General.
Ahora le iba a preguntar precisamente por el calendario.
Es en octubre cuando la Asamblea General del Comité Internacional de los Juegos del Mediterráneo
decidirá la ciudad del 2017, ¿no?
Sí, exactamente. Está previsto una asamblea general de tipo normal,
no de tipo voto por correo electrónico como ha sido en este caso para el 2013.
La asamblea se hará en Mersin, porque siempre se hace en el lugar de la ciudad donde se celebrarán los próximos Juegos
y será una asamblea general presencial, digamos, con la presencia de los miembros de los comités olímpicos nacionales
y los miembros del Comité Olímpico Internacional que sean de los países que formen parte de los Juegos del Mediterráneo.
Y ante este posible mano a mano que comentábamos entre Tarragona y Rijeka,
usted que conoce muy bien el mundo de los Juegos del Mediterráneo, del olimpismo en general,
de las posibilidades de una y otra ciudad, los pros y los contras de Tarragona y de Rijeka
de cara a la cita del 2017, ¿qué es lo que destacaría usted?
Bueno, esto, la verdad es que este planteamiento se empieza a poner encima de la mesa ahora mismo, ¿no?
Hasta ahora estábamos con el planteamiento anterior, con lo cual tenemos que empezar primero a cerrar
la etapa que estábamos trabajando hasta ahora, que era el tema del 2013,
que se había abierto hace relativamente poco, y empezar primero a tener el informe del Comité de Evaluación
que ha pasado por las dos ciudades, que yo creo que es muy importante
y tenemos que insistir en tener este informe y luego a partir de ahí empezar a elaborar nuestra táctica
de cara a esa Asamblea General y ver un poco cómo tenemos que desarrollar nuestra estrategia,
nuestra manera de hacer las cosas. Esto es algo que nos tenemos que reunir y tenemos que ver un poco cómo desarrollarla.
Es decir, es algo que en estos momentos no está desarrollado, o sea, no lo hemos hablado.
Claro, previamente necesitan saber un poco qué dice este informe de evaluación,
que debía de analizar, me imagino, las posibilidades de Mersin y de Tarragona.
En función de lo que diga este informe de evaluación, quizás se puede encarar la estrategia
y la manera de hacer durante los próximos meses.
Exacto. Lo que está claro es que el Comité de Evaluación había visto que Tarragona estaba muy avanzado,
porque si no, en ningún momento el Comité Internacional de los Juegos habría insistido tanto
en que Tarragona dise un paso adelante para intentar presentarse para los Juegos del 2013
y un poco ser uno de los posibles salvadores de esos Juegos que se lo tuvieron que retirar a bolos.
Al final, pues, ha optado por que sean en Mersin.
Sinceramente, yo creo que para nosotros es mejor, porque nosotros siempre quisimos optar a los Juegos del 2017.
De esta manera podemos seguir optando a los Juegos del 2017, que es lo que siempre hemos querido.
Y, bueno, seguimos un poco optando a nuestro sueño inicial, que es organizar los Juegos del 2017 en Tarragona,
que es lo que queríamos desde un principio.
Esta sensación que usted comenta es la más extendida aquí en Tarragona.
Prácticamente, por unanimidad, casi todo el mundo celebra, entre comillas, que no nos haya tocado los Juegos del 2013.
Sin duda, haciéndolos del 2017, si finalmente se hacen aquí, la ciudad saldrá ganando, ¿no?
Incluso el conjunto del deporte español.
Yo creo que sí, tendremos más tiempo para prepararlo, más tiempo para celebrarlo.
Y de esta manera, pues, se podrán desarrollar con más tiempo, más planificación.
Y, evidentemente, esto también hará posible que sean unos Juegos que dejen más legado para la ciudad.
Y yo creo que eso es algo que siempre, de cara al futuro, se acaba viviendo con más positivismo de cara a los años venideros.
Porque, lógicamente, no solo es lo que hay de este momento al 2017, sino lo que viene después del 2017, ¿no?
Y esto lo hemos visto, pues, un poco como ejemplo, pues, ni más lejos, los Juegos Olímpicos de Barcelona 92.
O sea, sigue Barcelona viviendo un poco la ilusión de los Juegos, a pesar de que ya hace casi 20 años que se celebraron.
Y eso es lo que tiene que acabar también pasando en Tarragona.
