La una del migdia i 13 minuts, a la recta final del programa,
parlem de la programació del Metropol.
Aquesta setmana tenim diferents propostes.
La primera, la més immediata, ens porta aquest divendres
a un espectacle de dansa de la companyia Cobos Mica.
I precisament amb la seva responsable, amb la coreògrafa Olga Cobos,
volem parlar durant els propers minuts en aquesta sintonia.
Olga Cobos, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què podrem veure?
Perquè són dues coreografies, no?,
les que podrem veure el proper divendres al Metropol.
Com és l'espectacle que ens presentareu?
Bé, doncs l'espectacle té dues parts.
La primera serà un duo i la segona part és un quintet.
Llavors, la primera part, que està coprovadida amb la Mercat de les Fros,
és un duo en què és molt, sobretot, la relació, els problemes,
els desitjos que té una parella.
i el que és la segona part, doncs, està creada per al corrov Russell Malefant,
que és molt conegut internacionalment.
I aquesta peça, la diferència entre la primera i la segona,
és que podríem dir que es va crear com si fos un pintor.
Volíem dir que es va inspirar moltíssim en el que són les línies del propi moviment,
creant en si, doncs, una atmosfera molt íntima.
Per tant, en la primera part, en la primera coreografia,
surt l'Olga Cobos, no?
Sí, exactament.
Surto jo i el meu home, que som parella, en realitat, des de fa 12 anys,
per tant, és un duo en què es reflexa molt a la pròpia vida, no?
Tot i que no vulguem, doncs, sempre surten coses i que t'inspiren, no?
I al ser una parella et coneixes perfectament
i crec que la intimitat és més intensa.
És a dir, que el fet de ser parella a la vida personal
ajuda a dur a terme aquesta coreografia als escenaris, creus?
Exacte. A veure, no té per què,
però vull dir, penso que una parella que no sigui parella
també pot arribar, no?, en un punt d'intimitat,
tindre aquesta intimitat,
però crec que, clar, si et coneixes moltíssim,
tens molta més facilitat d'arribar al punt que vas arribar.
Clar, ajuda, sens dubte.
Exacte.
I la segona pare, ens deies que és un quintet.
És un quintet, vull dir que són dos nois i tres noies,
i aquesta peça va s'estrenar de Londres ja fa uns anys,
i és la primera vegada que aquest coreograf deixa que una altra companyia
pugui interpretar les seves peces.
Per tant, per nosaltres és realment un honor
i és un privilegi poder ballar les seves peces,
en les quals s'aprecia molt la qualitat de dansa,
que és molt física, si treballa molt amb les arts marcials,
com és la capoeira, o també l'aïkido,
o sigui, molts diferents tipus de tècniques de moviment.
Per tant, jo crec que és una peça molt i molt maca,
en què es creen moltes dificultats físiques,
però al mateix temps sembla que sigui molt fàcil.
Els ballarins pertanyen a la vostra companyia, no?
Exactament.
Encara que la coreografia sigui d'una altra persona externa.
Exacte. Això seria només la segona peça.
La primera sí que és de Cous Mica, el que és la coreografia en si.
Són dues parts molt diferenciades?
És a dir, seran dues propostes molt diferents
o tenen algun nexe d'unió?
L'anexe d'unió és que nosaltres realment es pot dir que ballem.
Ballem moltíssim.
Les dues peces tenen molt de moviment.
Podria dir que la diferència entre el primer i el segon
és que el primer intenta sempre fer sentir una energia
al públic en què es reflexi el mateix.
O sigui, que també creem algunes parts teatrals,
en què crea diferents atmosferes,
en què poder en aquell moment una part
que estem ballant es diuen
«Ostres, aquesta sensació que estan vivint ara aquesta parella,
doncs jo l'he viscut, no?
I fa viure una miqueta la persona que l'està visquent,
que l'està mirant».
I aquesta doble proposta de dansa,
la porteu habitualment en gira per diferents teatres,
per diferents escenaris,
o és una cosa més aviat excepcional?
No, ara mateix estem fent la gira d'aquestes dues peces
per tot el que és Europa
i ja puc dir que de fet van començar
al setembre de l'any passat del 2010,
però tant ja portem una gira bastant intensa
i és un treball que està funcionant molt bé,
per tant, per això el mantenim en gira aquest any.
Gira europea, dius?
Sí, sí, sí.
No d'estar per casa.
No, la veritat que no,
que és difícil,
per tant,
és realment,
diem que un privilegi, no?,
poder sortir del país en aquests temps,
en què tot és molt difícil.
o sigui que ara mateix tenim els espectacles,
el que seria Alemanya, Anglaterra
i el que és la resta aquí,
Catalunya i Espanya.
I el públic és molt diferent, Olga?
Sí.
