Passa un minut, dos quarts d'una del migdia.
Aquí estem en aquesta part final del matí de Tarragona Ràdio.
Un matí que hem hagut de canviar a última hora
perquè teníem prevista aquesta línia directa amb l'alcalde.
En fi, ja us hem explicat que els motius d'agenda
d'aquestes notícies tan importants
que hem tingut aquesta setmana a la nostra ciutat
l'han obligat a l'alcalde a canviar la seva agenda.
Amb el tema del 2017, que encara s'arrossega
amb aquesta resolució del Parlament de Catalunya
aquest matí, o amb el tema també del corredor del Mediterrani,
una notícia que vam conèixer ahir
i que, Déu-n'hi-do, també ens ha deixat moltes declaracions,
moltes reaccions a la sintonia de Tarragona Ràdio
que hem recollit en aquest programa
i que ja vam poder recollir ahir a la tarda.
Però, en fi, nosaltres seguim endavant.
No tenim la línia directa, però tenim moltes altres coses.
Tenim algunes propostes culturals per avui mateix.
Per exemple, aquesta tarda s'inaugura una exposició
titulada Turisme de postal a la Sala d'Exposicions de Catalunya Caixa.
Però és que aquesta tarda, o aquest vespre, millor dit,
s'estrena una pel·lícula, un documental d'un tarragoní
a la sala 8 i mig d'Ofine les Gavarres.
Ara mateix en parlem.
Avui s'estrena el documental El Bazar Solidario,
un documental realitzat pel tarragoní Aleix Cortés,
al qual podem saludar a aquesta hora del migdia,
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Aleix Cortés, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què és El Bazar Solidario?
Bé, doncs és un documental que pretén reflexionar, diguem,
sobre el concepte de solidaritat i el treball de les ONGs.
A partir de quins fets?
És a dir, què és el que s'explica en el documental?
Arran de fer un seguiment amb una ONG d'apadrinament,
doncs expliquem com funciona o intentem reflexionar
sobre el funcionament de diverses parts
o de diversos programes que tenen aquests tipus d'ONGs.
De fet, el documental està realitzat conjuntament
per l'Aleix Cortés i també per la Celltia Outerino, no?
Exacte.
És un treball conjunt.
Com surts és la idea de fer aquesta pel·lícula?
Doncs una ONG, en aquest cas de Vivo,
ens proposa que li féssim un public reportatge
per denunciar, suposo, pels seus socis,
i llavors ens paga un viatge a Colòmbia
per fer el seguiment dels nens apadrinats que té Colòmbia.
Llavors, nosaltres, quan estem a Colòmbia,
el que veiem és que, diguem,
és una façana el que ens ensenyen
i que darrere s'amaguen moltes coses.
És a dir, aneu a fer un public reportatge
i d'allà traieu la idea
de fer una pel·lícula, per dir-ho d'alguna manera,
alternativa també al public reportatge.
I crítica amb el treball que fan.
Exacte.
A quina conclusió, doncs, arribeu?
És a dir, que algunes d'aquestes ONGs
no fan realment la feina que s'explica aquí que fan?
La que s'explica sí que la fan.
El problema és com la fan
o amb quines condicions la fan
i com substitueixen, per exemple,
obligacions que serien el de l'Estat
o del govern de la regió en qüestió,
dels ajuntaments.
Per dir-ho, com van conquerint un mercat, diguem-ho així.
I aleshores, la feina de filmar,
com la vau fer a Colòmbia?
Doncs, vam fer...
En principi anàvem a fer el public reportatge
i després vam fer un gir
i quan vam estar aquí
vam començar a investigar sobre el tema,
vam trobar diversos personatges
que estan entrevistats en el documental.
Llavors, fem una reflexió, diguem,
des del punt de vista occidental
o del primer món
sobre el concepte de solidaritat,
però sobretot amb això
que les coses només es gestionen a través de diners.
Com està el món?
Doncs jo dono diners a una ONG
i no em preocupo del que passa,
per on van a parar, per exemple.
Aleshores, les imatges que surten en el documental
bàsicament són les que podeu fer
durant el viatge pagat a Colòmbia,
són d'altres, també es filma aquí...
Com heu fet el treball
des del punt de vista estrictament cinematogràfic?
Està rodat a Colòmbia,
a Alacant, a Madrid, a Vigo i a Barcelona.
Així, vam fer diversos desplaçaments.
Un és la ONG d'Origen, que és a Vigo.
Després tenim el Miguel Romero,
que és un expert en ONG,
diguem que està a Madrid.
Llavors, vam fer una ruta
seguint el que ens deia l'instint, diguem,
en aquest tema.
Quins són els protagonistes?
És a dir, qui parla a través del reportatge?
Els protagonistes són en primera persona.
És a dir, parla la Cèlcia,
que ella tenia un nen apadrinat
amb aquesta ONG de Vigo
que ens proposa fer el reportatge.
I, clar, allà el que fem
és fer un seguiment com del desencant
de trobar el que ens trobem, diguem-ho així.
