I continuem parlant de les moltes activitats
que hi ha aquests dies a la ciutat de Tarragona.
Ara parlàvem de gastronomia,
parlàvem del peix bau de Tarragona,
amb aquestes jornades que hi haurà el diumenge,
dia 29 de maig, al Serrallo,
per promocionar aquest producte tan tarragoní.
I de gastronomia passem a parlar de música,
concretament d'una activitat
que serà aquest proper dissabte, dia 21 de maig,
i que avui en volem parlar
amb els seus impulsors i organitzadors.
Parlem de la jove orquestra catalana
d'instruments tradicionals.
Ara ens explicaran què és Totplegat.
Ens acompanya la Roseu Viver.
Rose, bon dia.
Bon dia.
També la Maria Teresa Montaner,
directora de l'Escola Municipal de Música.
Bon dia.
Bon dia.
I el Conrad Seró, compositor de Totplegat.
Conrad, bon dia.
Bon dia.
Jove orquestra catalana d'instruments tradicionals.
Això es presenta aquest dissabte i això és nou.
Efectivament.
Expliqueu-me.
Nou i a nivell de Catalunya no existeix encara.
I únic.
Nou i únic, doncs.
Exactament.
Bé, això és una iniciativa
de l'Aula d'Instruments Tradicionals
que està dintre l'Escola Municipal de Música
i com ja portem set anys
vam creure oportú de fer una orquestra
evidentment de nivell nacional
i bueno, vam fer aquest plantejament
vam convidar escoles a nivell del país
pensar que a nivell de país
escoles de música que ensenyen instruments tradicionals
n'hi ha molt poquetes.
Sí?
Quantes?
Molt poquetes?
Vull dir, potser en tot el país no n'hi ha ni 15.
Ostres.
D'escoles de música, eh?
Sí, sí, sí.
Llavors hi ha els que ensenyen a tocar la gralla
amb alguna aula
però no, a nivell d'escoles no n'hi ha.
Aleshores ens vam posar en contacte
i la gent els va agradar molt
sempre veient gent de Solsona, d'Olesa
i vam veure que ho podríem fer, no?
Aleshores vam encarregar una obra
i en total doncs hi participen 135 components.
135?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
No?
I quina és la voluntat d'aquesta jove orquestra catalana?
És a dir, la voluntat de fer una orquestra estable?
Sí, eh?
Sí, sí.
Bueno, a veure, aquest any és com una prova, no?
Però la idea és que si això funciona
doncs d'aquí potser d'aquí un parell d'anys
es pugui ser com el que és la joc, no?
És fer un estat a l'estiu
on els joves que estudien música tradicional
amb instruments tradicionals
doncs puguin accedir i fer una orquestra estable.
I tot a vegada, com deies,
que anés des de l'Escola Municipal de Música
amb aquesta aula d'instruments tradicionals
que ja fa uns anys que va,
uns set anys que va,
per tant això és fruit d'un treball d'aquests anys?
Exacte, o sigui, des de fa set anys
que tenim l'aula d'instruments tradicionals
que ja de fet té molta presència aquí a la nostra ciutat
pel que fa a festes i a manifestacions que hi ha al carrer
sempre hi és present l'aula
i aquesta ha sigut una mica la culminació
d'aquests primers set anys, no?
De fet, amb aquest projecte
hi participen alumnes de l'aula d'instruments tradicionals
i també hi participen alumnes de les altres aules que tenim
de les aules de música als barris
i de l'aula centre
doncs hi ha nens que venen tocant el violí
i altres que venen cantant
i una cosa que és important
és que amb aquesta primera trobada que hem fet
no m'exclosa ningú, és a dir,
s'hi podran veure nens de 8-9 anys
fins a gent que està acabant ja els estudis superiors de música
potser després d'això intentarem que sigui una mica més
d'un altre nivell
però la primera trobada hem volgut això
fer-ho extensiu a tothom
i que ningú quedi exclòs
I com es fa una orquestra d'instruments tradicionals?
