Rapsol i P.E.F. ha col·laborat amb la programació estable d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol i P.E.F. t'apropa als protagonistes del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
Un minut i serà un quart de dues del migdia.
En els protagonistes del Metropol, com sempre, a Tarragona Ràdio,
aquest divendres, dia 10 de juny, al Teatre Metropol,
arriba l'obra Teatre Copenhague,
una coproducció del Centre dels Escèniques de Reus, al CAER,
al Teatre Nacional de Catalunya i Vitor Produccions.
Serà a dos quarts de deu del vespre.
És una obra dirigida per Ramon Simó
i amb tres grans del Teatre Dalt de l'Escenari,
amb Pere Arquilloé, Rosa Renom i amb Lluís Marco,
que avui ens acompanya a l'altra banda del fiel telefònic.
Lluís Marco, bon dia.
Bon dia.
Una obra de text, és un combat dialèctic conceptual,
a càrrec, com dèiem, de tres excel·lents intèrprets,
que a més a més fan de científics.
És complicat això de fer de científic dalt del teatre?
La veritat és que ho ha sigut molt,
perquè jo la física no és que fos una assignatura
que d'un mes quan estudiava.
Però Ramon Simó, que és un mestre amb això,
és licenciat en Filosofia de la Ciència,
ens ha donat unes classes tan magistrats
de tot el que havíem de dir,
que en el fons ha estat fàcil i tot d'entendre i de fer.
Per tant, ha estat fàcil la feina, al final?
Bé, no.
Dintre de la dificultat, al final,
el que passa és que ha sigut molt gratificant.
Això és veritat.
I de totes raons, m'ha demostrat a mi mateix
que la física tampoc no és tan complicada,
que també es pot entendre una miqueta.
Va sobre, gira entorn d'això, aquesta obra de teatre,
se'n marca en la Segona Guerra Mundial.
Seria el context, eh?
Sí, en realitat els tres personatges
en representen i ja són morts.
És a dir, perquè la conversa que van tenir
Real, Niels Bohr i Heisenberg
durant la Segona Guerra Mundial
és una conversa que ell no sap mai,
no ha sabut mai, perquè només la saben ells dos.
I llavors el que fa l'autor
és que aquella conversa,
a través de la qual ja no es van parlar mai més,
doncs ell fa com tres esborranys
per esbrinar
que ens deurien dir aquests dos personatges
en aquella conversa.
I què es deien?
Doncs, en realitat,
és que els dos personatges
i la controla
el sentim molt malament,
Lluís Marca,
no sé si no hi ha massa cobertura
allà on està.
No hem acabat de sentir aquesta darrera resposta.
Dèiem això,
què deien en aquesta conversa,
aquests dos grans físics?
Doncs, en la realitat no s'ho sap,
però el que sí que és veritat
és que aquests dos físics, jugant-jugant,
van arribar a construir la bomba atòmica,
la qual cosa vol dir
que després va caure aquesta bomba
en mans dels aliats,
és a dir,
en mans dels que lluitaven contra Hitler.
Si l'hagués descobert abans
aquesta bomba a Heisenberg,
que és el personatge del Pere Quillué,
doncs probablement
aquesta bomba
hauria anat a parar
a mans de Hitler
i avui en dia
no sabríem quin món tindríem.
Amb això,
l'obra és molt interessant,
vull dir,
perquè aquestes converses
hi ha tres suposicions
a través de les quals
el que sí que és veritat
és que la van tenir
i alguna d'aquestes coses
que nosaltres diem en l'obra
es van dir.
I alguna podria haver passat.
Exacte,
i el subtítol més important
és saber
doncs que això,
que això podria haver anat
a parar a mans de Hitler
i no sé què haguera passat.
L'obra és molt interessant,
a part de la part científica,
hi ha les relacions
aquestes humanes
entre els tres personatges
i la més important de totes
que és la Rosa Renom.
Això,
quin és el paper
de Rosa Renom?
És la que fa la meva dona.
En realitat,
Diem és la que fa de públic.
És a dir,
quan ells dos es comencen
a explicar
d'una forma científica
i en termes de física,
llavors,
fins que la Margreta,
fins que la Rosa Renom
no ho entén,
jo crec que el públic
tampoc ho entén.
Llavors,
ella és una mica
l'espectador
i la que va traduint-li
era l'espectador
les veritats
d'aquests dos senyors
que estaven una mica
loquitos.