Quan presentes una doble proposta
amb la que estem comentant,
no t'ha res a veure la recepció que pugui tenir un públic
com el de Tarragona,
el de qualsevol ciutadà d'algun estat
o país centre i del nord d'Europa?
Bé, és diferent,
és diferent perquè ja la cultura en si
de la societat de cada país és diferent,
per tant, la reacció de com...
Jo t'ho puc dir que, per exemple,
en uns països li agrada més la primera part
i en un altre la segona
i té a veure molt, com ja t'estic dient,
la cultura que viuen ells.
O sigui que sí que és molt diferent.
I aquí què creus?
Què passa?
Que agrada més la primera o la segona?
O això és molt difícil?
És difícil i no és difícil
perquè aquí el que bé sabem
que es dona molt de suport
a l'art contemporani en si,
per tant, la primera part
que seria aquest duo
té portes més obertes
i a vegades els agrada més
que la segona
que, si que és més artística,
de vegades diuen que
aquesta no em diu tant com l'altra,
però al mateix temps
sí que els agrada més
com a pur moviment
que dona una bellesa diferent
a la primera.
O sigui, és més obert.
Jo diria que
la gent que veu amb els ulls
més contemporanis,
la gent que es mou més
culturalment,
i la gent que socialment
va menys o menys
al teatre
i que realment
l'inspira més la segona
pel fet que
com que tot és pur moviment,
doncs aquella és la que
més li agrada, no?
O sigui que
jo podria dir
que el públic d'aquí
té reaccions molt diferents,
cosa que jo crec
que m'agrada més.
Està bé,
està bé que sigui
això un públic plural.
Més enllà de les coreografies
que porteu aquest divendres
al Teatre Metropol de Tarragona,
en general
com a companyia
de dansa contemporània,
com observeu
el panorama
en general?
Ja t'he dit
que és difícil
per el fet que
els que ho tenen difícil
en si ja és el propi teatre,
que no pot programar
perquè no té
econòmicament
el que hauria de tindre
per poder
convidar en aquestes companyies.
Són moltes
les companyies professionals
de la mateixa,
de bona qualitat,
per tant,
és difícil
que totes
puguin tindre una gira.
Llavors,
jo crec que és una miqueta
que és això del peix
que es menja a la cua
que, clar,
nosaltres no podem ballar
perquè el teatre
no pot comprar,
perquè el mànager
no rep diners,
perquè, o sigui,
tot,
com ho veus,
tot està tallat
i el primer que es talla
és la cultura,
no?
Però és així.
I els anuncis
dels últims dies
no van precisament
en un camí contrari,
sinó al revés,
de més retallades
a pressupostàries
en matèria de cultura.
Exacte,
és una miqueta així,
com bé saps,
el suport als autistes,
si no el tenen,
és una mica de què poden crear,
no?
Com poden crear,
perquè han de menjar
també aquesta gent,
no?
Sobretot,
un artista,
si s'ho fa per ell mateix,
doncs un sol o un duo,
mira encara,
no?
Perquè vas donant classes,
vas fent,
vas donant tallers
o universitats,
instituts,
però el que són
els propis ballarins,
clar,
si no tenen treball,
què fem, no?
Si no els hi podem pagar,
o sigui,
tot és bastant difícil,
molt difícil,
per dir,
per més bé,
no?
Teniu la companyia
d'altres coses en marxa
en aquests moments
o preparant-les?
Sí,
ara mateix tenim,
el 9 d'abril,
tenim una estrena
al Teatre Municipal
d'aquí de Girona,
en què fem una fusió
de música en directe
amb els músics
de l'orquestra Gerió,
són músics que habitualment
toquen a l'orquestra de Girona,
i els nostres ballarins,
que és amb música
de piatzola,
i per tant
és una música
de tango,
preciosa,
com que és música en directe,
també ho fem una mica
per fusionar públic,
aquell que li agrada
anar a veure
els concerts de música en directe,
doncs és una miqueta
obrir una porta
a aquesta gent
que ve a escoltar música
i que al mateix temps
vegi la dansa,
no?
I al contrari,
la gent que habitualment
ens ve a veure com a ballarins,
doncs que de repent
tinguin aquest concert en directe,
que aporta més enllà
de lo normal,
no?
De tindre música
de sonido de base
gravada, no?
O sigui,
que això ha sigut,
és l'últim que farem ara,
que estrenarem aquí
aquest 9 d'abril,
que crec que estic segura
que serà molt maco.
Molt bé,
doncs,
reunidor.
Olga Cobos,
responsable,
la directora
de la Cobos Mica Company,
moltes gràcies
per atendre
aquesta trucada
en directe
de Tarragona Ràdio
i serà un plaer
poder-vos veure
amb aquestes dues coreografies
que presentareu
aquest divendres
a partir de dos quarts
de 10 de la nit
al Teatre Metropol de Tarragona.
Olga,
gràcies
i que vagi molt bé.
A vosaltres,
us esperem.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau.