La Ràdio de les Festes, Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda a tots els amics oients de Tarragona Ràdio i els de l'espectador de TAC12.
En directe a través de la ràdio de la ciutat i en diferit a través de la televisió pública del Camp de Tarragona,
aquí estem en aquesta tarda de divendres 23 de setembre del 2011.
A punt de viure la processó de Santa Tecla en el dia gran de les festes de la ciutat de Tarragona.
En una jornada que per cert ja ha estat històrica, la podem qualificar d'històrica
després de la gran diada castellera que hem viscut aquest migdia a la plaça de la Font.
A través de la ràdio i de la televisió ens disposem a viure el moment culminant segurament de cada any per Santa Tecla,
de cada 23 de setembre.
Aquesta sortida del braç de Santa Tecla amb tota la processó, amb tots els elements del seguici popular i de les quatre colles castelleres
en un recorregut ja tradicional pels carrers de la part alta i amb l'arribada del braç de Santa Tecla
que esperem que sigui d'aquí aproximadament dues hores i mitja aproximadament.
Tarda de divendres, esplèndida pel que fa a la meteorologia, nosaltres som a la porta de Cal Ardiaca
amb un dispositiu tècnic de Tarragona Ràdio de TAC12.
El dispositiu de televisió inclou quatre càmeres, dues al Pla de la Seu i dues a la plaça de les Cols.
L'any passat aquesta retransmissió ja la vam fer conjuntament Tarragona Ràdio i TAC12,
però el nostre punt de comentaristes era Casa Valcells.
Enguany, però, les obres de la catedral han obligat a l'organització a utilitzar aquest immoble, Casa Valcells,
per a la sortida i entrada del braç de Santa Tecla i per acollir aquestes autoritats.
De fet, ens trobem davant d'un fet històric també,
en el sentit que la imatge del braç de la patrona de la ciutat ni sortirà ni entrarà de la porta principal de la catedral de Tarragona.
En una jornada com aquesta ens torna a acompanyar el tarragoní Jordi Bertran,
gestor cultural i durant molts anys tècnic de l'àrea de festes de l'Ajuntament de la ciutat.
Jordi, molt bona tarda.
Molt bona tarda, molt bona Santa Tecla a tothom.
Aquí estem veient precisament la imatge de Casa Valcells, una imatge sense precedents.
Sense precedents, tot i que és un edifici noble.
Aquí estava ubicat el Palau de la Cambreria i tot i que avui en dia és un edifici on hi ha habitatges normals,
sempre tenia un rang especial dins del Pla de la Seu i dins dels edificis nobles de la ciutat.
I de fet, era una de les cases, igual que d'altres, com Casa Canals,
en què s'allotjaven persones il·lustres vinculades normalment a famílies reials.
Quan alguna persona de la família reial catalana primer i després espanyola visitava la ciutat,
s'utilitzaven aquests grans hostatges de la ciutat, aquests palaus,
que encara mantenen el seu aspecte, des de fora claríssimament,
i des de dins també el seu pati, que avui aquest matí, revisitant-lo,
ens recordava una mica també alguns dels grans edificis civils del país.
En qualsevol cas, aquesta decisió de traslladar el braç a Santa Tegla i les autoritats a Casa Valcells
no impedirà que tota la processó es desenvolupi la resta com mana la tradició, no?
Sembla que l'única diferència serà que, igual que ja ha passat aquest matí,
l'entrada es realitzarà amb la mateixa posició de tots els elements,
exactament com ha vingut sent habitual, però que després hi haurà, diguéssim,
un punt i seguit en què el braç entrarà per la porta d'aquesta Casa Valcells,
d'aquest palau de la Cambreria.
L'any passat, el nostre punt de comentaristes i una de les càmeres d'atacdots
s'estava precisament a Casa Valcells, enguany estem a Cal Ardiaca,
un altre edifici noble davant d'una situació magnífica, la nostra com a comentaristes,
a més a més d'anar comentant les imatges que ens facilitaran els nostres companys d'atacdots
del Pla de la Seu i de la Plaça de les Cols.
Sí, sí, és una de les posicions privilegiades precisament en aquest moment
que ja arriba la Senyera de la Ciutat i la Corporació Municipal de Tarragona.
precisament aquí al Pla de la Seu, és el, podem dir, la part corporativa
que representa l'estament civil i que d'una manera o altra ha estat present,
si més no, en aquest acte des de l'any 1369, que és el primer any que sabem
que la processó de Santa Tecla, del braç de Santa Tecla,
ja va recórrer els carrers de la ciutat de Tarragona.
L'Ajuntament, aleshores anomenat Consell Municipal, no tenia un recorregut tan llarg
perquè estava col·locat aquí al peu de les escales de la catedral,
inicialment en aquest edifici pràcticament llindana on estem nosaltres avui en dia,
una mica com passa en altres municipis, l'anar d'ofici, l'anar de processó
eren molt curtetes i pràcticament només fent el tomb de la plaça de les Cols
fins al Pla de la Seu.
Aquesta situació va durar fins l'any 1859-1860,
en què es produeix el canvi cap al nou edifici
que ocuparà la Diputació i l'Ajuntament a l'actual plaça de la Font,
que va comportar molts canvis a la festa de Santa Tecla,
d'entrada unes anades d'ofici, unes anades de processó molt més llargues,
i també el trasllat de la diada de Santa Tecla de Castells a la plaça de la Font
que va abandonar el dia 23 l'ubicació primitiva
que havia estat, si més no, en aquestes 5 primeres dècades del segle XIX
per passar a la nova plaça de la Font.
I per contra es va mantenir el dia de la Mercè
vinculat a aquest ritual de pujar i baixar les escales de la catedral
perquè, si més no, des de l'any 1841,
aquest ritual que demà viurem amb intensitat
ha estat continuat i documentat en molts anys,
170 anys de pilars caminant aquí a Tarragona.
Hem vist entrar a les autoritats,
amb els agents de la Guàrdia Urbana de Gala,
estem veient mentrestant a través de la televisió
imatges de la plaça de les Cols i de les escales de la catedral
planíssimes de gent, moltíssima gent.
Una imatge també singular, ara la dels colanets,
aquí a la...
Precisament en un dels balcons de Casa Balcells,
que aquesta vegada farà d'alguna manera d'edifici principal.
I mentrestant, aquí ja, al Pla de la Seu,
comencen a moure's el Vall de Diables,
que és l'element que, en fi,
obre la sortida del seguici poblar.
Recordem que aquesta és la tercera i darrera sortida
del seguici poblar al complet, no?
Complet, sí. La processó està encapçalada
per als hereus del que serien els antics gremis de la ciutat,
concretament el Vall de Diables,
o Vall de Sant Miquel i Diables,
doncs és un entremés que està present a les nostres festes
amb aquesta lluita de Sant Miquel contra els Diables,
des de l'any 1426,
de manera, doncs, pràcticament continuada
fins als anys 40 del segle XX,
en què ja quan no existia el Vall propi,
fins i tot l'Ajuntament,
donada la trajectòria d'aquest entremés de foc,
d'aquest element festiu,
parlem d'entremés,
quan hi ha aquesta lluita del bé contra el mal,
doncs va convidar el Vall de Diables del Vendrell,
que encara es mantenia en vigència
a la seva festa major de Sant Anna,
la seva festa major de Santa Teresa.
És un dels elements, per tant,
amb més trajectòria,
els Diables van ser recuperats l'any 1984
i des d'aleshores ocupen aquesta posició
en què també participen,
com bé veuen els telespectadors,
doncs els altres elements de foc,
que són el bestiari,
el drac, primer,
antigament lluitant contra Sant Jordi,
avui en dia en solitari,
el bou,
que és un element que,
en aquest cas,
formava part d'una representació més complexa,
que era la representació de la nativitat o de Bethlehem,
que intentava explicar,
doncs, un altre passatge bíblic,
que era aquest naixement de Jesús,
en el qual van acabar desapareixent
les figures religioses, podríem dir,
representants, doncs,
dels aspectes més canònics, podríem dir,
i per contra van quedar aquests elements populars,
que un d'ells és el bou,
l'altre, com veurem més endavant, la mula, no?
Per tant, podríem dir que aquests elements de poc
són els que obren aquest seguici,
si més no, des de la seva recuperació.
Recordem els oients de Tarragona Ràdio
i els telespectadors de TAC12,
que prèviament a la processó,
ja ha anat l'anada a processó,
que ha sortit a un quart de set de la tarda
de l'Ajuntament de Tarragona,
amb tots aquests elements del seguici
que s'han anat col·locant pel darrere de la catedral,
ocupant tota la zona del carrer del Claustre,
del Pla de Palau,
del carrer del Seminari
i del carrer Les Coques.
Ara ja tenim en disposició
tots els elements del seguici,
amb el ball de diables que els comentàvem,
el Pla de la Seu,
mentrestant veiem les imatges
de les escales de la catedral
plenes de gom a gom
ja des de fa moltíssima estona,
des de fa pràcticament un parell d'hores
ja plenes per veure
aquesta passada de tots els elements del seguici,
perquè a més,
tindrem l'oportunitat d'anar comentant, Jordi,
especialment cada element del seguici
quan estiguin ballant a la plaça Les Cols,
perquè en fet és un dels punts neuràlgics, no?
Sempre, cada festa té la seva plaça
o les seves places neuràlgiques,
en aquest cas la Passada de les Cols
amb aquesta extraordinària escala natural
fa de grada d'aquest ampiteatre, no?
I és un punt privilegiat
que des de l'edat mitjana està present, no?
Un punt també molt vinculat al comerç de la ciutat,
va ser durant molts anys anomenada la plaça de la verdura
i actualment manté aquest nom popular
de la plaça de les Cols,
tot i que el seu nom oficial
és la plaça de Santiago Rosinyol,
dedicat, doncs, a aquesta gran figura
del modernisme català, no?
Encara les imatges que veiem a través de TAC12
estan situades ara a Pla de la Seu,
sortint cap al carrer per Iglesias i Merceria
i veiem els altres elements de foc
que van just darrere del ball de Diables,
ara, per exemple, a la víbria.
La víbria és un dels elements també importants
d'aquest grup d'elements de foc, no?
Fixem-nos que els diables majoritàriament
utilitzen aquest tipus de carretilla,
d'aquest tipus d'artifici pirotècnic
que es caracteritza per girar sobre cada un dels membres
i que, en canvi, la majoria d'elements de bestiari
porten la figura anomenada sortidor, no?
Ara veiem l'encesa dels setrots, de ceptre, no?
d'aquest element distintiu que va construir l'any 84
l'escultor Antoni Mas,
també autor, precisament, d'aquesta magnífica àliga
que tenim en imatges en aquest moment
sortint del Pla de la Seu.
De fet, les imatges que tenim a través de la televisió
nosaltres som uns privilegiats,
perquè és evident que o veus els elements
a la plaça de les Cols o els veus al Pla de la Seu.
Ara veiem el ball de diables fa un moment a la plaça de les Cols
fent la seva primera actuació i veiem entressant com l'àliga
està ja entrant al Pla de la Seu.
I ara, per exemple, la víbria...
La víbria és l'únic element de la festa
que no té documentació històrica a Tarragona.
Són els seus portadors, doncs, els Diables Boramar del Serrallo.
Va ser incorporada
seguint una figura heràldica
que va requerir un gran treball
perquè és una peça complexa
amb aquesta estructura
on hi ha, doncs, el cap de l'àliga,
aquesta cua de rèptil,
aquestes urpes també d'àliga.
És un element molt complex
que fins i tot arriba a barrejar els pits de rona, no?
Obra de Josep Agustí.
És una peça que, heràldicament,
és la peça que va damunt del cas del rei Jaume I.
Això vol dir que té una importància extraordinària
en la història de Catalunya
perquè és un dels grans monarques
de la corona catalana o aragonesa, no?
En aquest cas, aquí es va voler seguir molt aquest model heràldic
i jo crec que ha marcat molt altres víbries posteriorment, no?
Veiem imatges, com dèiem,
combinant la plaça de les Cols i el pla de la Seu.
Recordem que estem en una transmissió conjunta
de Tarragona Ràdio i TAC12.
Tarragona Ràdio en directe,
TAC12 en diferit, sumant esforços.
La ràdio pública de Tarragona
i la televisió pública del Camp de Tarragona
en aquest dia gran de les festes.
Abans de seguir comentant els diferents elements, Jordi,
jo et preguntava, comentava, deia,
aquesta és la tercera i última sortida del Seguís al complet.
Entre les tres hi ha alguna diferència
pels elements del Seguís?
Hi ha alguna que sigui especialment important
per la gent que surt
o realment podem dir que és tan important
la cercavila de la vigília
com la sortida del matí o la de la processó?
Jo diria que les tres tenen la seva funcionalitat
que es basa en el primer document conjunt
que va fer l'Ajuntament, l'Arquivisbat i els gremis
que eren les entitats de l'edat nitjana
que es va signar l'any 1370.
Són les conegudes ordinacions de Pere Clasquerí,
que era l'Arquivisba de l'època,
i que intentaven regular aquestes participacions.
La vigília, avui en dia li diem cercavila,
aleshores servia per anar a buscar
els regidors de l'Ajuntament a les seves cases
i portar-los fins a l'ofici de la vigília
que o bé en algunes poblacions
es rep el nom de completes
o en d'altres es rep el nom de vespres.
En aquest cas, aquí a Tarragona,
aquesta funcionalitat es va perdre.
En canvi, per exemple,
encara hi ha altres poblacions
que s'ha mantingut o bé el nom
o fins i tot la funcionalitat,
tot i que no van a vegades a ofici,
però per exemple a l'Apatum de Berga
encara es va a les cases dels regidors
a buscar-los,
tot i que no van enlloc ja,
però hi ha aquest simbolisme.
En canvi,
sí que s'ha mantingut en plena essència
la funcionalitat d'acompanyar
el consistori al matí d'avui,
dia de Santa Decla,
i d'acompanyar el braç de Santa Decla
en la processó.
L'anar d'ofici, l'anar de processó,
i per tant després també la tornada d'ofici
i la pròpia processó de Santa Decla,
que és el que us estem oferint
aquesta tarda de divendres.
Ara poden veure els telespectadors
de TAC12 i els presents
aquí al Pla de la Seula,
l'actuació de la Cucafera.
La Cucafera és un dels elements
que millor manté l'esperit gremial
que tenien els elements,
perquè està construïda,
tal com va ser a l'edat mitjana,
amb cuiro, perquè la portava
el gremi de cuiraters,
en el sentit de treballadors del cuiro.
És una peça que es va voler recuperar
amb aquesta textura especial,
també en aquest cas intervenint
diferents persones,
el CAP és obra de Josep Agustí,
també, i en canvi,
l'estructura interna és obra de l'Antoni Mas,
és a dir, també una de les persones
que també ha donat més
des del punt de vista artístic.
Aquest és un dels elements,
jo crec, importants de la Festa de Tarragona,
que sobretot a partir de la reforma romàntica
de mitjans del segle XIX
va donar molta empenta
a aquesta festa i a d'altres de Catalunya.
Buscar artistes que,
com en temps anteriors,
donessin vàlua
de representació
en totes aquestes figures
que representen la imatgeria
del seguici popular de Tarragona.
Entendran els ullens de Tarragona Ràdio
i els telespectadors d'Atac 12,
que estem comentant
els diferents elements del segle XIX,
no ben bé per ordre cronològic,
perquè anem combinant imatges,
la televisió ens permet
doncs això,
veure pràcticament alhora
el Pla de la Seu
i la Plaça de les Cols.
Ara, per exemple,
veiem com arriba la bíblia
pel carrer Marceria
a la Plaça de les Cols
i també hauran pogut observar
els telespectadors d'Atac 12
i expliquem als ullens de Tarragona Ràdio
que el Pla de la Seu,
de fet, també,
tots els elements fan la seva actuació,
el seu ball.
Sí, sí.
En aquest cas,
la bíblia a la Plaça de les Cols
farà una de les enceses
que també li és característica
i, de fet,
jo crec que és un dels elements neuràlgics
quant al foc, no?,
a la nostra ciutat, no?
El lleó al Pla de la Seu.
En aquest cas,
una de les figures també potser més curioses
perquè...
I aparentment, perdona,
més simples, no?
Sí.
Segurament, eh?,
per l'espectador normal.
Sí,
el lleó és el lleó de Santa Tecla.
Entre els martiris
que encara podem veure
en el retaule de Santa Tecla
cada 20 de setembre a la nit
a la catedral,
els darrers anys davant de la catedral,
perquè el temple està en obres,
doncs hi ha el lleó, no?
Hi ha el martiri de les feres.
El Santa Tecla va ser llançada
a diferents animals, no?
Entre d'altres,
doncs és representada normalment
amb una lleona
o un lleó,
depèn de l'artista,
als seus peus
perquè va derrotar
aquests animals, no?
