Ara és gairebé un quart d'una de la migdia,
passen dotze minuts de les dotze,
i seguim endavant dins el matí de Tarragona Ràdio.
Ens queda una hora i mitja per davant,
i ho fem ara per explicar-vos, o per fer balanç,
d'un dels festivals més internacionals
i que posen la ciutat de Tarragona en boca de tot el món.
Això sí, de persones o d'un món molt professional i molt concret.
Estem parlant del Festival Internacional de Fotografia SCAN,
que se celebra a Tarragona des del dia 4 de novembre,
que us en venim parlant, va ser quan va començar tot plegat,
i encara ens trobem amb alguns actes de l'SCAN en funcionament,
simplement algunes exposicions que encara podeu visitar.
I ara estava repassant el programa,
i home, Déu-n'hi-do, perquè hem fet entrevistes
amb els diferents protagonistes,
hem parlat de les activitats, de les exposicions,
de les xerrades fins i tot, del talent latent,
de les versions més modernes o contemporànies,
diguéssim, del que és la fotografia avui en dia.
Hi ha molt a valorar, i de tot plegat
li preguntem a un dels coordinadors del Festival SCAN,
el Josep Rigol.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Déu-n'hi-do, deia jo un programa d'activitats de l'SCAN,
que, escolta, això està agafant cos,
perquè en quina edició de l'SCAN ens trobem?
Ens hem trobat enguany.
És la tercera edició, és bienal.
És bienal, sí.
Aquesta és la primera vegada que es fa bienal,
perquè nosaltres creiem que per fer-ho ben fet
ens convé donar-nos una mica de marge de temps per treballar,
és un festival internacional,
i no es poden fer les coses correcuita mai, no?
Però el cert és que ha anat molt bé.
Si li haguéssim de posar notes,
si de l'1 al 10, ara entrem a valorar-ho tot,
però de l'1 al 10, com ho veieu?
Home, jo, com a mínim, un 8 i mig, com a mínim,
perquè, home, personalment estic molt, molt satisfet,
si pogués, si no hagués de pecar una miqueta de...
En fi, li posaria un 10, però no queda massa bé.
No queda bé, no queda bé.
Comentàvem, jo recordo unes valoracions
que van fer des dels serveis territorials de cultura,
ara amb motiu del canvi polític, no?
Valoració de tot el que havia passat
durant aquesta període a la ciutat,
i, home, ens destacava l'Adam Menyer,
el delegat dels serveis territorials,
deia que l'ESCAN és una de les apostes
que esperem que continuï,
perquè és realment una aposta molt forta
a nivell internacional.
Creieu realment que és així, no?
Sí, el més important és que això
es faci d'una manera continuada.
No és fàcil crear un certamen,
consolidar-lo a nivell internacional.
Recreix molt de temps, molt d'esforç,
molta difusió, molt de boca a boca
i, sobretot, que al darrere hi hagi una cosa amb substància.
Jo vaig visitar durant molts anys,
encara ho faig,
al Festival de Fotografia d'Arlès, a França,
i sé que és una tasca feixuga, dura,
amb un ajuntament al darrere constant,
amb una ciutat bolcada,
amb una participació ciutadana
i amb un nivell d'exposicions
que sempre ha d'estar a l'alçada
de les circumstàncies, no?
Nosaltres seguim aquesta tasca
de fer les coses ben fetes
i esperem que d'aquí a poc,
de fet ja tenim una nomenada internacional,
però creiem que és important
que la ciutat esdevingui, doncs, això,
un pol d'atracció,
que vingui gent d'aquí i de fora, no?
I que sigui una cita ja periòdica
on, sense cap mena de dubte,
doncs, la ciutat de Tarragona
esdevingui ja la capital de la fotografia,
una de les capitals més importants
de la fotografia mundial, no?
Potser, Josep, això t'anem a preguntar,
potser és l'assignatura encara pendent de l'ESCAN.
