Aquesta setmana, a la vuit i mig, tenim una pel·lícula que estàvem esperant gairebé des de l'estiu,
que és quan es va estrenar, amb la qual cosa veieu que anem bastant al dia de les estrenes
que es produeixen a les grans capitals d'Espanyoles, Madrid, Barcelona, València.
Es tracta d'una dona a l'Àfrica, una dona a l'Àfrica, White Material,
és una pel·lícula de Claire Denis, que és una directora francesa,
que, per desgràcia dels que anem al cinema, acostuma a veure's poc en les sales espanyoles.
Claire Denis, aquest cop, ha fet un tàndem molt especial de tres dones,
amb la Isabel Oper, que és una actiu primeríssima tant a nivell europeu com mundial,
penso jo pràcticament, i també amb la Marie Nadiai, que és una escriptora francesa,
una dramaturga d'èxit i, a més a més, de qualitat.
Les tres han agafat aquest text i han decidit posar-lo al cinema
i és una història que, d'alguna manera, algú es pot, de seguida la referència,
són les memòries d'Àfrica, no?
Les memòries d'Àfrica d'Isaac Denyssen, que era el pseudònim de la Karen Blitzsen,
però, en aquest cas, diríem que el tema de fons podria ser el mateix
perquè és una dona valenta, una dona que està a l'Àfrica,
una dona que vol tirar endavant la seva vida, una dona que té una plantació,
però la visió, la visió i el format de la pel·lícula,
també és molt diferent de la que va enregistrar això Sidney Pollack
amb Meryl Streep i Robert Redford.
En aquest cas, el paper de la Isabel Oper és una dona divorciada
que manté la plantació del seu sogre i del seu ex-marit,
diríem que és la dona forta i el pal de paller de la família,
i aquesta dona veu com s'apropa a la guerra,
com la guerra civil en aquest país africà,
que no queda massa clar quin és,
comença a apoderar-se del seu espai
i d'allò que ella ha estimat i ha intentat sempre defensar,
i el que veiem és la cruesa de la guerra,
la irracionalitat de la guerra,
d'alguna manera com la gent es trastoca,
fins i tot el seu fill, que és un jovenet que ha nascut a l'Àfrica,
que ha nascut a la plantació,
comença d'alguna manera a desorientar-se per culpa d'aquesta situació
i el que ens explica és això,
uns dies molt concrets quan en un país africà
entra la bogeria de la guerra civil
i les gent es comencen a matar un als altres
i d'alguna manera víctimes i butxins fins i tot s'arriben a confondre,
perquè en aquestes situacions és el que passa sovint.
També cal dir que la Claire Denise és una dona
que ja fa molts anys que fa cinema,
que va néixer a l'Àfrica,
que d'alguna manera quan era petiteta va tenir una pòlia
o va haver de tornar a França,
però que sempre ha tingut les seves arrels en aquesta Àfrica
perquè era filla d'un diplomàtic
i que després de ser molts anys ajudant de direcció
de grans directors com Vindenders o Jim Jarmus o Costa Gabres,
quan ella va haver de tornar a voler fer el seu cinema propi,
va tornar a aquesta Àfrica de la seva infància.
Aquesta seria la tercera pel·lícula que està feta allà
i les primeres com a referents són
Xocolat o Votrebel dels anys 88 i 99.
Però aquesta nosaltres pensem que és una gran proposta
per aquest cap de setmana
i que tota la gent que és fidel a la vuit i mig,
doncs que després d'aquest anàder-hi en Simin
que hi ha estat dues setmanes,
aquest és un relleu, diríem,
que deixa la sala en un nivell exactament igual de qualitat.
Vull dir que són dues grans pel·lícules
que tenen una darrere l'altra
i que les dues les estem recomanant moltíssim.
A part d'Isabel Oper,
hi tenim també un Christopher Lambert
que ja té uns anys
i que fa un paper molt diferent
als que hem estat acostumats
i que suposo que les fans d'aquest senyor
quan era més jove el trobaran molt desconegut
i també un actor africà, Isaac Banakolé,
que és una presència extraordinària
que també ha aparegut en moltes pel·lícules
d'en Jim Charles Musk.
I si algú vol aprofundir més,
doncs que repassi pel·lícules antigues
com Els perros de la guerra,
la mateixa Memòries d'Àfrica
o La batalla d'Argel
per pensar en aquest cinema
que parla d'aquesta pobra Àfrica
que és víctima dels excessos del colonialisme.
I a més a més tenim una notícia ja per acabar
que és que estem tornant a pensar
en fer ofertes a les escoles
perquè ens visitin
i perquè la canalla, els alumnes,
comencin a trobar una cosa bastant normal
això del cinema en marxar original.
Tindrem, per tant,
un debat amb Ramon Termens
que serà bàsicament per gent de l'ESO.
Tornarem a passar la seva Catalunya a Uberales
i algun dematí obrirem els cinemes
perquè els nois de secundària i també de batxiller
puguin parlar amb ells de cinema
i puguin parlar de la seva pel·lícula
i d'aquest tema tan candent
que és la immigració, la xenofòbia
i com Catalunya acull aquesta gent que ve de fora.
I l'altra notícia, també per la canalla,
és més generalitzada, potser també per la primària,
i també més fàcil, diria jo,
i és que tindrem a la vuit i mig
el tintín en versió original
i que tots els tintinaires
doncs s'ho podran passar de primera
doncs, a més a més de veient tintín
doncs practicar l'anglès.
I fins aquí les notícies d'avui
el que us podem explicar a la vuit i mig
i la setmana que ve, doncs més, hi tornarem.