D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
I ara fa just un any, de fet serà diumenge, que farà just un any de la gran manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut.
Aquella marxa que va plegar un milió de persones pels carrers de Barcelona.
Avui volem analitzar què ha passat en aquest any, si va servir o no d'alguna cosa aquella manifestació.
I ho volem fer amb algunes de les persones que des d'aquí, des de Tarragona, van promoure i van fer campanya a favor de la manifestació.
I que es van manifestar clarament contra la sentència del Tribunal Constitucional.
Entre d'altres, i un dels més significats, és el músic dels pecs, Joan Reig, que avui ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio.
Joan Reig, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ara fa un any parlàvem amb tu, poques hores abans de la manifestació.
Era també el divendres, abans d'això, del dissabte de la manifestació de Barcelona.
Parlàvem dels motius de la marxa.
Ha passat un any.
Quina sensació et deixa a tu particularment el que ha passat al país després d'aquest any?
No puc dir que gaire positiva.
Jo diria que una mica agredolça.
Ens pensàvem, tots els que vam anar amb aquella manifestació, que al marge de la gent que hi hagués,
hi ha gent que va parlar d'un milió, jo crec que un milió és molta gent,
però tant se val.
En tot cas, jo, que tinc 48 anys, i l'any passat en tenia 47,
i havia anat a moltes manifestacions i diferents tipus de manifestacions,
mai havia anat a una que no poguessis entrar gairebé,
que els carrers paral·lels del Passeig de Gràcia estiguessin col·lapsats.
En tot cas, tots els que vam anar allí teníem una il·lusió i ens pensàvem que a partir d'allí passarien coses.
Més que res pel discurs del mateix president Montilla,
quan va sortir la sentència, un discurs valent, agosarat,
pel caràcter que té Montilla i pel partit que representava.
I tot el que va succeir durant aquelles setmanes,
tota la societat mobilitzant-se, recordem que va ser molt unitària,
que hi havia tots els sindicats, hi havia gairebé tots els partits de tradició catalanista,
i clar, per això hi va haver tanta gent.
Després han passat les coses i qui ha recollit el fruit d'aquesta manifestació.
Jo crec que l'independentisme no va saber canalitzar-ho
o va coincidir amb un moment molt caïnita de l'independentisme,
que s'estava mossegant entre ells,
una cosa molt típica de l'independentisme català, malauradament.
Jo crec que en aquest sentit li falta molta maduresa encara.
Esquerra Republicana, regrupament, si us en recordeu,
Solidaritat, l'esquerra extraparlamentària,
tot això no ho va saber canalitzar.
Jo crec que les eleccions del Parlament, les últimes,
qui va saber agafar aquest vot, podíem dir, més nacionalista,
va ser Convergència i Unió.
Té molt de vot independentista, molt de vot útil,
que el veure que l'esquerra independentista era incapaç de canalitzar
tot aquest sentiment de la manifestació,
va optar pel vot útil.
I ara parlava de frustració perquè hem vist com avui mateix es tanca un pacte del PP
amb Convergència i Unió.
I el PP gallito,
Marcant Pit,
abans la legislatura passada es va fer aquella frase famosa de Marcant Paquet,
doncs ara podríem dir Marcant Pit,
va molt gallito, va molt content
i demana coses com, per exemple,
que vull dir de contingut polític el que se'n diuen les ambaixades,
que són aquestes oficines de la Generalitat, etcètera, etcètera,
i van forçant amb la qüestió de la llengua.
Recordem, el Partit Popular és el partit que,
tant al País Valencià com a les Illes Balears,
no està fent gaire cosa perquè la llengua catalana vagi a més,
sinó més aviat,
no la deixi una mica amb el suero
i que vagi evolucionant segons el pacient.
Bé, resumint,
jo tinc una sensació bastant de frustració,
de dir, hòstia, no ho vam saber aprofitar prou bé.
Jo em creia que les coses haguessin anat d'una altra manera.
I tu creus que aquesta sensació de frustració
s'ha extès en bona part de la societat catalana o no?
Jo crec, pel que llegeixo pels fòrums,
tant per internet com pels diaris,
jo crec que sí,
que la gent té ganes que les coses canviïn.
O sigui, el malestar hi continua sent, no?
I a més, les coses no han anat a millor,
han anat a pitjor en aquest sentit.