A nivell internacional,
bé, doncs, hi ha nom, no?,
i a nivell dels professionals,
però sembla que a la ciutat
encara li costa participar dels actes,
tot i que també et diria
que aquesta tercera edició
jo l'he vist com la més popular.
Sí.
Un dels objectius del festival
era obrir el certamen a la ciutat,
és a dir, que la ciutat participés
d'una manera activa
i positiva i entusiasta.
I això ha sigut així.
La ciutat ha participat, com mai,
els agents culturals de la ciutat,
el públic.
Hi ha hagut institucions
que han fet activitats,
per exemple, a la Caixa,
amb activitats molt de carrer,
amb el tema, per exemple, de les núvies, no?
Altres, com l'agrupació fotogràfica
de Tarragona,
ha activat un dispositiu
de recuperació del patrimoni
modernista,
mitjançant la fotografia,
amb una gincama.
S'han fet activitats al carrer
que això ha fet que la gent
també pensés,
i a més a més,
hem posat publicitat al carrer,
hem fet autobusos
amb publicitat,
que la gent s'ha sabentès
que hi havia un festival fotogràfic
important a la ciutat.
El cert és que,
a part d'això,
les visites
que hem constatat
i comptabilitzat
reals a les exposicions
han sigut molt altes.
No solament de gent de fora,
sinó que sabem que
molta gent de la ciutat
ha visitat les exposicions.
6.000 persones al mercat central,
és moltíssim.
Això t'anàvem a demanar xifres,
digues, digues.
Mira, nosaltres tenim
contabilitzades fins ara
5.600 visites
al mercat central.
On hi havia l'exposició?
On hi ha encara
l'exposició Talent Latent.
Sí.
Això són gairebé 6.000 persones,
que segurament hi arribarem
el dia 9,
que és el diumenge que ve,
quan tancem l'exposició.
Mai havíem tingut tanta gent
amb una exposició
de fotografia a Tarragona.
El Tincladu 2, per exemple,
més de 1.000 persones
en un lloc
que no està al centre de la ciutat,
no?
Amb l'exposició del Riqui d'Àvila.
L'exposició del Rast Rafael San Lobato
ha rebut gairebé també
unes 800 persones.
Tenim en compte
que la Fundació Fòrum
està a la seu
a la Casa Canals,
que també és un lloc,
un pol d'atracció turística
molt important de la ciutat.
Molts estrangers
visiten la ciutat,
la Casa Canals,
com a patrimoni arquitectònic
i de la ciutat,
no?,
i cultural.
Però esdevent també,
doncs,
un atractiu per la Casa
el fet que hi hagi
la Fundació Fòrum
amb una exposició
del Raffel San Lobato,
no?
La Casa de Cultura
de la Generalitat,
els serveis territorials,
més de 500 persones,
l'estació d'autobusos,
per exemple,
és una activitat
molt interessant,
aquesta,
la del grup
Constainer,
amb Depas,
que han fet una exposició
a la mateixa sala
del vestíbul
de l'estació d'autobusos,
on podeu calcular
la quantitat de gent.
Molts es repetiran,
però també hi ha
molts visitants
del país i de fora
que han descobert
la fotografia
exposada
en aquest vestíbul.
Calcula 60 dies
per 300 persones
com a mínim,
o 400 que passen
per allà,
multipliquem
i ens donen
18.000 persones,
no?
Això és una manera
molt aleatòria
de sumar,
però fer una exposició
en un àmbit
tan obert
i tan popular
com una estació
d'autobusos
és sempre,
a nivell de visites,
molt interessant.
L'Eplec,
l'Eplec,
aquest grup
que porta amb l'Ai Mesa,
que és una de les...