Aquest és el sentit originari
del lleó
que a Tarragona
va ser documentat
durant el segle XV
sortint amb un element
absolutament desaparegut avui
que són les roques
o carros triomfals,
que són uns grans escenaris,
uns grans cadafals mòbils
que estiraven
o bé cavalls
o bé persones
i que allà,
concretament,
en aquesta roca de Santa Tecla
hi havia el lleó, no?
O fins i tot
es parla de diferents lleons,
que identificaven
aquest element festiu, no?
Aquests elements
encara es poden veure
avui en dia
a la ciutat de València
i, de fet,
tenen una casa de la festa
o casa de les roques
per guardar-los
des de,
si més no,
des del segle XV
fins a l'actualitat
superant riuades
i desastres múltiples.
El lleó
i ja el magí
de les timbales
al darrere
al Pla de la Seu
mentre està veiem
precisament
l'actuació espectacular
de la víbria, eh?
Déu-n'hi-do, Jordi.
La víbria
és un dels elements
que normalment
combina molt bé
la pirotècnia
aquí a la nostra ciutat.
En aquest cas
ha optat
per una encesa
podríem dir
poc sorollosa
a diferència
de la que vam poder veure
per exemple ahir
i sempre té aquest toc
d'una miqueta
d'elegància, no?
que li donen
a l'ús
de la seva pirotècnia, no?
S'ha caracteritzat
sempre per buscar
un ús diferent
de la pirotècnia, no?
Jo crec que això
és bastant particular
i sempre li ha fet
introduir novetats
que després altres grups
de la festa
han anat també
copiant, no?
En aquest moment
tenim
en imatges
i davant nostre
el lleó
acompanyat
per la banda
de Cardona, no?
El lleó
va ser construït
per Dolors Baena
una altra
de les escultores
de la ciutat
i està coronat
per una
magnífica
peça
artesana
d'Orfebreria
del Joan Serramià
en què apareixen
les diferents imatges
del bestiari
de Tarragona, no?
M'agradaria aprofitar
això que deies
de Jordi
de la banda
de Cardona
per parlar també
un moment
de la importància musical, no?
Del fet
que vinguin
fins i tot bandes
a fora
com aquesta
realment impressionant
de Cardona
que acompanya
el lleó
quin és el paper
realment
que té la música
i que a més
ha guanyat molt protagonisme
crec
en els darrers anys
Sí, les bandes
van ser incorporades
a Tarragona
primer acompanyant
les autoritats
però
a partir de l'any 86
quan es va recuperar
l'àliga
de la ciutat
es va voler donar
més riquesa
i varietat musical
als elements
del seguici
per això
es va incorporar
aleshores
una petita banda
que va ser
fins i tot
la que van registrar
el primer còmpag
de Santa Decla
per la Generalitat
per la fonoteca
de la Generalitat
que va ser
la que va acompanyar
durant molts anys
o bé
l'àliga
o el Lleó
que va ser
la banda
l'alegria
d'en Posta
uns clàssics
també podíem dir
la nostra festa major
després
posteriorment
també va sorgir
amb el Lleó
aquesta voluntat
de sumar
aquesta formació
musical
a la nostra festa
les bandes
són les hereves
a partir del segle XIX
de les primitives
formacions musicals
més complexes
que són
els ministrés
que avui
veurem
si no vaig equivocat
incorporats
a la part religiosa
per exemple
del braç
de Santa Decla
i que a Tarragona
caracteritzen
tant
la crida
del primer dia
de Santa Decla
com el convit
del primer dia
de Sant Magí
Sant Magí
ho fan
sobre cavall
Sant de Decla
ho fan
des del balcó
les bandes
van substituir
aquestes primitives
formacions
perquè els instruments
que les caracteritzaven
el Sac de Gemex
o Cornemusa
aquesta gaita
nostrada
o el Flavioli
o Tamborí
van perdre protagonisme
davant d'aquestes formacions
molt més voluminoses
com molt bé explicava
Ricard
amb molt més volum
i molta més potència
sonora
podríem dir
Mentrestant
hem vist fa un moment
com el Vall de Serrallonga
actuava
a la plaça
de les Cols
ara hi ha una petita aturada
tenim just davant nostre
el Pla de la Seu
la banda de Cardona
al darrere
el Magí de les Timbales
un personatge
que per cert
se'l reparteixen
dues persones
a vegades tres
també
perquè Sant Magí
també acostuma
a la família Fontanet
a càrrec d'aquest paper
el Magí de les Timbales
és una de les formacions
que té molt a veure
amb aquests ministres
que et comentava
perquè antigament
els ministres
com encara podem veure
per Sant Magí
eren cinc músics
que anaven a cavall
i el Magí de les Timbales
igual que amb altres
seguissis
fins i tot monàrquics
és el personatge
que tocava
les Timbales
aquí Tarragona
va rebre el nom
de Magí
sobretot
ja
no en l'inici
sinó en el segle XIX
perquè va haver un personatge
que s'anomenava Magí
que retrata magníficament
l'escriptor tarragoní
un dels grans escriptors
de la literatura catalana
de tots els temps
Josep Pini Soler
amb la seva obra
La família dels Garrigues
que descriu magníficament
aquest acte
que estem fent aquí
avui en dia
en aquesta retransmissió
aquesta processó
de Santa Tecla
el que passa és que
el Magí de les Timbales
no deixarà de ser
un personatge
molt distant
jo diria
al públic
que
durant molts anys
va anar
just al davant
de les autoritats
anunciant l'arribada
de les autoritats
avui en dia
tant l'Eduard Serriol
que és qui avui
representa aquest paper
com l'Albert Vallvec
aquest matí
ho feien
són personatges
que han donat
doncs un canvi absolut
en aquest personatge
que ha esdevingut
un personatge
molt proper
pujant a la canalla
damunt
del cavall
i s'ha convertit
en un personatge
absolutament
a tocar
personatge
que se sent
com a molt humà
i molt participat
hem vist
l'àliga
com ballava
a la plaça
de les Cols
veiem també
el balcó
de les autoritats
el balcó
de Casa Balcells
amb l'arcabisbe
metropolità de Tarragona
Jaume Balcells
en una imatge
també
sense precedents
com dèiem Jordi
al principi
de la retransmissió
veure l'arcabisbe
en aquest balcó
però mentrestant
els elements
del seguici popular
van passant
en aquesta gran festa
que és la processó
de Santa Tecla
tenim la molassa
que arriba
a la plaça
de les Cols
la més juganera
diuen
l'element
més juganer
d'aquesta
d'aquest seguici
de les festes
i tenim
els primers gegants
que ja han passat
per aquí
per davant
de la nostra posició
al Pla de la Seu
La Cucafera
participava
en aquest entremés
de Batlem
que va existir
en el segle XV
tot i que després
en el segle XVIII
va ser una de les peces
també importants
era una peça
tan esbojarrada
que es consta
en diferents
construccions
i de construccions
perquè es trencava
molt sovint
la molassa
de Tarragona
avui en dia
no tira foc
però antigament
les molasses
encara hi ha alguna resta
com per exemple
les de la Patum
també
tiraven foc
que era una peça
que representava
el mal
de l'establia
el mal
de l'establia
de Batlem
en canvi
el bou
era el personatge
podríem dir
positiu
la molassa
es menjava la palla
diu la llegenda popular
i el bou
escalfava
el nen Jesús
avui en dia
l'evolució
de la festa
lògica
en qualsevol
celebració
que es consideri
viva
i important
el que va fer
és canviar
aquests papers
i va donar
el paper positiu
podríem dir
a la molassa
que avui no tira foc
i en canvi
el bou
s'ha signat
en aquests elements
dolents de l'infern
els elements
continuen passant
la molassa
l'acabem de veure
a la plaça
de les Cols
on fila
el carrer
major
cap a la baixada
misericòrdia
mentrestant
tenim
alguns nanos
els primers nanos
ja
aquí al pla
de la seu
en aquest moment
han passat
els nans vells
que són els nans
que va construir
l'escoltor
Bernat Berderol
l'any 1865
són uns nans
que
el futurista
Joan Amada
es va considerar
els més importants
de Catalunya
perquè precisament
van suposar
un canvi important
en un moment
en què la renaixença
catalana
intentava prestigiar
tot allò
que tingués a veure
amb Catalunya
amb el nostre país
va treure una mica
el paper
estrafet
i potser
excessivament
esbojarrat
que tenien els nans
de Tarragona
els anteriors
que havien estat
ja documentats
durant la primera meitat
del segle XIX
i va construir
aquests personatges
molt simbòlics
hi ha una llegenda popular
convertida en rondalla
que diu que
l'alcalde de l'època
van carregar
12 nans
però que en canvi
van acabar sortint
13
i sembla
aquesta llegenda
vincula
un dels nanos
que tenim avui en dia
aquest nano
més extrafet
que és el nano
arlequí
que és una mica
un nano deforme
una mica particular
que fa una mica
de por
respecte als altres
una mica
a una suposada
llegenda
en què
Bernat Berderol
s'hauria convertit
en el nano
capità
com a nano
que va treballar
per tenir per la seva festa
els nans
tots els nans acabats
i en canvi
l'alcalde de l'època
s'hauria convertit
en aquest nano
més extrafet
perquè va voler
apretar massa
a Berderol
suposadament
l'alcalde de l'època
li va dir
a Berderol
que si no tenia
els 12 nans acabats
i en un molt poc temps
doncs
ell no podria
rebre la totalitat
de l'import
pel qual havia estat
contractat
sembla que Berderol
va invocar
el diable
perquè l'ajudés
a convertir
aquesta
empresa difícil
en realitat
però al final
doncs
Santatèca
el va acabar
salvant
de l'infern
podríem dir
perquè si no
com bé sabeu
el dimoni
es cobra
portant-te també
la teva ànima
cap a l'infern
i en aquest cas
aquesta llegenda popular
està bastant vinculada
amb aquest nano
capità
molt estimat pels nens
i amb aquest nano
més de forma
més particular
que és el nano
arlequí
que no
no lliga massa
amb l'estètica
de la resta de nanos
com tot és llegenda
però bé
és una rondelleta
d'aquestes
que apareix
vinculada
a aquesta estructura
dels nens vells
del segle
XIX
del 1865
i per contra
els nens nous
doncs són personatges
que van ser construïts
molt més modernament
els nens pescadors
per
per celebrar
el centenari
dels nens
l'any 1965
i posteriorment
els nens
del club gimnàstic
i els nens
de Siquets de Tarragona
per celebrar
respectives
efemèrides
estem en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
en diferit
per TAC12
amb aquest dispositiu
de quatre càmeres
dues a la plaça
de les Cols
dues al pla de la Seu
a la plaça
de les Cols
hem vist
com ballava
fa un moment
la Cucafera
i el Lleó
mentrestant
al pla de la Seu
ara les imatges
de TAC12
ens permeten veure
el ball de Turcs
i Cavallets
això vol dir
que abans
han passat
el ball de Bastons
també
i el ball de Pastorets
no?
Sí, sí
no fem
ja ho has dit abans
no fem un relat
no fem cronològic
ja ho anirem veient
anem explicant cosetes
efectivament
al davant
dels Turcs i Cavallets
tenim el ball de Bastons
l'únic ball
que és acompanyat
exclusivament
per un Flaviol
i a continuació
el ball de Pastorets
acompanyat en aquest cas
per aquesta mitja cobla
que tradicionalment
ve des de l'any 89
que són els xeremies
de Sacala Trava
jo aquí també
del barri
del barri
de Sacala Trava
de Mallorca
un record especial
i una abraçada intensa
pels companys de Mallorca
que enguany
tots els músics
populars
han vist com
les subvencions
que tenien
per bitllets reduïts
en els trasllats
des de les illes
fins a la resta
de la península ibèrica
inclòs a Catalunya
han estat retirats
per part del govern balear
jo crec que
un gest
lleig
del govern balear
cap a aquesta normalització
de la presència
dels artistes insulars
a la resta de l'Estat
que no ha impedit
que enguany
tinguem
aquests xeremies
de Sacala Trava
acompanyant
aquests valls
de Pastorets
són valls
amb dos
de bastons
el vall de bastons
és un vall
de bastons curt
i el vall
de Pastorets
és un vall
de bastons
llarg
el vall de bastons
potser és
un vall
que
nosaltres hem vist
majoritàriament
des de sempre
podem dir
perquè
des del segle XIX
ha estat documentat
de manera continuada
mentre que el vall
de Pastorets
va ser recuperat
de manera més recent
i
per tant
se'ns fa
potser encara
podem dir
no tan assimilat
podríem dir
però
hem de tenir present
que són dues manifestacions
que avui en dia
estan
absolutament inserides
dins d'aquest
segleixi popular
de la part de danses
de la part
dels valls populars
que normalment
van caracteritzats
per aquest color blanc
de fons
i per aquestes
paldilletes
i aquestes
cintes virulades
recordem
per situar
tots els ullens
dels telespectadors
que després de tots
els gegants
dels gegants
i dels nans
que surten
a la processó
de Santa Tecla
van al vall
de Bastons
al vall
de Pastorets
al vall
de Turcs i Cavallets
al vall
del Patatuf
que també
el vèiem fa un moment
al pla de la Seu
i a continuació
entrarà
al pla de la Seu
precisament
al vall
de Cercolets
ara precisament
són les imatges
que podem veure
a través
d'Atac 12
com entren
al vall
de Cercolets
en aquest espai
en aquest indret
del pla
de la Seu
el vall de Cercolets
és un vall
que va ser recuperat
l'any 1985
que té notícies
des de l'any 1577
és un d'aquests valls
gremials
de llarga trajectòria
que portaven
doncs
aquestes corporacions
que es dedicaven
a uns oficis
o altres
en aquest cas
va ser recuperat
va ser
juntament amb el vall
de Gitanes
va simbolitzar
el moment
en què
els esbarts
de la ciutat
van
prendre el carrer
més enllà
de l'escenari
podríem dir
perquè són
danses de carrer
aquesta és una característica
jo crec que fa
bastant diferent
els valls
dels bars
de Tarragona
respecte
als altres esbarts
de Catalunya
perquè
hem aconseguit
que aquestes entitats
també
mirin el carrer
amb una certa
normalitat
aquí en aquest moment
també
hem de destacar
doncs
el paper
d'una persona
que enguany
està passant
uns problemes
de saluts important
que és el Jaume Guàs
director de les bars
Santa Tecla
que
ha estat
part indispensable
penso
en tot aquest procés
de recuperació
juntament amb
d'altres persones
però
doncs
des de la seva entitat
doncs
recuperacions
com la dels
cercolets
o la que comentaves
de l'entremés
de Turs i Cavallets
han tingut un pes
important
en aquesta definició
del seguici popular
de Tarragona
una salutació
sens dubte
des de Tarragona Ràdio
i des de
TAC12
Jaume Guàs
el director
de les bars
Santa Tecla
una entitat
que per cert
enguany celebra
el seu 40è aniversari
mentrestant
les imatges
de TAC12
ens deixa
aquell personatge
que abans ens comentava
el Jordi Bertran
Aquesta és l'Arlequina
l'Arlequina
Aquest que segons tu
trenca una mica
Sí, aquest és l'Arlequina
que no és tan
podríem dir
extravagant
i en canvi
el que va a l'altra banda
és l'Arlequina
Aquesta imatge
és especialment interessant
perquè
els nans
de Tarragona
els nans vells
des de l'any 1986
va ser passats
a portar
per l'associació
de portants
dels nans vells
de Tarragona
que van transformar
també absolutament
la manera de desfilar
quan nosaltres érem petits
els nans
ens donaven cops
amb els vanos
perquè els portava
en aquella època
la gent de la brigada
municipal
que diguéssim
eren professionals
que participaven
en aquest acte
avui en dia
la festa
la fa pràcticament
tothom
de manera desinteressada
i aquesta participació
d'aquesta associació
de nans vells
de Tarragona
va contribuir
de manera notable
a aquest canvi
de la manera
de fer
una mica
el que parlàvem abans
de l'Albert Vallbé
amb el Magí de les Timbales
aquests nans vells
van fer també
aquest canvi notable
amb la manera
de comportar-se
a la festa
mentrestant veiem
els bastoners
de les bars
Santa Tecla
que estan actuant
al pla de la seu
l'única dansa
repetida
del Seguici de Tarragona
perquè
aprofitant
que introdueixes
el tema
a l'any 70
i tants
principis dels 70
va haver-hi
moments
en què
la colla antiga
molt vinculada
a la part alta
va estar a punt
de desaparèixer
va tenir unes fluctuacions
en aquell moment
les bars
Santa Tecla
va decidir
col·laborant
amb bastoners
antics també
que el ball
no deixés de sortir
per això
des d'aleshores
hi ha aquesta dualitat
de dos balls
que pràcticament
podem dir
que tenen
unes característiques
molt comunes
però que
fan un fet singular
de fet el protocol
de Tarragona
recull
que els balls
no es puguin repetir
i en aquest cas
és una excepció
que va venir donada
per un moment
de molta crisi
del Seguici
que va ser als anys 70
que es va solventar
d'aquesta manera
la tarda
una tarda
com aquesta
de Santa Tecla
tan intensa
ens deixa
tantes imatges
tantes emocions
i tants moments
que en fi
els intentem explicar
a través de la ràdio
i de la televisió
de la millor manera
possible
a mi se m'acudia
per exemple
a preguntar-te
per què
aquest ordre
en els elements
del Seguici Popular
per això
segueix un protocol
de fa segles
els protocols
com sempre
no són bíblies
sinó són documents
que es van canviant
i
l'ordre que tenim
avui en dia
segurament té molt poc a veure
amb l'ordre medieval
però té un sentit intern
al davant
obre el foc
després va la imatgeria
sense foc
les bèsties
els gegants
i els nans
després
les danses
o valls blancs
que són aquests
que tenen el fons
de la indumentària
de color blanc
a continuació
van els jocs alegòrics
o representacions alegòriques
que serien danses
en què la gestualitat
tenen un pes
molt més important
que no en aquestes altres
i finalment
hi ha
les colles castelleres
dins de cada un d'aquests grups
es desfila per antiguitat
de com s'han anat incorporant
a la festa
de manera que
per exemple
amb el grup dels valls blancs
que és el que estem veient
doncs l'últim ball incorporat
va ser el ball de Cosis
que serà el que tancarà
aquest grup
ara veiem
la torreta
de tres pisos
del ball de Valencians
que és l'origen
dels actuals castells
i que va mantenir
aquesta
aquesta denominació
hereva
de quan aquestes danses
van vindre a Tarragona
en el segle XVII
una dansa
del regne de València
diuen les cròniques
que va fer
el ball de la campana
com veieu
aquest castell
no deixa de tenir
una certa estructura
de campana
i que va ser
coronat
per un jinete
que és aquest
el nom
de l'enxaneta
del ball de Valencians
un jinete
un jinete
que fa
aquesta aleta
amb els braços creuats
que és l'aleta primitiva
que encara podem veure
en tot el que serien
les fotos de castells
de la bona part
del segle XIX
de la segona meitat
del segle XIX
encara
perquè l'aleta
ve precisament
l'aleta castellera
del fet d'aletejar
els braços
és a dir
l'aleta que coneixem
avui en dia
d'encavalcarse
sobre l'acotxador
és molt més posterior
que aquesta
que hem vist
amb el ball de Valencians
estem ja a la part final
pel que fa
als elements
que estan entrant
al pla de la Seu
mentrestant
les imatges
de la televisió
ens van combinant
amb els moments
amb les actuacions
dels diferents elements
a la plaça
de les Cols
però ara per exemple
al pla de la Seu
qui està entrant?
