Mentre l'estat del benestar cau a trossos,
tres vagabuns sobreviuen com poden,
alients a la tempesta financera que fa estrells arreu.
Aquest és el punt de partida de l'obra de teatre
que podrem veure demà divendres, demà passat també dissabte,
a la Sant Laltrono, la proposta teatral de Laltrono
per aquest cap de setmana en definitiva.
Ens la porta Tacto Teatro
i nosaltres tenim a l'altre costat del fil telefònic
el seu dramaturg, l'Albert Pitjuan.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Una obra de teatre que no és estrenat a Tarragona
ja té una trajectòria, no?
Té una trajectòria i esperem que la tingui més llarga
perquè a més ara estem en procés de refer-la una mica
perquè tingui una mica més de sortida
i bé que som molt optimistes amb això.
Però quant de temps fa que la vau crear?
Perquè home, és una obra que un podria pensar
que és bastant actual,
que encaixa molt en els temps que estem vivint.
És que just vam començar a fer-la a principis de 2010
i paral·lelament va començar a esfrontar-se
tot el sistema econòmic com hem anat veient
i la vam tenir cavada cap al juliol,
l'hem rodat una mica al juliol,
llavors va estar parada
i ara l'hem tornat a reprendre
amb el tema que està més candent que mai, sí.
Escolta, doncs o sou visionaris o sou una mica de mal...
No, és que era una mica evident, no?
No, perquè agafes.
Era una mica evident que havia d'enfonsar-se tot
i llavors, mira, teníem ganes de parlar del tema
i mira, just ha coincidit que també va passar tot.
Bueno, també amb el tema dels indignats
va coincidir quan vam estrenar l'obra
que va passar tot allò de, bueno, tota la revolta aquesta de Passa de Talbunya
que estava el tema més candent que mai.
Us ho pensàveu que tindria tanta vigència, tanta actualitat?
Bé, de fet, no.
De fet, no era només...
Sentíem que havíem de parlar d'aquest tema
perquè era un tema molt evident, no?,
que alguna cosa passava
i ho volíem tractar des d'un punt de vista, doncs, bastant personal,
una mica diferent
i bé, pel que diuen,
pot ser que l'obra estigui durant molta vigència
perquè fins al 2020 diuen, no?,
que estarem malament, doncs...
Mira.
Mira, mira.
Sí.
Escolta, Albert, explica'ns,
jo explicant només la primera frase,
vull llegir així un sumari molt concret, no?,
de què va l'obra, però explica'ns tu, així més àmpliament,
de què va aquesta granja,
no m'he dit el títol, la granja de pingüins.
Granja de pingüins, exacte.
Doncs, bé, el punt de...
La història seria, doncs, tres vagabuns
que, bé, passen una nit amb un caixer
i per passar el temps, bueno,
ells sempre es fan com castells a l'aire
i no se sap com arriben a fer un intercanvi
de borilles, de cigarreta,
intercanviant-se borilles entre ells,
especulativament es fan multimillonaris
de borilles i llavors es creen
com una mena de nous rics
i actuen com a tals fins que...
Bé, i bueno, no estic al final, clar.
Clar, o sigui, és una metàfora una mica
de la situació que ells estan...
no estan vivint,
la situació que està passant fora de les seves vides.
Sí, realment sí, però ells no en són conscients,
ells hi han arribat de manera...
gairebé sense saber com, doncs,
de manera natural,
pel simple joc de deute,
perquè abans no s'endeuten
i, bueno, o sigui, hi ha una sèrie
d'entramat que és el cruix de l'obra,
doncs, sense saber com,
especulativament es fan multimillonaris
i és com una mica de paràbola
del que passa ara,
però sense voler ser alguna cosa
molt subratllat i molt d'evident crítica social,
té com moltes esferes, no?,
de l'obra, o això ho pretenem, clar.
Tres personatges en escena únicament,
la qual cosa fa una obra de petit format
molt fàcil de portar, doncs,
en diferents teatres, no?
Sí, sí, i a més, bueno,
la sonografia és...
solament és una mena de caixer mòbil
i van voler reproduir com tot l'imaginari
dels tres vagabuns amb cartrons només,
llavors la sonografia és uns cartrons
que van canviant de disposició
i van canviant en diferents escenaris
i sí, són els tres actors en escena
seguits sense parar de parlar
durant una hora i vint, em sembla.
És molt esforç pels actors
perquè sobre té molta part de gest,
hi ha molt de moviment,
és molt física l'obra,
però a la vegada és molt parlada
i és com molt intens tot
i, bueno, el públic que l'ha vist
ja normalment surt esquitxat
la suor dels actors de primera fila
surten bastant xops.
Escolta, i a veure,
quina al·licien diríem que hi ha
per anar a veure l'obra,
més enllà que en sabeu molt
i segur que és molt xula, no?
Però ho dic perquè
no ens sortim una mica
amb regust de...
deprimits,
perquè tot és crisi al nostre voltant,
si a més anem a veure
una obra de teatre de crisi, ja.
Sí, sí, sí.
No, el que passa és que, bé,
és una obra sobre l'equidi
però en realitat és una comèdia musical,
hi ha tres números musicals,
el punt de partida és molt de teatre de l'absurd,
o sigui, és molt bé aquest, no?
I tota l'obra és com una comèdia
com molt lleugera
que els personatges no són gaire conscients
del que estan fent,
però l'espectador sí,
perquè té el mirall de la realitat
per dir, ostres,
això és el que està passant
o això em sona molt, no?
Però l'obra és com...
com bastant eufòrica, no?