és com un festival
dins del Festival Fotogràfic
Escant,
ha estat molt positiu
també,
ha educat,
ha donat a conèixer
joves valors,
ha promogut
l'art fotogràfic
i la cultura visual,
és una activitat
amb molta energia
també
i la veritat
és que ens ha anat
molt bé
per dinamitzar
la versió jove
de la fotografia
a l'Escant,
la Caixa de Tarragona,
abans dèiem
Caixa de Pensions,
en fi,
el Col·legi d'Arquitectes,
amb més de 500 persones
que han presentat
negatius,
bueno,
en aquest moment
ja no són negatius,
són arxius digitals
que han estat ampliats
gràcies a la col·laboració
de Hewlett Packard,
no?
El mateix Col·legi d'Arquitectes
han fet una exposició
amb les fotografies
que el públic
portava
per tal
de demostrar
les capacitats artístiques
de la fotografia
i també
les capacitats tècniques
de les noves impresores
de Hewlett Packard,
no?
El Seminari Internacional
de Fotografia
a la Universitat,
home,
de públic,
ja sabem que era una,
tenia un nivell molt alt
i que això
reduiria
la quantitat
de públic
que visitaria,
que acudiria
al seminari
de la Universitat,
perquè,
esclar,
el seu nivell
era
molt específic.
Potser era adreçat
més a professionals.
i molt
per universitaris,
no?
El tema
és que
no va ser
potser
el punt
on va anar
més gent,
150 persones,
clar,
estem acostumats
a milers
i 150
ens semblen
poques,
no?
però el nivell
va ser altíssim
i això
ha quedat constatat
també a les actes
del seminari.
després es van fer
activitats al carrer,
a la plaça
de la Font,
a la mateixa
casa Canals,
amb retrats
heliogràfics,
amb aquelles càmeres
d'abans.
Amb aquelles càmeres
antigues,
que demostraven
una miqueta
que la fotografia
és llum,
no?
I que,
a part del digital,
també hi ha
l'aspecte,
podríem dir,
natural
de la fotografia,
que és aquest impacte
de la llum solar
al negatiu,
no?
O al positiu.
En aquest cas,
doncs,
bé,
la participació
va ser,
més que,
sobretot,
va ser festiva,
la gent,
doncs,
feia fotografies
com al segle XIX
i va anar molt bé,
també.
A part d'això,
es van fer cursos
a l'escola d'art,
es va també
fer exposicions
a llocs com
el Museu Arqueològic,
una exposició
d'arqueologia
de la fotografia,
en fi,
l'exposició,
en fi,
vull dir a l'ESCAN,
el festival,
ha sigut
multidisciplinar,
ha tingut molts llocs,
jo crec que ha sigut un èxit,
sincerament,
jo sé que ha estat difícil
perquè hem treballat
amb molt poc temps
de preparació,
en guany estava previst fer-ho
a la primavera
i al final
es va aturar
i quan ens pensàvem
que no ens en sortiríem,
doncs l'impacte,
doncs,
perdó,
l'ajut de la ciutat
i de la Generalitat,
de l'Ajuntament
de Tarragona
i de la Generalitat
de Catalunya,
va garantir la continuïtat
d'un festival
que ara sí que sembla
que té el futur
garantit.
Com a mínim,
hi ha uns convenis
i hi ha una voluntat
que així sigui.
El festival ha assolit,
en resum,
les fites
que estaven previstes,
és a dir,
la promoció
de nous valors
i la consegració
dels històrics
o de grans noms
de la fotografia,
dels mestres
de la fotografia,
obrir la fotografia
a la ciutat,
que es creï
Tarragona
com un punt de trobada
del sector fotogràfic
de creació
i fer gaudir
el públic
d'una oferta
interessant
d'exposicions
de gran nivell.
Això s'ha assolit.
La participació
de la ciutat
també s'ha aconseguit.
Hem creat
un ambient fotogràfic.
Les institucions,
les fundacions,
els museus,
les entitats
han participat.
En fi,
crec que ha estat,
el meu punt de vista
és que ha estat un èxit.
Ja m'ho has contestat tot,
Josep,
gairebé, eh?
