Poc més de 5 minuts i arribarem a 3 quarts d'una del migdia.
Ara fa 48 hores que el ple de l'Ajuntament de Tarragona
aprovava per unanimitat el POM,
el ple d'ordenació urbana municipal,
el planejament urbanístic de cara als propers anys
i les properes dècades a la nostra ciutat.
La coordinadora d'afectats del POM,
la que es va crear l'any 2007,
es mostrava especialment satisfeta per aquesta aprovació.
I avui hem volgut anar amb la unitat mòbil,
hem volgut apropar-nos fins al barri de Torreforte,
concretament fins a la zona del carrer Francolí,
perquè aquest era un lloc on inicialment,
amb l'anterior POM, quedaven afectades moltes cases.
Així que suposem que els veïns d'aquella zona
estaran especialment satisfets.
Hem decidit anar-hi amb la unitat mòbil,
així que allà es troben els nostres companys,
Joan Maria Bertran i Josep Ardila.
Pep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
On sou exactament?
Doncs estem aquí, com deies, al carrer Francolí,
i justament davant d'un dels negocis, a més a més,
històrics de la zona,
que també es veia afectat per al POM,
quan es va aprovar ara fa tres anys i mig,
es va al restaurant Pensió MR,
també ens acompanyen els seus responsables,
i per tant també tindrem l'oportunitat de parlar amb ells.
De fet, estic acompanyat de tres veïns de la zona,
que durant aquests anys han estat lluitant i molt,
doncs per aconseguir el que s'ha aconseguit ara fa dos dies,
que s'aprovés aquest pla general,
aquest pla urbanístic de Tarragona,
doncs amb la modificació que les seves cases,
els seus negocis no anaven a terra.
Ens acompanyen el Santiago Blanco,
ja molt coneguts per tots,
perquè ha estat una mica el portaveu,
representant d'aquesta associació d'afectats durant aquests anys.
Santiago, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el Javier, del restaurant MR, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Josep Albert.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Ells són els tres veïns que ens acompanyen avui per parlar.
Vaja, volíem conèixer això.
Com han estat aquests tres anys i mig de lluita, de treball?
I vaja, si ara ja respiren, molt més tranquils.
Santiago, m'imagino que sí.
Home, sí.
És evident que després de l'aprovació el dilluns del pla general
i de la manera que es va produir aquesta aprovació,
estem tots molt més tranquils que no pas estàvem dies enrere.
Cal ara acabar de rematar això amb l'aprovació definitiva
i que torni amb el vistiplau de la Generalitat,
però esperem que tot això succeeixi el més aviat possible.
Pensem que abans de les eleccions.
En tot cas, ara ja està, s'acaba la coordinadora d'afectats
o encara s'ha de continuar treballant per supervisar ben bé aquest pla general?
Home, la coordinadora com a tal deixi de tindre una mica el sentit
per el qual havia nascut, que era el d'unificar
o tindre una veu, doncs, diríem, majoritària
dins de les converses amb l'Ajuntament.
La feina no s'acaba perquè el pla general, doncs,
deia l'alcalde que era pels propers 20 anys.
Llavors vol dir que a lo llarg de 20 anys
o a lo llarg d'aquests anys que venen
s'ha d'anar configurant l'urbanisme de la ciutat
i en tant en quant es va configurant aquest urbanisme,
doncs els afectats o els que ens toqui en aquell moment,
diríem, treballar a la nostra zona,
haurem d'estar vigilant i atents a com es va desenvolupant aquest urbanisme.
Per tant, com a coordinadora, diríem, deixem de tindre sentit,
però com a atents a com es va desenvolupant el pla,
ho haurem de continuar estant.
A mi m'agradaria fer una mica d'història o reviu-la una miqueta
com va començar tot plegat fa, com dèiem, uns 3 anys i mig aproximadament.
Ara ho explicava una miqueta el Josep.
Com va començar?
És a dir, com vos en assabenteu un dia que totes aquestes cases del carrer Francolí
anaven a terra?
Precisament va ser el dissabte abans de les eleccions,
que va haver-hi una veïna d'aquí.
Diu, escolta, he anat a l'Ajuntament el dia abans
i em van comentar que el carrer Francolí anava tot a terra.
Es van quedar sorpresos perquè no sabien res de res.
vaig trucar a l'associació de vins, tampoc sabien res,
i el dilluns vaig anar a acostar a l'Ajuntament.
Dilluns després de les eleccions?
Les eleccions, el dia després de les eleccions.
Me n'entero que al carrer Francolí, una noia que havia allà,
una funcionaria, diu, mira i veu el carrer Francolí,
tot això va a terra.
Com que va a terra?
Diu, sí, sí.
Diu, però, escolta, en quin consultat, en quin parlar vostès aquí?