El ball de Cocis
que té
una característica
de més especial
el barret
que porten
és el que dóna nom
al ball
Coci
i de fet
Coci té molts sentits
però sembla
que la vinculació
originària
d'aquest ball
amb la ciutat
inicialment
es deia
ball de Cocis
i Prims
però
ve donada
per una banda
el fet
que tenim
una platja
anomenada
Platja dels Cocis
que es col·locaven
una mena d'estris
d'arts de pesca
semblants
a aquests barrets
que s'han conservat
en d'altres llocs
pesca artesanal
podríem dir
i sembla
que la configuració
a partir
d'aquest element
de pesca
que ha esdevingut
d'una manera
més artística
barret
va donar nom
a aquest ball
és un ball
que va sortir
molt
durant molts segles
des del 1400
i poc
fins al 1804
i curiosament
és el que més tard
es va recuperar
en aquest cas
és el darrer element
recuperat
en el seguici
tarragonà
té també
aquests colors blaus
molt característics
del mar
jo diria que
si els nostres
oients i telespectadors
no coneixen
la platja dels Cocis
és una platja
col·locada
entre
la platja
del Miracle
i la Rebassada
que ens recorda
una mica
aquesta
estructura
de colors
tan pròpia
de la mar Mediterrània
de la costa
tarragonina
amb aquests ocres
tan concrets
i definits
i al mateix temps
també
l'element
molt característic
dels cascabells
que també
les cròniques
de diferents segles
ens recorden
en el ball
de Cocis
i Prims
de Tarragona
que era el nom
que rebia
La processó
va a bon ritme
tots els elements
del Seguisse
acompanyats
de les seves bandes
de música
van passant
amb un bon ritme
ho estem explicant
a través de
Tarragona Ràdio
i de TAC12
ara veiem
a través
de les imatges
de televisió
els set pecats
capitals
Sí, els set pecats
que lluiten
contra les virtuts
clarament diferenciats
pels colors
foscos
en el cas
dels pecats
i les virtuts
amb aquest color
blanc cru
que els caracteritza
un element
en el qual
cal destacar
necessàriament
la màscara
la màscara
només s'ha pervingut
a Tarragona
en aquesta representació
alegòrica
que és una lluita
del bé i del mal
podríem dir
que són uns diables
sense foc
en què
s'intenta simbolitzar
aquest triomf
de les forces del bé
contra les del mal
van ser
inspirades
aquestes màscares
en diferents parts
de la catedral
de Tarragona
seguint una mica
aquest costum
que teníem
al nostre país
i en general
a Europa
d'utilitzar
els mateixos artesans
que construïen
capitells
i gàrgoles
a les catedrals
i als temples
després també
per fer els elements
del seguici
en el cas
dels set pecats
capitals
que va ser recuperat
l'any 2003
és una representació
amb poca documentació
a Tarragona
a diferència
per exemple
dels Cossis
però molt documentada
per exemple
a la ciutat de València
en què rep el nom
dels Momos
o Vall de la Moma
també actualment
penso que és un dels elements
més estètics
que té la nostra festa
avui en dia
i va ser
fruit d'un treball
de recreació
molt important
en què tots els detalls
estan
absolutament
cuidats
fins a l'extrem
infinit
i el fet
Jordi
que precisament
les màscares
només apareguin
en aquest element
quan tenim
segurament referències
d'altres localitats
del nostre país
o de la resta
de l'estat espanyol
on sembla
que tinguin més presència
ho podem explicar
d'alguna manera
la màscara molestava
bàsicament
era un element
que molestava
i llavors
es va conservar
molt poques poblacions
en el cas de Catalunya
per exemple
a la Patum de Berga
s'ha mantingut
amb els seus diables
diables normals
amb els diables plens
també
i
va ser molt
característica
en un període
concret
amb el pas dels anys
es va perdre
ara veiem
el pla de la seu
entrant
la Moxiganga
també un altre dels elements
recuperat en els darrers anys
bueno
ja fa uns anys
perquè és del 2000
home
11 anys
això es vol dir
que van passant els anys
i no ens en recordem
en aquest cas
la Moxiganga
fa una
bueno
és una altra
de les representacions
alegòriques
importants
que té
aquest simbolisme
com a pes
important
es tracta
de la passió de Crist
en aquest cas
representada
a partir de diferents
torres i torretes
no?
en aquest cas
l'origen
de la Moxiganga
és de finals
del segle XVIII
i es va incorporar
perquè les autoritats
civils i eclesiàstiques
vinculades
podíem dir
al moviment
anomenat
la Il·lustració
que era un moviment
bueno
que volia
allò
bolidol
amb el tema
de la festa
estava molt preocupat
perquè els valls
de Valencians
feien unes construccions
cada cop més altes
que en alguns casos
feien que fins i tot
entressin pels balcons
hi ha qui diu
que alguns valls
de Valencians
van utilitzar
aquesta tècnica
per entrar
a robar les cases
en tot cas
a algun il·lustrat
se li va ocórrer
que si fosilitzava
amb una representació
passionística
dins del cicle
de les festes patronals
aquestes torres
se perdria
aquesta pràctica
no va ser el cas
la Moxiganga
va continuar existint
a Tarragona
durant bona part
del segle XIX
en altres poblacions
com per exemple
Sitges
fins a pràcticament
sense cap mena
de pèrdua d'anys
i van conviure
les dues manifestacions
el Vall de Valencians
que va evolucionar
cap als castells
i va créixer
i la Moxiganga
que va quedar
amb aquesta representació
passionística
en aquest cas
el Vall de Valencians
que estem veient
per les càmeres
es veu
un dels elements
més antics
perquè també
en aquella època
que parlàvem
de finals del segle XVIII
hi ha un pilar
que camina
a Tarragona
amb un dibuix
d'un seminarista
que estudiava aquí a Tarragona
que era de dues aigües
i que va fusilitzar
amb aquests balladors
amb les castanyoles
que fins i tot
arriben a fer
un pilar
de tres
la Moxiganga
i els Valencians
per tant
són dos antecedents
diferents
del fet casteller
que
pràcticament
es poden veure
en poques poblacions
alhora
Tarragona
és una d'aquestes poblacions
privilegiades
igual que Vilanova
i la Geltrú
i que també
té una cosa
molt interessant
que és pròpia
de Tarragona
en el moment
que va desaparèixer
la Moxiganga
a Tarragona
els castellers
a l'entrada
d'aquest acte
que estem veient
avui en dia
de la processó
l'entrada
del braç
de Santa Tecla
van recordar-ho
durant molts anys
fins a l'actualitat
perquè aquí a Tarragona
és de les poques poblacions
que a l'entrada
a les processons
tant del Corpus
com de Santa Tecla
es va continuar fent
el vano de pilars
que no és altra cosa
que el calvari
o la creu
de les Moxigangues
però ja feta
pels castellers
hi ha algunes magnífiques
descripcions
encara de la Moxiganga
amb les haches enceses
i després
ja són substituïdes
quan desapareix
la Moxiganga
pels vanos
aquest nom tan bonic
dels castellers tarragonins
i aprofitant
que veiem ja
els elements
els components
dels xiquets de Tarragona
al pla de la seu
una pregunta Jordi
per què només apareixen
les quatre colles castelleres
en aquesta sortida
del seguici
no pas
en la del matí
ni en la d'ahir
al vespre
doncs mira
els castells abans
igual que els valls
arribaven al migdia
de la festa major
i es passaven tombant
quantes més hores millor
perquè bàsicament
com més tombaven
més cobraven
aquesta era la realitat
era una activitat
para professional
i com més vegades
passaven la plàtera
doncs més diners
feien
a moment determinat
això va agafar
un aspecte més
de Cercavila
jo diria que
si no em falla la memòria
l'any 1985
es va
ja fer un pas enrere
important
amb la participació
d'aquests elements
a la Cercavila
sobretot
i
bàsicament
perquè
en la Cercavila
era difícil
compatibilitzar
la itinerància
amb la seva
execució
de torres
i castells
per contra
va quedar
l'entrada del matí
de la senyera
on encara es fa
el pilar característic
o pilars característics
i al mateix temps
també va quedar
aquesta participació
en la processó
que va generar
també en la regulació
del protocol
del 91
molts debats
que sobre si
havien d'anar
no havien d'anar
però al final
penso que
del debat surt
l'enriquiment
i encertadament
jo crec que es manté
aquesta participació
de les colles de castells
en aquest acte
tan emblemàtic
com és la processó
del braç de Santa Tegla
pràcticament
l'acte més antic
de la nostra festa major
unes colles castelleres
que comencen a aparèixer
al pla de la seu
i que avui
tenen realment
motius d'alegria
per desfilar
en aquesta processó
després de la
sensacional
jornada castellera
que ens han ofert
aquest migdia
a la plaça de la Font
els xiquets de Tarragona
recordem que han fet
la millor actuació
de la seva història
han descarregat
el 5 de 8
el 4 de 9
amb folre
i el 3 de 9
amb folre
la tripleta màgica
és com dèiem
la millor actuació
mai els xiquets de Tarragona
havien aconseguit
aquests registres
aquesta tripleta màgica
i per tant
avui és un motiu
realment
d'alegria
dels xiquets de Tarragona
igual que els que hem vist
també fa un moment
i que van just al darrere
que són els de la coia jove
xiquets de Tarragona
perquè avui
perquè avui
han pogut coronar
per primera vegada
un castell de gama extra
el 5 de 9
amb folre
l'han carregat
en primera ronda
i després
han pogut descarregar
el 4 de 9
amb folre
i han pogut carregar
en la tercera ronda
el 3 de 9
amb folre
també la millor actuació
de la història
de la coia jove
xiquets de Tarragona
i per tant
amb el castell de gama extra
amb aquest 5 de 9
és també la primera vegada
que una colla tarragonina
aconsegueix
una construcció
d'aquestes característiques
d'aquesta dificultat
tan extrema
160 anys de castells
del primer castell de 9
a Tarragona
que es va vestir
en la plaça
de les Cols de Tarragona
l'any 1851
les cròniques
fins i tot
dels diaris de Barcelona
diuen que va ser
el primer castell
que es va fer
d'aquesta alçada
i es va intentar
primer al principi
amb el sistema normal
és a dir
com és net
és a dir
perquè no es coneixia
podríem dir
l'aplicació dels forros
i a continuació
com no es va aconseguir net
es va provar
doncs
de manera folrada
sembla que
no solament
és el primer castell
de 9
sinó també
el primer moment
en què podem documentar
aquests folres
d'una manera notable
en aquests castells
va ser l'inici
d'una gran època d'or
la primera època d'or
que arriba pràcticament
fins als anys 90
del segle XIX
en què
succeixen
tota una sèrie
de construccions
importants
aquell 1851
aquest castell
no sabem qui el va fer
algú ha dit
que va ser la colla
dels menestrals
de Valls
però el cert
és que aquí
a Tarragona
en aquell any
també existia
la colla dels pescadors
també existia
la colla dels pagesos
i que la presència
i la col·laboració
amb la colla
dels pagesos
de Vallencs
i dels menestrals
de Vallencs
era tan important
que fa difícil
de saber
qui va ser la colla
no ho diu la crònica
el que sí que és cert
és que
el Sant Joan
després
a Valls
es va fer
ja un castell
també de nou
que va continuar
que després
aquest castell
va continuar
a Vilanova
en aquest cas
a Vilanova
la seva festa major
de l'agost
va ser fet
per la colla
dels menestrals
Vallencs
el que correspondria
podríem dir
a la colla nova
de Valls
posteriorment
i
per Santa Rosalia
de l'any 1852
les dues colles de Valls
el van fer net
és a dir
sense folre
això ho expliquen
les cròniques
és l'inici
d'una època
molt important
en què
els castells
de nou
són protagonistes
de manera
excepcional
un grup de castells
per cert
de la jove
ara ho veiem
precisament
estan votant
el pla de la seu
jo crec que demanant
la salutació
de l'arcabisbe
i de les autoritats
que estan
a casa
de Valls
en aquesta imatge
insistim
sense precedents
perquè mai
les autoritats
havien vist
des d'una balconada
el pas
del seguici popular
abans que el braç
de Santa Tecla
surti
amb processó
normalment
les autoritats
recordem Jordi
estaven a l'interior
de la catedral
bé
i ho tornaran a fer
quan tot torni
a la normalitat
i enguany
estem en aquesta
situació excepcional
passen
components
de la jove
cantant
i cridant
el cinc de nou
que avui
s'ha pogut veure
carregat
a la
a la plaça
de la Font
i en fi
una marea
de camises
liles
alguns dels quals
insistim
estaven demanant
la salutació
de les autoritats
ja comencem
a rebre
els tradicionals
missatges
quan fem
aquesta retransmissió
en aquest cas
potser perquè comentem
alguna errada
no, de moment encara no
hem rebut
un dels amics
de la Chartres
que compleixen
20 anys
també
entre nosaltres
en aquesta nova
etapa de col·laboració
també és bo recordar-ho
fa 20 anys
que l'empresa
Chartres Difusión
ha estat col·laborant
amb nosaltres
aquí a Tarragona
en la festa major
i ha convertit
també
la beguda
de les festes
la mamadeta
i en general
i en general
tota la participació
del Chartres
amb un acte
emblemàtic
d'aquesta festa
major de Santa Tecla
l'alegria
és desbordant
avui entre les colles
castelleres
abans hem citat
els castells
dels xiquets
de Tarragona
i de la Jove
ara quan veiem
ja l'entrada
al Pla de la Seu
del Serra i de Sant París
també comentarem
les seves construccions
mentrestant
a la plaça
de les Cols
Jordi
veiem
que els matalassers
les camisses ratllades
sembla que es disposen
a fer una construcció
o un pilar
no?