¿La proximidad de los Juegos Mediterráneos de Almería en el 2005 ha podido ser un lastre en la votación de ayer para Tarragona?
Pues puede ser, porque hace relativamente poco que se celebraron los Juegos de Almería en el 2005.
Pero, bueno, en el 2017, pues, ya habrán pasado cuatro años más y habrá pasado bastante más tiempo.
Con lo cual, pues, yo creo que si en el 2013 haya podido ser un lastre, en el 2017 yo creo que ya habrá pasado un tiempo prudencial y no tiene por qué serlo.
A partir de ahora y hasta el próximo mes de octubre, cuando se decida la sede del 2017, ¿qué tendrá que hacer la candidatura de Tarragona?
¿Tendrá que presentar nuevos informes, nuevos dosieres?
En principio, los dosieres están prácticamente todos presentados.
La comisión de evaluación ya ha pasado por la ciudad.
La comisión de evaluación aún tiene pendiente presentar su informe.
Entonces, ahora queda por hacer nuestro trabajo de lobby.
Ese trabajo de lobby no está muy bien definido por parte del Comité Internacional de los Juegos Mediterráneo,
lo cual tiene que ser. Y, de hecho, en esta mini, digamos, campaña para los 13, pues, ha habido unos altibajos,
porque no ha quedado muy bien definido qué es lo que se podía y no se podía hacer.
Con lo cual, esto es algo que tendrá que quedar mucho mejor definido,
qué es lo que puede hacer cada país candidato,
para que nosotros sepamos hasta dónde podemos llegar
y con qué armas es con lo que tenemos que seducir
a los comités olímpicos nacionales y a los miembros del FIO
que vayan a votar para que voten a Tarragona.
Más de uno ha comentado en las últimas horas que estamos en la pole position,
es decir, que estaríamos en el punto de salida mejor situados,
pero que no hay que refiarse en estos meses que quedan por delante.
¿Coincidiría un poco con este análisis?
Bueno, nunca, nunca hay que fiarse.
En esto del deporte nosotros siempre decíamos que no hay segundo malo.
Entonces, bueno, siempre hay que seguir trabajando con ilusión,
con expectativas y pensando que los demás se están pisando los talones,
que es la mejor manera de no perder la ilusión y las ganas
de estar haciendo las cosas con alegría
y para estar siempre haciendo las cosas lo mejor posible.
Pero yo creo que esto es un poco la manera de hacer las cosas
tanto del alcalde como de Mario Rigao y todo el equipo de Tarragona 2017
desde el primer momento.
A mí siempre me llamó mucho la atención la manera de trabajar de todo el equipo
y sobre todo también las ganas y la alegría con la que vivía en la ciudad de Tarragona,
un poco la ilusión que tenían para que los Juegos del Mediterráneo vinieran a esta ciudad.
Con lo cual, eso es algo que palpó la comisión de evaluación cuando estuvo en Tarragona
y eso es uno de los mejores valores y de los mejores puntos
que tienen en su haber la candidatura de Tarragona 2017.
Acabo. La última, señora Zabel.
¿Coincide y da pleno apoyo a la manera en que se ha estado gestionando
y se gestiona la candidatura de Tarragona?
¿Cree desde el Comité Olímpico Español que es la mejor fórmula,
tal como se está haciendo hasta ahora?
Sí, yo creo que sí. De hecho, hay una relación muy buena y muy estrecha
entre la candidatura de Tarragona y el Comité Olímpico Español
y yo creo que esto es algo que es muy valorado a nivel internacional
porque es la mejor manera de presentarse ante el Comité Internacional de Juegos del Mediterráneo
y ante los otros comités olímpicos.
No hay que olvidar que los que votan son comités olímpicos,
con lo cual el que una candidatura vaya muy avalada
y totalmente de la mano de su Comité Olímpico
es muy valorado por los demás comités olímpicos
y este es el caso de Tarragona 2017 y el Comité Olímpico Español.
Por tanto, nada de cambios ahora, que nadie se plantea hacer ningún cambio, ¿no?
No, no es momento de cambio, simplemente es momento de seguir trabajando
y es momento de acabar de atar algún cabo suelto que pueda quedar
y de rematar alguna cosa que quede
y acabar de convencer a alguna persona que a lo mejor no lo pueda estar
para que en el momento de la asamblea general,
pues si tiene alguna duda de si Tarragona u otra candidatura,
pues que en ese momento sea Tarragona.