No, no, això va a terra.
Bueno, llavors va ser quan me vaig trobar també els de l'associació de vins,
van començar a parlar amb els vins d'aquí del barri
i, bueno, va ser quan se va formar la cordillera.
Però els primers dies, però el primer cop va ser molt dur,
molt dur que la gent no s'ho pot imaginar.
El que nosaltres vam arribar a passar, eh?
I estan a casa, que diuen, bueno, estem a casa,
te tiren el negoci, te tiren el pis, però sense més ni menys.
O sigui que si la iniciativa que hi havia abans,
l'inèrcia que hi havia, que se construïa,
se venia tot, el que sigui, s'arriba a provar
i no arriba, no sé, no, l'Ajuntament no arriba a parar el punt.
Això, nosaltres ja estaríem a terra,
perquè hi havia demandes de suficients departaments, de pisos.
I nosaltres vam estar consultant amb una abogada de Barcelona
i diuen, mira, d'altres t'adonaran 6 milions aproximadament
per a la teva casa, és un duple.
I si anem a judici t'adonaran 12.
Elles s'hagués portat a uns quants,
llavors què m'he deixat a mi, al carrer?
Va ser un punt que, francament,
sense pensar amb els veïns de Tarragona.
Jo no dic que estigui bé, que estigui malament, el que sigui.
Jo dic que amb els veïns no es va consultar.
No, tampoc demano,
que la gent que va tirar el punt endavant,
van fer projectes i tot,
passéssim l'angoixa que van passar naltros.
Perquè naltros vam haver d'estar en mans de metges.
Jo, particularment, vaig haver d'estar en mans de metges.
Perquè fins quan va arribar el moment en què us van dir
tranquils, això no tira a terra,
ho tirarem endavant,
vaja, solucionarem el problema,
quants mesos van ser d'incertesa?
Jo vaig tindre...
Espera...
Dos setmanes després,
van enterar que ve el nou alcalde,
un diumenge, a missa aquí Torraforte,
i jo, la veritat, no soc d'anar a missa,
però jo vaig anar aquell dia.
Aquell dia va anar, no?
Sí, vaig anar.
No vaig posar cap espèmol ni res,
però vaig agafar l'alcalde i dic,
escolta,
dic que naltros fos en les cases a terra.
Estic en les cases a terra,
dic això,
no crec jo que puguem viure naltros en aquesta engoixa.
I ella em va contestar,
diu, no pateixis,
que si jo puc no tindré cap casa.
I, bueno,
li vaig donar un marge de confiança,
em vaig tranquil·litzar una miqueta,
li vaig dir a la dona,
i la dona em va dir,
escolta, mira,
jo com el Sant Tomàs,
el dintre la llaga,
quan ho vegi,
i encara, sí,
i ara també s'ho creu,
però...
I allò diu,
té que vindre la legalitat,
la meva senyora és el que cometa.
Vaig donar que hi ha confiança,
però sempre,
quan ens enreunim amb el Blanco
i amb els altres companys,
sí,
tenim la paraula de l'alcalde,
sí, però,
sí, però,
bueno,
jo tinc que agrair amb els quatre uns polítics
que han votat a favor del PUM,
i de la manera que han votat del PUM,
espero
que també lluitin a Barcelona,
perquè ens l'aproviin el més veient possible,
i poguem altres
fer un dia
una festa
per dir que ens ha tocat una noteria.
perquè a mi,
jo crec
que el dilluns passat,
a mi particularment,
em va tocar la loteria
i no hi jugo.
O sigui,
la loteria,
de tindre el pis,
tranquil,
i la tranquil·litat
que tenim amb tota la família,
si no ho passes,
no t'ho pots imaginar.
Un altre cas era
el del Javier,
que us dèiem que ell era
del responsable
d'aquest restaurant Pensió,
que està just aquí
al carrer Francolí,
també anava a terra.
Sí,
exactament,
com m'ha dit el Josep
i abans també ha comentat el Santi,
el dia que ens vam assabentar,
el primer va ser un cop
molt gran per tots
i, clar,
penses que tot
per allò que s'estàs treballant,
i no tan sols jo,
jo ja soc segona generació,
perquè això està obert
des de l'any 67,
o sigui,
porta 43 anys,
el que havia fet mon pare,
doncs,
això s'anava a terra,
perquè al començament,
el que penses és,
no pot ser,
no pot ser,
però quan vam començar
a parlar amb els veïns
i, bueno,
vam començar
a agafar informació
a l'Ajuntament
de què manera
ens afectava el PUM
i com això
es podia desenvolupar,
t'adones que realment,
si això se'n tirava endavant,
doncs, clar,
anava a una Junta de Compensació,
tu no podies entrar,
en definitiva,
que al final,
realment,
per el que tu havies lluitat
i per el que tu havies treballat,
doncs,
es quedaria
en un presentatge
molt petit
realment
amb el que realment
està valorat
el que tu tenies,
no?