Fins i tot el ministre Blanco no fa gaire
reconeixia que Espanya,
amb aquest model ferroviari de TGV,
doncs que no podia anar enlloc,
perquè només la Xina crec que en té més que nosaltres, no?
i obviant el corredor del Mediterrani,
que és una cosa que fa dos mil anys els romans ja,
que van ser aquí a Tarragona,
ja ho van veure claríssim, no?, per exemple,
i fins a Cartagena, no?
Clar, la gent això ho veu, eh?
I no cal ser nacionalista ni només valorar les coses
en un nivell ètnic o nacional o cultural, m'entens?
Sinó només en un sentit econòmic.
Bé, no fa gaire, no?
El CEO també va fer unes enquestes
que parlen molt clar, també, eh?
Vull dir que...
Ara t'anava a preguntar precisament
pels resultats d'aquests estudis.
Jo crec que aquella manifestació,
demà n'hi ha una altra, de fet,
però, clar, està convocada d'una altra manera,
no hi ha tota la força mediàtica que hi havia,
no hi ha la sentència tan recent, no?
Jo crec que demà no hi haurà ni molt menys tanta gent,
perquè, doncs, Omnium ho va fer molt bé
i va posar tot, no ho sé, va saber agafar
tota la societat gairebé, no?
Però, clar, les coses no veus que...
Jo crec que el sentiment hi és igual,
que la gent comença a estar fins dalt,
que veuen que a Espanya no són benvinguts
i no ens hi volen,
només són benvinguts a l'hora de pagar
i que les coses haguessin anat...
haguessin pogut anar d'una altra manera, eh?
Jo crec que el nacionalisme no s'hi neix nacionalista
ni s'hi neix independentista, no?
Tu neixes en un estat,
neixes en un poble, en un país
i veus, a mesura que creixes,
com ha anat la cosa,
com la història ha tractat aquest poble
i jo crec que el poble català
n'està ben fart de tres segles
d'aquesta convivència obligada
i que no ens ha portat gaire cosa.
Jo crec que les coses haguessin pogut anar
d'una altra manera, eh?
I jo encara crec, eh?
Aquí pot haver un entendiment
entre els pobles d'Espanya,
però sempre que hi hagi un tracte de tu a tu, no?
No com ha estat fins ara,
que sempre hi ha hagut un
que ha estat dalt i l'altre baix, no?
Com una mica vassallatge, no?
Un tracte de vassallatge, no?
Jo crec que, no sé,
el somni dels republicans de tota la vida,
de molts que van morir a la Guerra Civil,
que defensaven la bandera espanyola,
tricolor, diguéssim, no?
Doncs el somni era aquest, no?
Una península ibèrica unida, no?
Amb els pobles,
amb un tracte de tu a tu,
que cada un tingués el que necessita
i no sempre aquesta manera radial jacobina
d'entendre Espanya
amb una matriu únicament castellana
o primordialment castellana, no?
Jo crec que la península,
com deia el poeta portuguès en PSOA,
hi ha tres grans nacions, no?
Que és la galaico portuguesa,
la castellana i la catalana
i després hi ha els bascos allà al nord, no?
Però vol dir que...
Hauria sigut possible,
depèn de la democràcia cap aquí,
un entendiment,
si no s'hagués fet el cafè per tots,
si s'hagués entès
que l'estat de les autonomies
era una cosa senzillament
per arreglar per sempre,
definitivament,
el sistema que hi ha nacions
dintre d'Espanya o de la península.
Això no es va entendre
i llavors quan els catalans deien
volem cafè,
doncs Andalusia deia
jo també
i si els catalans el volen
amb la carina,
jo dues tasses,
no?
Els estremets també, clar.
Jo me'n recordo
en aquella època
que corria un xista
que deien, bueno,
Extremadura també demanarà
una llei de port, no?
Perquè on Catalunya té una llei de ports,
doncs és a Extremadura també,
tot i que no hi ha mar, no?
És una mica...
Tal com s'ha construït
l'Espanya a l'economia
és una mica ridícul.
Contentar tothom
només perquè els catalans
els bascos tenen això
s'ha de contentar tothom.
I així ha anat,
és impossible que...
És econòmicament inviable, no?
Un estat així.