Llavors, un surt deprimit
en la mesura que vulgui sortir deprimit
però en teoria l'obra és una comèdia
però el rerefons és molt amarg,
és molt depriment
però la forma no és gens depriment
llavors, clar,
això depèn de cada espectador
a quina part es vulgui agafar, no?
Qui sou la companyia Tacto Teatro?
Bé, la companyia Tacto Teatro
va néixer a Xile
i van arribar aquí
fa cinc anys.
Vam fer diversos espectacles
per aquí a Barcelona
i llavors aquest any
es van poder passar,
es van voler passar al català, no?
Llavors vam com renovar una mica
em van...
Bé, jo vaig entrar com a dramaturg de català,
van agafar en càsting diversos actors,
van fer càsting
i llavors van sortir un parell d'actors,
un és català, l'altre és uruguaià
però el nucli dur de la companyia
és xilès.
I esteu afincats a Barcelona.
Sí, ara sí, ara estem plom sort aquí, a veure...
Escolta, que hi ha bon ambient a Barcelona
com per, hi ha bones condicions,
com per poder tirar endavant projectes teatrals.
Veiem que n'hi ha molts, eh?
Això sí, ara no sé si malviu.
El que hi ha és moltes ganes, ara.
El que passa és que la xarxa de distribució
és com...
és força tancada
i és complicat
i més si ets una companyia independent
sense...
més recolzament que les teves ganes
doncs és complicat
però tot i així
amb insistència
doncs
vas fent camí
i bueno,
els resultats ja els veurem.
Quin altre tenim?
Vaja, més projectes.
Més enllà de la granja de pingüins?
Esteu fent altres projectes paral·lels
o alguna cosa al ment?
Bé, a part que cada membre de la companyia
té els seus projectes també personals,
dins de la companyia ja estem,
clar, la granja en teoria,
a part d'aquest retocs que et dic que estem fent,
bastant,
que no són ben més retocs,
sinó és bastant refer forces coses,
estem preparant ja el següent projecte
per l'any que ve, no?
Però, bueno,
això són projectes,
clar, no hi ha res.
No, t'ho dic perquè,
clar, en principi una pensaria, no?
Si vau començar amb la granja de pingüins
l'any de 2010,
home, ja està rodada,
potser ja tenim altres coses,
però com dius tu, Albert,
és que, clar,
encara no perdo vigència.
De fet,
d'estar rodada,
esperem que el rodatge real arribi,
perquè de rodar hem rodat
amb sals molt petites,
amb centres cívics,
i això ara volem,
estem intentant aconseguir alguna saleta
de petit format d'aquí a Barcelona,
amb temporada,
a veure si ho aconseguim,
i donar-li una mica més
de sortida de la que ha tingut.
Però, clar, això,
igual que a les hores de teatres
i ves tot això,
ho fas
i potser no comença a veure's els resultats
al cap d'un any o dos,
o no se sap, això.
És una obra.
Són processos molt lents,
no és com el cinema
o la música, no?
Són processos molt més lents
i de més llarg recorregut.
És una obra, això,
com dius tu,
de llarga durada,
de llarg recorregut.
Sí, sí.
Doncs granja de pingüins,
ja ho sabeu,
aquest divendres i dissabte
a la Sala Trono.
Albert, explica'ns
o digue'ns alguna frase
o algun moment de l'obra,
allò com a per fer un guinyo
a la gent que després us vagi a veure.
A veure, deixem pensar.
Sí, i bé,
hi ha un moment
que a nosaltres ens fa molta gràcia
que estan,
bé,
n'hi ha dos dels tres
que estan enserronant
el tercer,
que és el més tonto,
no l'enserronen,
li estan fent-se endeutar,
fent-se pensar
que l'home
està enriquint-se,
però en realitat
s'estan endeutant.
Sí.
i hi ha una mena de silenci,
es mirant entre ells,
s'abracen i diuen,
si en el fons
tots som humans.
Volguem dir que...
Digues, digues.
Sí, no és un moment
de tots som humans,
però el pobre tonto
que ho diu
que l'estan endeutant
ho diu com en sentit
de,
clar,
és que són tan bones persones
i aleshores li diuen,
és que ets tan tonto.
Tan tonto.
O sigui,
les dues vessants
de ser humà, no?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs ens quedem.
Bueno,
hi ha bastants gags,
eh?
Aquest potser no és...
A mi em fa gràcia personalment,
però potser no és
la més encertat,
però n'hi ha bastants.
Riurem, eh?
Durant l'obra, també?
Home, jo crec que...
Riurem una mica
de l'absurdit
de veure també
com podem ser tan humans,
no tan tontos.
Sí, sí, sí.
No, exactament, exactament.
Bueno,
és una mica de mirall
de l'estupidesa humana
en forma de crisi econòmica.
Mira,
m'ha quedat amb aquest titular.
Mirall de l'estupidesa humana
en forma de crisi econòmica.
Sí, sí, exacte.
La granja de pingüins
és la proposta
per aquest cap de setmana,
divendres i dissabte
a les 9 del vespre
a la sala Trono.
Avui n'hem parlat
amb el seu dramaturg,
amb l'Albert Pijuant
de la companyia Tactoteatro.
Doncs, Albert,
molta merda a Tarragona
i en general,
a veure si ho concebo
d'aquesta sala a Barcelona
per fer temporada estable.
Molt bé, moltes gràcies.
Una abraçada.
Esperen que vingui molta gent
i que s'ho passi molt bé.
Molt bé, Albert, gràcies.
Vinga.
Adéu.