I després de l'espai al futbolí, encara continuem dins el matí de Tarragona Ràdio parlant sobre el nàstic.
Des d'una vessana extraesportiva, i és que dimarts assistíem a la presentació d'un cupó extraordinari i especial
de l'ONCE, de l'Organització Nacional de Sexes Espanyols, en què celebraven el 125è aniversari del nàstic de l'entitat grana,
fent una edició especial d'un cupó dels que ells venen.
És, mira, una manera que la sort també ens toqui i de color grana.
Per parlar d'aquest tema, i també una mica amb l'excusa per parlar de tota la feina que fa l'ONCE,
especialment a través d'aquests cupons que ja són tan habituals a la nostra vida,
tenim a l'altre costat del fil telefònic el director territorial de l'ONCE a Catalunya, Javier Grau.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia.
És un clàssic, eh?, això del cupó de l'ONCE, potser és la cara més visible que teniu, no?
Clar, jo, bé, és un clàssic això conjuntament amb els serveis que donem.
Jo crec que part de la culpa, el dit en positiu, que l'ONCE sigui patrimoni de la societat, és això, no?,
que som propers a la ciutadania, que hem estat sempre i que donem resposta a les necessitats.
És una manera, també, el tema de la loteria, dels cupons, de participar, no?,
de donar-nos ocasió a tota la gent, a tot el públic, a participar en la vostra causa.
Efectivament.
És una ocasió doble, no?, la de guanyar un premi substancial, un premi interessant,
que sempre està bé, que al cap i a la fi, de moltes vegades és el que busquem,
però de saber també que els beneficis que hi hagin d'això, doncs, van per una bona causa,
que en aquest cas està encarregada l'ONCE tot l'estat, no?
Ara parlem concretament d'aquest cupó. Jo tinc curiositats, però, respecte, doncs,
amb aquesta loteria, que quant de temps fa que l'està duent a terme?
Bé, el cupó de l'ONCE es ven des de 1938.
O sigui que, el que passa és que té una història, perquè fins i tot abans que hi hagués el cupó de l'ONCE
hi havia una certa traïcció, sobretot en algunes regions, especialment a Catalunya,
de grups de persones segues que venien a cupó com a forma de guanyar diners i poder donar educació,
i poder donar ajuda en algunes qüestions.
És notori el paper que va tindre el Sindicat de Sexes de Catalunya en aquell temps, en aquest moment,
i, a partir de llavors, doncs, quan va passar la guerra, després de la guerra civil,
o gairebé abans que s'acabés, no?, el general Franco va dictaminar la fusió
de totes aquestes petites organitzacions en una única gran.
I, finalment, amb la història més propera, no?, igual com l'estat espanyol,
doncs vam recuperar la democràcia a l'ONCE a partir de l'any 1981.
Imagineu-vos, eh, des del 1938, que funciona això del cupó de l'ONCE,
no sé si ara actualment, suposo que ha anat canviant moltíssim la filosofia que heu aplicat,
no sé si actualment és la vostra principal font d'ingressos o no.
Sí, segueix, segueix, el joc segueix sent la principal font d'ingressos per a l'ONCE,
malgrat que, efectivament, amb el pas dels anys, la possibilitat de treballar persones cegues
o persones amb altres discapacitats s'ha diversificat.
Però per a nosaltres segueix sent l'única font d'ingressos i molt important,
i per això agraïm a tota la ciutadania aquesta tradició de comprar el cupó,
que amb un petit esforç, fins i tot en aquests temes difícils,
que no ens sobra els diners a tothom, però ajudem amb una bona causa.
Justament amb aquests temes difícils, la gent s'ha volcat més en el joc, s'ha volcat més en vosaltres?
No, això és un tòpic.
La gent, el que necessita, quan les coses van malament, el primer que necessita és pa i menjar.
Però nosaltres, efectivament, estem afectats per la crisi,
com tothom intentem establir el que podem i sobreviure,
que jo crec que estem aconseguint amb suficient garantia,
perquè fins i tot una qüestió que ens enorgullim molt
és que en temps de crisi hem aconseguit crear ocupació per a persones amb discapacitat,
cosa que és un dels mals d'aquest país, el tema de l'atur i que ens té a tots molt preocupants.