I fent referència
a aquella enquesta
que ha sortit ara fa pocs dies
al Centre d'Estudis Opinió
que parla de més d'un 40%
de gent que votaria a favor
de la independència
en un hipotètic referèndum.
Són dades que te les creus
i que demostrarien, segons tu,
això, que creix el sentiment independentista?
Jo ja fa temps que ho dic
que hi ha molta gent que votaria
que sigui fins i tot gent
que no ho diries mai.
O sigui,
gent que no ve de la militància
independentista de fa anys
com pot ser el meu cas.
Que s'ha tornat independentista
en els últims anys.
decepcionada
de tal com van les coses
al veure que Catalunya
com a entitat política
al marge de la història
actualment,
el 2011,
podia tindre
molts més recursos
i, per exemple,
ara amb una crisi tan brutal
podria estar donant més serveis
als que més en necessiten, no?
Cada dia veiem
als Tornotícies
o anunciem a la ràdio
que hi ha cues a càritas
de gent
no marginal,
sinó gent que fa dos anys
tant el pare com la mare
treballava
i ara
tenen dues o tres canalles
i es veuen obligats
a anar a càrrecs.
Tot això
o el que passa amb Joan XXIII
amb les retallades
i tot això
jo crec que tot això
amb una altra manera
de tracte fiscal
si Catalunya
estigués més ben tractada
no més ben
perquè som
pel que mereixem
i pel que necessitem
sobretot
jo crec que
les coses canviarín
i l'independentisme
puja
molt
també ho deia la mateixa
aquesta per aquí
no per la bandera
sinó per la butxaca
per diogràficament.
Deixa'm saludar
Xavier Grasset
el periodista de Vilasega
el periodista de Catalunya Ràdio
que també ara fa un any
en fi
es va convertir
en un dels promotors
una de les cares públiques
que promovia
aquella manifestació
contra la sentència
del Tribunal Constitucional
Xavier Grasset
bon dia
hola bon dia
què tal
aquí el Joan Reig
se parlava ara
fa un moment
de frustració
tu també tens
aquesta sensació
un any després
de la manifestació
del Déu Jota?
home a veure
entenc el sentit
de la veritat
la frustració
però en el meu cas
no
perquè
no creia
que l'endemà
de la manifestació
tinguéssim la independència
el que va passar
de fet
a més a més
irònicament
nosaltres ens vam manifestar
i l'endemà
va guanyar Espanya
per què?
va guanyar Espanya
futbolísticament
però Espanya
en certa manera
ja havia guanyat abans
que fessin manifestació
perquè
tenen el convenciment
i de fet
la demostració
dels fets
ho avala
que bueno
aquests catalans
el que faran
seran emprenyar-se
una mica
protestar
i
i tira que vas bé
no?
doncs bueno
en certa manera
la van encertar
però
també potser
només veure-ho així
seria erroni
no?
perquè
lògicament
aquesta contestació
del Déu Jota
després on s'ha traduit
és el CEO
o sigui que vam anar
del Déu Jota
al CEO
és a dir
la consciència
que
que això no va
la manifestació
va aconseguir fer-ho
i va aconseguir
una altra cosa
en certa manera
també
que és veure
que el país
estava desnortat
i el govern
en certa manera
aquella manifestació
no la liderava ningú
en certa manera
no?
inicialment
no era una manifestació
independentista
però
davant
de les contradiccions
internes
del govern
aleshores
i no saber
capitalitzar-ho
doncs al final
la gent va dir
saps què
doncs
t'has de decidir
i tirem pels
i tu que segueixes
el dia a dia
en fi
de l'actualitat política
tot el que ha passat
aquest any
Xavier
quina resposta
creus que s'ha donat?
