Fins demà!
Fins demà!
Així sona el darrer treball discogràfic dels Pastora, Un Viaje en Nòria.
Jo crec que sobradament conegut, més que ràper,
que Pastora fa relativament poc que ja els vam veure a Tarragona
en un format ben especial, un format semiacústic a l'espai La Palmera.
I un format especial, fins i tot ens ho comentava la Dolor Beltran,
que la vam entrevistar abans, deia
és la primera vegada que venim, doncs això, no tan enxufats.
Ara estaran actuant divendres a la sala zero, suposo que sí,
totalment electritzats o no.
Dolor Beltran, bon dia!
Hola, bon dia!
Com esteu, Els Pastora?
Molt bé, molt bé, molt contents que ahir ens van donar un premi ARCO,
el premi ARC, i ja estàvem contents, estem de celebració.
Molt bé, home, sorprèn ja, amb aquestes alçades que encara us donin premis?
No, molt bé, clar, que sorprèn, si no donen tants premi de nosaltres, sorprèn.
El que passa és que...
Igual que no hi heig dir-ho, però ens estàvem així contents.
És que fa com la sensació que esteu ben consolidats,
que se us coneix, que teniu la vostra parcel·la de públic fidel.
Bé, que ja estàs allí, però suposo que costa mantenir-se també, no?
Sí, sí, bé, com tot, tot costa, al final.
Aquí no li costen les coses, clar.
El que sí que teniu bastant consolidat, diria jo,
perquè almenys estem veient que actueu bastant, no?
Teniu bastants bolus.
Aquí a Tarragona és la segona vegada que veniu en relativament poc temps.
Sí, vam venir com a l'estiu, no?
Sí.
I ara tornem a...
Tornem ara aquest divendres.
Sí, la veritat és que sí, Tarragona és un lloc que ens mola, també,
i anem fent, nosaltres anem fent bolus, clar.
És clar, si és que l'important és no parar.
I tornem amb un format acústic,
Sí?
La veritat, sí, sí, sí.
I perquè és una sala petita, crec, i...
Bueno, però ens agrada.
Aquest format acústic també ens permet fer més bolus, saps, que igual l'altre.
Què vol dir això de format acústic?
Explica'ns una miqueta què.
Què veurem davant de l'escenari?
Què els deixeu a casa, per dir-ho així?
Bé, deixem gent, que això sempre sap greu, però anem els tres, amb un acompanyat d'un teclista,
i, bueno, és com una cosa, és un format més íntim, no?
És allò, nosaltres i el públic, i a més ja ens ho prenem així com una cosa, és com una festa íntima, no?
Com que no hi ha aquella cosa del gran concierto, quan hi ha tot allà, sinó que és una cosa més íntima, més...
Recordo a l'estiu, quan va venir a Tarragona, que era la primera experiència que teníeu d'aquest tipus, no?
Sí.
És la primera vegada que ho provem a veure què tal.
Bé, suposo perquè repetiu, va anar bé l'experiència, doncs.
No, va bé, és guai, sí, és un format que ens dona una cosa així molt de proximitat, i amb el públic, i ens agrada, sí.
Afectes de vídeo, que en tindreu, que en portareu igual.
Sí, sempre, o sigui, és que això va de calar.
És marca de la casa, no? També una mica.
Sí, o sigui, anem els tres i anem amb un teclista, però els tres sempre.
Escolta, t'ho vaig preguntar llavors, bé, primera pregunta més important, potser d'Olo,
quina és la diferència, o si trobaran algú de diferent, vaja, entre el concert que vam veure aquí a l'Espai La Palmera a l'estiu,
i ara el que fareu a la sala zero. Suposo que es notarà, com a mínim, aquest rodatge, no?
Bé, rodatge, jo crec que és la tercera vegada que el fem, aquest acústic.
Ah, pensava que l'havíeu explotat més, eh?
No, vam fer a Tarragona, vam fer a Terrassa, i ara tornem a fer-lo a Tarragona.
No, no he rodat, no, gaire.
Vale, vale.
Però sí, hi ha històries diferents, saps que jo explico històries a vegades,
i sí, hi ha alguna cançó que hem canviat, l'ordre l'hem canviat,
però bàsicament no l'hem rodat molt, eh?
Val, val. Per tant, bé, ja està, serà diferent.
Vull que és que no, alguna cosa diferent hi haurà.
A nivell de cançons, les mateixes repassareu el viatge en Núria?