Era tot un repte,
Lluís,
perquè Copenhague,
a més a més,
ja es va estrenar
l'any 41
amb gran èxit
a Londres,
amb l'estrena
a Broadway
i a més a més
d'aquest gran
dramaturg anglès
Michael Fryan.
Sí.
Era tot un repte
o què?
La veritat
és que sí
i això,
quan hi ha Londres
i Nova York
i la Via Beneïda
doncs feia com una mica
de por,
però francament
nosaltres vam acabar
el dia 5
al Teatre Nacional
de Catalunya
amb les localitats
de Gaurides
pràcticament
durant totes les 5 setmanes
que hem estat.
És a dir,
que hem fet
una ocupació
d'un 97 o 98%,
la qual cosa
per una obra científica
i ha sigut un èxit
i això doncs
ens fa feliços
aquesta,
de veritat.
A més a més
Michael Fryan
que potser
nosaltres el coneixen
perquè està basant
més d'autor
de novel·les
de teatre
de comèdia
de Budavíos
i aquí ho veiem
amb un registre
totalment diferent.
Sí,
el que passa
és que també
no pot deixar
de tenir
el gran sentit
de l'humor
que té
aquest bon senyor
i llavors
en aquesta funció
a part de la part científica
i de la part
aquesta difícil
que té
de parlar
d'una bomba atòmica
que sempre és
com una toga
de gravetat
té també
un gran sentit
de l'humor
és a dir
que hi ha molts moments
en els quals
participa
la pública
està content
i també riu
i nosaltres
també el fem riu
perquè tot sent física
també es pot fer
servir el sentit
de l'humor.
Per tant es veu
aquí la marca
de l'autor
bé
amb aquesta part
d'humor
doncs.
Sí,
ell deixa
aquesta empremta
és un gran autor
un home
que coneix
molt bé
la carpinteria teatral
i la veritat
és que tant
en el registre
aquest més greu
com en el registre
d'humor
com és el pel davant
i pel darrere
doncs francament
és un gran autor
un individu
un contemporani
d'aquests importants.
En una coproducció
aquesta edició
de Copenhagen
aquesta versió
de Copenhagen
a més a més
feta aquí
a prop de Tarragona
al Centre
de les Escèniques
de Reus.
Lluís?
Sí, sí, sí
la vam estrenar
aquí
doncs ja fa
no sé quan
perquè ara
ja no me'n recordo
però vam estrenar
sí
a Reus
llavors la teníem
una mica enfilada
vull dir
i llavors també
tampoc no és una obra
per un teatre
tan gran
penso que
l'espai més reduït
com serà
el Metropol
per exemple
doncs
com ha sigut
el Nacional
és una funció
més per la distància
curta
per veure els actors
de la vora
que no pas
en un teatre
de la dimensió
del font
però bé
que també vam estar
molt contents
de fer la llei
i el públic
també
a llavors ja va agradar
tot i que la teníem
una mica embestada
Què heu percebut
del públic?
No sé si n'heu parlat
amb alguns
dels espectadors
Sí, del públic
es percep
que se senten importants
de poder entendre
coses de física
tan complicades
com pot ser
una bomba tòmica
i a més a més
doncs
hem rebut
uns elogis
importantíssims
ja del públic
i de la pròpia crítica
vull dir
en quant a la interpretació
de tots tres
estem molt contents
perquè ningú
s'ha pujat
per damunt de ningú
i tots tres
sembla ser
que fem una cosa
i és veritat
que s'estableix
una química especial
entre el Tera
la Rosa i jo
i francament
estem molt contents
d'haver pogut fer aquesta obra
i ens ho passem
la mar de ver
tots tres
dintre de la dificultat
que s'ho posa
Content de tornar
al Metropò
feia molt que no hi venies
Lluís?
No, ho has venit
l'any passat
amb el Nixon
Ah sí, tens raó
Sí, sí, sí
tens raó
amb el Nixon Frost
no vaig poder venir
amb el Rock'n'Roll
perquè les dimensions
del decorat
no permetia
el fer massa gira
però amb el Nixon Frost
sí que vaig venir
la veritat
i estic molt content
de tornar-hi
en menys d'un any
un any aproximadament
o sigui que està molt
estic molt content
d'estar a Tarragona
molt bé
Lluís, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
aquest divendres
al Teatre Metropol
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
gràcies i bon dia
THAN