Com dius.
T'he deixat parlar,
sí,
perquè m'has anat contestant
totes les preguntes
que tenia preparades.
No, per exemple,
et volia comentar això,
que és molt important
la xarxa que heu establert
amb altres entitats
o institucions
que també organitzen,
no?
I us heu posat
tots d'acord.
Ara parlaves
de la Caixa,
de Caixa Tarragona,
en fi,
de diferents entitats.
Jo he d'agrair,
i sincerament
aprofito l'ocasió,
perquè no hem hagut
de demanar res.
ha sigut tot molt directe.
sincerament,
no m'esperava,
i és que això demostra
que la ciutat
està molt viva,
que la ciutat
té moltes ganes
de fer coses
i que la gent
és molt positiva.
Només cal que
insinuïs
una activitat
interessant
perquè la gent
s'hi llenci.
Les institucions,
ja dic,
ha estat
molt fàcil,
tot.
Al contrari,
o sigui,
alguna vegada
hem hagut de dir,
escolta,
és que no podem,
no ens hi cap,
ja no sabem on posar-ho,
perquè la veritat
és que tampoc volem...
Mira,
jo vaig fundar
la Primavera Fotogràfica
fa 25 anys
o 30,
ja no me'n recordo,
i va anar molt bé
durant molts anys
fins que es va engreixar
tant, tant, tant, tant
que potser va morir d'èxit.
Vam voler fer
tantes coses
que el públic
no les podia assumir totes
i es va,
de tant en tant,
em deien,
és que estem una miqueta
a,
diem-ne,
perduts,
no?
També és convenient
seleccionar,
triar bé les coses
i fer que el públic
les pugui digerir.
És molt important,
això.
Ara que dius això,
de què n'esteu,
de quin acte
o n'esteu més orgullosos
d'aquesta tercera edició
de l'ESCAN?
Ja sé que et poso
potser en un compromís,
però quin era el repte
de dir,
ostres,
ho hem aconseguit?
Mira,
seré molt honest,
jo he sigut
el coordinador
del festival
i també el productor
de l'exposició
al mercat.
A mi l'exposició
al mercat
m'entusiasma,
sincerament.
El que no l'hagi vist...
El talent latent
que encara tenim en marxa.
El talent latent
és visible
fins al dia 9,
fins aquest diumenge,
al vespre,
fins a les 8 del vespre.
Aneu-hi,
si no l'heu vist,
perquè és una manera
d'aprofitar
un espai buit
d'una manera
molt econòmica,
perquè s'ha utilitzat
la fusta
de l'any passat,
s'ha retallat
perquè estava malmesa,
però s'ha aconseguit,
tot i que estava retallada
la fusta,
s'ha aconseguit
un ambient,
un espai,
un escenari
fantàstic.
És una exposició
de diversos autors,
no?
Una exposició
de diversos autors europeus
i també espanyols,
on aquests 13 autors
ens mostren
13 mirades diferents.
Són 13 maneres
d'entendre
la fotografia contemporània.
La fotografia
és un llenguatge
i per tant
cada persona
té la seva manera
d'expressar-se
i és molt democràtica.
Podem triar
l'autor
que a més ens agrada,
si podem celebrar
noves maneres
d'entendre
la fotografia,
moltes ens sorprendran,
però hi ha autors
molt,
molt interessants.
Ara no els puc resumir
perquè és que
substituir imatges
per paraules
és molt difícil,
però talent latent
es necessita ja
la tercera,
es van fer
les dues anteriors,
l'anterior
es va fer el mercat
i la primera
el port
i jo crec que és
una de les activitats
que més
m'entusiasmen.
és la més gran
de les exposicions,
és molt gran,
és una cita internacional,
és realment internacional,
val molt la pena,
penseu que després
molts d'aquests autors
que nosaltres aquí
doncs presentem
per primera vegada
són després
considerats ja
a nivell internacional,
participen a festivals,
podem dir que fem
de descoberta
d'autors
des de Tarragona,
autors que després
són,
per exemple,
els d'any passat
van anar per als Estats Units,
a Austràlia,
a França,
són gent que després
han considerat,
han estat molt considerats,
des dels àmbits fotogràfics.
i aquests autors
doncs es presenten
aquí al mercat
fins al dia nou.
Val la pena visitar-la.
Ara,
esclar,
sóc una mica teoista,
no puc,
no és correcte
que jo parli
de la meva exposició,
de la exposició que jo he produït.
jo,
si he de parlar
d'exposicions importants,
home,
dos grans exposicions,
Cristina García Rodero
de la Caixa
i Jervais Sánchez,
també de la Caixa,
la Cristina
són grans mestres
de la fotografia documental,
van ser fantàstiques,
l'exposició
de Rafael Sanz Lobato
a la Fundació Fòrum
magnífica,
és una antològica
desconeguda
i inèdita,
un jove fotògraf
que també tenim
l'oportunitat
de veure l'exposició
com el Sanz Lobato
fins al dia nou
a la Fundació
a la Tinglado 2,
que és el Riqui d'Àvila,
un jove fotògraf
amb una energia visual
fantàstica,
fa retrats impressionants,
val la pena
anar al Tinglado 2
per veure-ho
perquè és una exposició
magnífica,
en fi,
jo diria
aquestes 4 o 5 exposicions
per mi
han estat
les,
a part del Seminari
Internacional
que evidentment
per un altre nivell
i per una altra raó
per una raó
intel·lectual
doncs
han tingut
un gran nivell,
no?
Són les exposicions,
pel que dius
potser
la punta de llança
de l'ESCAN,
el que arriba més
al públic,
el que és més democràtic,
més popular
i alhora
el que n'hi ha més també.
Sí,
hi ha una última cosa
que no l'hauria hagut
de deixar pel final
i és que
la ciutat
vol,
ha de viure
també
la fotografia,
penso al carrer.
La fotografia
té aquesta virtut,
no?,
que es pot projectar.
Aleshores,
parlant de l'ESCAN-OF.
L'ESCAN-OF.
Per mi l'ESCAN-OF
ha estat també
una de les activitats
més interessants,
sobretot
per aquesta
versió popular
que tu deies,
que tu remarcaves,
no?,
de la fotografia.
És molt interessant
que la ciutat,
en fi,
el que intendarem,
mira,
l'altre dia,
ahir parlàvem
amb el David Balcells,
també,
i la Chantal Grande,
de la Fundació,
ens agradaria,
a mi m'agradaria,
si és possible,
que l'ESCAN-OF
es repetís
un any mateix,
a l'estiu,
a les places,
a una plaça de Tarragona.
Perquè,
aquest any,
l'ESCAN-OF
ha hagut de fer
a portes tancades,
en un bar.
En un bar
de la plaça del Fòrum,
sí.
De la plaça del Fòrum,
i això
ha limitat
una miqueta
l'audiència.
El novembre
fa fred,
el desembre fa fred,
i la veritat
és que això
ha limitat
una miqueta de...
Encara es podia fumar,
hi havia molt de fum.
En fi,
aviam si podem
fer aquest ESCAN-OF,
perquè la nostra idea
és que el festival
tingui continuïtat
amb el temps,
però,
si és bienal,
que,
malgrat
aquest buit,
no es perdi
la continuïtat,
és a dir,
que puguem
fer coses
entre el festival
i el festival
que Tarragona
continuï activa
fotogràficament
durant aquest lapse
de temps
que és
el festival,
no?