O teniu alguna composició nova?
Nova vol dir el directe, què farem?
Sí, sí.
Aprofiteu per presentar potser material nou?
No, encara no, això ho farem 2012.
Deixa'ns acabar l'any, encara.
Val, però...
Està parant coses noves, això és cert.
És que això, sí, això ho havia sentit, no sonava, no?
Perquè, a més, el viatge en Núria, home, ja té cert recorregut, ja.
Home, a veure, tampoc tant, eh?
És que avui dia...
És que volem molt, volem molt.
Vam sortir al febrer, eh?
O sigui, de fet, és aquest any, és un discur d'aquest any,
va sortir al febrer.
Sí.
El que passa que, clar, com va ser a principis d'any i ara és a finals, no?
Té la sensació com que, hòstia, això fot un any ja, no?
Però, en el fons, porta vuit mesos o nou mesos, no?
I, sí, estem preparant coses noves que a partir de l'any que ve començaran a sonar
i ja està.
Però, bueno, ara volem acabar l'any encara amb el viatge en Núria.
Sí, perquè ja teniu, estem mirant la vostra web i ja teniu les dates o, vaja,
el que són els concerts, no?
Ja els teniu emparaulats o apuntats a la web fins al desembre.
És com si quan s'acabi el 2011 serà una altra etapa.
Sí.
Bueno, doncs aquí estem, amb Pastora, recordant-vos que faran el concert a divendres
a la sala zero i que presentaran les cançons d'un viatge en Núria.
Suposo que algun dels altres discos sí que caurà, no?
Sí, sempre fem una mica megamics de tots els discos.
Perdoneu, és que estic bastant encostipada, eh?
Sí, jo no ho volia dir perquè...
Però, escolta, vindreu, no? No ens deixareu penjats, oi?
Ah, jo mai deixo penjada per malaltia.
O sigui, ja està molt...
Jo sempre dic que jo crec que faltaré el dia que em mori.
Sí, no sé...
El que passa és que cantar i estar a dalt de l'escenari amb el nas de pat és difícil, eh?
No, bueno, sí, ho explico, no sé què...
Home, a veure si és una cosa anafasta, que no tinc realment veu,
però quan no m'he tingut veu també he sortit a l'escenari.
Ja m'he fet algun truco, saps?
Molt bé, molt bé.
És aquesta vida que tenim, que no tenim baixes ni res.
Clar, que s'ha d'aprofitar, si tens un actor, això s'ha d'aprofitar.
Escolta, què és el concurs o jungla?
Ah, això és un concurs que vam fer...
Bàsicament perquè està el món com està, saps?
La crisi a saco-pacó.
Sí.
Jo ja vaig començar a fer vídeos caseros.
Sí.
Aquí no hi ha dineros de nada, pues vamos a montarlos en casa, no?
I a partir d'aquí, d'aquesta idea de fer vídeos caseros a discogràfica,
ho va trobar així com, hòstia, però és mono, és engenyós, no sé què...
Vam fer un concurs de vídeos que cadascú fes com vulgués,
amb aquesta cançó, amb les idees que vulguessin,
i va ser bastant guai.
Vam rebre molt de vídeos, va costar molt trobar el guanyador.
i res, i és una manera així de, bueno, de fer coses, saps?
Que fas un premi, no?
Hi havia un premi, hi havia premi metàl·lic, crec que era,
i una mare de digital, aquestes de gravar, de Toni.
Sí.
I, bueno, va ser molt divertit.
També és que els concursos sempre són bastant...
Nosaltres muntem bastants, ja vam fer de remixos l'any passat...
Ah, sí, me'n recordo, sí?
Sí, és una cosa que ens agrada,
perquè és com tractar el públic també com...
Com a part de vosaltres.
Com a part de...
Sí, sí, sí, que puguin tenir idees i que puguin aportar-les i tal.
És molt xulo.
Això vol dir que de la cançó Jungla
vau fer això a convocatòria oberta
de qui volgués que fes, que proposés el videoclip.
El videoclip, sí.
I qui ha guanyat al final, esteu contents, suposo, no?
Perquè si és que va ser tan difícil triar.
Sí, perquè vam tenir com una dicotomia allò de...
Perquè clar, hi havia molta gent,
molt casero, molt casero,
però que hi havia idees molt bones, saps?
I al final de guanyar una...
És que vam flipar.
Semblava un videoclip super pro, saps allò?
Sí.