Ara aquí entraríem ja en qüestions que ja serien més profundes,
del tipus fins a quin punt heu de ser una entitat privada
als qui doneu això ploc en aquest sector,
fins a quin punt us han d'ajudar l'administració.
Suposo que això us ho aneu plantejant de tant en tant.
Fins a quin punt heu de ser autosuficients
o hem de confiar en què ens ajudin?
Som una entitat privada, però penseu que estem en la baixa tutela de l'Estat.
Estem en la baixa tutela del Consell del Protectorat,
el qual hi està representant l'Estat,
i ells tenen la clau de funcionament.
O sigui que és una entitat que té perfectes garanties,
a més tenim les correspondents auditories,
i és una manera de gestionar una qüestió que verdaderament
s'ha donat així per unes qüestions particulars d'aquest país,
però si mirem altres països, fins i tot de l'àmbit pròxim,
doncs ens en donem compte que les persones
que hagués un discapacitat visual tendeixen,
amb el millor dels casos, a viure més de pensions
o d'ajudes que dona l'Estat directament per a la subsistència.
I nosaltres, a més de voler això per a la gent que no pot treballar,
volem que aquella gent que pugui treballar, que és molta,
cega i amb discapacitat visual, pugui treballar,
pugui guanyar-se la vida, pugui parar els seus impostos,
pugui tenir una família, pugui desenvolupar una vida
com qualsevol altre ciutadà.
Jo crec que aquest és el plus que dona l'existència a l'11
en el nostre país.
Integració seria una mica la paraula?
Exacte, integració o inclusió, que és el terme potser més modern
i pràcticament és similar, però és el que ens caracteritza.
Nosaltres no volem donar llàstima a la societat
perquè en realitat no en tenim per què donar-ne.
Això ja ha passat, però no?
Sí, ja ha passat, però ens ha costat.
Ens ha costat canviar una mica aquesta mentalitat
de dir o pobra persona amb discapacitat o pobra persona cega,
sinó que dir, ei, nosaltres tenim unes capacitats molt importants.
Evidentment, hi ha gent que, perquè té altres qüestions,
altres problemàtiques associades,
que no pot desenvolupar una feina,
però molts de nosaltres estem desenvolupant en plena normalitat
i, a més, no estem generant costos a l'Estat
i estem generant ingressos a les arques públics
amb el pagament d'impostos.
Ja veieu, bé, digue'ns alguna cosa, si t'assembla, Javier,
sobre les mil tasques que feu,
no només de sensibilització social,
aquesta, suposo, és la bandera una mica que porteu avui en dia
tal com estan les coses, no?,
de fer que les, com deies tu,
aquesta inclusió de donar dignitat
a unes persones...
Quines altres coses feu des de la ONCE
que siguin potser bandera de l'entitat?
Mira, des de la ONCE i la seva fundació,
perquè és una cosa conjunta.
a l'estat espanyol depenen al voltant de 130.000 famílies.
Multipliqueu això pel nombre de gent que composa família,
en temes laborals i en temes de serveis que reben a Catalunya,
en són uns 15.000.
Unes 15.000 persones a Catalunya,
uns 15.000 famílies depenen de l'acció que fa la ONCE.
Com ho fem?
Doncs des de el que és pròpiament la ONCE com a matriu,
que hàgim dit que vivim del joc,
però a més donem serveis a les persones cegues i deficiïs visuals,
que vol dir això,
vol dir que quan una persona perd la visió,
quan una persona fins i tot n'hi sega,
nosaltres l'ajudem donant-li aquelles eines,
tant personals com tecnològiques,
és que li permetin desenvolupar les mateixes tasques
que fa una persona que veu,
o si no igual de la manera més pròxima possible.
Desaginar pel carrer, fer les tasques de la casa,
cuinar, treballar, lligar internet...
I cada cop hi ha més eines, eh?
Perquè la vida s'estigui en realitzant.
Sí que és cert que cada cop hi ha més eines,
perquè fa 25 anys,
qui podria dir que jo puc anar a la llibreria d'aquí baix
i comprar-me un llibre, escanejar-lo amb el meu escàner i llegir-lo.