Señora Teresa Zabel, vicepresidenta primera del Comité Olímpico Español
y miembro del Comité Internacional de los Juegos del Mediterráneo.
Muchas gracias por atender una vez más, por segundo día consecutivo,
la llamada de Tarragona Rádio.
Gracias por sus explicaciones y buenos días.
Muchas gracias a ustedes.
Adiós, buenos días.
Adiós, buenos días.
Teresa Zabel, vicepresidenta primera del COE,
del Comité Olímpico Español, una de les convidades
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Tot just analitzant aquesta decisió del Comité Internacional
sobre els Jocs del Mediterrani del 2013
i les seves repercussions en la candidatura tarragonina de cara al 2017.
Un altre punt de vista que volem recollir
és el del periodista Francesc Joan,
redactor en cap del diari de Tarragona,
una de les persones que des de fa més anys
ha seguit de ben a prop totes les vicissituds de la candidatura
i que coneix també molt bé la història de l'olimpisme.
Francesc Joan, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, quina sensació, quina valoració fas
de la decisió d'ahir del Comité Internacional dels Jocs del Mediterrani?
Bé, mira, nosaltres avui al diari titulàvem una dolça derrota, no?
Jo crec que és amb el que ens quedem,
és a dir, Tarragona aspirava,
realment estava en aquesta lluita pel 2013,
però realment el seu objectiu inicial,
amb el que treballava des que va formalitzar la candidatura,
era el 17, no?
I el fet de seguir endavant amb aquest objectiu
jo crec que és una bona notícia,
una bona notícia perquè es podrà dur a terme el projecte original
i realment dotar la ciutat de les infraestructures
que contempla aquest projecte,
que necessita la ciutat i que la poden transformar.
Per tant, jo crec que és una bona notícia
perquè, a més a més, la candidatura surt reforçada,
és a dir, elimina una de les rivals més fortes que tenia,
amb la situació actual, a més a més,
d'altres en queden fora de combat
i jo crec que està a la pole position, no?,
ara mateix per aconseguir els jocs del 2017 al mes d'octubre.
Quins factors creus que han decantat el Comitè Internacional
per l'opció de Marcinda, de Turquia, en un moment com aquest?
Bé, jo crec que ara mateix, donades les circumstàncies que hi havia,
Trípoli ja havia quedat autodescartada, clarament,
per la situació de convulsió que viu el país.
I bé, la lluita estava entre Mercin i Tarragona
i jo crec, sincerament,
que Mercin disposa de millors instal·lacions d'avui per avui.
És a dir, té un complex aquàtic,
una piscina de 50 metres que ja té en funcionament,
té un estadi olímpic, amb pista de tartar,
per tant, crec que tenia millors instal·lacions,
per tant, jo trobo la decisió força raonable.
A més a més, no cal oblidar que també
el propi president del Comitè Internacional
havia manifestat alguna vegada
que, vaja, que s'havia d'aplicar
el tema de la rotació continental, no?
I després de dos jocs consecutius
al continent europeu i, a més a més,
els tercers, que ja s'havien adjudicat a bolos
i que, bé, ara els hi van prendre,
doncs, d'alguna manera,
ja tocava també que anessin a parar,
en aquest cas, a un país asiàtic.
I això afavoreix també de retruc, doncs, Tarragona, no?
Perquè els jocs d'Almèria del 2005
estaven molt a prop
i ara, doncs, bé,
d'alguna manera sí que poden tornar
cap a Europa el 2017.
Surreforçada, doncs, la candidatura a Tarragona.
Coincideixes, bàsicament,
amb l'anàlisi que fa tothom
en un dia com avui.
Creus que hauran de canviar, però,
algunes coses en els propers mesos?
Ara tenim en perspectiva l'assemblea,
que seria el mes d'octubre,
on s'escollirà la ciutat del 2017.
En aquests sis, set mesos que queden per davant,
creus que s'haurien de fer canvis
o alguna modificació en l'estratègia de Tarragona?
No, jo crec que el projecte inicial
crec que està força treballat.
És a dir, Tarragona porta ja des del 2007 treballant-ho,
té ja el pla director acabat,
que això, doncs,
encara amb els anys que queden per endavant,
és un gran avantatge
respecte a altres candidatures.
i el propi comitè volador va apuntuar
amb una apuntació força alta
a la ciutat quan va estar aquí present.
Per tant, jo crec que la línia és correcta.
Ara jo crec que el que falta
és acabar d'apuntalar una mica
la troballa dels vots i dels recolzaments
per assegurar-se la victòria
en la votació del mes d'octubre.
Sembla que estaríem davant d'una mena de cara a cara
entre Tarragona i Regeca.
Així també ho comentava fa uns minuts
en aquests micròfons la Teresa Fave,
la vicepresidenta primera del Comitè Olímpic Espanyol.
Coincideixes en aquesta apreciació?
Home, si tenim en compte
que Alexandria i Trípoli,
tal com estan les coses en tots els països,
han quedat també fora de combat.
És l'única rival que té Tarragona.
El que passa és que el temps
jo crec que juga a favor de la nostra ciutat
perquè Regeca no ho hem d'olidar
portar ja quatre temptatives
per organitzar aquests jocs
i ara que tenia una gran oportunitat
amb la retirada de Bolós,
el Comitè l'ha descartat.
Ni tan sols la va incloure
com una de les finalistes,
la qual cosa parla per si sol
que és una candidatura,
per mi, a dia d'avui, fluixa.
A més, pel que tinc entès,
no compta amb el recolzament
allò del 100% del propi estat,
del govern.
Llavors, això també és un punt feble per ells.
Pel que fa a les instal·lacions esportives de Tarragona,
la planificació que hi ha prevista,
quina analisi en fas?
Què et sembla?
Home, és una planificació ambiciosa,
ambiciosa perquè, bé,
hi ha moltes instal·lacions previstes,
el que passa que és molt millor clar
aquesta que no pas la que s'hagués quedat
en el cas que s'haguessin adjudicat
els jocs pel 2013, no?
És a dir, de passar,
de tenir simplement un pavelló d'esports,
una piscina descoberta de 50 metres
i la remodelació
de la pista de l'atisma de Camp Clar
i d'algunes zones del nou estadi,
a poder tenir
aquest mateix palau d'esports,
un complex aquàtic potent
amb dues piscines cobertes,
amb zona d'aigües, vestidors...
És molt millor, no?
Això, sens dubte.
A partir d'aquí, bé,
el que contemplava el projecte original
de Tarragona 2017
és el nou estadi del gimnàstic,
però, vaja, aquesta obra,
tenint en compte la conjuntura econòmica actual
i el fet que el Comitè Internacional
doni per vol el nou estadi
com a lloc per fer el futbol
és el que queda una mica més en dubte, no?
Jo crec que en aquest sentit
haurem d'esperar una mica per saber si...
Tot i que ahir l'alcalde crec que va dir
que sí, que és una obra que tornen a contemplar i tal, no?
Però, vaja, és una de les més prescindibles.
Perquè els esports i les instal·lacions,
per tant, imprescindibles d'un jocs del Mediterrani,
des del teu punt de vista, quins serien?
Quins són els esports clau, els esports estrella
d'un esdeveniment esportiu d'aquestes característiques?
Home, jo tenint en compte que són uns jocs olímpics
amb molt petita escala,
l'esport rei és l'atletisme,
això sens dubte,
i a partir d'aquí hi ha altres esports
com la natació,
que també normalment porta bons participants,
primeres estelles dels països participants,
igual que l'atletisme,
i després, en segon terme,
ja queden més els esports d'equips,
que moltes vegades,
sobretot en uns jocs al Mediterrani,
no és que acostumin a venir les seleccions primeres,
les seleccions A,
sinó que a vegades venen més equips B, no?
Tipus seleccions sub-21 de futbol,
després el bàsquet i l'embol també són esports
que normalment donen bastant de joc.
I la gimnàstica artística,
que és una modalitat que poques vegades,
a casa nostra almenys,
tenim l'oportunitat de veure,
perquè té escassa tradició,
però vaja, jo crec que en un recinte
com la Tarra Coherena plaça
pot ser molt espectacular.
En fi, veurem com evoluciona ara
la feina de la candidatura.
Tenim això, 6-7 mesos per davant,
fins que el mes d'octubre
es decideixi la ciutat seu
dels Jocs del Mediterrani el 2017.
