Sens dubte que aquest és el nom de moda a la ciutat de Tarragona
en les últimes 48 hores, amb la gran expectació mediàtica
que ha provocat la presència a Tarragona de Jorge d'Alessandro.
Però tenim un altre nom propi de la jornada,
un altre nom de moda, podríem dir, a l'actualitat tarragonina,
perquè ahir, sens dubte, van ser protagonistes de la informació
descarregant la tripleta màgica a Vilafranca, la diada de tots.
Ens parlem dels xiquets de Tarragona
i parlem del seu cap de colla, Roger Peiró.
Roger Peiró, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Això d'aquest temps de moda està bé, però no sé si tant, com el senyor entrenador.
Ara t'anava a preguntar si creies que està bastant tant de moda com Jorge d'Alessandro.
No, no, jo això de sortir per la tele ho porta millor ell.
Home, per Déu-n'hi-do el que surts a la televisió últimament.
Bueno, entenc que és el reflex de la feina de colla,
no és més que la representació del moment que està vivint l'entitat,
que és realment molt bo i estem molt contents.
Jorge d'Alessandro l'han fitxat per salvar el Nasti, per fer-lo revifar.
Tu, en canvi, ets el cap de colla d'una agrupació com els xiquets de Tarragona
que estan en la cresta de l'onada.
M'imagino que ara l'objectiu serà mantenir aquesta grandiosa temporada que heu fet, no?
Sí, sí, aquest serà l'objectiu.
Jo crec que ara el que hem de fer és disfrutar el moment.
Ja després a l'Ivan tindrem mesos suficients com per agafar forces
i preparar-nos per la segona etapa d'aquest mecanisme de pujar cap a dalt,
que és aguantar-s'hi.
Però jo crec que ara és molt aviat encara i tot just ahir vam fer els castells
i jo crec que ara és el moment de gaudir, de mirar les fotos,
de parlar amb els companys, de somriure.
Jo crec que hem de disfrutar-ho perquè aquestes coses en castells
de vegades són tan efímeres que ens hem de centrar en gaudir el que tenim.
Dius que és el moment de somriure.
Quin és el moment de la jornada d'ahir?
Aquell segon, aquell minut que et provoca el somriure més gran,
potser fins i tot intern, no tan extern,
sinó el moment més agradable de la diada d'ahir.
Home, per mi particularment, ja com a Roger, com a casteller d'uns quants anys,
jo quan vaig veure que l'Alba, que és l'enceneta del 4-9,
quan l'Albeta va fer l'aleta del 4,
és un moment d'una alegria molt intensa.
És un moment en què fem el primer castell de 9,
estem carregant el primer castell de 9 que mai la colla ha fet fora de Tarragona.
Per tot el que això significa, per la dificultat de moure la gent,
per la dificultat d'assajar més enllà de Santa Tecla,
per tota la il·lusió generada, per totes les camises noves,
per tots els veterans que sempre han lluitat per tirar el projecte endavant.
El moment en què l'Alba fa l'aleta del 4-9,
jo assumeixo interiorment que ja hi som,
que tenim l'objectiu, que tenim el que volíem
i que estàvem on havíem somiat.
On està la clau de l'èxit, de la diada d'ahir i del conjunt de la temporada?
Perquè, d'alguna manera, la diada d'ahir és el punt culminant de tot un any de feina.
Sí, jo faig la lectura també que la diada d'ahir tira molt d'inèrcia.
Nosaltres a Santa Tecla arribem al pic màxim de forma en el moment adequat.
Ahir, després d'aquest mes i mig,
no estem en el punt màxim de forma,
sinó que hem baixat una mica,
la intensitat de l'estat és diferent,
quan tu passes a l'objectiu màxim,
tendeixes a relaxar-te una mica.
Jo crec que és...
Ahir és la demostració del bon treball,
perquè sense el mateix estat de forma,
arribem al mateix lloc.
Això significa que la colla s'ho ha cregut
i el fet que mentalment
tu et mostris més predisposat als reptes,
crec que és la clau de tot.