Doncs mira, partint dels instruments nostres
com són la gralla, la tarota, el sac de jamex, el flaviol
tots els instruments de la cobla
evidentment hi ha el fiscor, la trompeta, el trombó, el contrabaix
llavors també introduïm el violí
ja que el violí, tot i que no n'hi podem dir tradicional
va ser un instrument que antigament s'usava molt
per acompanyar les danses tradicionals
el ball de bastons i tal
llavors amb aquest format, amb aquests instruments
hem mirat d'equilibrar la potència que té cada instrument
en relació amb el gruix
o sigui, hi ha instruments molt potents, són instruments de carrer
i aleshores doncs aquí ha entrat ja també
la manera d'encarregar l'obra al Conrad
com ell coneix els instruments
evidentment ha sapigut treballar l'obra
amb les intensitats diferents
perquè tingui un color
que es pugui acoplar diguéssim a l'orquestra
com dèiem el compositor és el Conrad Setó
Conrad ha sigut complicat o no?
Bé, l'escriure l'obra ha sigut juntar tres mons
el més delicat ha sigut juntar tres mons instrumentals
que normalment tenen com unes vides paral·leles
diguéssim
un que ja està molt consolidat
que és el món de la cobla
en l'ambient sardanístic
clar, la cobla moderna
entre cometes de sardanes
és un format instrumental
que en tot el món
els compositors que l'han conegut
des d'Stravinsky fins a Leonard Bestein
es van quedar, diguem-ne
impressionats amb el format d'aquest instrument
aleshores això seria un dels mons
que estan inclosos
però clar, aquests instruments no havien coexistit
amb instruments vinculats a la festa
a context festiu
com deia ara la Roser
instruments com el sac de jamecs
les xerimies, les gralles
el flaviol tradicional
que cal diferenciar-ho del flaviol de cobla
aleshores ja són dos mons
que en principi potser no s'havien creuat massa
perquè a priori no es necessitaven
però el repte encara és més gran
perquè hi ha un tercer món
que serien aquests instruments acústics
que segons com sonen menys
però que poden estar vinculats al món del folk i de la música popular
aleshores ha sigut juntar
per mi ho he vist com tres mons
aleshores en l'obra
que hi ha 23 fragments curts
alguns es fan enllaçats
però ha sigut juntar aquestes tres sonoritats
en forma de diàleg
es va mostrant al públic, als subgrups
és a dir, no des del principi estem tocant-hi a tots
i és com ensenyar un gran mosaic
en el que les parts per separat ja tenen el seu color i la seva personalitat
i en la mateixa obra es va veient com es van juntant
aquests tres mons, diria el de la cobla
no tant com a estètica sardanística exclusivament
ni molt menys, sinó aquest instrument que ja funciona
que és el format de 11 músics
el que passa que aquí estan en una distribució diferent
hi ha les tenores que tenim, els tibles
és a dir, és variar la proporció matemàtica
i un i tres mons, aquest ha sigut el repte
i jo estic, bueno, la paraula encara no tinc distància
no és que estigui encantat
em pesa encara més la responsabilitat que el plaer
però realment treballar amb nens
és una cosa, nens, nois, adolescents
és una cosa extraordinària
perquè torna molta energia
i, bueno, tots els compositors
que jo admiro, tots han tingut aquesta vessant
diguéssim pedagògica
aleshores per mi ha sigut tirar el fil
per una banda treure conclusions
el que han fet amb la Roser durant 10 anys
el que passa que això és fer-la més grossa
diguéssim, hem experimentat molt amb aquests instruments
en el bon sentit de la paraula experimentar
hem tret bastantes conclusions
cada vegada el format era més nombrós
passant per coble de ministres, etc.
i ara és com una culminació d'aquest treball
com un premi una mica per nosaltres mateixos
i gaudir-ho amb material sensible
que són els estudiants
Deia la Roser que això és únic, és nou
potser perquè no era habitual
reunir tots aquests instruments en una orquestra?
No, evidentment
hi ha instruments que no han tocat mai junts amb els altres
però diguéssim, a nivell de
de la península
ja n'existeixen algunes
com per exemple hi ha Galícia
que últimament he tingut contacte
i a nivell d'Europa
ja s'està fent com una entitat
per orquestres
de música tradicional
i per joves
llavors nosaltres doncs aquí
a Catalunya hem vist que és el moment
en el moment que els instruments
se comencen a posar a les escoles
i se comencen a dignificar
a dignificar?
sí, creus que no estaven dignificats?
no
no
no
en el moment que un instrument
com la gralla al carrer sona malament
ara comencen a sonar bé
home i a més la Roser que és tota una experta
en la gralla
i molt innovadora a més a més
sempre es pot innovar
això que ho deia ara el Conrad
important d'innovar
i quan dieu que s'ha de composar
tota l'obra
voleu dir que
tota l'obra és
nova
única
sí, eh?
sí, sí
tot és música original
tot és música original
evidentment hi ha referents
a veure, clar
el repte d'una obra com aquesta
és que pensant
per una banda pensant
en els intèrprets
no són intèrprets professionals
són estudiants
però clar
són estudiants que alguns
ja han assolit un determinat nivell
però després jo també
penso en un punt
en el públic
i en una circumstància com aquesta
no et pots permetre
que l'obra entri en una tercera escolta
perquè aquesta tercera escolta
no hi serà
jun amb això
cada un té la seva manera
però
òbviament agafo referents
i em diguessin
com és aquesta obra
doncs no té res a veure
amb altres coses que jo he fet
en un altre àmbit
diguéssim més jacístic
o més contemporani
per tant
hi ha referents
estic pensant ara
en un dels moments
que és
un amb el que una noia
ella sola
en plan solista
doncs interpreta
una peça
flavioli i tamborí
clar la idea és
que aquella peça
amb una primera escolta
ja recordés
una sèrie de músiques
com aglutinar
és a dir
tenir referents tradicionals
contínuament
és una música
molt catalana
diguem-ne
que veu una mica
del classicisme
i del barroc
però aplicat
a aquest instrument
i que ha de ser
això és molt important
que s'entengui
un 80%
amb una primera escolta
això és molt difícil
amb música nova
a no ser que facis això
midlis
o arranjaments
per tant
aquest equilibri
dir que això és la intenció
després de 0 a 100
ho aconsegueixes
amb el percentatge
tot compositor
somiar que amb una primera escolta
s'entengui
però aquest és el repte més gran
que ho puguin tocar
que ho puguin tocar
diguem-ne
entre cometes
anant el més sobrats possible
i que la gent reconegui
tingui referents
estètics
d'altres formats
però clar
la sonoritat és nova
senzillament
perquè no s'ha fet mai
al juntar aquests tres mons
per tant
en tots els sentits
és una novetat per nosaltres
i caldrà
treure conclusions
tots plegats
i dialogar
però la realitat
ja està allà
que vinguin 135
és emocionant realment
i quin creieu
que serà el recorregut
o ha de ser
el recorregut
d'una orquestra
com aquesta
què creieu?
a veure
el primer hàndicap
que hi ha
és que la formen
alumnes de tot Catalunya
però bé
això ja s'ha provat
amb altres orquestres
amb altres grups
i no ha de ser
un impediment
és a dir
la cosa seria
que totes les escoles
que estan fent tradicional
o que fan música
i en aquest cas
porten violins
o qui sigui
se sentin engrescats
i partícips
d'aquest projecte
i que més endavant
no sabem
si cada any
si cada dos anys
o com serà
que aquesta cosa
tingués
una certa continuïtat
igual com ara
aquí a l'escola
ja hem aconseguit
que hi hagi uns grups estables
dintre de cada aula
que ja
com si diguéssim
van funcionant
per si sols
que aquí es continués
si bé
hi ha el tema aquest
que potser
no hi ha obres
composades
expressament
per aquesta formació
però bé
igual com hem fet ara
amb el Conrad
doncs es pot seguir fent
que es vagi escrivint
i que amb el temps
hi hagi
hi ha un repertori
també adequat
amb aquests grups
Roser Conrad
quin creieu
que ha de ser
o serà
aquest recorregut
què creieu?