Francesc Joan,
redactor en cap del Diari de Tarraona,
moltes gràcies també per aquestes explicacions
i per aquests comentaris
en torna a la notícia del dia.
Gràcies i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Al punt de vista d'un periodista,
com és Francesc Joan,
i ara tornem a les institucions,
perquè abans parlàvem
amb la màxima representant
del Comitè Olímpic Espanyol,
que és membre del Comitè Internacional
dels Jocs del Mediterrani,
i ara volem conversar
durant uns minuts
amb un esportista
que des de fa poques setmanes
és el secretari general
de l'esport del Govern de Catalunya.
Tenim ara mateix línia directa
amb el senyor Ivan Tibau.
Senyor Tibau, molt bon dia.
Molt bon dia.
El Govern de la Generalitat,
la secretaria general de l'esport,
com valora,
quina anàlisi en fa
de la decisió d'ahir
respecte a Tarragona
i als Jocs del Mediterrani?
Bé, ha sigut una sorpresa.
Personalment, jo crec que
teníem molts números
i entraven totes les quinieles,
però realment,
si ens ho mirem fredament
i tenint l'opció de poca
d'entrar en el 2017,
ho podrem plantejar tot
d'una millor manera.
Tot era molt precipitat.
Hem recolzat al màxim el 2013.
Crec que totes les institucions
hem estat darrere
recolzant-ho perquè fos així.
Però, en com que no ha sigut així
i veient les reaccions que hi ha hagut,
tant d'alcaldes
com la gent de la mateixa ciutat,
doncs creiem
que en el 2017
se potrà treballar amb més tranquil·litat.
Es potrà treballar
el projecte inicial,
que era molt més ambiciós
que en el projecte
per dos anys vista.
I, bueno,
s'ha de mirar la derrota
com una victòria, no?
Mirar de preparar bé el 2017,
mirar de preparar bé
el tema del projecte
en el qual vam presentar
i mirar d'assumir-lo
de cara al 2017
i ja he deixat de banda el 2013, no?
Ja és una situació
que no podem fer-hi res.
Mirar la part positiva
de la decisió
i, escolta,
pensar en tots els esforços
de cara al 2017
per mirar d'aconseguir
aquests jocs del Mediterrani
que, com dèiem,
pel país són importants,
per Tarragona és molt important,
però per Catalunya també ho és
i són com unes olimpiades
a petita escala,
però la repercussió
que tenen
en quant a esportistes,
en quant a econòmiques
i en quant a situació
de Catalunya al món
és molt important
i amb això lluitarem
i estarem tots al darrere
per donar-hi recolzament.
Ara fa dues o tres setmanes
sabem que vostè,
com a secretari general
de l'esport
i també Josep Maldonado,
senador de Convergència i Unió,
van tenir una reunió
amb l'alcalde
i amb altres responsables
municipals de Tarragona
en la línia.
M'imagino que el govern
de la Generalitat
dona ple suport
al projecte tarragoní, no?
Sí, així ha sigut
i bé,
teníem de presentar
unes cartes
a les diferents institucions
donant recolzament
en el 2013,
en aquest cas,
i aquesta carta
no només va ser signada
per nosaltres,
sinó que va ser signada
per la president
de la Generalitat,
que això demostra encara més
el recolzament
sobre aquesta competició
i bé,
finalment ha pogut ser,
està clar que nosaltres
estem al darrere,
crec que tots ens hem de volcar
perquè això és important
pel país,
a part de per Tarragona
i així ha sigut, no?
I ara un cop
ha presa la decisió ahir,
doncs ja només queda
treballar amb el projecte
de 2017,
mirar de fer-ho tot bé,
mirar de polir
tots els detalls
perquè, bueno,
perquè tenim altres competidors
que també faran molta feina,
no ens podem quedar
de braços creuats
i sàpiguer
que hem d'ajutar molt
per aconseguir
que el 2017
doncs sí que vingui cap a Tarragona.
Des d'un punt de vista
de compromisos econòmics
que ara vostè citava,
amb els avals
que d'alguna manera
les administracions
havien de presentar,
molt millor també
segurament que sigui el 2017
perquè permet
a un govern
com el de Catalunya
i en un context de crisi
com l'actual,
doncs en fi,
poder assumir
unes inversions
però a més llarg termini,
no?