si és que s'ha donat
alguna resposta
aquella manifestació
va significar
el final del seu partit
la manifestació
el dia de juliol
i més rendiment
em va treure
al final
va ser
la Convergència Unió
i va haver
la coerció
de nous partits
independentistes
que no estaven
satisfets
amb les vies
que se seguien
amb altres
amb Esquerra
per exemple
el naixement de solidaritat
per la independència
la força que tenia
semblava
regrupament
això ha fet
que s'hagi dispersat
el vot independentista
o que s'hagi delegat
diríem
en Convergència
que no ho posa
tampoc com a prioritat
aquesta és la paradoxa
és a dir
que una de les manifestacions
més grans
que hi ha hagut a Europa
després de la segona guerra mundial
quan hi va haver la pau
a Europa hi va haver
una manifestació
la de Barcelona
la de Barcelona
és una manifestació
semblant
i aquí com si
com si no hagués passat
res
doncs bueno
si anem
i el creixement
i el creixement
del sentiment independentista
que com a mínim
revelen les enquestes
realment tu
consideres que
que va realment
en aquesta línia
la societat
la majoria de la societat catalana
no ho sé
el que deia
abans del Joan
no
possiblement
te'n faries creus
el moment de poder decidir
ja volíem
que
que decidia la gent
no
perquè diem
sempre estem parlant
de hipotètiques
de coses hipotètiques
però ja volíem
que
que passaria
si això
s'acabés
traslladant
de manera oficial
a les urnes
o
saps
de manera
de
per exemple
la gent
es fa independentista
quan realment
té l'opció
no
pot haver algú
amb militància
com el cas del Joan
però realment
el plantejament seriós
de dir
bueno va
fem el pas endavant
quan li dones la possibilitat
llavors canvien
moltes mentalitats
no sé
quin percentatge
d'independentistes
i d'IBE
països
que
que són independents
de fa poc
però
el que et fa independentista
al final
és
el senyor
constitucional
Europa
perquè Europa et diu
no no
si tens un estat
no pateixis
que podràs etiquetar
amb la teva llengua
si tens un estat
no pateixis
que ja vigilaré
pels teus drets
et podàs expressar
en final
necessites
un estat
el que sigui
que et serveixi
els teus drets
si el rull de que l'estat espanyol
no és eficaç
no defensa els teus drets
i l'estat espanyol
i l'estat espanyol
lògicament
el més normal
és pensar
que sigui
un
del propi
Xavier Grasset
gràcies per les teves
reflexions
al voltant
de l'any
que recordem avui
de la manifestació
del 10J
de la manifestació
del milió de persones
pels carrers de Barcelona
gràcies
i que vagi bé
bona feina
gràcies
gràcies
al company periodista
de Catalunya Ràdio
Xavier Grasset
que també es va
en fi
postular clarament
per aquella manifestació
d'ara fa un any
i el Joan Reix
mentrestant
continua amb el seu activisme
polític
fent més coses
des d'aquí
des del territori
des de Constantí
des del seu poble
des d'aquestes comarques
això
continua
en plena
activitat política
o ho ha deixat
bastant de banda
sí
no no
sempre
política i cívica
diguéssim
més aviat cívico-política
des que tinc
us de raó
que estic
amb diferents associacions
i soc secretari
de la societat
del casino
i quan convé
faig teatre
i quan convé
vaig amb els armats
i és una manera
que tinc d'entendre
ara que he tingut
una criatura
dic
hosti estaràs més a casa
però veus que
quan te truquen
no tens un no
i amb la política
també estic
a Constantí
també estic col·laborant
no a primera línia
ni molt menys
però sí
vaig formar part
de Constantí i Cideix
ara fa un any
vam organitzar
un autocar
que el vam omplir
per anar precisament
a aquesta manifestació
que parlaves
i sí
vaja
això és que ho porto
a la sang
des que col·laborava
amb la Unió de Pagesos
fins a...
i tot aquest moviment
de les consultes
de la...
Catalunya decideix
va ser que
cada poble
hi va culminar
amb la consulta
de Barcelona
tot el tema
de la manifestació
la situació política
cap a on creus
que pot derivar
tot aquest moviment
ets capaç
de preveure
cap a on
podem anar
en els propers anys
si és que
tot aquest moviment
es vehicula
d'alguna manera?