Sí
el dia 23
a la tarda
Tarragona
es manté el costum
de fer pilars
a la possessió
jo crec que
també ha servit
durant molts anys
per assajar
el pilar
caminant
de l'endemà
de l'endemà
en tot cas
les cròniques
de les possessions
antigues
sempre expliquen
aquest pilar
caminant
i
si més no
des de l'any 1841
hi ha hagut
aquesta rivalitat
pels pilars
caminants
tot això
va començar
per una aposta
entre les dues
colles
locals
que eren els pagès
i els pescadors
a veure qui pujava
més esgraons
de la catedral
de les escales
de la catedral
aquests primers
pilars
eren de cinc
i
pujaven
les escales
anaven
fins a la porta
de la catedral
diuen les cròniques
a tocar la balda
de la catedral
giraven enrere
baixaven
i en principi
sembla que només
l'objectiu era
arribar a l'antic
ajuntament
al carrer major
número 39
això
amb el pas
dels anys
es van agafant
en distància
hi ha gent
cròniques
que parlen
de com
el carrer
major
com el pilar
en fil
la baixada
de misericòrdia
amb la descripció
dels noms
dels edificis
pels quals
passava davant
i
fins i tot
hi ha constància
de pilar de sis
que puja
a les escales
el sistema
de funcionament
era molt curiós
perquè
una colla
es contentava
amb el pilar de cinc
i no
estava obligada
a fer el pilar de sis
fins que
l'altra colla
pujava
un esgraó més
és a dir
en el moment
que la colla
havia pujat
amb el pilar de sis
13 esgraons
si la colla
rival
pujava 14
la primera colla
que havia tingut
el rècord
podíem dir
havia de tirar
el pilar de sis
i intentar pujar
aquí hi ha
unes rivalitats
extraordinàries
ara te la parli
això sí que és rivalitat
i no la d'ara
potser
però vaja
el normal
és que fos el pilar de cinc
amb el pas dels anys
doncs la dificultat
per fer castells
caminant
va ser important
i va passar a ser
el pilar de 4
aquesta és la realitat
d'aquesta evolució
però d'un costum
molt autòcton
i molt nostrat
que precisament
desperta molt d'interès
a la ciutat
però també
fora d'aquesta ciutat
de Tarragona
deixa'm comentar ràpidament
ja que hem vist
els membres
del Serrallo
de Sant París
Sant Pau
que els xiquets
del Serrallo
avui han pogut
descarregar
el 4 de 7
amb el pilar
el 5 de 7
i han fet un intent
desmuntat
de 7 de 7
i que Sant París
Sant Pau
també té motius
per l'alegria
perquè han pogut
descarregar
el 5 de 7
han carregat
el 2 de 7
després de 16 anys
i han pogut
també descarregar
el 4 de 7
amb el pilar
ara veiem
aquest pilar
no serà
pilar caminant
serà un pilar normal
de salutació
a les escales
de la catedral
si més no
aquest
no sé si després
es decidirà
fer-ne un altre
el pilar
dels xiquets
de Tarragona
mentre
el pla de la seu
desfilen
els xiquets
del Serrallo
i els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
els de la camisa verda
els veiem també
molt contents
la veritat és que
avui hem vist
una gran dia
de castellera
no ens cansarem
de repetir
que és la millor
dia de castellera
de Santa Tecla
de la història
i que demostra
el gran moment
que viuen
les 4 colles
de la ciutat
mentre està
en el pilar
dels xiquets
mirant
a la catedral
això també és
això Ricard
sempre hem de tenir present
que quan parlem
de la història
la història és molt relativa
l'altre dia
uns companys
em deien
no és cert
que el 2 de 8
net fos el primer
de la història
perquè en l'any
1881
sembla que tant
la colla vella
com la colla nova
van fer aquí
Tarragona
el 2 de
diu les cròniques
el 2 de 8
Olimpios
per tant
jo ja no sé mai
això de la història
això ens portaria
Jordi a una reflexió
sobretot dels periodistes
dels mitjans de comunicació
que a vegades
utilitzem
potser abusem
de la paraula històrica
no ho sé
jo t'asseguro
que no he tingut temps
de comprovar-ho
en tot cas
ha sigut
de la història
recent segur
segur
home
i si sumem
les actuacions
de les 4 colles
la veritat és
que els objectius
de xiquets de Tarragona
de la jove
dels xiquets de Tarragona
de xiquets del Sarra
i els castells
en barri Sant Padua
és realment esplèndida
ha sigut el primer 5 de 9
vist a Santa Tecla
mai
això és cert
això sí
mai s'havia vist
a la diada de Santa Tecla
ni en el segle XIX
es va fer aquest castell
perquè el 5 de 9
només s'havia fet
en la primera època d'or
l'any 1883
per part de la Colla Vella de Valls
i es va fer a Santa Úrsula Valls
per tant
aquest 5 de 9
sí que és absolutament
podem dir
inèdit
en aquesta diada
això sí que
hem de deixar-ne constància
els aplaudiments
a la plaça de les Cols
al Pilar
dels xiquets de Tarragona
ara em sembla interessant
Jordi explicar
mentre segurament
podem anar veient
les imatges
a la plaça de les Cols
amb els xiquets de Tarragona
i amb les altres 3 colles
que aniran al darrere
què passa justament
perquè ara ja
veiem els últims elements
de Sant Pere i Sant Pau
i segurament aquí hi ha
una part dels nostres oients
i dels nostres telespectadors
que potser no saben exactament
el protocol
perquè d'aquí
ben pocs minuts
ha de sortir ja
el braç de Santa Tecla
de fet el braç es veu ja
en aquesta arcada
del Palau de la Cambreria
d'aquesta casa de Valcells
algú irònicament em deia
per aquí només ha sortit
l'home dels nassos
amb molts anys
el cas és que avui
han canviat els papers
hem retornat
a aquesta solemnitat medieval
d'aquest espai
de fet és un palau molt maco
que potser ens farà mirar
aquesta casa
amb uns altres ulls
d'evolució gòtica
cap al renaixement
amb una balconada principal
molt interessant
que jo
permeten Ricard
que aquí sí que em surti
una miqueta l'animeta
a vegades allò dels detalls
home aquí un domàs
del senyor que he vist
no hauria sobrat
aquí en aquesta façana
per solemnitzar una mica
aquest tema
és veritat
sí sí
hem vist aquest
aquest balcó
aquesta balcó
diverses vegades
a la televisió
i veient les imatges
que podran comprovar
els telespectadors
d'Atac12
segurament sí que li hagués
anat bé un domàs
ho hauríem vestit
una miqueta més
però vaja
és un pati
que jo els recomano
si tenen l'oportunitat
de veure'l
algun dia obert
entrin
perquè gaudiran
d'una de les escales
molt maques
que té aquesta
para alta de Tarragona
ara veiem Jordi
les imatges
precisament d'Atac12
veiem
Guàrdia Urbana de Gala
no?
membres de la Guàrdia Urbana
sí
la banda de Unió Musical
també a la dreta
de les imatges
a la sortida
del braç
de Santa Tecla
s'incorpora
el que seria
la part de protocol
la part de protocol
correspon
per una banda
el que seria
a l'escorta
dels massers
que són
aquests
emblemes
de la ciutat
que no totes les ciutats
tenen
que representen
la corporació
hi ha corporacions
que en tenen dos
hi ha altres
que en tenen quatre
hi ha altres
que en tenen sis
en el cas de Tarragona
hi ha dues masses
de categoria d'argent
és a dir
també és una categoria
concreta
i després
la Guàrdia Urbana
de Gran Gala
no és de Gala
sinó és de Gran Gala
que és el símbol
màxim
que a la festa
estem davant
d'una solemnitat
de primer ordre
les festes
antigament
i encara avui en dia
tenien
com a categories
diguéssim
ara avui estem
en una de Champions
llavors amb aquesta Champions
toca portar Gran Gala
que és aquesta indumentària
que imita
d'una manera o altra
aquests elements
de la cavalleria
de cuiracers
que s'han imposat
de manera molt notable
amb les guàrdies urbanes
més destacades
de l'Estat
com a mínim
també hi ha els ugers
veiem amb les imatges
de TAC12
de Gala
els ugers
són els ordenances
podríem dir
de l'Ajuntament
que avui
porten una indumentària
especial
és a dir
són ordenances
en la seva vida normal
en la seva vida laboral
ordinària
que fan un paper
de Gala
avui en dia
en jornades com aquesta
i els massers
porten aquesta gramalla
de Gala
en aquest moment
surt el braç
de Santa Tecla
del Palau de la Cambreria
i surt
s'assaluda
per part de la Guàrdia Urbana
amb el sabre
alçat
un altre dels detalls
és que
la peça musical
que incorpora
aquest element
és la marxa
de Santa Tecla
composada pel mestre
Leth B
que va ser
una peça
recuperada
per l'avui
trompeter
oficial
del toc
de pregó
del dia 21
i d'avui
també al matí
a Tarragona
en Xavier Torné
que va trobar
aquesta partitura
entre les partitures
que tenia
l'antiga banda
de la ciutat
una marxa
molt bonica
de les marxes
boniques
que té
el repertori
tradicional
de música
de banda
que acompanya
aquesta sortida
i també
l'entrada
en el braç
els detalls
són importants
en la festa
l'altre dia
per les noves tecnologies
pel 2.0
em comentava
m'arribava
un tuit
i també
pel Facebook
que la Guàrdia Urbana
no saludava
l'himne nacional
en el moment
que l'entrada
de músics
començava
el segador
era interpretat
pels
gaiers sonat
i en canvi
no se saludava
quanta més
preceptiu
saludar
l'himne nacional
en aquest cas
avui
sí que el protocol
ha marcat
amb correcció
el que toca
és a dir
aquesta salutació
que tenen
aquests cossos
al servei
de la ciutat
com és la Guàrdia Urbana
cap a
doncs
un emblema
principal
com és
el braç
de Santa Tecla
de la nostra ciutat
és una imatge
fantàstica
la que
estem observant
en directe
i podem explicar
els ulls
de Tarragona Ràdio
i la que poden veure
els telespectadors
de TAC 12
ara són les 8 del vespre
portem per tant
just una hora
de transmissió
una hora
des que els elements
els primers elements
el ball de diables
ha començat a passar
per aquí
pel pla de la seu
i per tant
s'està complint
molt bé
amb puntualitat
el ritme
de la processó
aquests dies
amb motiu
del bicentenari
del 16
dels francesos
a la nostra ciutat
comentàvem
la història
de la relíquia
de Santa Tecla
no?
a la dèria
hi havia un bon article
del company
Jordi Rovira
a la Vanguardia
a les pàgines
de Tarragona
que recordava
aquestes
circumstàncies
potser molt conegudes
per molta gent
però també importants
potser
de fer memòria
un incís
Ricard
els xiquets de Tarragona
fan el pilar de quatre
caminant
si no m'equivoco
perquè estan a la plaça
de l'Escol
i en aquest moment
mirant cap al carrer Major
per tant
es compleix
aquest assaig
històric
que et deia jo
abans
ara hem d'esperar
que no xoquin
amb els darrers grups
del seguici
que també sé
que alguna vegada
hi ha raons
amb aquesta enganxada
però on arribarien?
on podrien arribar?
jo crec que arribaran
segur a la plaça La Font
segur
i entraran al cos del Bou
segurament
bé
en tot cas
aquesta relíquia
de Santa Tecla
va ser
durant la guerra
del francès
va semblar
que s'havia perdut
no va ser
finalment així
però
donat
la importància
d'aquest fet
que semblava
que s'havia perdut
la catedral
la ciutat
va buscar
una segona relíquia
que es va
aconseguir
en el monestir
de Sant Cugat
i va ser
la relíquia
que vam tenir
doncs
també
ja
des d'aleshores
aquí Tarragona
després
com també
amb d'altres coses
de la nostra ciutat
es va demostrar
que la relíquia
s'havia trobat
per part d'una persona
que l'havia trobat
llançada
aquesta recuperació
d'aquestes relíquies
d'aquests emblemes religiosos
és molt important
perquè també sabem
en el cas
de Tarragona
per exemple
les imatges
del divendres sant
de la possessió
del sant enterrament
la història
viscuda
i patida
de la talla
del sant sepulcre
que també
va ser rescatada
per ciutadans
que van evitar
que es cremés
l'any 36
i també
els fets
dels passos
dels nazarens
en què el cardenal Vidal Ibarraquer
doncs va evitar
bueno
el cardenal Vidal Ibarraquer
i algun sindicat
de l'època
van evitar
que alguns altres sindicats
cremessin
no?
amb unes extraordinàries
enfrontaments
que han estat diverses vegades
relatats
entre
sindicats
com la UGT
que intentava
defensar aquells passos
per la vinculació
que havia tingut
els nazarens
amb aquesta
podríem dir
amb aquesta relació
més obrera
més mutualista
potser seria millor la paraula
respecte als sindicats
de la CNT
FAI
el cas de la relíquia
de Santa Tecla
va ser una mica el mateix
i curiosament
avui en dia
tenim
dues relíquies
de Santa Tecla
perquè el cardenal
Vidal Ibarraquer
personatge clau
amb la història
de la recuperació
de la nostra festa
i dels símbols
autòctons
de la ciutat
i del país
va fer
que
s'autentifiqués
després de molts anys
perquè del 1811
fins a l'època
del cardenal
Vidal Ibarraquer
just abans de la guerra civil espanyola
van passar molt de temps
La relíquia
després d'una estona d'aturada
just davant de la nostra
posició de comentaristes
ha començat a enfilar
i darrere
veiem també
m'imagino
que tot molt mesurat
protocolàriament
a les autoritats
just darrere de la relíquia
qui va a la corporació municipal
no, no, no
primer el clargat
prima va a la presidència eclesiàstica
a continuació
la presidència militar
avui representada
per Marina
després la policial
amb la Guàrdia Urbana
Guàrdia Civil
i Mossos d'Esquadra
i després
ve la presidència
de la Diputació
de Tarragona
veiem el vicepresident
i els dos vicepresidents
el senyor Ballver
que ha fet tots els papers
de l'AUC
en aquesta festa major
i l'alcalde de Valls
Albert Batet
i després
ve els massers
la bandera
de la ciutat
portada en aquest cas
per un representant
d'una ciutat germana
si no m'equivoco
deu de ser
d'Itàlia
pels colors
de la bandera
i finalment
la corporació municipal
presidida
pel
senyor alcalde
Ballesteros
per tant
és la corporació municipal
la que tanca
tot el protocol
de la processó
just darrere
de
la corporació municipal
4 agents
de la Guàrdia Urbana
vestits
de Gala
i la banda
Unió Musical
de Tarragona
i mentrestant
a la plaça
de l'Escol
Jordi
veiem la jove
però aquests
fan més d'un pilar
de moment
suposo que faran
els pilars
de salutació
a les escales
i no sé si faran
pilar caminant
en aquest cas
seria
pel que veig
3 pilars
de 4
si no m'equivoco
ara tindrem
l'oportunitat
aquí les colles
caselles
tenen llibertat
per fer una mica
el que consideren
l'oportunitat
els companys
d'organitzacions
escolten
diran que no
però en tot cas
retarda una mica
bé
atura
més que retarda
també atura
3 pilars
de 4
seria
mentrestant
sentim de fons
el so
de la banda
Unió Musical
ha caigut un pilar
de la colla jove
el pilar central
ha caigut
bé
això passa
aquí a les processons
i a les cercaviles
es proven
molts
castellers
perquè disfrutin
una mica
de tot això
el so de fons
que sentim
és la marxa
de Santa Tecla
encara
que com marca
el costum
també un altre dels detalls
s'ha d'interpretar
fins que es perd
de vista
aquest braç
de Santa Tecla
aquí a la cantonada
del carrer
per Iglesias
i mentre sonen
que ara no ho sentim
però les campanes
de la catedral
és a dir
la marxa de Santa Tecla
ha de sonar
normalment sona
en tot aquest tram
que la il·líquia
estigui en aquest tram
abans d'agafar
el carrer
no vol dir que no es pugui tocar
més vegades
però sí que la sortida
avui potser una miqueta més llarga
per aquests petits metres de més
que té
aquesta història
és una marxa
insisteixo
molt maca
que penso que hauria d'animar
a
a
a
composar més marxes
processonals
interessants
vull dir
jo crec que
té un to
molt molt especial
amb alguns companys
que a vegades ens agrada visitar
processons religiosos
remarquem
i també un record
avui
malauradament
no ens poden acompanyar
dos grups de grellers
de la ciutat
en gairebé 30 anys d'història
per aquelles coses
que passen entre les relacions
a vegades entre l'administració
i la societat civil
però els grellers toca ferro
i els grellers als bordons
no surten a aquesta festa major
doncs per causes
suposo
del que ens passa a les persones
a vegades
que les relacions
són
són més o menys difícils
en aquest cas
amb l'organització municipal
esperem i desitgem
que
que es pugui resoldre
de cara al futur
aquesta circumstància
puntual
i ara
si no equivoco
Ricard
sentim perfectament
el so
del repic general
de Campanes
des del campanar principal
de la catedral
no?