Home
abans heu dit
el de dignificació
jo diria
normalització
en el punt
que a veure
si jo tinc un fill
que estudia
en una escola
de jazz
per exemple
si ell toca el saxo
sap
que ja des dels primers nivells
té l'oportunitat
d'integrar-se
en un combo
no està tocant
sempre sol
per tant
la normalització
en música
és accedir
a conjunts instrumentals
en música antiga
en diran
concert
en jazz
en diran combos
però sempre és
el mateix
grups instrumentals
clar
aquí estem parlant
de grans grups
instrumentals
de formats
com deia abans
la Teresa
això amb el temps
el normal
seria diferenciar-ho
per nivells
com es fa
amb conservatoris
en les orquestres
de corda
se li posen
noms de compositors
normalment
orquestra d'aquest nivell
aquestes edats
en principi
l'esperança
que un instrumentista
que toca aquest instrument
i més enllà de la classe
amb el seu professor
amb una partitura
i amb una peça concreta
es pugui integrar
en un format
que aquest format
després sigui
més gran
més petit
o que això
sigui gent
de diferents
espais de Catalunya
ja és una altra història
però per mi
seria normalització
que la música
normalment
s'ha de tocar
en conjunt
excepte clar
el moment solístic
diguéssim
per tant
jo diria
normalització
d'això
i la Rosa
què en pensa?
bueno
jo estic
totalment d'acord
totalment d'acord
el que crec
que hi ha una cosa
que és molt important
i que crec
que cal dir-ho
o sigui
l'iniciativa
surt
evidentment
de l'escola de música
de l'aula
d'instruments tradicionals
però
d'un col·lectiu
de mestres
que sense
sense pressupost
hem buscat
els mitjans
per poder
fer aquesta cosa
aquesta orquestra
creiem que
a partir d'aquest any
els que manen
i si tenen diners
o no en tenen
doncs aleshores
vegin que això
és viable
i que cal
seguir-ho
i ens puguin ajudar
i els alumnes
els participants
de l'orquestra
com ho porten
tot el preparatiu
perquè tot això
també és nou per ells
i tocar tots junts
en una orquestra
també és tot nou per ells
com ha sigut
tot aquest procés
de treballar amb ells?
A veure
les escoles
ho han treballat
per separat
llavors hem fet
uns assajos
per cordes
evidentment
els d'Olesa
de Montserrat
i els de Solsona
no han vingut a tots
van venir el dissabte passat
però ha sigut
molt bonic
perquè
les noies
que toquen
el Flaviol
que estudien
el Flaviol
de Cobla
van tocar
amb una noia
que fa el Flaviol
tradicional
i era una mica
era bonica
s'anaven ajuntant
per instruments
i bé
llavors també
amb els metalls
hi havia alumnes
que no han tocat mai
amb els altres instruments
i ha sigut
o els de les tenores
aquests que venen
de Solsona
no havien vist mai
tarotes
ha sigut molt enriquidor
ha sigut molt bonic
i tot i que són
les tarotes
són les mares
de les tenores
des dels seus orígens
està molt bé
per tant
tots junts
tots junts
els veurem per primera vegada
aquest dissabte
vosaltres també
tots junts
la primera vegada
el dissabte passat
ja vau fer
el primer contacte
vau fer l'asset general
i com va sonar
què tal?
va ser per cordes
jo des de fora
a mi em va agradar molt
sí
la veritat és que
encara
jo per exemple
no tinc la concepció
del que és l'obra
completa
sencera
perquè clar
anàvem treballant
per parts
i amb els números
una mica barrejats
jo crec que demà
que és quan se feia
l'asset general
amb els textos
amb les músiques
ja ordenades
ens podrem fer una idea
ja més real
del que és l'obra en si
i una cosa
que volia afegir
bueno
no sé si us heu fixat
l'obra aquesta
es diu Maragall
amb so de paraula
de fet està basada
en textos
poemes de Joan Maragall
aprofitant que en guany
se celebra el seu any
la commemoració
dels 100 anys
de la seva mort
i és veritat
que la música
que ha fet el Conrat
recull una mica
la manera
d'escriure de Maragall
que és
la paraula
fàcil
plan
entenedora
i
molt directa
cap a les persones
però això
que pren
pren notes
del que és la música
tradicional
que són músiques
que entren molt a l'orella
i que pel públic
en general
no els hi seràs
estrany
ni de dir
estic escoltant
una música contemporània
d'aquesta
que no entenc res
no no
perquè són temes
tots molt basats
en la paraula
aquesta plana
de la gent
i en la música
del carrer
vull dir que
amb això
trobo que ha sigut
un encer
el que ha fet
el Conrat
de semblant-se
una mica
amb la poesia
també de Maragall
no?