Jo crec que el que ha aconseguit la colla aquest any
és mentalitzar-se d'una manera diferent,
és assumir els reptes d'una manera diferent,
és assumir la pressió d'una manera diferent.
Jo crec que en el coco de tots nosaltres
hi ha hagut un petit canvi de xip,
un petit canvi que no s'hauria d'escriure molt bé,
però que està basat sobretot en la feina
i la confiança del pati,
el pati d'assaig,
en els mesos de treball,
i que mentalment ens ha predisposat
a assumir els reptes d'una altra manera.
I jo crec que per aquí
podríem començar a explicar el que ha passat als xiquets.
I com has fet possible, tu, com a cap de colla,
aquest canvi de xip?
Bueno, jo soc una part més de l'engranatge.
Home, però el més important segurament, no?
Bueno, no em considero ben important
que l'Alba va fer l'Aleta al 4-9, sincerament.
No és falsa modèstia.
Jo crec que la feina de l'equip tècnic,
que no som només jo,
sinó tot un conjunt de gent
que dedica moltes hores a la colla,
que la feina d'equip tècnic ha sigut
plasmar potser una dinàmica de treball exigent,
ser molt curosos amb la planificació,
amb buscar les persones en els moments adequats,
anar ajustant els petits detalls
o els petits problemes que han anat sorgint.
Jo crec que la feina de la tècnica és bona
i hem d'estar molt contents com a equip tècnic,
estem satisfets del treball,
però l'important és que la colla
ha assumit com a seu el discurs.
Com a cap de colla o com a tècnica,
si tu tens una idea que creus que és brillant
i ningú te la compra, no fas res.
Aquí la part important de l'èxit
és que el gruix de la colla
s'ha cregut el missatge
i ja hem anat tots a una i ja hem anat endavant.
Ha estat l'any del canvi?
Espero que sí.
Espero que sí.
Sincerament, els castells de nou
són molt llaminers i ven molt,
però són el resultat
de tots els nivells inferiors
molt consolidats.
Nosaltres és l'any que més castells de 8 hem fet,
és l'any que més 5 de 8 hem fet,
és l'únic on no hem caigut.
Tot això és producte
de la feina, de la planificació.
Jo crec que és el canvi
si nosaltres volem que sigui el canvi.
Igual que vam fer castells de nou ahir
perquè volíem fer-los,
jo crec que la colla està en una dinàmica
que si proposa reptes serents
i conscients i raonables,
jo crec que hi pot anar bastant de cara.
Parlen de reptes, però,
i encara que no t'agradi Puig,
ara pensar ja en la propera temporada,
el repte principal,
m'imagino que seria
poder mantenir aquesta proposta
de tripleta màgica
com a grans objectius
a tornar a solir, no?,
durant el 2012,
o encara algun pas més enllà.
Bé, això és molt aviat per plantejar-ho.
A mi el que m'agrada de la colla,
a la que pertanyo,
és que quan té una dinàmica,
tant si és bona com dolenta,
lluita molt, lluita molt
per canviar-la o per mantenir-la.
Per tant, em preocupa saber
gestionar el moment,
però em preocupa relativament,
perquè sé que som una colla
que ha patit molt,
sé que som una colla que,
malauradament,
estem més acostumats
a la derrota que a la victòria,
i jo crec que un pic passin
les setmanes i passin els mesos
i medudem una mica tot plegat.
No sé quin serà l'objectiu 2012
ni l'objectiu futur,
de fet, no sé ni si jo seré
el que dirigirà aquesta orquestra,
però jo crec que la colla
està madura
i sabrà el que voldrà fer
i espero que ho fem.
Roger Peyró es planteja
no seguir com a cap de colla
dels xiquets?
Bé, és una cosa
que hem de madurar.
Roger Peyró no fa res
sense un equip
de 15 persones darrere
que necessita
i, bé,
al final de cada temporada
s'ha de valorar
l'energia de cadascú,
la força de cadascú.
Jo tinc ganes,
jo tinc il·lusió,
però, bé,
això se decideix
en un àmbit més
de tranquil·litat,
sense assajos,
amb el fred de la tardor
de l'hivern,
ja ho hem trobat.