Rèfic general de Campanes
que s'explica
per quina raó
perquè la relíquia
ja està
ja està fora
de la catedral
en aquest cas
de Casa Balcells
en el moment
que surt
la relíquia
és preceptiu
que toquin
les campanes
i
fins que els campaners
perden de vista
en aquest carrer
i la relíquia
la relíquia
ells seguiran tocant
és el moment
que igual que la vigília
de la festa
o el dia del pregó
toquen
totes les campanes
alhora
és el seu repic
general
no?
en aquest cas
destacar
de les moltes campanes
que tenim a Tarragona
doncs
les dues campanes
més antigues
que són
la campana
Assumpta
de l'any 1313
i
1360
quilos de pes
la nota
Rè
té un diàmetre
d'un metre
32
i una alçària
d'un metre
15
és una de les més antigues
d'Europa
no solament
de l'estat
sinó d'Europa
i és la més antiga
de les que sonen
avui en dia
a la catedral de Tarragona
i després
la campana
fructuosa
de l'any 1314
un any després
de l'anterior
de diàmetre
un metre
40
alçària
metre
18
pes
1700
quilos
nota
d'or
en aquest cas
són les dues
carpanes
més antigues
d'aquesta
catedral
són les campanes
que han fet
una cosa
que només
elles han fet
de tots els que estem
avui en dia
aquí
veient aquesta processó
que és veure
com va entrar
a Tarragona
la relíquia
del Bras de Santa Tecla
l'any 1321
perquè ja hi eren
al campanar
vull dir
van ser
són les més
veteranes
d'aquesta festa
i tenen dos noms
molt vinculats
a la tradició
de la festa
de Tarragona
per una banda
l'Assumpta
en honor a la Mare Déu
Assumpta
és una festa
encara avui en dia
dia festiu
a tot
a tot Catalunya
també a la ciutat
la Mare de Déu
que s'anomena
la Mare de Déu
adormida
o de la llitera
perquè està en aquesta
posició
en què
diguéssim
que no és mort
la Mare de Déu
sinó que s'adorm
abans de la seva
Assumció cap al cel
i fructuosa
en homenatge
al patró
de la ciutat
fructuós
per tant
fins i tot
amb aquests detalls
la festa
era important
i tenia
un pes
essencial
hi ha moltes altres
campanes
hi ha un magnífic
treball
editat
per edicions
al Mèdol
de la col·lecció
els titans
sobre els
tocs de campana
de Tarragona
de la catedral
i jo crec que
val la pena
recomanar-ho
en aquest moment
repiquen campanes
d'èpoques molt diferents
que al llarg
de la història
han anat vestint
aquesta història
algunes
més modernes
que altres
sobretot
va haver incorporacions
en el segle XVI
i en el segle XIX
de campanes
que van completar
el que és
aquesta partitura
del repic general
de campanes
que es configura
amb diferents
notes musicals
perquè cada campana
té la seva
nota particular
ara és un cert
moment d'espera
és un moment
també en què
molts espectadors
de la processó
busquen noves ubicacions
han vist sortir
i passar
tots els elements
del seguici popular
pel pla de la seu
o per la plaça
de les cols
veiem gent
descansant
intentant
doncs això
esperar
amb moltes ganes
doncs que
d'una banda
marxi la cua
de la processó
amb la corporació
municipal
que és qui la tanca
just darrere
de la relíquia
i amb ganes
també d'esperar
d'aquí pocs minuts
l'arribada
dels elements
de foc
del Vall de Diables
que obrirà
aquesta processó
que recordem
fa un recorregut
pel carrer Major
la baixada
Misericòrdia
el cos del Bou
gira ja
per la baixada
Peixateria
plaça del Rei
carrer Granada
aquest és un recorregut
per cert
històric
Jordi
o s'ha anat
d'alguna manera
reformulant
en els darrers anys
a mesura que també
el seguissi
s'anava ampliant
ha anat canviant
però no en els darrers anys
sinó al llarg
de la història
han hi hagut
evolucions
de carrers
s'han arribat
a enderrocar
elements urbanístics
perquè poguessin
passar les processons
a Tarragona
i en tot cas
podem dir que
ja
els carrers principals
sí que
s'han mantingut
no?
molts encara recordem
quan la processó
només baixava
fins al carrer
La Nau
després
aquesta incorporació
va fer que es baixés
més avall
i encara s'han aconseguit
algunes ampliacions
posteriors
com aquesta
que ens permet
poder
pràcticament
arribar fins a la placeta
de Sant Antoni
per entrar després
aquí al carrer
que ens porta
cap al
pla de la Seu
no?
efectivament
l'urbanisme
també determina molt
l'evolució
de la ciutat
i d'una manera
o altra
també
ha anat
avançant
a mesura
que avançava
la festa
avui en dia
és un dels recorreguts
jo diria
bastant consolidat
en la festa
de Tarragona
però
que segurament
encara permetrà
veure més canvis
potser el darrer
més important
com a volum
va ser el moment
en què es va
fer
que
la processó
s'organitzeix
al voltant
de la catedral
i
és realment
un sistema operatiu
molt útil
que permet
que
l'entrada
i la sortida
d'aquí del pla de la Seu
sigui
molt fàcil
en aquest moment
la banda de l'únia musical
ja és el darrer element
que està abandonant
aquest pla de la Seu
enfilant
aquesta baixada
per a Iglesias
aquest carrer
per a Iglesias
mentre els chiquets
del Serraio
descarreguen
sense problemes
aquest pilar de 4
a la plaça
de les cols
parlen de pilars
hem vist que baixava
el pilar
dels chiquets
de Tarragona
en canvi
no ha estat així
el de la jove
i ara
hem vist
aquest
aquest pilar
dels chiquets
del Serraio
aquesta aturada
de les colles castelleres
a la plaça
de les cols
ha fet que s'hagi
aturat una miqueta
però en fi
ja forma part també
de la tradició
sí
del ritual
forma part del ritual
en aquests moments
en què com deien
ara és quan
moltíssima gent
amunt i avall
gira
cap a un carrer
cap a un altre
buscant la millor
ubicació
per veure
l'entrada
del braç
de Santa Tecla
o per
descobrir
algun altre moment
algun altre punt
del recorregut
que li pugui
semblar interessant
estem en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
és un quart de nou
del vespre
d'aquesta tarda
de divendres
23
de setembre
de 2011
vivint
amb molta intensitat
explicant
amb molta emoció
aquesta processó
del braç
de Santa Tecla
en directe
com dèiem
a través de
Tarragona Ràdio
i hem diferit
a través de
TAC12
la televisió pública
del camp de Tarragona
en una nova iniciativa
conjunta
d'aquests dos mitjans
de comunicació
que pretenen
que pretenem
fer-vos arribar
les imatges
el so
la música
de la festa
imatges
com les que
podem veure
d'unes escales
a la catedral
plenes de gom a gom
i que es demenen
cada any
Jordi segurament
el millor
escenari
el millor teatre
per veure
no només la processó
sinó
pràcticament
tot
o el més tradicional
de la seqüència ritual
Aquest matí
vèiem
la representació
del ball
parlat de Dames i Vells
que en aquest moment
està tombant
per la ciutat
mentre això
també està passant aquí
és a dir
el Dames i Vells
manté aquesta itinerància
per tota la part antiga
molts espectadors
ens preguntaven
on està la passa
dels natxerents
on està la passa
de l'antiga escorxador
perquè Dames i Vells
aquest ball
també de llarga tradició
és un dels balls
que des del 1514
doncs va sortir al carrer
han portat
pel gremi de Fornès
i Basteixos
i un ball
que va arribar
va arribar
fins a
passar de la guerra civil espanyola
solament els seus versos crítics
van molestar
les autoritats de falange
de l'època
i va ser prohibit
per ser recuperat
posteriorment
per la colla
joventut tarragonina
i marcar
un dels processos
més interessants
de recuperació
de balls parlats
d'aquests versos crítics
dels quals són uns mestres
avui en dia
valls de Dames i Vells
o valls de Vells
com es deien inicialment
aquestes representacions
doncs els tenim
a Valls
que va ser recuperat
els tenim
amb el nom de Malcasats
al Vendrell
els tenim a Vilanova
existeixen
des de
guany per primer cop
a Constantí
que s'ha creat
per primera vegada
si eren representacions
que
doncs tenien
aquesta capacitat
de sintetitzar
la crítica
amb teatre de carrer
és la nostra comèdia
de l'arte
el nostre teatre
de carrer
que correspon
pràcticament
cronològicament
amb aquest fenomen
de la comèdia
de l'arte
del teatre popular
italià
molt més universal
molt més conegut
però que aquí també
té aquestes
particularitats
també
el Vall de Diables
quan lluita
contra Sant Miquel
o el Vall de Pastorets
o el Vall de Serra Llonga
que en guany compleix 25 anys
de la seva recuperació
o el Vall
de les Gitanes
també tenen
aquesta dimensió
de Vall Parlat
que va adquirir
molta importància
sobretot
a partir del segle XVI
i que especialment
a partir del segle XIX
a partir d'un fet històric
que vivim en guany
que és aquest bicentenari
de la Guerra del Francès
va tenir un pes determinant
els valls parlats
van convertir-se
en especialment
crítics i satírics
quan els generals francesos
van fer
les seves ràzies
per Catalunya
i precisament
a la zona
on generals
com el general
Xabran
per exemple
és un general francès
que va arrasar
des de l'Arbós
a Tarragona
pràcticament
doncs
van fer
més escabetxines
van sortir
els primers versos
crítics
satírics
normalment vinculats
al Vall de Diables
se conserven
doncs
diferents mostres
al Vendrell
a l'Arbós
a Vilafranca
en què
els primers versos crítics
van ser fets
contra els francesos
per tant
en guany
és un any
també d'especial
significació
amb aquesta vinculació
i també
explica
com la història
modela
l'evolució
de la festa popular
no?
Mentrestant
en veiem
a la plaça
de les Cols
com els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
carreguen
aquest
pilar de 4
amb els aplaudiments
de la plaça
una altra imatge
estètica
fantàstica
ara que ja
es fa fosc
abans
abans
vèiem
unes imatges
dels nostres companys
de realització
fantàstiques
amb la catedral
retallada
amb el blau
d'aquest capvespre
i com dèiem
imatges
fantàstiques
que ens deixa
aquesta diada
de Santa Tegla
com també
aquest pilar
s'han atrevit
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
i vinga
a practicar
el pilar de demà
a la colla
de Sant Pere i Sant Pau
hi ha castellers
històrics
del fet
castell de Tarragona
un dels membres
més destacats
és el Rafalet
que va ser
l'enxaneta
que quan
la primera vegada
que els
actuals reis
de l'estat espanyol
van vindre
reis d'Espanya
van vindre aquí
a Tarragona
ell era enxaneta
i va pujar
al balcó de l'Ajuntament
per tant
hi ha gent
que té molta mili
amb tot això
segurament
aleshores
amb la colla
de xiques de Tarragona
formava part
de tot aquest tema
veiem imatges
realment
impressionants
de
de la plaça
de les Cols
i veiem ja
com
darrere
dels castellers
de Sant Pere i Sant Pau
comencen
a girar
pel carrer
Major
la part
religiosa
la part més
protocolària
de la processó
amb el braç
amb aquesta imatge
que podem veure
des de dalt
una imatge
que segurament
Jordi també
en fi
sobretot
a la gent de fora
li pot semblar
molt senzilla
no?
Bé
Santa Tecla
és una santa
senzilla
perquè
amb la seva
pròpia tradició
doncs
és un personatge
que en el fons
el que ve a explicar
és com la senzillesa
es pot convertir
en exemple
no?
És a dir
jo crec que
aquesta austeritat
podríem dir
del
de la
del
cadafalc
que serveix
per posicionar
la imatge
de Santa Tecla
aquesta relíquia
de Santa Tecla
acompanyada
d'aquests angelets
que a mi sempre m'agrada
recordar
perquè són
aquest testimoni
d'acompanyament
que el braç
no va sol
sinó que va escoltat
i per la part
palma del martiri
que és aquest emblema
que tenen tots els sants
que van ser
martiritzats
jo crec que és un bon
resum
de la nostra patrona
i
crec que mereix
doncs també
una
una bonica
reflexió
anava precedida
de
de
la creu processional
que és la que obre
aquest tram
anava precedida
també
dels ministres
dir aquí
que
aquest matí
el
Joan de Serrallonga
el personatge
que
que representa
aquest afigurar
aquest bandoler
amb el ball de Serrallonga
em comentava
doncs que ells
en Guany
fent aquests 25 anys
de la recuperació
però que curiosament
la formació
que els va acompanyar
en el seu origen
que va incorporar
el flaviol
i el tamborí
doncs no
no ha aparegut
aquests instruments
amb els seus
amb els seus músics
d'en Guany
no?
Jo penso que és un tema
que la comissió del seguici
també haurà de tenir present
perquè el protocol marca
que sigui
doncs una formació
com a mínim
de tres quartans
és a dir
de flaviol, tamborí
i sac de gemecs
que acompanyi
aquesta
aquesta formació
del ball de Serrallonga
en aquest cas
els ministres
podríem dir
que és una
cola de tres quartans
ampliada
i sí que
precedeix
aquest braç
de Santa Tecla
al seu darrere
la presidència
civil
perdó
la presidència
eclesiàstica
a continuació
la presidència civil
i l'arquebisbe
doncs
amb aquestes capes
pluvials
que és l'emblema
no?
de la
de la festa
no?
per part de les autoritats
religioses
també
podríem
recomanar
doncs
a aquells
que ens segueixen
que
una visita
doncs
amb el
tresor
de la catedral
on es poden veure
doncs
algunes d'aquestes
extraordinàries peces
de guarniment
no?
que s'utilitzaven
i s'utilitzen
per la festa
i que marquen
que
l'autoritat
doncs
eclesiàstica
també
està de celebració
no?
és una col·lecció
prou interessant
la que conserva
Tarragona
i em sembla
que també
són dignes
de veure
si tenen
alguns dels nostres
oients
estan veient
en aquest moment
la processó
i escoltant-nos
sempre és recomanable
veure
els guarniments
que porta
el senyor
arquivisba
i qui
l'acompanya
a la presidència
religiosa
al seu darrere
no?
en aquestes
en aquestes
capes
pluvials
no?