Maragall
amb so de paraula
no?
De fet
aquest element emocional
hi és
amb els textos
i aleshores
hi pot ser
la música
moltes vegades
quan es fa música nova
es prescindeix
d'alguna manera
com si s'hagués fet
molt ja
a l'element emocional
i clar
si a la música
li traiem
l'element emocional
li queden poques coses
vull dir que és poc
gràcies
per dir-ho
però jo crec
que tenia que ser així
perquè si no
seria massa
massa especulatiu
quan
el que ha dit la Roser
és veritat
estem en
en campanya
i jo no faré cap al·lusió
diguem-ne política
ni molt menys
però potser
pensant bé
sent el més positiu possible
aquest projecte
és tan
tan ambiciós
en si mateix
que és possible
que hi hagi gent
que fins o no el vegi
no pensés que això
fos possible
però aleshores
el més fort d'això
és que s'ha fet
per iniciativa
realment privada
privadíssima
diguéssim
és a dir
encara que soni molt romàntic
s'ha fet
no diré una paraulota
però per
igual que l'altre dia
els jugadors del Barça
tiraven pebrots
en van tirar molts
doncs s'ha fet això
en el millor sentit
de la paraula
cada professor
en cada grup d'alumnes
s'ha fet un acte de fer
perquè com diu ara la Teresa
estaven fent una part del puzle
que el quadre sencer
no el tenen encara
solament el tenim
d'alguna manera
la Roser
en un grau
la meva dona
perquè s'ho escolta cada dia
des de fa mesos
i que hi participa
amb els textes
recitant
la Josep Urbano
i jo mateix
que sóc l'únic
en principi
sóc el pare de la criatura
però
a l'hora de saludar
diguéssim
igual que amb una orquestra sinfònica
el director
doncs
dona la mà
cada solista
en aquell moment
serà molt important
i que són els protagonistes
no a l'ombra
però la clau
són els responsables
cada professor
de cada grup d'instruments
cada mes
de preparar
el millor que ha sabut
i ha pogut
òbviament
ha fet un acte de fer
global
i aleshores
aquell dia
veurà
una mica la globalitat
com deia ell ara
és a dir
sonarà romàntic o no
però s'ha fet
purament per il·lusió
això que es diu últimament
que les coses
sempre es fan per política
o per política econòmica
o en diners
això no s'ha fet
ni per política
ni per diners
s'ha fet
perquè ja és una prou motivació
el material sensible
del que són els estudiants
i aquests instruments
i la música
i la música
perquè s'ha fet
per nassos
en el millor sentit
de la paraula
jo voldria esmentar
especialment
tota l'ajuda
que hem tingut
de dues entitats
vinculades a l'escola
com són els amics
de l'EIT
i l'AMPA
de l'Escola de Música
que hi ha posat diners
perquè això
es pogués tirar endavant
i això
el treball
desinteressat totalment
dels professors
ja s'està clar
perquè hi ha hagut
molta feina
de fa ja molts mesos
i també
de la Conselleria de Cultura
que ens ha cedit
l'espai
i ens ha posat
totes les facilitats
perquè això
es pugui fer
en el Palau de Congressos
i de fer-ne
tota la difusió
d'aquest acte
serà dissabte
al Palau de Congressos
a les 7 de la tarda
serà un dia especial
m'imagino
aquest dissabte
jo crec que sí
serà molt
a més a més
hi ha la primera trobada
a l'escola
toquem el Flaviol
això també
ho fareu aquest dissabte
expliqueu-me
bé
des dels serveis territorials
d'educació
ara és ensenyament
doncs
aquest any
ha sigut
el primer any
que 16 escoles
al nivell de zona
han introduït el Flaviol
al lloc de la flauta
fet un intercanvi
aquestes 16 escoles
hi ha Cambrils
Reus
Riudoms
el Morell
Vilallonga
bueno n'hi ha diversos
doncs
els nens de tercer o quart
han començat a tocar el Flaviol
llavors aquesta serà
la primera trobada
venen
no venen tots els nens
perquè serien
400 i pico nens
no?
però venen una representació
d'aquestes escoles
i faran com una
petita mostra
de
del que han après
n'hi ha
algunes escoles
que han començat
el febrer
i n'hi ha
algunes que ja van començar
al setembre
això és un projecte
que
que bé
que s'ha començat
aquest any
i
en aquest cas
he sigut la coordinadora
també d'aquest projecte
i com
volem fer coses
i no tenim
el que dèiem
no tenim diners
van pensar
d'aprofitar
l'espai
i el mateix dia
i genial
això és aprofitar recursos
i aleshores
ja que és una cosa
vinculada
a la música tradicional
doncs així
la gent que vingui
a veure el concert
també podrà veure
que
que des de les escoles
de primària
s'està ensenyant
a tocar el Flaviol
i així potser
d'altres escoles
s'animaran
i que
aquestes escoles
de primària
veuran que també
hi ha escoles de música
que ensenyen
els instruments tradicionals
per què Flaviol
i no la flauta
per exemple
és a dir
per què aquest canvi
o per què no és necessari
fer aquest canvi
home
el Flaviol
és una flauta
perquè el Flaviol
és un instrument nostre
i la flauta
la flauta
bueno
pot ser nostra
o no
això és un projecte
que en temps
de la mancomunitat
ja es va posar
a la pràctica
una mica
es va morir
ara s'ha fet
tota una
tota una inversió
amb
amb màquines
per fer Flaviols
que surtin baratos
pels nens
de fusta
i bueno
el Departament
d'Educació
de la Generalitat
doncs va apostar
per aquest projecte
que ja es havia fet
també una prova
fa 20 anys
en altres escoles
i no es havia apostat més
s'ha invertit
en això
i és evident
de fet
el Flaviol
és un instrument
que
hi ha molt pocs
flaviolaires
i doncs
és la manera
també
d'incentivar
que els nens
toquin
coneguin
l'instrument nostre
a més
treballes la polirrímia
perquè no toques
el Flaviol
a l'altre
te toques
el tamborí
o un instrument
de percussió
i bé
i així potser
d'aquestes escoles
en sortiran més
de Flaviolaires
després podran ser
membres de la jove orquestra
és que a més
que és nostre
òbviament
és un instrument
en el que es dona
un cas
que pràcticament
no existeix
a la història
ni en cap altre instrument
que és que
un mateix
músic
una persona
està tocant alhora
dos instruments
i de dos famílies
diferents
de ben i de percussió
vull dir que
està treballant
amb dos cervells
claríssimament
i això evidentment
s'ha de potenciar
és el més complicat
de el més simple
o el més simple
de el més complex
a una sola persona
que toca dos instruments
de dues famílies
diferents
és fantàstic
doncs ja ho sabeu
coincidint també
amb la presentació
de la jove orquestra catalana
d'instruments tradicionals
hi haurà aquesta primera trobada
a l'escola
toquem el Flaviol
això serà abans o després?
abans
abans
el mateix dissabte
sí
faran quatre temes
senzillets
i amb els mestres
i bé
feu cara de satisfets
i què sé
jo molt
estem il·lusionats
ara és veure el resultat final
però la il·lusió hi és
per ara tot funciona
està al seu puesto
tots els mestres
estem abocant
amb això
molt
els alumnes
supercontents
les escoles
que venen de fora
també molt motivades
agraïnt-nos
que fem coses així
perquè no es fa res
amb el fet de la cobla
perquè allà no es fa res
i bé
per ara tot bé
per ara tot bé
és una aventura
és una aventura
i ara estem al mig
de l'aventura
estem emocionats
doncs ara ja ho sabeu
no us ho perdeu
dissabte a les 7 de la tarda
al Palau de Congressos
de Tarragona
es presentarà
la jove orquestra
catalana
d'instruments tradicionals
amb aquesta obra
de Conrat Setó
Maragall amb so
de paraula
amb 135 músics
em dèieu
que a més venen
d'arreu de Catalunya
joves d'entre 14 i 26 anys
per tant
valdrà molt la pena
acostar-se aquest dissabte
al Palau de Congressos
Conrat
Maria Teresa
Roser
que vagi molt bé
molta sort
i vaja
segur que en continuarem parlant
perquè segur que fareu moltes coses
a Tarragona també
eh que sí
seguirem
que vagi bé
bon dia
gràcies