Però també hi ha una doble partida,
que és una qüestió de doble full, de doble tall,
perquè hi ha qüestions tecnològiques, modernes,
que el que fan és posar-nos a una nova barrera.
És a dir, si tot el nou no neix d'una manera
que nosaltres ho poguéssim utilitzar,
al final no podem utilitzar allò.
Jo us poso un exemple, eh?
Per exemple, si hi ha un...
Que no és el cas, però és un exemple molt gràfic.
Si amb un transport públic,
jo abans comprava els bitllets a la guixeta,
els tinc a comprar una màquina,
i la màquina no xerra,
jo no em passa tan sols que no pugui comprar els bitllets,
és que no puc anar amb transport públic.
Això hi ha diversos exemples
que hem d'estar sempre una mica al tanto de dir,
moltes vegades no per mala voluntat de la gent
o de les empreses o de l'administració,
sinó per desconeixement
o per estar centrés en unes d'altres qüestions
no es tenen en compte, no?
I l'altra part, perdona,
l'altra part de tasca que fem,
que la fem directament a través ja de la Fundació ONCE,
no ens dediquem únicament a les persones
amb discapacitat visual,
sinó a les persones amb altre tipus de discapacitats, eh?
I des de la Fundació fem accions dirigides
a la creació d'ocupació
i a l'eliminació de barreres arquitectòniques
dirigides a ja totes les discapacitats originals.
I, a més a més,
s'ha donat una característica molt important en aquest país
i jo crec que és de ressaltar,
amb diferència d'altres països,
que aquí hem aconseguit
que tot el món de la discapacitat estigui junt,
que anéssim tots a una.
Tenim una entitat estatal,
que és el CERMI,
el Comitè Espanyol de Representant de Persones amb Discapacitat,
que representa a més de 4 milions de persones
i a Catalunya tenim el COCARMI,
que és l'òrgan autonòmic,
com si diguéssim,
que hem aconseguit aglutinar
al voltant d'aquests òrgans,
el 99% de totes les entitats
que representen persones amb discapacitat.
Això què suposa?
Suposa que tenim unes eines per a fer una anàlisi,
unes eines per a plantejar coses
que no vagin bé a uns
i vagin malament als altres,
i una capacitat de proposar
i de fer propostes és molt important.
És el treball conjunt que us dona més força, no?,
suposo, com a grup,
i que, a més, a vosaltres sempre heu cuidat,
i això es nota,
i ara entrem ja en el tema,
si et sembla, Javier,
del cupó especial del Nàstic.
Feu xarxa.
Us agrada,
forma part de la vostra filosofia,
de col·laborar, no?,
i crear xarxa,
i és una manera de fer arribar a la gent
doncs el que sou i les coses que feu.
I en aquest sentit,
ara ens trobem que agafeu l'aniversari del Nàstic,
als 125 anys,
i ho escampeu per tot Espanya.
Anem a fer una sèrie especial del nostre cupó
amb l'escut del Nàstic
i que tot Espanya sàpiga que el Nàstic està d'aniversari.
Exacte.
Nosaltres que diem que el Nàstic,
que el Club Gisnàstic de Tarragona
és un club molt rellevant.
De fet,
si no estigui equivocat,
és el club més antic de tot l'estat,
que ha fet una feina no discontinua,
sí que continuada.
Diuen que és el club poliesportiu,
pel que m'han explicat aquí els companys d'esports,
més antic de l'estat,
amb continuació, també.
Sí, amb continuïtat d'adquirida.
Llavors, és una qüestió rellevant,
és una qüestió molt...
Jo crec que portem molt la gent
de les comarques de Tarragona,
porta molt interioritzada,
i jo crec que és un club vist també
amb molta simpatia des de tota Catalunya,
i nosaltres hem volgut agafar
l'imatge del club i la imatge
de la ciutat de Tarragona,
de la nostra terra,
i plasmar-la amb 5 milions de cupons,
que es vendran el proper dia 12
a tot l'estat.