els components
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
que van
tancant ja
la processó
ara el seu pas
per la plaça
de les Cols
venen del carrer
Marceria
i giren
cap a l'esquerra
per enfilar
el carrer
Major
en una altra
de les postals
en una altra
de les imatges
emblemàtiques
d'aquest
23 de setembre
d'aquesta
diada de Santa Tecla
tan especial
que estem vivint
en directe
a través dels micròfons
de Tarragona Ràdio
i
també
en diferit
a través
de les imatges
d'Atac 12
la imatge
que deia abans
aquests colors
de contrast
de la catedral
amb el blau
amb el cel
blau
ja molt intens
molt fosc
perquè es fa
es fa de nit
aprofitarem
per fer
una petita
pausa
perquè
encara no sentim
sí que sentim
el repic de campanes
que continua
allò que ens explicava
abans
el Jordi Bertran
però encara
no sentim
el ball de diables
el foc
dels diables
obrint
la processó
així que
farem
una petita
pausa
una petita
aturada
en aquesta retransmissió
conjunta
de Tarragona Ràdio
i TAC 12
i de seguida
us expliquem
el moment culminant
d'aquesta
processó
de Santa Tecla
d'aquest 23
de setembre
Tarragona Ràdio
aquest any
el puzzle
el puzzle de les festes
està dedicat
als gegants vells
de la ciutat
i el pot subar
per només
8 euros
als punts
de venda habituals
el puzzle de les festes
és un producte
educa
una iniciativa
dels vellers
als quatre garrofers
amb el suport
a rapsol
traginers del vendrell
i l'òptica universitària
t'ho recomana
Tarragona Ràdio
la ràdio
de les festes
surten els dosos
del castell
sortirà en l'esquí
que ja el tenen
que descarreguen
els dos de vuit net
que els castellers
van dir la franja
pas d'història
a la plaça de la font
a Tarragona Ràdio
ens apassionen
els castells
escolta
tarragonaradio.cat
la narració
dels millors moments
de la primera diada
de les festes
aquest dilluns
arrenca la tercera temporada
del Tothom
i ho farem parlant
de la 21a edició
de la Festa per Tothom
un programa
que permet gaudir
a les persones
amb discapacitat
de la festivitat
de Santa Tecla
Tothom
cada dilluns
a partir de les 11
al matí
de Tarragona Ràdio
i per internet
a tarragonaradio.cat
aquest dissabte
la baixada dels pilars
a Tarragona Ràdio
a partir de la una
del migdia
en directe
la diada castellera
de la plaça
de les Cols
i després
la tradicional baixada
dels quatre pilars
fins a l'Ajuntament
un espectacle únic
per a una jornada única
la diada
de la Mercè
aquest dissabte
el gran espectacle
de les festes
es viu
a Tarragona Ràdio
i a tarragonaradio.cat
la samarreta
de Santa Tecla
que edita
al Vall de Diables
de Tarragona
ja és a la venda
amb talles
per a totes les edats
també per a nadons
la pots trobar
al Mercat Central
llibreria
la Capona
el Negrito
i la Negrita
el Lloro
restaurant
l'habitòfol
jolleria Feijó
els punts
del Patronat Municipal
de Turisme
i a l'estam
de les festes
la samarreta
de les festes
en guany
dedicada
al Magí
de les Timbales
edita
al Vall de Diables
de Tarragona
fer el friqui
a les muralles
és Santa Tecla
anar dormint
les primeres gralles
és Santa Tecla
pagant duros
i quedar-se tan ample
és Santa Tecla
hi ha experiències
que s'han de viure
festes de Santa Tecla
a Tarragona
del 16 al 25 de setembre
informa't a
a santatecla.tarragona.cat
és Santa Tecla
a Tarragona Ràdio
un dos i seguit
el programa
de l'actualitat
del món de la sardana
els esbars
i la música
per a Cobla
dissabtes
a les 12 del migdia
i diumenges
a les 10 del matí
un dos i seguit
el programa
de Gà del món sardanista
que arriba ja
a les 700 edicions
amb Àngel López
el trobaràs
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
i des de qualsevol lloc
i a qualsevol hora
a 3bw.tarragonaradio.cat
la ràdio de les festes
Tarragona Ràdio
Vespre nitja
de 23 de setembre
Santa Tecla
el dia gran de les festes
aquí estem en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i en diferit
a TAC 12
la suma
de la Ràdio Pública
de Tarragona
de la Ràdio de la Ciutat
amb la Televisió Pública
del Camp de Tarragona
per fer-vos arribar
aquestes imatges
espectaculars
veiem la catedral
de fons
ja completament il·luminada
s'ha fet fos
i tenim ja
el Vall de Diables
obrint aquesta processó
que arriba
pel carrer
nou del Patriarca
i que de seguida
farà la seva entrada
al Pla de la Seu
per tant
amb força
puntualitat
s'està produint
tot el ritual
d'aquest
seguici
que insistim
obren els elements
de foc
i que
en aquesta
tarda nit
del 23 de setembre
estem comentant
amb Jordi Bertran
gestor cultural
un tarragoní
que coneix perfectament
la festa per dins
que en la primera part
de la retransmissió
ens ha explicat
sobradament
en fi
les principals característiques
de la majoria
d'elements
del seguici
la veritat
és que no
ens ha donat temps
a comentar
tots els elements
però ja tenim aquí
el foc
un altre cop
Jordi
perquè s'apropa
el moment culminant
sí
estem arribant
a aquesta
sintonia
del foc
amb les músiques
amb els colors
que acaba el capvespre
a Tarragona
amb aquesta entrada
al braç
de Santa Tecla
que és
aquest efecte
pirotècnic
que es fa
a base
de moltes tipus
de pirotècnia
entre d'altres
la dels diables
de les bèsties
la pòlvora
dels trabucs
la dels focs
que sortiran
del cel
l'enguany
acompanyats
per la pirotècnia
saragossana
una pirotècnia
històrica
també
de les històriques
de l'estat espanyol
i que en aquest moment
doncs ja
aquesta arribada
dels elements
de foc
amb la
de la seu
ja vol dir
que queda
estem amb el tram final
no?
el ball de diables
ara
farà petar
doncs aquí davant
de la porta principal
de la catedral
i d'aquest palau
de la cambreria
avui
els seus entrots
del Lucifer
i la diablesa
personatges
també prou curiosos
perquè
el Lucifer
amb el seu barret
de copa
satiritza
les classes
més benestants
i la diablesa
amb aquest transvestisme
de persona
masculina
dispreçada
de dona
doncs
ens ensordeixen
aquí
a Pla de la Seu
no?
a continuació
el drac de Sant Roc
portat pels veïns
del carrer
del Cos del Vol
de la Baixada
de Peixateria
i carrers adjacents
un dels elements
doncs
vinculats
en algun
espai físic
de la ciutat
és a dir
els entitats
a vegades
tenen
vinculacions
a carrers concrets
no?
aquest carrer
del Cos del Vol
de Tarragona
també és un carrer
molt important
en el fet casteller
perquè hi té seu
la colla
joves xiquets
de Tarragona
colla avui
que ha aconseguit
també aquest primer
5 de 9
de la Diada
de Santa Tecla
de tota la història
de la festa major
de Santa Tecla
en el seu dia
un dia 23 de setembre
no?
a vegades
s'obren les paraules
perquè el so
d'una banda
i les imatges
que ens ofereixen
les càmeres
d'atac 12
són prou eloquents
per explicar
el que està passant
en aquests moments
aquí al Pla
de la Seu
molt de xiuladora
amb aquestes encedes
del drac
de Tarragona
aquí al Pla
de la Seu
que és un dels elements
característics
també de la pirotècnia
un dels elements
que va arribar
amb la democràcia
perquè pràcticament
abans
doncs les carretilles
i els sortidors
no tenien aquest xiulet
que pot ser
de diferents intensitats
si parlem
d'un xiulet
del que estem
escoltant ara
o veient ara
doncs és aquest xiulet
senzill
després hi ha
un més potent
que aquí a Tarragona
normalment utilitza
la víbria
que és l'arroncadora
que és encara
una mica
més fort
o més estrident
acompanyats
de timbals
tant els diables
el ball de diables
el drac
el bou
i la víbria
els elements de foc
que obren
aquesta major
sempre timbals
no?
amb aquests elements
aquí a Tarragona
sí
i en general
la majoria de poblacions
sí
tot i que la víbria
també fa el seu ball
acompanyat
de gralla
el drac
va ser construït
per l'escultor
Gabriel García
a Tarragona
la majoria
cada peça
ha estat construïda
per un escultor
diferent
i és un dels dracs
de major llargada
de Catalunya
fixeu-vos
que porta
aquesta cua
sostinguda
sobre el terra
que facilita
en part
que descansi
un dels dracs
que va ser
el drac
que va ser
el primer
la primera figura
del bestiari
que es va recuperar
a Tarragona
l'any 85
ha plogut bastant
és aleshores
en directe
a la sintonia
de Tarragona
ràdio
en diferent
atac 12
els primers elements
de foc
que es van situant
al pla de la seu
la situació
d'aquests elements
de tots
dels de foc
de totes les bèsties
de tots els balls
s'està perfectament
ritualitzada
i avui no canviarà
si no hi ha cap cosa
d'última hora
el foc
que es situa
més allunyat
de la part
on presideix
el braç
a continuació
van les bèsties
sense foc
i després
els balls
en general
en aquest moment
entra el bou
aquí
al pla de la seu
aquest bou
també amb el seu
domàs
característic
de color
carmesí
aquest color
granatós
que és l'element
el color predominant
de la festa
popular a Tarragona
aquest color
a mig camí
entre el color
del protocol
de la festa
important
i el color
de la barema
la barema
també ha estat
essencial
en la configuració
històrica
de la festa
de Santa Tecla
perquè precisament
Santa Tecla
venia després
de Barmà
una mica
l'homenatge
a la tradició
pagesa
de la ciutat
i que tenia
un pes fonamental
diuen les cròniques
que els carrers
de Tarragona
tal dia com avui
feien olor
a barema
a raïm encara
perquè els carros
acabaven d'entrar
i portar
aquest raïm
en els cellers
que estaven repartits
per molts carrers
de la part antiga
de la ciutat
no?
cellers
alguns molt famosos
en què les colles
castelleres
anaven a proveir-se
no?
Per exemple
el famós
el barrilet
o barril
del bucoi
perdó
d'Aiguardent
que l'Ajuntament
pagava
com una part
del sou
de les colles
castelleres
i que estava
al carrer
de l'Abat
ben a prop
de la plaça
de les Colts
per si calia
repostar
anècdotes
anècdotes
de la història
de la festa
que ens explica
Jordi Bertran
a l'espera
que arribi
el moment culminant
bé de fet
tota la processó
i tota la jornada
de Santa Tegla
està plena
de moments culminants
però
és que ara
arribem segurament
al moment més màgic
de la jornada
amb el cel ja
negre
la nit
ha arribat
i aquí tenim
un altre cop
la víbria
aquella víbria
de la que parlàvem
al principi
de la retransmissió
i que es torna
a encendre
i de quina manera
en aquest moment
veiem
aquesta innovació
de la qual
parlàvem abans
aquest bon gust
en l'encesa
en aquest cas
amb aquests
colors
taronjats
que marquen
l'encesa
magnífica
que fan
els companys
de la víbria
de Tarragona
han sigut
sens dubte
una de les colles
que ha introduït
més elements
pirotècnics
al llarg
de la seva història
aquí a Tarragona
sempre mantenint
la tradició
perquè no defugen
ni el sortidor
ni la carretilla
però
sempre donant-li
aquestes tonalitats
de colors
que les fan
molt especials
perquè això m'imagino
que també està
bastant
no sé si dir
que forma
per d'un cert protocol
que és a dir
que hi ha autonomia
per innovar
però
dins d'un cert ordre
aquí clar
depèn del que tiressin
podríem tenir
greus problemes
de seguretat
però vaja
la pirotècnica
dels ús de focs
és absolutament
tradicional
aquí a Tarragona
i no hi ha
cap mena de dubte
passen els elements
del vall de Serrallonga
no fan
aquí no disparen
Jordi
ho faran al mig
del Pla de la Seu
suposo que sí
ens han perdonat
els valls
d'armes
de bancarga
acabaven de passar
davant de la nostra
possessió
i veig que
es situen ara
pràcticament
al mig
de la plaça
del Pla
els valls
d'armes
de bancarga
eren uns valls
molt importants
a la festa
del segle XIX
van ser
objecte
de diferents
prohibicions
la primera
important va ser
l'any 1714
amb el decret
de nova planta
que va impedir
que les festes
poguessin utilitzar
armes
totes aquelles
persones vinculades
al nostre país
a excepció
dels que tenien
un rang
mobiliari
això va ser
unes mesures
que va imposar
el rei Felip V
i després
en el segle XIX
també es van repetir
en diferents ocasions
aquestes mesures
el vall de Serrallonga
va ser un dels afectats
i va desaparèixer
durant pràcticament
un segle
del nostre paisatge
festiu
de la ciutat
altres valls
de l'època
van ser
Sebastiana del Castillo
Don Juan Portela
la Rosaura
tots eren valls
de trabucs
fins i tot
el vall de Sant Magí
que sortia
per Santa Tegla
també
els centurions romans
disparaven
armes de trabucs
deia
la crònica
de Josep Pini Soler
en la seva novel·la
l'àliga
que ja ha entrat
al pla de la seu
acompanyada
d'un pas doble
que canten
la banda de música
del Conservatori
Escola
Mestre
Montserrat
de Vilanova
i la Geltrú
una altra de les bandes
convidades
a la festa d'enguany
una de les bandes
interessants
en aquest moment
a Catalunya
pel seu treball pedagògic
i per la participació
amb grups destacats
com Oscorri
per exemple
amb els quants
van comproir
un espectacle
o a la participació
amb d'altres festes destacades
com les desenals
de valls
enguany
acompanyant
la Mare Déu
de la Candela
i el president
de la Generalitat
la Molassa
que entra ja
al pla de la seu
amb les cèvies típiques
amb el seu típic ball
i podem també comentar
una curiositat Jordi
pels oients de Terragona Ràdio
i pels telespectadors
de TAC12
que és com aquí
han fet un apartat
estan fent un reservat
just davant de la nostra posició
nosaltres recordem
que també estem
a la porta
de Cal Ardiaca
perquè aquí
anirà un dels elements
no?
sí, sí
bueno
els valls
es van preveient
el seu mínim
van reservant
un cert espai
no sense dificultats
si algun que altre
enfadament
per part del públic
que també vol
ocupar aquestes posicions
no?
la Molassa
en tot cas
està acompanyada
pels gallers
de l'Esperidió
i a continuació
davant nostre mateix
aquí de Cal Ardiaca
es col·loca
la Cucafera
que
està vinculada
també al gremi
en aquest cas
a l'associació
de veïns del port
que va seguir
l'estela
d'aquest gremi
de cuiraters
no?
la Cucafera
és acompanyada
pels ministres titans
en aquest cas
sí mantenint
aquesta estructura
a la qual
eludiem abans
de ministres
que combinen
l'instrument
de vent
de fusta
de percussió
amb el de metall
no?
la Molassa
que ja s'ha col·locat
precisament molt a prop
de l'entrada
de Casa Balcells
per tant
la Mula
avui serà
una privilegiada
veure de prop
l'entrada
de la relíquia
i la Cucafera
que s'ha situat
just davant
de la nostra posició
en aquest lateral
en aquesta cantonada
de les coques
en la posició
més propera
d'on
està la capella
de 1775
de la capella
de Santa Tecla
que és aquesta capella
que va envair
el carrer
de les coques
realment
no?
és a dir
van fer una
festasse impressionant
envaint
també aquest carrer
de manera que
van modificar
l'urbanisme
de la ciutat
no?
és un altre exemple
d'aquesta transformació
urbanística
que comporta
doncs
la festa
de Tarragona
no?
els moments
culminants
s'apropen
ara veiem
com arriba
pel carrer
nou del Patriarca
el Lleó
que és l'element
que va just darrere
de la Cucafera
la Cucafera
ja la tenim situada
de fet
tothom ja s'ha anat
situant
aquí el protocol
també marca
que en fi
tots els elements
es vagin col·locant
en el seu lloc
i en fi
els primers
que ja n'han arribat
doncs ara
hauran d'anar
esperant
que es vagin situant
el Lleó
crec que també
va al mig
del pla
amb la resta
de bèsties
anomenades
específiques
perquè no disparen
poc
l'única excepció
és la Cucafera
perquè pel seu volum
ha de quedar
doncs una mica
al marge
com a la Casa de la Festa
que també és al marge
perquè clar
com és molt grossa
doncs
és allò
que té un paper diferent
la Cucafera
ens explica el moment
també una de les
llegendes
interessants
de la ciutat
que van recollir
no solament a Tarragona
sinó a altres llocs
els escultors
és un drac
molt onflat
perquè diu
la tradició
la veu popular
que van golir
depèn del lloc
Santa Marta
o Santa Margarida
però es veu
que aquests sants
dificultaven
la digestió
de la Cucafera
i l'escultor
va voler
expressar el moment
en què la Cucafera
està a punt d'explotar
per això té aquesta
forma tan abombada
aquesta forma
de punt d'explotar
ara que
en fi
tota la zona
del Pla de la Seu
i dels carrers
al voltant
està plena
de gom a gom
podríem aprofitar
mentre es van col·locant
els altres elements
també Jordi
per
clar
amb aquesta hipòtesi
que tenim
no aquesta hipòtesi
aquesta realitat
que és
avui la catedral
tancada
recordar que hi ha
moltíssima gent
que espera l'entrada
al braç
a l'interior de la catedral
en fi
aquesta gent
potser que busca
aquesta tradició
en guany
ha hagut de buscar
una altra
una altra posició
jo crec que la resposta
te l'està donant
la tornada de la banda
de Cardona
que ha decidit
entrar al Pla de la Seu
amb el pas doble
al Patumaire
que explica
com la plaça
de la Patum
està de gom a gom
durant tota aquesta festa
això és el que passarà
aquí
ja està passant
i vaja
jo sempre dic
que tenim la capacitat
de multiplicar l'espai
i d'estar tots
una miqueta més apretats
un dels pas dobles
monics
del Corpus Musical
Català
també un pas doble
torero
com l'amperito Roca
que la banda
de guarnició
de Berga
tocava
en les festes
ramaderes
de la Catalunya
vella
és una tradició
compartida
amb els nostres
ancestres musicals
de l'amperito Roca
perquè tots són pas dobles
de festa ramadera
de festa torera
ja tenim doncs
el lleu col·locat
al Pla de la Seu
i ara ja entran
el Negrito i la Negrita
el Magí de les Timbales
no entra
perquè lògicament
aquí el cavall
seria un problema
clar, és veritat
on deixem el Magí de les Timbales?