Sí, sí, el veus, és super pro,
els actors estan de puta mare,
la fotografia...
Vam flipar.
Ostia, però com s'ho han currat, no?
De fet, podeu veure-ho a la web de Pastora,
que és a www.pastora.org.
Només en portada ja trobareu, no?
El guanyador, que és el Joan Bonardo, veiem,
i els dos finalistes.
Sí, sí, sí.
No, bueno, va ser bastant d'octriar,
més que res per això, no?
Perquè què havies de valorar, no?
Al final era el concepte final.
I, bueno, sé que hi ha gent que em deia,
hòstia, però clar, jo m'ho he currat molt lluny a casa meva,
exacte, 3.000 hores fent dibuixets,
i després ha guanyat una cosa que sembla un professional.
Jo ja, tio, però en el fons no és professional,
però ha arribat a aquest nivell, saps?
O sigui, que molt bé.
Però hi ha molts videoclips que valen molt la pena,
ells estan tots penjats, o sigui que, en el fons d'avui dia,
ser guanyador, no?,
simplement és que et donin la mansió, no?,
però que hi ha internet, tothom veu tots els vídeos.
Clar, que tinguis un espai per publicar, diguéssim, no?,
que sigui accessible a tothom.
Molt bé.
Pastora, quina més n'esteu organitzant?
A veure, jo, tal...
Si plenem de plans del futur,
us veig, me quedo amb aquella frase que has dit
deixa'ns acabar l'any, no?
Sembla que tanqueu un cicle.
Sí, no, estem liant, estem liant a alguna cosa xulo i tal,
el que passa que està tot encara una mica així, no?,
que s'està fent,
i que hem pensat que no ho direm.
Val.
I, bueno, que ja ho direm.
Val, ho direu, però, l'any 2012, potser ho direu?
No.
Abans que acabi el 2011.
Sí, sí, sí.
Bueno, sigui el que sigui, que ens arribi a Tarragona, eh?
I tant, home.
Val.
Fet.
Escolta, a Dola li pregunto a tothom que ve per aquí a fer el seu espectacle.
Digue'ns una cançó o un moment de l'espectacle que fareu divendres a la zero
que t'agradi especialment.
Un moment...
Per la gent que ens escolti, que vindrà al concert.
Jo sóc més de cap al final, quan tot es torna tecno i pista de baile.
Val.
I una cançó per mi seria Invasión.
Val.
Val.
Doncs ja està.
Ja ens ho has dit totes.
Quedem amb això, i qui ens estigui escoltant i vagi divendres a la zero a veure Pastora,
doncs segurament se'n recordarà d'això.
Dola Beltran, escolta, moltíssimes gràcies.
Te deixo que em sembla que estàveu assajant.
Sí, sí, estic assajant teatre.
Teatre?
Sí, res a veure.
Val, qüestió paral·lela, no?
Sí, sí, sí.
Estic fent, solitari estic fent teatre.
Arribarà el teu teatre aquí a Tarragona?
Doncs és possible.
Estanem a la Villarroel al gener.
Quin títol, quin títol, el dolor que hi ha posats a fer?
Expliquem-ho tot.
No és definitiu, però com res no tornarà a ser com abans.
Val.
Amb la Carol López.
Ens quedem amb aquest títol i potser, vaja, segur, amb les ganes de que,
tot i que està molt al començament, però que pugueu també representar aquí a Tarragona,
així que tornem a parlar.
Molt bé.
Vale.
Que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu, adéu.
Aquesta és Invasión, la cançó que ens recomanava la Dolor Beltran,
que és, diu, la que més li agrada, de les que podrem escoltar en directe el divendres,
a la sala zero, en el moment en què el concert, com diu ella, cap al final es torna ja més tecno,
més pista de ball.
Tot això, doncs, és un anar agafant ritme, per tant, us convidem, simplement que hi aneu
i us deixeu embolcallar per tota l'atmosfera que proposen els Pastora,
amb el seu nou treball, un viatge en Nòria, a la sala zero, divendres.
Esta noche es hecha oscuro muy pronto, y en el reloj he andado las ocho, y me he quedado
hecha polvo.
Yo no sabía que la vida tenía tantas manías con los torpes.
Quiero hacer un viaje y que el azar me señale de buenas.
que me traiga algún placer, aunque sea por pena.
Pena.
Ah, ah, pena.
Ah, ah, pena.
Ah, ah, pena.
Pena.