Doncs sincerament sí
perquè la realitat actual
és complicada,
sabíem que no era fàcil
fer el pas del 2013,
tot i que el projecte
havia quedat reduït
i, però bé,
l'esforç era molt gran,
no?
Degut a les circumstàncies
actuals,
doncs ens trobem
amb problemes econòmics
molt importants
i poder treballar
amb el 2017
serà molt,
ens allibera molt,
no?
A tots, no?
Llavors,
si més no,
tots esperem
que aquesta crisi
doncs l'acabem
d'anar recuperant
mica en mica,
que puguem
veure una perspectiva
de futur econòmic
que hem parlat
doncs molt millor
i això de poder-ho
desplaçar el 2017
ens ajudarà
primer a tenir
doncs més facilitats
financeres
però també
veure el projecte
amb més tranquil·litat
i fer coses
i construir coses
amb molt deseny
i molt realistes,
molt realistes
perquè s'han viscut
anys molt difícils
i el que es faci
s'ha de tenir present
sempre una viabilitat
de futur,
no?
No podem fer obres
que després quedin allà
al no res
i hem de pensar molt
en el que es fa
tenint en compte
la competició
però tenim molt en compte
també la viabilitat
futura d'aquestes instal·lacions.
Senyor Tibau,
per acabar,
permetin que li pregunti
per una qüestió esportiva
que preocupa molt
els ciutadans de Tarragona
que és el complex Sant Jordi.
Jo ja sé que
vostè fa poques setmanes
que és el secretari general
de l'esport
però també sabem
pel delegat del govern
de la Generalitat
aquí a Tarragona
que és un tema
que ja li hem plantejat
i que té vostè
al damunt de la taula,
és un tema
que s'arrossega
del govern anterior
amb un problema
amb l'empresa constructora
que ha de fer
aquest complex esportiu.
Tenint en compte això,
el poc temps
que porten el càrrec
s'ha pogut mirar ja una mica
com està aquest projecte?
Sí, sí, sí.
Me l'he mirat,
el conec
i bé,
i també té la situació que està,
no?
La situació que està
com molt bé has dit
és que hi ha un constructor
que va guanyar el concurs
i que, bueno,
estem a l'espera
que comenci, no?
Se li està demanant
les pòrrogues
que per allà
es poden fer
i això està en el seu tràmbit,
està en el seu tràmbit
i si finalment
aquest equip de constructors
no pot tirar endavant
doncs haurem de mirar
de com resoldre-ho, no?
Està clar que sí que és un projecte
que crec que a dia d'avui
doncs queda desmesurant, no?
Potser any 2007-2008
havien perspectives molt bones
i, bueno,
tot es feia tot
i potser a dia d'avui
doncs serà un projecte difícil
d'executar,
hem de ser realistes, no?
Perquè en la inversió
de 20 milions d'euros
gairebé
doncs no és fàcil
que hi hagi gent capaç
de fer-ho
i bé,
estem seguint
tots els tràmits
per mirar
de desencallar això
al màxim possible
perquè sabem que per Tarragona
és molt important
aquest centre Sant Jordi
que està en una part
estratègicament parlant
molt cèntrica
de la ciutat de Tarragona
i que estem a sobre
per mirar
de desencallar-ho
i per mirar
de tirar endavant
aquest complex
sigui aquest
o es tinguem de fer
un nou concurs
veurem què pot passar
però que quedi desencallat
i que tinguem endavant
i que veiem una viabilitat
a curt termini
que és la que realment interessa
en els ciutats de Tarragona.
Seria a partir
de retocar-ho a la baixa
com ja s'han sentit
moltes altres veus.
Bueno,
tenim pendent la reunió
amb l'empresa
que ho ha de construir
que tenim previst
aquest pròxim mes reunir-nos-hi
i a partir d'aquí
doncs prendrem
les decisions
que s'han de prendre
però que està clar
que això ja porta
molt temps
així esperant
i que segurament
la resolució serà difícil
amb el plantejament
que hi ha actual.
Llavors hem de mirar
com ho fem
si resolent
el contracte
traient nou concurs
reduint el que hi ha
veurem
les possibles
directrius
que tinguem
sempre
respectant la llei
i això ens hem d'esperem
la reunió
amb aquesta gent
per acabar de prendre
aquesta decisió.