el Magí de les Timbales
va davant de l'antic hospital
de Sant Adé
i ja no participa
de l'entrada
de l'entrada
no s'ho miran
de fora
l'Eduard
ha d'estar allà
descansant
els Negritos
que són
el Negrito
és una de les peces
més emblemàtiques
de la nostra festa
un dels gegants
que manté
després gegants
que manté a Europa
l'estructura de mig cos
perquè els gegants
abans
no eren de cos sencer
és un Negrito
que va ser construït
no és el més antic
d'aquests gegants
perquè va ser construït
el 1856
i hi ha d'altres
més anteriors
els mateixos gegants moros
o els gegants vells
però van voler mantenir
aquesta estructura
de personatge
de mig cos
això el va fer molt singular
va néixer
com a gegant sol
que anava davant
dels gegants moros
i la ciutadania
li va voler
reclamar
una companya
i per això
tres anys després
va sortir
la Negrita
que curiosament
el 1859
el seu escultor
Bernat Berderol
es va inspirar
amb la imatge
del rom Negrita
que és una imatge
que va causar
molt de furor
en l'època
abans comentàvem
que els escultors
medievals
compartien aquesta dualitat
dels capitells
gàrgoles
de la catedral
doncs també
el Berderol
en un moment
en què
el pes dels indianos
el pes de la comerça
en Cuba
tenia molta importància
va voler
introduir aquesta imatge
del rom Negrita
de fet la Negrita
abans
anava
amb vestit
blau i blanc
ratlles
com exactament
encara es manté
aquesta etiqueta
és un dels casos
curiosos
de la nostra festa
igual que
pocs anys abans
el 1851
el mateix Berderol
s'havia inspirat
amb uns tapissos
orientals
de remot origen
que van servir
per inspirar
aquesta fesonomia
d'aquests gegants
moros
que coneixem
avui en dia
i que van substituir
els gegants
d'Antoni Verdaguer
del 1825
que eren
els primers gegants
que es van fer
després de la guerra
del francès
els actuals
gegants vells
els gegants
que ja es van col·locant
en les seves posicions
perquè
insistim en que
malgrat que
la relíquia
del braç
de Santa Tecla
no entri a la catedral
tot el protocol
segons la organització
serà
com sempre
tots els elements
al seu lloc
la relíquia
s'aturarà
just
a l'alçada
de l'entrada
principal
de la catedral
però és evident
que no podrà entrar
per la porta principal
de la catedral
i que un cop hi hagi
tota la salutació
dels elements
del seguici
doncs
entrarà
directament
a casa
a Casa Balcells
aquesta serà
la gran diferència
en aquesta entrada
del braç
respecte als gegants
que són uns dos personatges
més estimats
pels nens
per la festa
en general
dic que a Tarragona
tenim una de les notícies
més històriques
de gegants d'Europa
perquè des de l'any
1425
vam tenir diferents
gegants
a la nostra ciutat
l'any 1425
en l'època
que també es configura
en alguns dels elements
que hem anat comentant
com l'entremés
de Sant Miquel
i els Diables
l'entremés
de Batlem
amb la Molassa
i el Bou
o l'entremés
del drac
lluitant
contra Sant Jordi
es configura
l'entremés
del gegant
Goliath
lluitant
contra David
rememorant
aquest passatge
bíblic
en què
el gran
element
és derrotat
pel senzill
element
és una de les notícies
més antigues
que hi ha també
a Europa
i que fa que
els gegants
de Tarragona
des del 1425
pràcticament
sense interrupcions
fins a l'actualitat
sigui un dels elements
més estimats
van ser portats
durant molts anys
pels gremis
de fusters
i actualment
els negritos
i els gegants moros
encara els manté
el col·lectiu
de l'ètnia gitana
de Tarragona
els geganters
de la part alta
que han tingut
sempre aquesta vinculació
sentimental
també actualment
amb la festa
però que
durant molts anys
va ser
gairebé
una activitat
d'ausili social
per a aquesta gent
més desfavorida
en èpoques concretes
els elements
que continuen
entrant
al pla de la seu
les imatges
d'atac 12
en fi
doncs
ens deixen
Tuteraco
Gaiteroac
els gaiters
de Navarra
uns gaiters
que no és la primera vegada
que venen a Tarragona
de fet
hi ha una mica de trampa
perquè aquí hi ha una selecció
de gaiters
de diferents poblacions
hi ha els de Pamplona
i els de Tudela
barrejats
tuen amb aquest nom
de Tuteraco
Gaiteroac
que vol dir
Gaiteros de Tudela
sempre és aquesta característica
de la boina vermella
molt especial
molt característica
d'Euskal Herria
amb el seu
cosí germà
de la nostra gralla
que és la gaita
és una gaita
que no té res a veure
amb la gaita galega
sinó que és
la manera
que els navarresos
que els euskalduns
tenen
per denominar
aquest instrument
dels més antics
a la festa
que és aquest
fins i tot
amb parets
per tota la Mediterrània
que és
aquesta gralla
dolçaina
a València
dolçaina
a Castella
i amb diferents noms
que podíem resseguir
per tota la Mediterrània
Els gegants
ja fa estona
que s'han col·locat
a banda i banda
de la porta principal
de la catedral
com marca la tradició
veiem
el ball de bastons
que
en fi
ells fins i tot
ballen
un cop han arribat
al pla de la seu
Sí
la gent ara intenta
fer una mica d'espai
el ball de bastons
té una certa capacitat
de ductilitat
per aquí al mig
i és capaç
d'organitzar-se
i ja
és el primer ball
que marca
aquest darrer tram
on està precisament
avui
TAC-12
i Tarragona
ràdio ubicada
en la nostra posició
de comentaristes
davant de Cal Ardiaca
que és la zona
on van
els valls blancs
podem dir
i les representacions
alegòriques
a banda de la Cucafera
que és l'excepció
que ja hem comentat abans
i el pla de la seu
pròpiament
davant de la façana
de la porta principal
de la catedral
i insistim
tenim els elements de foc
i les bèsties
exacte
menys la Cucafera
i el ball de Serrallonga
que és d'armes de bancarga
seria la posició
la...
entran els turcs i cavallets
els turcs i cavallets
són dels...
ja no fan valls
i entren com poden
aquí intentant
ja arriba un moment
en què la plaça
per molt gran que sigui
ja...
encapçalats pel rei Jaume I
que és qui porta
l'estandard
dels turcs i cavallets
de Tarragona
dels cavallets
més antics d'Europa
perquè els tenim documentats
a Tarragona
des de finals del segle XIV
aleshores només
com a cavallets
encara sense la lluita
contra els turcs
els cavallets
o cavallers
són els que
representen
el bàndol cristià
i els turcs són els que representen
doncs el bàndol moro
podríem dir
van ser uns personatges
també de llarga continuïtat
fins a principis
del segle XIX
i la darrera notícia
que sabem
és de l'any 1804
que va entrar
un monarca a Tarragona
i van sortir
no?
i ara ja podem descobrir
els oients de Tarragona Ràdio
i els telespectadors
d'Atac 12
que l'espai
que s'havia reservat
just davant
de la nostra posició
és per als més petits
que surten al seguit
sí
el ball del Patatuf
el ball del Patatuf
però Déu-n'hi-do
que petits
i petites que són
aquests nois i noies
és un dels balls
recuperats
en el primer procés
de la democràcia
quan pràcticament
no teníem
elements
en el seguit
popular
es van recuperar
per part dels esbar
alguns elements
aquest ball
és un ball que igual dèiem
que la víbria
no és un ball documentat
o no era una imatge
documentada
a la nostra festa
el ball del Patatuf
tampoc és un ball
de la festa major de Tarragona
va arribar al segle XX
com a joc infantil
tot i que sabem
que hi ha documentació
notable
de dansa del Patatuf
en els balls de Carnaval
de les societats
culturals
de Tarragona
del segle XIX
les societats culturals
van tenir també
un pes molt important
en la festa
organitzaven
diferents celebracions
i fins i tot
van ser per exemple
les responsables
dels diables
en el segle XIX
en el cas
de la societat
l'Ateneo
Tarraconense
i l'Artesana
que van ser realment
els inventors
del que podríem dir
l'actual correfoc
perquè van ser
les primeres societats
que van decidir
que els grups de foc
no sortissin
amb el seguissi
de la resta de valls
sinó que també
sortissin una nit
a banda
el fet va motivar
tal expectació
que fins i tot
el diari
l'imparcial
de Madrid
va enviar un cronista
per retratar aquest moment
precís de l'evolució
de la festa
de Tarragona
S'han col·locat aquí
com dèiem
davant de la nostra posició
el vall del Patatuf
tenim el vall de Cerculets
i no sé si han anat
entrant ja també
els bastoners
de les Bar Santa Tecla
venen al darrere
ara nosaltres
per davant
la nostra posició
ja no veurem
alguns valls
perquè ja estan
diguéssim
més a prop
del carrer nou
del Patriarca
i per tant
no els veurem entrar
darrere de Cerculets
venen els bastoners
de les Bar Santa Tecla
després veurem
el pal de les Gitanes
portat
pel
l'Estaquirot
aquest personatge
que l'aguanta
i s'aniran tots
col·locats
en aquesta zona
avui veiem
que al magí
de les Timbales
l'Eduard
està una mica
més atrevit
i més a prop
de la zona
del braç
veurem
com hagin a petar
els coets
com anirà el cavall
el veiem
des de la nostra posició
potser fins i tot
els companys de realització
amb una de les càmeres
que tenim
a Calardiaca
podran agafar
un primer pla
de l'Eduard Ceriol
ara tenim
una imatge
fantàstica
Jordi
que comentem
també pels oients
de Tarragona Ràdio
en directe
aquesta imatge
de la catedral
i de Casa Balcells
amb aquest
amb aquesta
angle
diguéssim
és un angle
que ens podrà
veure molt bé
crec
la part de la pirotècnia
aèria
que després farà
la pirotècnia
saragotsana
el ball
de valencians
entrant
amb aquesta figura
de pilars
de dos caminant
era la que vèiem
abans
pel carrer Major
efectivament
sí
amb les castanyoles
que és un dels elements
característics
i amb el mocador blanc
a la cintura
que també permet
fer tota una sèrie
de jocs especials
el mocador
morat en aquest cas
propi del Camp de Tarragona
també és un dels trets
característics
d'aquest ball
de valencians
que va arribar
del Regne de València
i va ser assimilat
per la nostra ciutat
i en general
el Camp de Tarragona
i el Penedès
l'any 1770
sabem
que l'arbost
del Penedès
es produeix
el primer canvi
podem dir
cap als castells
perquè la colla
de valencians
del Catllà
construeix
el primer castell
de sis
que és el que es considera
l'inici
de la tradició castellera
al punt i a part
Els elements
que es van col·locant
com dèiem
alguns ja queden
pràcticament
a l'alçada
del carrer
Les Coques
o a l'inici
del carrer
Nou
del Patriarca
Davant nostre
les Gitanes
portada
durant molts segles
des del 1577
fins al 1804
pel gremi
de mestres
de cases
els constructors
igual que en el cas
del Cerculets
va ser portat
també
en un període similar
pel gremi
de Sabatés
era aquesta vinculació
igual que parlàvem
de danses vinculades
a les societats
recreatives
també van danses
que van mantenir
el seu peix gremial
durant molts anys
en el segle XIX
això va canviar molt
i aquestes danses
van començar a funcionar
de manera
amb colles autònomes
que no tenien vinculació
pràcticament
amb els gremis
i els darreres romanalles
van ser
les colles
de patgesos
i pescadors
que van constituir
les colles castelleres
de Tarragona
i el gremi de boters
que sabem
que després de la guerra
del francès
va substituir
el gremi de teixidors
amb la realització
d'aquest entremès
fins que va ser substituït
per les societats
recreatives i culturals
i ara que estem a punt
d'arribar
al moment culminant
de la jornada
quantes coses
s'ha de tenir en compte
des del punt de vista
de l'organització
se suposa que tots els elements
saben perfectament
el que han de fer
no?
si no calament aniria
però s'ha de tenir
en compte alguna cosa més?
home jo crec que
en aquest moment
hi ha un paper
que ningú veu
que és la persona
que està al pla de Palau
que és la persona
que juntament amb
el pla de Palau
és la que donarà
l'encesa
de la tronada aèria
que culmina
amb la Palma
de Santa Tecla
aquest símbol
del martiri
de la Santa
que és aquesta carcassa
de majors dimensions
i que avui farà
aquesta pirotècnia
de Taragosona
no?
veurem
és la primera vegada
també amb la història
que una empresa
de Saragossa
dispara aquest moment
últimament estem fent
un recorregut
per les comunitats
autònomes espanyoles
amb aquesta entrada
al braç de Santa Tecla
perquè hem tingut
també alguna empresa
de Madrid
i d'altres zones
de l'Estat
aquesta és una part important
que no es veu
la segona també aèria
és la del Campanà
també important
una que no sé
com funcionarà avui
és l'Oripell
que normalment
queda del cel
de la catedral
en principi
aquí hi ha hagut
alguns anys
que hi ha hagut
més i menys
també amb aquest tema
però bueno
avui sense la catedral
activa
no sé
operativa
ara ho veurem
ho explicarem
podem descriure-ho
i després
hi ha el moment
en què
quan arribi la creu processional
a l'entrada del Pla
de la Seu
es començaran a disparar
serà el senyal
perquè es disparin
les salves
que són aquest senyal
que només es dedica
en els grans moments
i en les grans personalitats
i en els grans
instants simbòlics
de les festes
quantes salves?
a veure
el que marca
l'ordenança militar
això és un rastre militar
en la festa
són 21 salves
el que passa
és que
és possible
que en el braç
de Santa Tecla
com hi ha
un tempo difícil
de saber
es procura
que es tirin
tantes
com sigui necessària
fins que el braç
ocupi la posició
davant de la catedral
és a dir
les salves
s'ocupen
l'espai
que va
el temps que va
des que entra
el Pla de la Seu
al braç
fins que se situa
al mig
exacte
seria un dels elements
també característics
hereus
en aquest cas
d'una cultura
pirotècnica
i després
jo ja fa uns
quants anys
que ho dic
jo trobo a faltar
el magnífic
sostre de foc
que presidia
el Pla de la Seu
durant bastants anys
que entenc
que la situació
econòmica
és la que és
però que
li donava
aquest element
pirotècnic aèri
que no cremava
també
que vestia
una miqueta més
tota la part
aèria
de foc
de detall
d'aquest Pla de la Seu
que s'estaria ocupant
més o menys
aquesta part
de davant
de façana
de catedral
ara també
per l'experiència
dels 3 anys
podem explicar
un cert moment
de dificultat
per una qüestió
d'espai
que és l'entrada
de les colles
castelleres
i més en un dia
com aquest
en què surten
tants membres
de les 4 colles
que entrin
que accedeixin
al Pla
i que se situin
doncs
comporta una certa
problemàtica
no Jordi?
Jo diria
que encara
més a més
si no m'erro
encara falten
alguns elements
del seguici
perquè
em sembla
ara
començo a veure
alguns elements
dels xiquets
però vaja
que encara
aquí hi ha feina
ja s'han situat
la Moxiganga
el Vall de Valencians
en aquell moment
s'acabaven de col·locar
els darrers elements
del seguici
i entraven
just quan estàvem dient
els xiquets de Tarragona
que aniran a buscar
aquesta posició
dels pilars
davant de la catedral
teòricament
els pilars
tampoc hauríem de canviar
la seva posició
malgrat que la relèquia
no faci
l'entrada
a la porta
de la catedral
segons la darrera versió
que ens ha facilitat
l'organització
en principi
serà com al matí
és a dir
ningú es mou
i el braç
realment
no entra
al Palau
de la Cambreria
no entra
a la Casa de Valsella
sinó que se li fa
aquest sentit
d'homenatge
de tota la ciutat
amb els seus diferents
estrats
el seguici
els castells
les autoritats civils
les autoritats religioses
al mig del pla
de Palau
per tant
jo crec que l'únic que veurem
és que el braç
no prossegueix a l'interior
de la catedral
i un element sonor
que també desapareixerà avui
és el cant dels gojos
que automàticament
enllaça aquest so
eixordant
de l'exterior
de la catedral
amb el so interior
molt més pausat
quin significat
tenen aquests gojos
els gojos
són el cant popular
de Lluança
que es fa
en qualsevol
advocació
que té una certa dimensió
popular
té una característica
essencial
que és que hi ha
una tonada
que es va
contestant
per part del poble
aquesta tornada
que és
els versos
que repeteixen
després de cada part
en què se'ns explica
una part del martiri
o de la història
d'un san o santa
doncs
són la part
podíem dir
més popular
i més coneguda
possiblement
els gojos
de Tarragona
no són
de les parts
més divulgades
de la festa
se canten
tant a l'ofici
del matí
com al retorn
a la catedral
però hi ha
d'altres poblacions
per exemple
els gojos
de Sant Fèlix
de Vilafranca
del Penedès
són absolutament
coneguts
per tota
la població
vilafranquina
aquí potser
és un dels papers
que encara faltaria
acabar de desenvolupar
per popularitzar
encara més
aquests dos gojos
que
molt bé
condueix
normalment
l'escola Cantorum
de la catedral
de Tarragona
no?
Encara estan
desfilant davant
de la nostra posició
els components
dels xiquets
de Tarragona
que buscaran
com dèiem
la seva
posició
central
per fer el pilar
de salutació
a la relíquia
quan arribi
quan arribi el moment
recordem que
després encara
han d'entrar
els components
de la
colla jove
xiquets de Tarragona
i després
els xiquets
del Serrallo
i els castellers
de Sant Pere
i Sant Pau
són
les 9 de la nit
estem en directe
transmetent
la processó
del braç
de Santa Tecla
per als oients
de Tarragona
Ràdio
estem en diferit
transmetent
aquesta
processó
per als telespectadors
d'atac 12
fa dues hores
per tant
que sortia
la processó
d'aquí
del pla de la seu
i dues hores
després
pràcticament
tenim
s'estan ja
col·locant
els últims
elements
de les colles
castelleres
en aquest
pla de la seu
per tant
amb això
el ritme
els últims anys
jo crec que
l'experiència
dels darrers anys
Jordi
ha contribuït
a que
tinguem
una festa
jo diria
una seqüència ritual
molt ordenada
aquí no tenim
allò que passa
en altres llocs
que és tot seguit
tot seguit
tot seguit
aquí es va optar
per marcar els horaris
i més o menys
es poden complir
no vol dir
que no hi hagi incidències
perquè cada any
en pot anar bé
és una festa
i una celebració viva
en què lògicament
doncs
el simple fet
del nombre de camises
que avui volen estar
amb les seves colles
doncs pot variar
aquest tram final
d'entrada
aquí al pla de la seu
per tant
aquest és un element
que hem de tenir
en compte
aquestes camises
ratllades
de la Siqueta de Tarragona
a imitació del vestit
de la Negrita
des de l'any 70
les camises
liles
de la jove de Tarragona
amb aquest color
propi del camp de Tarragona
el murat
que va ser tan característic
de les barretines
de les faixes
de la nostra festa
i que encara
per exemple
conserva també
aquests mocadors
que dèiem
del Vall de Valencians
o les faixes
de la Moxiganga
o els colors
blaus
dels serrallencs
amb homenatge
al mar
i potser
almenys simbologia
Sant Ferri i Sant Pau
amb aquest color verd
final
són les quatre colles
que acabaran
que es permeten
veure aquesta suma
d'elements
i de colors
aquí a la festa
de Tarragona
plena de detalls
en què s'acquireix
un especial protagonisme
cada un dels
petits elements
que fan possible
aquesta festa gran
de Tarragona
Explica'ns
aprofitar en aquest moment
algun detall
que segurament
passa desapercebut
per la immensa
majoria
de tarragonins
i de tarragonines
i de visitants
entre altres coses
perquè clar
l'entrada del braç
només es pot veure
des d'un punt
nosaltres per exemple
estem aquí
a la porta
de Calardiaca
gràcies a les imatges
de televisió
podem veure
moltes altres coses
però
quins detalls
podríem comentar
i et semblarien
d'especial rellevància
Home, d'entrada
jo crec que
és important
que veiem
que aquests
pilars
dels castells
són
un dels gestos
més antics
que es conserven
de moviment
aquí
a la festa
major de Tarragona
mai s'ha perdut
aquesta salutació
especial
d'aquesta vinculació
d'un dels elements
més importants
dels castells
cap a la patrona
jo crec que aquest
és un detall
que potser per comú
ens passa
desapercebut
però que té
tot un sentit ritual
important
després
per exemple
també
el fet
que aquesta entrada
es configureix
de manera especial
a partir del segle XIX
quan
els focs artificials
la pirotècnia
van adquirir
una dimensió popular
abans
els focs artificials
tot i que des del segle XIV
a segle XV
sabem que aquí a Tarragona
hi havia obradors
de pirotècnia
els focs artificials
no deixaven de ser
un espectacle
reservat
en grans celebracions
de l'oligarquia
de les classes
benestants
i tenien
un poc paper destacat
els focs artificials
de l'entrada
de Santa Tècla
i en general
de les entrades
de Catalunya
són hereus
de la democratització
dels focs
que comporta
la revolució francesa
la il·lustració
i en definitiva
si tenen un pes important
aquí a la ciutat
és a partir
de la guerra del francès
la guerra del francès
va fer molt de mal
a la ciutat
i el que es va voler fer
ja de manera immediata
és assumir
aquest pla de la seu
que tenim aquí a l'entrada
com el lloc
on es feia
el castell de focs
de la festa major
avui és impensable
per raons de seguretat
però l'entrada
ens conserva
aquest regust
d'aroma antic
el mateix fet
de conservar
aquí a Tarragona
la metja
que no va volar
del baluart
de la capella
de Sant Magí
aquesta vinculació
molt particular
amb el foc artificial
jo crec que avui
també adquireix
en aquest entorn
del pla de la seu
un tarannà
molt especial
les entrades
van ser dissenyades
com un número pirotècni
podem dir
és a dir
van ser
el moment culminant
per marcar
aquest final
d'aquesta festa
ritual
que són
les desfilades
dels seguissis
i realment
les primeres
descripcions
que coneixem
estan plantejades
pràcticament
com la millora
d'un espectacle
és a dir
segur que l'entrada
d'avui
té poc a veure
amb l'entrada
del 1321
o la del 1500
però
té una suma
de sabors
d'olors
de colors
que fan possible
que això sigui
així
en alguns casos
jo dic
que estem davant
del moment
més ric
de les festes
segur que algú
bon lector
de la publicació
de Tarragonia
diria
bé
tal any
van sortir més valls
perquè hi ha anys
que surten
fins a 70 valls
alhora
moments extraordinaris
que per raons concretes
doncs s'han commemorat
i s'han convidat
valls
concretes
fèmèrides concretes
perdó
una mica
aquest moment
de tanta
germació
de diferents elements
des dels medievals
els més moderns
des d'aquests
bèsties
o d'aquests
gegants
de sabors
d'un altre
d'uns temps
absolutament
passats
a aquesta
plenitud
dels castells
que viuen
avui en dia
és a dir
gent de diferents èpoques
que ha anat sumant
aquesta entrada
del braç de Santa Tecla
ara ja veiem
davant de la nostra
possessió
que passen
les últimes camises
dels castells
de Sant Pere i Sant Pau
veiem també
al costat
de l'entrada principal
les primeres
mans
que s'aixequen
concretament
veiem ara
les de la colla jove
per tant
les colles
ja s'estan preparant
pels pilars
de salutació
perquè Jordi
arriba el moment
culminant
si jo ja veig
el braç de Santa Tecla
pujant pel carrer
de Patriarca
aquí s'atura
en algun moment
determinat
esperem
perquè aquest matí
l'entrada de la senyera
ha sigut una mica
correcuita
aquí s'ha de tenir paciència
perquè puguin entrar
tots els castellers
encara no tots els castells
estan col·locats
no no
els de Sant París i Sant Pau
encara trigaran una estona
a col·locar-se
i és recomanable
aturar una mica
la part religiosa
però vaja
això
esperem amb la bona
coordinació
entre la part civil
i la part religiosa
perquè això funcioni així
i pugui entrar
amb el ritme cerimonial
que marca
la senyal
normalment
que podrem veure
és aquests pilars
que es preparen
i en el moment
també que la Moxiganga
aixequi la figura
serà
ja quan ells també
veuran que està
molt a prop
el braç
per preparar la figura
i muntar-la
és a dir
la Moxiganga
munta la figura
és l'element
més proper
al braç de Santa Tecla
en la banda
esquerra
i també amb tota
la simbologia religiosa
normalment munta
una figura
de les que té
més plasticitat
veurem si avui
serà
la Pietat
o alguna de les
d'especial emblema
i la que té
juntament amb els pilars
millor visualització
i amb la torre
amb el castell
del Vall de Valencians
són els que es marquen
després
el crescent
al final
vindrà quan els poc
encengui
que serà una miqueta
posterior
també
amb aquesta seqüència
però vaja
el braç
està aturat
i està a l'espera
que tothom
estigui col·locat
jo crec que és important
perquè si no
realment
els darrers castellers
que són sempre i Sant Pau
doncs no
no poden preparar
el pilar
amb condicions
sí
acostumen a patir
una miqueta
la tronada
pirotècnica
que comentàvem
la de Pla de Palà
en quin moment
s'ha d'encendre teòricament?
al principi
quan el braç
de Santa Tecla
entri aquí
al Pla de la Seu
per tant
encara
bé
també serà
un senyal clau
aquest
perquè
tots els
telespectadors
i oients
sentiran
aquest tema
sempre hi ha molts elements
i la descripció
a l'avançada
Ricard és molt perillosa
perquè sempre
si falla alguna cosa
doncs
és una part
que pot succeir
però vaja
normalment
hi ha un bon component
i una bona harmonia
entre tots els elements
que fan possible
aquesta amalgama
de sinfonies
de sons
i de colors
i de construccions
que s'esdevenen alhora
veiem a través
de les imatges
de TAC12
com també
els xiquets del Serrallo
comencen
a preparar-se
per tant
les quatre
colles castelleres
de seguida
estaran a punt
tots els elements
també
el Vall de Pastorets
munta ja la seva bota
encara no la té aixecada
tot
Vall de Pastorets
i Vall de Gitanes
al costat
aquí davant nostre
el Vall del Patatuf
aquí a la dreta nostra
també
el Vall de Cerculets
estem rodejats
dels elements
fàctics de la festa
Ricard
és sens dubte
el moment culminant
la música
el foc
la llum
tot està a punt
per viure
segurament
el moment més important
el moment més espectacular
el moment més màgic
de la diada
de Santa Tecla
i és un plaer
poder-lo explicar
en directe
a través dels micròfons
de Tarragona Ràdio
i en diferit
a través dels micròfons
i de les imatges
de TAC12
el braç
la relíquia
ara segur que està
aturada
encara està aturada
encara està aturada
al carrer nou del Patriarca
no?
sí
jo he vist passar
els tècnics
de festes de l'Ajuntament
per comprovar
la posició dels pilars
que crec que serà la que
quan Sant Prés-Sampago
estigui totalment a punt
és la que donarà l'encesa
perquè
ara veiem el que
t'anunciaves
la Moxiganga
en 100 atges
i munta figura
per tant vol dir
que això ja
deu d'estar a punt
d'arrencar
i la Creu Processional
efectivament
ha arrencat
a poc a poc
i començarà
la seva entrada
aquí a Pla
de la Seu
el braç ja es mou
eh Ricard?
el braç
es comença
a moure
veiem la Creu
com ens deia
el Jordi
que comença
la Creu passa per davant
de la Moxiganga
en aquest moment
acompanyada dels ministres
i el braç
entra
a Pla
de la Seu
en aquest moment
veiem com
els balls es comencen
la Cucatpera
s'aixeca davant
de la Creu
també
i ara comença
la música
perquè el braç
de la Santa Tecla
comença
a entrar
en aquest Pla
de la Seu
amb els focs
artificials
que podem veure
en una imatge
realment espectacular
de la Catedral
el ball de Valencians
que aixeca també
la seva figura
les quatre colles
castelleres
de la ciutat
també comencen
a aixecar
els seus pilars
la música
el foc
la llum
que acompanya
aquesta entrada
espectacular
del braç
de Santa Tecla
pels micros
ha d'entrar
per força
el so
del ball
del Patatrup
que és el que tenim
al davant
ara són els trebuts
del ball
de Serrallonga
la torre
dels Valencians
muntada
i ara sentirem
crec
amb poc també
l'enseja
de diables
i grups de foc
el braç arriba
just davant
de la catedral
en aquests moments
hi cau
l'oripei
de la catedral
des de dalt
de la catedral
també
que marca
també
un dels punts
àlgids
de la seqüència
d'aquesta entrada
del braç
veiem les imatges
dels focs artificials
i veiem aquest oripei
que cau
al damunt
de la figura
de la relíquia
de Santa Tecla
més que caure
de la catedral
surt de baix
a l'oripei
encenen
les bèsties
de foc
el braç
aturat
davant
de la porta
principal
d'entrada
a la catedral
i aquest és el moment
més màgic
de la festa
una imatge
espectacular
pel moment
més màgic
de la diada
de Santa Tecla
amb els quatre pilars
la relíquia
completament aturada
al mig
del pla
de la seu
al fons
Casa Balcells
que és on avui
entrarà la relíquia
i continua la música
i els focs artificials
en aquest moment
tan màgic
de la diada
de Santa Tecla
comencen
amb això
els pilars
de les colles
castelleres
i encara són
algun trabuc
del ball
de Serra Llonga
que acostuma a ser
dels balls
que aguanten
una mica
la circumstància
com a
potser diferent
hem vist que avui
l'oripei
ha sigut
més aviat
un oripei
que ha sortit
de baix
explotat
des de baix
una mica
com allò
en els moments
en què es fan
celebracions
més particulars
i ara veiem
això
com entra
la relíquia
no a la catedral
sinó
a Casa Balcells
sí
això ens havien anunciat
que el moment culminant
seria
just quan estigués
davant de la porta
de la catedral
perquè realment
Ricard
era la dificultat
per encendre
i muntar-ho tot
en aquell racó
perjudicava molt
la visualització
per part de tots
els espectadors
de tota la zona
és a dir
realment
si s'hagués fet
l'entrada
en aquest moment
hauria sigut
molt poc seguida
des de la majoria
de la part
del Pla de la Seu
també dels carrers
que donen
aquí la catedral
i en canvi
mantenint
aquesta posició central
ha sigut
molt més notable
com a detalls
potser no hem sentit
amb claretat
les salves
perquè s'han barrejat
ja amb els focs
d'artifici
però per contra
hi ha hagut també
una bona exhibició
pirotècnica
per part de la Taragozana
que ha acompanyat bé
el color
del tron
marcant un ritme
que és essencial
perquè l'entrada
funcioni
curiosament aquí
hem vist com
els mateixos gragers
paraven en el moment
en què hi havia
la rematada
de la tronada
diguéssim
de la part
de tron
d'aquesta exhibició
que presideix
aquesta palma
de Santa Tecla
aquí a l'entrada
del braç
a la casa
de la cambreria
la relíquia
ja està
a l'interior
de la catedral
i ara
el so
i la imatge
és
la festa
que jo crec que
especialment
protagonitzen
les quatre colles
castelleres
de la ciutat
tots els elements
del seguici
però especialment
les quatre colles
després de la gran jornada
que s'ha viscut
aquest 23 de setembre
del 2011
així
us hem explicat
en directe
per Tarragona Ràdio
i en diferit
per TAC12
aquesta processó
de Santa Tecla
la festa no s'acaba
perquè
ara baixaran
la majoria d'elements
del seguici
baixaran per les escales
en una
en fi
en un altre imatge
que ja s'ha convertit
en habitual
en els últims
en els últims anys
però segurament
la millor banda sonora
és
la que podem sentir
de fons Jordi
aquest amparito roc
aquest pas doble
que en fi
que no necessita
gaires presentacions
no no
és el canvi
de la marxa
de la processó
a la marxa
de l'amparito
bé
un bon exemple
de com
una ciutat
una comunitat
es pot apropiar
d'una festa
no
des del segle XIV
amb la ciutat
Santa Tecla
i la ciutat
doncs
al peu del canó
fent
aquesta festa
patrimonial
d'interès nacional
aquesta festa
d'interès turístic estatal
que és de les festes
més antigues
que tenim
i perviuen
en tota l'esfera
catalana
i també
de la Mediterrània
Jordi Bertran
gestor cultural
tarragoní
coneixedor de la festa
per dins i per fora
moltes gràcies
ha estat un plaer
compartir
amb tu
aquesta tarda nit
de Santa Tecla
un altre cop
amb els audients
de Tarragona Ràdio
i amb els telespectadors
d'Atac XII
en un moment històric
on el braç
no ha entrat a la catedral
i en una jornada històrica
castellera
en fi
segurament aquesta Santa Tecla
aquest 23 de setembre
del 2011
passarà la història
i la recordarem
durant molts anys
diferent
diferent
Jordi ha estat un plaer
gràcies
visca Santa Tecla
visca Santa Tecla
gràcies a Jordi Bertran
el comentarista
avui de Tarragona Ràdio
i d'Atac XII
en aquesta processó
del braç de Santa Tecla
gràcies a tots els companys
tècnics
i de realització
de Tarragona Ràdio
i d'Atac XII
que han fet possible
aquesta retransmissió
en directe
imatges
i so de la festa
que ens acompanyen
per acabar
aquestes
més de dues hores
de ràdio
i de televisió
en directe
gràcies
a tots els que han fet
possible aquesta transmissió
i gràcies a tots
els nostres oients
i telespectadors
des aquí
des del Pla de la Seu
des de la porta
de Cal Ardiaca
moltes gràcies
bona festa
bona diada
de Santa Tecla
molt bona festa major
i fins la propera
adeu-siau