I aquest any mateix,
el 2011,
intentaríem,
si poguéssim,
fer l'ESCAN-OF,
repetir l'ESCAN-OF
durant el mes de juny
a la plaça del Fòrum,
en un lloc obert,
un lloc
que la gent
pugui seure
a les terrasses
i gaudir
de la fotografia,
que, per cert,
ha anat molt bé
en guany, també.
o sigui,
la veritat és que ha estat
com un àgora,
un fòrum,
exactament,
d'oberta
als joves valors
que no tenien
encara una carrera
molt marcada
però que volien
presentar fotografia
al públic,
no?
I d'una manera molt oberta,
sense limitacions,
gràcies al Pep Escoda,
doncs,
i el Pep Escoda
que deia,
que fins l'últim moment
jo encara estava
recolint fotografies,
doncs,
clar,
n'hi havia tantes.
Ha fet una tasca magnífica,
el Pep Escoda ha sigut,
i és,
un dels motors
de la fotografia
a Tarragona,
realment és un home
amb una gran capacitat
i creu molt
i és un valor
segur de la fotografia,
no?
Llavors,
gràcies a ell
hem tingut
aquesta participació
ciutadana
que ens ha anat
molt bé
perquè,
realment,
és un home
amb una gran capacitat
de treball
i ha fet una feina
molt ben feta.
li haurien de demanar,
doncs,
que vagi pensant
de repetir-ho
però a l'estiu,
de manera que
puguem prendre,
doncs,
un bermudillo,
no?,
allà mateix,
a la mateixa plaça
però en comptes
de dintre del bar
a fora,
a la terrassa,
no?,
i disfrutar
amb una pantalla
de la fotografia
com fan altres països
com Arlès,
no?,
que es fa
amb una gran pantalla
a l'exterior
i que és celebrat
d'una manera fantàstica,
hi ha un enviant fantàstic,
la gent disfruta,
és una universitat
oberta,
allò,
realment,
no?,
i a l'escanof
realment ens sembla
una idea genial,
no?,
i ens sembla
molt interessant
que es pugui fer.
Agrair,
doncs,
a l'Ajuntament,
doncs,
sobretot,
aquesta,
a patrimoni
i a cultura,
aquesta aposta
per la fotografia.
Tarragona
es mereix,
és una tradició,
és una ciutat
amb una llarga
trajectòria fotogràfica,
molt guanyada,
és una ciutat
vocacionalment fotogràfica,
realment,
ha estat fantàstic
els últims 20 anys,
la història
de la fotografia a Tarragona,
mai serà prou ben ponderada,
la veritat és que
s'ha fet una tasca
llarguíssima
i des dels tingladus,
les galeries fòrums,
ara Fundació Fòrum,
i els espais municipals
i les institucions,
la veritat és que
ha estat una ciutat
puntera.
jo vaig comptar la primavera
fotogràfica,
això ho deia fa poc,
i l'única ciutat
que va mantenir
la flama de la fotografia
durant aquests anys,
que no es va fer res,
va ser Tarragona.
No és estrany,
doncs,
que la Conselleria de Cultura
de la Generalitat
apostés per Tarragona
com a capital
de la fotografia catalana.
Això ens garanteix,
eh,
molts anys de continuïtat
de l'ESCAN,
no?
Sí,
Déu vols.
T'anava a preguntar ja
per acabar l'entrevista
de Josep sobre el futur,
precisament,
de l'ESCAN.
Continuem parlant
de bienualitat,
però, com deies tu,
amb aquests punts suspensius,
no?,
amb activitats que enllacin
una edició o l'altra.
Sí,
aquelles coses més fàcils
entre nosaltres,
o sigui,
fàcils que no són,
no hi ha res fàcil,
però aquelles coses
que serien menys estructurals,
com un scan-off,
o activitats puntuals,
o projeccions,
intentarem que es mantinguin
durant tot l'any,
tots els anys
que no hi ha festivals,
els anys imparells,
o sigui, els anys sanars,
no?
Ens agradaria molt
que poguéssim
fer activitats fotogràfiques
els anys que no hi ha festival.
Això seria
una manera d'enllaçar
i de poder,
doncs,
mantenir el caliu,
no?