aquest és el problema
és el que parlàvem abans
que les eleccions
del Parlament
ja s'ha vist
qui ha rendibilitzat
aquest vot
inconforma nacionalment
i no ho sé
jo veig que la societat
ho té clar
que a nivell
de societat civil
es va avançant
cap a una direcció
molt clara
però veig que
la traducció política
la veig difícil
per la divisió
que hi ha
diguéssim
no sé cap on
qui ho canalitzarà
però bé
ara també
hi ha congressos
hi ha partits
que s'estan reinventant
m'imagino que
algun dia
tot això
quan l'independentisme
sigui madur del tot
jo crec que hi ha
bona part que ja ho és
doncs
no ho sé
algun o altre
ho ha de criminalitzar
no em refereixo
a un partit
perquè no crec
que hi hagi d'haver
un lider i un partit
que ens porti
allà al cinema
a travessar el marc
en Moïcès
a la terra promesa
no ho crec
però sí que
cada un
des del seu
des de la seva
trinxera política
es vagi definint
i defensi les coses
clarament
i no siguem 17
dient el mateix
una veu
si hi ha d'haver
un partit nacional
d'esquerres
i un de dretes
i no
jo no hi crec
que amb el front patriòtic
en el sentit
de dir
no dretes i esquerres junts
no perquè això
no acostuma
això en un cas
després d'una guerra
o després d'un
cataclisme molt fort
potser sí que funciona
la unitat nacional
de dir vinga
hi ha hagut un terratrèmol
hem de salvar la nació
això sí
però tal com estan les coses
ara sí que hi ha una crisi molt forta
però jo crec que cada un
s'ha de situar
socialment
diguéssim
políticament
en el seu lloc
i des d'allí es pitjar
oi l'interessant
és que hi hagi
independentistes
a tots els partits
no que hi hagi
un únic partit independentista
això volia dir
al marge de l'activitat
cívica
política
vinculada
amb el seu poble
i amb la seva gent
en fi
Joan Reix continua treballant
amb els pets
o mal hi aniríem
perquè això
d'aquí on es treuen les garrofes
sí
l'activisme cívic
no dona calés
més aviat
no perds
hores i telèfonos
i a més
celebrant els 25 anys
recordem
amb aquesta gira
que us està portant
per molts jocs del país
sí sí sí
i que a més demà
us deixa aquí
molt a prop
demà aniré a sopar a casa
i a dormir viat
demà toquem a la Pobla de Mà Fomet
a la pista poliesportiva
vam començar a Prats del Lluçanès
després anem a Escó
a l'Escó Summer Festival
anirem a Mallorca
també
anirem a Barcelona
per la Festa Major
bé
anirem passant per Vic
anirem passant per tot
una mica
tota la geografia nacional
i què tal fins ara?
bé
molt bé
de moment va bé
és un concert molt curiós
perquè és una cosa
que no hem fet mai
que és fent 25 cançons
25 anys
25 cançons
però cronològiques
la qual cosa vol dir
que comencem
amb les primeres
que vam escriure
i acabem amb les darreres
les del darrer disc
i això
ha obligat a fer
un esforç suplementari
que és
fer un repertori
amb el clímax
que ha de tindre un repertori
amb el ritme
que ha de tindre
ara aquí
ara puges
ara baixes
ara tornes a pujar
però amb el handicap
que les cançons
han de ser cronològiques
o sigui que la primera
és vespre
del primer disc
i l'última
és una de l'últim disc
del fràgil
aleshores
hòstia
i sempre són les mateixes cançons?
o no?
aneu triant una miqueta?
No, no, no
m'han creat
són 25
i són les que fem
les 25
sempre apareixen
a anar al concert
i hi ha cançons
de tots els discos
això vol dir que
primer disfrutaran més
la gent més gran
de la nostra quinta
diguéssim
i després els més joves
perquè clar
cada vegada
les cançons
són més recents
és una exercici
molt divertit
difícil de fer
perquè hòstia
ara aquí
tocaria aquesta
però clar
no podem fotre
tres balades
perquè
una cosa és una gira
de teatres
i l'altra
és una gira d'estiu
fots tres balades
la gent se'n va a la barra
i
no, doncs ara
hem de triar aquest
hòstia
però aquesta no va ser single
però ha sigut
un trengue-clos
que és divertidíssim
i pel que portem de gira
la gent
està molt bé
perquè
poden veure
l'evolució del grup
en directe
o sigui
bueno
en situ
dalt de l'escenari
i l'evolució
què indica?
que vau millorar
heu millorar molt
amb els temps
vam millorar molt
que les últimes cançons
són una mica millors
que les primeres
vam millorar molt
no perquè
siguem molt bons
sinó perquè érem molt dolents
o sigui que l'evolució era
era fàcil diguéssim
vam començar amb una sabàtina
esperdenya
i molta voluntat
i molta il·lusió
i ens vam fer molt popular
ràpidament
l'esclat del rock català
ens va catapultar
a primera línia musical
i llavors vam dir
bueno potser que n'aprenguem
una mica ara no
que som famosos
i així ho vam fer
actueu demà la nit
dissabte?