Com el soci o la Cèlcia,
en aquest cas, que tenia un nen apadrinat,
acaba reflexionant fins a tal punt
que es qüestiona si vol seguir o no apadrinant el nen.
Sí, no m'equivoco, Aleix.
El Bazar Solidario és la teva primera experiència
com a realitzador, no?
Exacte, diem que el que hagi fet
de principi a final, sí.
He col·laborat amb altres coses,
però aquest és el primer.
Aleix Cortés és llicenciat en Filosofia
per la Universitat de Barcelona.
Has participat en altres pel·lícules.
Aquesta seria la primera,
d'alguna manera, que fas de realitzador.
Aleshores, per realitzar el Bazar Solidario,
què t'ha mogut més?
La teva afició o voluntat professional cinematogràfica?
O també el teu interès per aquest món de les ONGs?
Bé, és una...
Sobretot per l'interès sobre el món, aquest de les ONGs,
perquè hi ha una reflexió que portàvem temps,
inclús quan anava a classe de Filosofia a la facultat,
i això d'ajudar a los demás,
però i ajudar-se a uno mismo,
que és aquesta neteja de consciència,
diguem, la consciència tranquil·la.
Llavors, bé, més aviat és aquest,
perquè cinematogràficament, en realitat,
és, o sigui, el documental és un seguiment,
no hi ha pràcticament res de ficció,
només alguna cosa que posem nosaltres
per anar canviant el ritme, la dinàmica,
i bàsicament és això.
És una càmera plana que t'ho va ensenyant.
Quina distribució ha tingut fins ara?
És a dir, d'una altra manera,
s'ha pogut veure ja en alguna altra sala,
com la que podrem veure avui,
la sala vuit i mitja d'Ofin i les Gavarres?
No, aquest seria l'estrena, diguem,
o la presentació en un cinema.
El que havíem fet eren
diverses prepresentacions, diguem,
amb amics i això per anar veient
com el muntatge anava, diguem, agradant
o com s'entenia.
Perquè, clar, tenim unes 60 hores d'imatge
i 40 de so, llavors, avui això
a un sol, a una sola hora,
o en aquest cas són 48 minuts al final,
doncs ha sigut la feina, diguem.
Ha estat gairebé més difícil, no?,
que la pròpia filmació.
Podríem haver fet quatre o cinc, diguem-ho així.
Aleshores, preveieu després poder-lo distribuir
en algunes altres sales de cinema no comercial
de Barcelona o d'altres ciutats del país?
De moment està en projecte,
no tenim molts plans.
El dia 18 de novembre
el passen al Festival Alternativa de Barcelona
i el que estem fent és enviar-ho de festivals
i de moment hem estat a tres, a Trieste, a Salvador de Bahia
i ara a Barcelona.
I fins que no quedem en aquesta ronda de festivals
no crec que proposem fer una estena contínua, diguem, al cinema,
així com que estigui a la cartellera.
Avui exactament, a quina hora fareu aquesta presentació?
És a dos quarts d'onze.
Dos quarts d'onze de la nit.
Exacte.
I ja anireu, no?, vosaltres estareu en la presentació.
Estarem els realitzadors
i després la presentació anirà a càrrec
d'Antonio Martínez Márquez,
que és un filòsof de Barcelona
i que farà una introducció,
una petita introducció.
Per tant, totes les persones
que estiguin especialment interessades
en aquest tipus de cinema,
recordeu que la cita és avui a dos quarts d'onze.
El documental es titula
El bazar solidari.
Els autors són Aleix Cortés i Cèltia Outerino.
I hi haurà, com dèiem,
aquesta participació,
la presentació anirà a càrrec
del filòsof Antonio Martínez.
Aleix, el bazar solidari
o pot ser l'inici d'un camí,
d'una porta que s'obri
per fer més documentals
d'aquest tipus de denúncia?
Sí, jo crec que sí que és una bona porta,
encara que els projectes
que tenim preparats ara
no toquen molt bé el tema,
diguem, de la solidaritat
o de les ONG,
sinó que canvien tant...
Vaja, tenim un projecte
que és sobre reflexionar
sobre l'espai,
com a coordenada,
a través dels pobles abandonats
de la província de Tarragona.
Molt bé.
Això està en projecte encara?
Està molt en les basaroles?
Està en Guió, diguem-ho.
En Guió.
A part d'això,
t'interessa altres àmbits,
altres temàtiques
en les que hi estàs treballant?
Exacte.
Sí, sí.
Diguem que tenim diverses coses obertes,
però la que més clara de moment
és aquesta la reflexió del temps
i de l'espai
com a coordenada.
Molt bé.
Aleix Cortés, doncs,
moltes gràcies per atendre
aquesta trucada.
Felicitats per la iniciativa,
perquè, a més,
aquest documental,
aquesta feina,
avui es podrà veure aquí a Tarragona,
a la sala 8 i mig.
Recordeu,
a dos quarts d'11,
si esteu interessats,
podreu conversar
amb el propi Aleix Cortés
i amb la Cèltia Outerinyo.
Aleix, gràcies per atendre
la trucada de Tarragona Ràdio.
Felicitats.
Vinga, gràcies.
Bon dia.