Que us plantegeu,
fins i tot,
alguna certa,
com te diria,
perquè heu tocat
moltes branques en guany,
eh?
Una certa especialització,
o no?
Nosaltres
sempre hem considerat
que Tarragona
és una capital
de patrimoni universal,
o sigui,
realment,
és una ciutat
històrica
i, per tant,
però,
té una trampa,
això,
o sigui,
no podem viure
del passat,
no?
El patrimoni,
en fi,
és essencial
a Tarragona.
Especialitzar-nos,
sí,
però,
jo diria,
seria més pràctic,
diria,
no oblidar
que és una capital
mundial,
o sigui,
que és
patrimoni mundial,
però,
no tancar-nos
el passat,
és molt important,
això,
és molt important.
No ens hem plantejat
en concret
un tema,
sí que es va parlar
durant
la preparació
i en quan encara,
doncs,
hi havia la candidatura,
oi?,
de Tarragona,
capital europea,
intentar
centrar-nos
en el tema
patrimonial
i encara
ho seguirem
treballant,
evidentment,
perquè és la realitat,
o sigui,
és una de les virtuts
o de les grans,
diguéssim,
valors de la ciutat,
el seu patrimoni,
però també ho és Arlès,
no?,
i Arlès,
ciutat romana,
també és molt important
i en canvi ells
mai s'han tancat
i allòs hi ha anat
molt bé,
és un referent
contemporani
de la fotografia,
crec que
l'aposta
seria aquesta,
no?,
futur i passat,
passat i futur.
jo crec que és
la fórmula ideal,
és una manera,
perquè no hi ha futur
sense passat
i no hi ha passat
sense futur,
és a dir,
nosaltres no creiem,
jo quan vaig començar,
repeteixo,
a dedicar-me a això
de la fotografia,
vaig veure que no hi havia
història de la fotografia
a Catalunya,
s'havia de fer
i l'havíem fet
per poder dir
venim d'aquí
i hem d'anar cap allà,
no?,
perquè el present,
el present,
el present de vegades
també és una miqueta
perillós,
atès que si no hi ha referents,
de vegades
dones voltes
sobre si mateix,
en canvi,
la manera de tirar endavant
és saber d'on véns,
no?,
és per mi molt important això.
En definitiva,
fotografia
històrica
i també,
doncs,
la més trencadora,
la més innovadora,
la més progressista.
Home,
possiblement també
és el que funciona,
no?,
així ens assegurem
que arribes a tothom,
aquí una cosa
i una altra,
ja està.
Josep,
ara sí per tancar l'entrevista,
simplement recordem
les exposicions
que encara queden obertes
dins l'escan.
Talent la té
en el Mercat Central
fins al dia 9,
i alguna coseta més?
Sí,
també el Tinguado 2,
Ricky Davila,
sí,
amb aquests retrats,
sí,
i la Fundació Fòrum,
Rafael Sanzo Bato,
també fins al dia 10,
aquí diem dia 10,
podria,
segurament serà el dia 9,
també,
que és el diumenge que ve.
Doncs,
Josep Regol,
coordinador del Festival
Escà,
escolta,
moltes felicitats
per aquesta bona valoració
que tu ens l'estàs adonant,
però que ja teníem
la sensació,
al llarg de les entrevistes
que hem anat fent,
que això havia funcionat molt bé,
aquesta tercera edició
del Festival Internacional
de Fotografia.
Felicitats,
i en fi,
a continuar
ja preparant les cosetes
per la propera.
Moltes gràcies,
i per acabar,
un agraïment també
als mitjans de comunicació
que ens heu ajudat molt,
vosaltres mateixos
des de la ràdio
Terrogana Ràdio
i altres mitjans
que han estat també
puntals d'aquesta difusió
i d'aquest èxit.
Ha valgut la pena.
Josep,
moltes gràcies,
una abraçada.
Adéu.