sí demà dissabte
a la pobla de Mafomet
a quarts onze
és gratuït
o sigui és popular
és entrada lliure
i teniu alguna altra actuació
per aquí a prop?
no es pot dir encara
no es pot dir
però és probable
que hi hagi una sorpresa
bueno
deixem-ho així
capitalina?
no
no puc dir res més
no
no capitalina
però molt especial
ja que avui hem analitzat
i acabo Joan
la situació política
un any després
de la manifestació
del 10J
et pregunto
per l'anàlisi
sobre el panorama musical
que és una qüestió
que li vaig plantejar
a Lluís Gavaldara
fa uns mesos
quan va venir
a motiu del concert
que vau fer al Metropol
aquesta eclosió
d'aquests grups
dels Manel
dels Amics de les Arts
dels Mishima
a vosaltres
que sou els veterans
ara del panorama del país
del panorama musical
de Catalunya
què us sembla?
com ho veus tu?
jo ho trobo fantàstic
jo trobo que hi torna a haver
un relleu
sempre hi ha hagut
un relleu generacional
però a nivell mediàtic
no havia sigut tan important
potser perquè no hi havia
tants grups
i tan bons alhora
hi ha discos
hi ha grups
que estan fent primers discos
o sigui
òperes primes
amb un nivell excel·lent
clar
hi ha més preparació
hi ha hagut més escoles
de musicals
a diferència de la nostra època
hi ha molt de talent
realment
jo estic gaudint molt
de la música
que fan la gent jove ara
en llengua catalana
crec que si ho compares
amb altres zones
o amb altres estats
hòstia
ens podem presentar
a tot arreu
si no hi hagués
el hàndicap
de la llengua
pel nivell creatiu
per les idees
per les propostes
hòstia
estem
molt millor
que la nostra època
potser la nostra època
va tindre aquell esclat
perquè era això de pop i rock en català
es va normalitzar
era una cosa molt
podria fins i tot sobredimensionada
ara la cosa és més
més tranquil·la
però hi ha
un ventall
de grups
impressionant
i us fan una bona competència
no?
sí
clar
però és normal
després de 25 anys
només faltaria que nosaltres
estiguéssim dalt de tot
i no
és normal
que ara hi hagi Manel
que hi hagi els amics de les arts
o que estiguin
és que ara també
tot això de l'electrònica
d'internet
em refereixo
clar
permet que
que de la nit al dia
un grup pugui ser
ara estan
no ho sé
pel Youtube
saps?
al Youtube
foten un vídeo
i ara tothom parla
dels Catarres
per exemple
un grup que es diu Catarres
que han fet una cançó
que es diu Jennifer
que és divertidíssima
i clar
a vegades
jo ho veig amb la meva neguda
coneixes aquest grup
davant del vent ja
o sigui jo
el sistema tradicional
que era sentir-la per la ràdio
o llegir una revista musical
no, no
ara ja
internet fa que
que tot sigui molt
molt ràpid
vull dir
els amics de les arts
no els coneixia ningú
i va ser internet
qui va
és fantàstic
això
clar
aquesta eina tan bona
no la teníem naltros
com han canviat els temps
sí
Joan Reig
ha estat un plaer
compartir aquesta estona amb tu
parlant de música
parlant de política
parlant del país
i això recordant que demà
actuen aquí al costat de casa
a la pobla de Mafumat
a les 11 de la nit
en un concert gratuït
en aquesta gira
que li dieu 25 anys
25
25
25 cançons
25 anys
cada un que s'ho plegui
com vulgui
que vagi molt bé l'estiu
moltes gràcies
i fins la propera
adeu Joan
bon dia
ara ho penso
probablement
només érem nens
jugant a fer
de parella
però suposo
que en aquell temps
no vam ser conscients
de fer-ho tot
massa aviat
abans
que em fes 33
portava més temps
amb tu
que no et vas
solterer
fins que un dia
l'avorriment
et va fer voler
trobar-ho amb altra gent
que el job
siège
que el j universe
era pati
que el terreno
es locha
que el 2019
es barriga
que el обще
asginja
ambiciosa