Senyor Ivan Tibau
secretari general
de l'Esport de la Generalitat
de Catalunya
moltes gràcies
per atendre
en directe
aquesta trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
gràcies
pels seus comentaris
i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.



Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Darreres hores.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
de l'actual data, i a més a més que Mercín ja va competir en bolos
per al 2013, per tant, aquests dos elements han jugat, han passat més
que els projectes que poguessin presentar cadascuna de les ciutats.
Però aquests mateixos comitats olímpics també ens han traslladat
que està clar que per al 2017 tots tenen molt clar
que hi ha una candidatura amb moltíssima força
i que té en marxar molt de guanyadora, favorita total,
que és Tarragona.
La part positiva és que es podrà treballar més intensament
de cara al 2017, que hi haurà més temps per treballar com cal?
Sí, si no hagués succeït això del 28 de gener
que li van treure els jocs a bolos, doncs està clar que nosaltres
ara mateix estaríem treballant de la mateixa manera
que treballarem a partir d'allà mateix per al 2017,
amb molta força, aquest era el nostre projecte, el nostre objectiu
i jo crec que són els jocs que Tarragona es mereix, els jocs del 2017.
Ja de cara al 2017 hi ha gaires més candidats?
Bé, doncs tret mercint i veient el paper que han jugat les altres tres candidatures
de cara al 2013, doncs sincerament difícilment ens fa a nosaltres
veure ara mateix quin rival tindrem i si serà un rival d'una certa entitat
amb tot el respecte per tothom.
Jo crec que Tarragona té un posicionament en aquests moments
i millorar preparar el 2017.
Màrio Rigau, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Això és el que deia Màrio Rigau ahir al vespre,
poc després de conèixer la decisió del Comitè Internacional
dels Jocs del Mediterrani.
També pel programa especial d'ahir al vespre, a Tarragona Ràdio
passaven els màxims representants, els presidents dels clubs esportius
més emblemàtics de la ciutat.
Per exemple, escoltàvem en directe Josep Maria Andreu,
el president del Club Gimnàstic de Tarragona,
a punt de complir el seu 125è aniversari.
Evidentment, el cor hauria preferit el 2013 perquè està més a prop,
però pensant amb el cap, que és com hem de pensar quasi sempre,
és millor el 2017.
Jo penso que les persones que hem conegut Almeria
abans dels Jocs del Mediterrani i després dels Jocs,
va haver una transformació important
i amb més temps podrem aconseguir que a Tarragona
aquesta transformació que va haver a Almeria
també es pugui produir a la nostra ciutat.
I tant, la mateixa línia es pronunciava també
el president del Club Bàsquet Tarragona, Sergi Brú.
Home, jo, i tant, és que crec que ens hem tret tots un pes de sobre,
perquè jo crec que a Tarragona el que buscava
era en els Jocs del 2017.
Ens havíem vist forçats a optar a aquests Jocs del 2013,
però amb el cap jo crec que, bé, no estàvem preparats
i que pel 2017 segurament, o segur, estic convençut que ho farem molt bé.
La realitat és que, com deia abans,
el projecte de Tarragona és del 2017, no?
I si una cosa tenen aquests Jocs del Mediterrani,
jo crec que és que a la ciutat li deixaran un patrimoni
en forma d'instal·lacions, infraestructures,
i d'altra banda també suposa un canvi a nivell
que la ciutat pugui treballar i sentir-se orgullosa d'un projecte nou.
I una altra veu, una altra opinió,
la de Josep Maria Clavé, president del Club Natació Tarracom.
Home, igual que hem dit abans, doncs una mica decebut en començament
perquè tots teníem il·lusió i pensava que sí que ens la donarien,
però esperençats perquè sigui el 2017,
com s'ha dit ja, amb molta més força per poder tenir el 2017.
Sí, sí, sens dubte, el 2017, doncs,
és la candidatura que s'estava treballant forçament.
Les veus dels presidents dels clubs,
dels esportistes, de la candidatura,
també la dels polítics que hem pogut escoltar,
en l'informatiu, en els informatius de primera hora del matí,
en el temps de la tertúlia, en fi,
els Jocs del Mediterrani.
Avui, notícia destacada protagonista del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.