A més,
a més,
jo m'hi imagino
que va ser molt important
això a tota la unió
dels veïns,
no tots els veïns,
vau anar tots a una.
Jo això
ho remalcaria molt,
o sigui,
per mi,
jo era,
com que soc,
em considero jova,
jo pensava que això
no,
o sigui,
no tens esperança
en que realment
això pugui succeir,
no?
Perquè, bueno,
la gent jova,
doncs,
mira amb els polítics
sempre amb una mica més
de diferència
i m'hi vaig adonar
que realment
allò que de vegades
veu a la televisió
l'associació veïninal
que pensava que no podia sortir
doncs aquí va tornar a sortir
i va haver gent
que es va posar al capdavant,
van lluitar,
li vam explicar a la gent,
la resposta de la gent,
jo me'n recordo
al començament
que pensaven
que dièiem
és que això
s'haurà de parlar a l'advocada,
s'haurà de passar això,
li haurem de demanar
a dir-se a la gent.
De vegades pensaven
no ho aconseguirem
i la manera com la gent
va respondre,
es va involucrar,
després vam estar
al costat nostre
perquè nosaltres
quan vam anar a parlar
amb l'Ajuntament
si no haguéssim tingut amb ells
no hauríem fet res.
Per mi va ser una cosa
molt bonica,
i el que passa
que va ser un patiment
molt llarg.
M'imagino, Santi,
que potser un dels moments
més emotius
va ser aquell acte
a l'antiga audiència
on l'alcalde
va agafar aquell compromís
de dir
cap casa
anirà a terra.
Sí, clar.
Allò era la culminació
d'unes converses
i d'unes actuacions
que havia iniciat
en Lluís Navarro
que evidentment
va ser
qui ens va esperonar
a aglutinar,
a juntar-nos,
a treballar
tots plegats
i junts
per poder
modificar
i canviar
les coses.
Com
aquesta situació
després
va
al cap
de
quasi dos anys
va acabar
amb aquell acte
a l'antiga audiència
va ser la culminació
una mica d'això.
Però realment
aquesta culminació
va ser la del Dillups.
Aquesta ha estat
la bona
de culminació.
La gent
a l'allà
de tot aquest camí
s'ha anat
tranquil·litzant,
ha anat
veient també
que la cosa
anava
d'una manera
evolucionant
d'una forma
totalment positiva
i conseqüentment
aquella por
que en un primer moment
tothom participava
i tothom tenia
doncs s'ha anat
a Paivagant
i avui en dia
jo diria que
la major part
dels afectats
l'acte del Dilluns
el donaven
com una mica
la cirereta
amb un pastís
que s'estava posant
en aquell moment.
Però en tot cas
heu fet una pinya
important al barri
també o què?
Bé, certament
el barri
es va
es va mobilitzar
es va mobilitzar
d'una manera
molt solidària
vam tindre
una gran quantitat
de recolzament
no hi ha
tan sols
d'afectats
sinó
d'altra gent
que dins del barri
entenien
que els plantejaments
que s'estaven fent
doncs
no eren
els més idonis
i conseqüentment
ens van estar
donant costat.
Jo recordo
el moment
que vam presentar
les al·legacions
a nivell
de l'Ajuntament
vull dir
allò va ser
moments d'aquests
en els quals
un se sent
recolzat
per part de tothom
perquè vam acudir
ens van acompanyar
una gran quantitat
de veïns
sí que
les al·legacions
van ser
també
4.000
i escaig
al·legacions
no totes
eren
d'afectats
sinó
de veïns
també
de la ciutat
i
com deia
el Xavi
abans
vull dir
hi va haver
accions
d'aquestes
que
van comportar
una despesa
molt important
nosaltres
a nivell
d'aquí
de Torrefort
vam tindre
o sigui
les despeses
d'advocats
i de presentació
d'al·legacions
van pujar
més de 2 milions
de pessetes
i això
van ser diners
que es van recollir
de tots
els afectats
certament
que poden
hi va haver
algú
que no va participar
perquè sempre
en molts grups
hi ha algú
que se'n
com diem
vulgarment
se'n escaqueja
però
bé
vam fer front
vam poder fer front
amb tot allò
amb totes aquelles despeses
i el resultat final
doncs bueno
ha estat pleament satisfactori
en tot cas
també
durant aquests 3 anys i mig
també clar
a l'hora que vosaltres
volguéssiu fer alguna obra
clar
heu estat una mica
abatats en aquest sentit
doncs sí
com per exemple
era el meu cas
perquè precisament
quan estava
quan va esclatar
tot allò del PUM
jo precisament
estava allà
a sopesar
la possibilitat
de fer una reforma
perquè volia transformar
el que era la pensió
en hotel
doncs s'havia de complir