Encara us queda
alguna diada
aquest mes de novembre,
no?,
el Tafulla?
Exacte, sí,
el dimensi anem al Tafulla.
I aquí sí que ja
tanqueu la,
baixeu la persiana, no?
Sí,
tanquem una mica
la paradeta
dels castells grans,
de l'exigència,
tenim encara
algun repte pendent
per aquest cap de setmana,
però sí,
seria el Tafulla i prou.
I la temporada que ve,
el calendari,
tu creus que hauria de començar
ja com és habitual?
Ho dic perquè, clar,
aquest any,
com que vau començar tan aviat
amb el tema de les decenals,
malgrat potser aquest canvi
que els xiquets han viscut
durant el 2011,
la planificació de la temporada que ve
seria la mateixa
pel que fa calendari?
Bé,
nosaltres hem utilitzat
molt els mesos de Perón,
fent una entradinàmica
de treball,
més voluntari,
entre cometes,
menys exigent.
Quan no tens actuacions
pots treballar coses
que quan tens el rigor
de l'exigència
de sortir a plaça
no tens temps
a treballar.
I jo crec que és una idea
que farà fortuna
a casa nostra,
perquè els mesos
de gener, febrer,
potser ara,
finals de novembre,
són mesos
on no tens la pressió
de portar a plaça coses
i això et genera
poder ser una mica
més creatiu,
entre cometes,
i poder provar
provar coses
que després a la llar
que ens han funcionat.
Jo crec que seguirem
una mica per aquí,
hem de descansar
perquè portem
molts mesos treballant,
però com que la colla
té un punt d'il·lusió
molt xulo,
jo crec que seguirem
en la línia
de ser una mica pesats
i seguir picant pedra.
Segur que ahir Roger Peiró
va rebre moltes felicitacions
per telèfon,
SMS,
potser pel Facebook,
pel Twitter,
en fi, no ho sé,
però de totes,
amb quina es queda?
Bé,
les més personals,
la gent que ha estat
al teu voltant
i t'ha vist patir
i t'ha vist preocupat
quan et recorden
moments aquests
dolents,
són quan realment
t'adones
de la dimensió
del que estàs vivint.
Jo, sincerament,
crec que no tinc
prou perspectiva,
jo necessitaré uns dies.
Crec que el que vam fer ahir,
per nosaltres,
per la història interna,
jo entenc que potser
la gent que viu
estar fora
pot pensar que som uns
exagerats,
però per nosaltres,
ahir va ser probablement
el millor dia
de la història
nostra com a castellers.
Ahir
representa
una
una gesta
d'una magnitud
molt important.
Nosaltres,
ahir vam fer
el nostre màxim
a 60 km de casa
quan nosaltres
tenim molts
hàndicaps
i molts conflictes
i històricament
hem tingut molts tabús
i molts problemes
per fer
ja no només
castells de 9,
sinó el 5 de 8.
El 5 de 8
que vam fer
en primera ronda
en aquell moment
era el castell
més gran
que la història
dels xiquets
havien fet lluny de casa.
Per tant,
i després el vam superar
amb el 4
i el vam tornar
a superar amb el 3.
per tant,
el que vam fer ahir
per nosaltres
és tremendo
i ho haurem de pair
adequadament
i poquet a poquet.
Doncs vinga,
pair-ho i a gaudir-ho
que us ho mereixeu.
Roger Peiró,
cap de colla
dels xiquets de Tarraona,
gràcies per atendre
també la trucada
del matí
de Tarraona Ràdio
en un dia
en què segurament
una mica de moda
si que estàs
en plena actualitat
a la ciutat de Tarraona.
Gràcies i felicitats
a tota la colla.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Roger Peiró,
cap de colla
dels xiquets de Tarraona
i abans Jorge D'Alessandro,
el nou entrenador
de futbol
del gimnàstic de Tarraona,
dos protagonistes
de l'actualitat d'ahir,
jornada festiva
de tots ens
que avui han passat
pels micròfons
de la ràdio de la ciutat.