I a més a més,
tenim altres tasques de col·laboració amb el club,
perquè l'any de la Fundació del Club Gimnàstic,
va ser de 1886,
també anima a la gent
que té simpatia al club i tal,
que col·laborarà amb aquest número,
que algun dia tocarà.
Nosaltres ho dèiem ahir,
que vam estar amb el president del Gimnàstic,
que vam tenir al primer final d'alcalde de l'Ajuntament,
presentant una mica això,
us portaré amb sort,
perquè el darrer cap de setmana
vau tenir un puntet,
i aquest cap de setmana
segur que tindreu la primera victòria amb les palmes,
i damunt tocarà aquest cupó.
Perquè, clar, això funciona,
que tots els cupons que trobem al mercat
el dia 12 de setembre,
sigui el número que sigui,
tots duraran això,
l'escut del Gimnàstic,
aquesta imatge del Gimnàstic i de la ciutat.
Tots, els 5 milions de cupons
que podràs trobar al carrer de tot l'estat,
imaginat,
o sigui que no és una cosa
de quatre números,
portaran aquesta imatge del Gimnàstic i de Tarragona,
de l'escut i de la celebració del 126 aniversari al club.
Escolta, i com va sorgir la idea?
No sé si us van trucar ells,
si vosaltres ja hi esteu normalment en contacte,
i a qui se li va acudir de fer això?
Doncs mira, és una d'aquelles coses que nosaltres sabem fer molt bé i sabem treballar amb equip,
i una venedora que habitualment porta aquest número,
el 1886 al club que es diu Sofia García va tenir la primera idea o ho va plantejar al nostre equip de Tarragona,
al nostre equip de Tarragona vam parlar amb el club i des d'aquí ho vam plantejar a Madrid i va semblar una fantàstica idea.
Això es fa molt de temps, perquè cada dia s'ha de fer un motiu diferent,
però finalment han aconseguit que hi entri i estem superorgullosos
i la nostra direcció general de Madrid també estan supercontents de poder donar-li això a la ciutat de Tarragona i al club gimnàstic.
Clar, perquè heu detectat a Tarragona que hi ha un increment de venda del número 1886.
No t'ho sabria dir, la veritat, t'enganyaria si et digués una altra cosa.
El que sí que sé és que la venedora que passa normalment pel club gimnàstic porta aquest número.
Val, val, val.
És que no et vull dir cap mentida, o sigui que no et vull enganyar.
No, no, no, i és que ja pot ser perquè som una mica fanàtics.
Bueno, ja va bé, clar.
Ja va bé, no? A més, això és la competitivitat aquesta entre equips de futbol i tot això.
està bé, està bé.
Jo, buscant per internet, després de la roda de premsa vaig veure un article que deia
que el Nàstic va ser el primer equip que va guanyar el Madrid a casa, no ho sé jo.
Bé, d'això també podríem parlar, eh, de la gent que té aquesta feina d'anar recopilant aquestes dades tan curioses.
Sí, són curiositats, són curiositats que bé, que són curiositats.
Sí. Doncs ja ho sabeu, la notícia està aquí, en què el cupó de l'11, tots els cupons de l'11, tota la sèrie del 12 de setembre, del proper dilluns,
la trobareu amb un escut i amb una imatge molt coneguda, molt popular i propera, l'escut del Nàstic, amb motiu d'aquest 125 aniversari.
I comentaves també que una mica una imatge de Tarragona...
Clar, una mica el transmetre la imatge del club, doncs el club és que jo crec que és el club...
No, jo no em vull posar en coses que no d'allò, però crec que és una mica el club emblemàtic de Tarragona, almenys el que ha tingut més visibilitat, no?
Sé que el coneix tothom, que ha estat a primera divisió i això, clar, i fent difusió del club, fent difusió de la imatge també de Tarragona.
Doncs avui hem parlat amb Javier Grau, director delegat territorial de l'11 a Catalunya, al voltant de la gran tasca que fa aquesta organització
i també, especialment ell, segons l'excusa, al voltant d'aquest cupó especial dedicat a l'aniversari del Nàstic que trauran dilluns, dia 12 de setembre.
Javier, moltíssimes gràcies i felicitats i endavant amb tota la feina que esteu fent.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i sabeu el que disposeu i el que necessiteu.