amb la nova normativa
que marcava
doncs turisme
com era per exemple
haver de posar un ascensor
i haver de fer
doncs complir
una sèrie de mesures
tot el que me marca turisme
que em passava
que quan jo anava
a l'Ajuntament
a demanar el permís
doncs
resultava doncs
que estava fet
per un peri
i més a més
amb el PUM
amb el nou PUM
i bueno
doncs la normativa
és ben clara
i llavors això
es denegava
jo doncs
no avançava
a més a més
clar
quan et trobes
amb això
te trobes
doncs
que estàs
ara no em surten
les paraules
te trobes
que t'estàs quedant fora
perquè tu vols competir
vols estar
al mateix nivell
que els altres
vols estar
doncs
a la mateixa divisió
que estan els altres negocis
perquè t'adones
que si no
te quedes enrere
i no podes continuar
amb la teva activitat
d'alguna manera
això ens marcava
i bueno
ho hem anat
arrossegant
sí que haig de dir
que ara
per exemple
puc fer
les noves reformes
perquè un cop
que tot això
ha anat avançant
doncs sí que
des de l'Ajuntament
també es van comprometre
i m'han donat
una llicència
en precari
per poder començar
ja a fer
totes les reformes
que jo volia
dur a terme
o amb coses
tan senzilles
no Santi
per pintar una façana
sí sí clar
qualsevol activitat
que volies
tirar endavant
comportava
doncs
bueno
uns impediments
o unes barreres
i d'allò
jo abans us comentava
abans d'entrar
amb
amb
antena
us comentava
que
hi havia casos
a nivell del carrer
doncs
d'activitats comercials
que s'havien volgut
instal·lar
i que en alguns casos
havien desistit
i en altres
doncs han tirat endavant
amb
permisos
a precari
sense tindre
per tant
les llicències
definitives
i allò
clar
tot això
en un barri
doncs que
bé
que amb unes grans
dificultats
per
per les èpoques
en què estem vivint
que damunt
s'hagin afegit
qüestions d'aquesta índole
doncs ha estat
molt negatiu
per nosaltres
esperem que
ara doncs tot això
ens permeti
reprendre de nou
una mica
l'embranzida
i bueno
que en tot cas
tot això
se salvi
i se solventi
en tot cas
ara respiren
i molt més tranquils
que fa
tres anys i mig
perquè a més
clar
és una artèria
principal
que lliga molt
al barri
al carrer
del Francolí
és el primer
carrer
que es va fer
aquí al barri
després
es van fer
les cases
baixes
i es van ampliant
o sigui
que va ser
el primer carrer
l'any 48
quan jo venia
al barri
aquest és el carrer
no estava asfaltat
això quan anava a terra
per què us deien
que això
havia d'anar a terra
per dignificar
el carrer
per dignificar
el carrer
perquè fos
un carrer
més ampli
o sigui
si per exemple
per aquí
no poden passar
és el que jo
creia
i no soc tècnic
bueno
deixem de
prohibir
aparcar
i el carrer
estaria més ampli
però
aquesta és la roca
que es donaven
res més
ara
aquí darrere
hi ha uns terrenys
que no sé
els motius
i no
dic res més
doncs ja ho veieu
veïns del carrer
Francolí
que com dèiem
aquest dilluns
doncs ja estàvem
més satisfets
de tota la feina
feta
s'aprovava
de manera provisional
el POM
recordem que ara falta
aquest darrer tràmit
que és que la Generalitat
l'aprovi
de manera definitiva
i vaja
aquell patiment
de fa 3 anys i mig
doncs
ja s'ha acabat
perquè les seves cases
els seus negocis
ja no van a terra
Santi
Josep
Javier
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i en fi
que vagi
que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
per l'atenció
que ens heu fet
és cert que a lo llarg d'aquest temps
ens ha ajudat molt
els medis de comunicació
que tinguéssim ressò
i per tant
doncs el resultat final
vosaltres també hi teniu una part
també
perfecte
doncs gràcies i bon dia
doncs ja ho veieu
des de Torreforte
des del carrer
Francolí
on hem parlat amb això
amb els veïns
que durant aquests anys
han estat
treballant
juntament
amb la resta de veïns
del carrer
de la zona
del barri
doncs per aconseguir
que aquest POM
doncs finalment s'aprovés
tal com s'ha aprovat
aquesta setmana
perfecte
doncs moltes gràcies
a en Josep Ardila
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertrand
des del barri de Torreforte
gràcies i que vagi molt bé
adéu-siau
bon dia
fins ara
adéu-siau