Rapsol i P.E.F. ha col·laborat
amb la programació estable d'espectacles
del Teatre Metropol.
Rapsol i P.E.F. t'apropa els protagonistes
del Metropol a Tarragona Ràdio,
sempre amb la cultura de la ciutat.
Avui, els últims 100 minuts del programa,
els volem compartir amb uns novis,
o, millor dit, amb un nuvi.
La nuvia no la tenim, però sí que tenim
i podem saludar a través del telèfon
el nuvi d'aquesta història,
perquè demà arriba el Teatre Metropol
amb doble funció, Visca els Nubis,
i els nubis són Joan Pera i Amparo Moreno.
Joan Pera, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Però nuvi o marit-marit?
Bé, comencem de nuvis,
amb totes les connotacions bones
i no tan bones de tot un matrimoni
que dura 40, 40, 50 anys.
Però, escolta'm, comencem malament.
M'heu perdut la nuvia.
Ah, no?
No.
La tens aquí?
No, jo no.
Vosaltres, que me l'heu perdut.
No, no, sí.
No deia que fos culpa teva, no, no.
Jo deia que només teníem el nuvi,
però estem encantats de tenir el nuvi.
Home, demà ja us tindrem els dos.
Demà ja us tindrem els dos.
Joan, escolta,
què ens expliqueu en aquesta història,
Visca els Nubis?
Us expliquem una història que sabeu tots.
És la història d'una parella
des del primer dia,
que van començar amb un llit de matrimoni,
perquè el protagonista real
és aquest llit de matrimoni
on passen totes les trifulques.
I totes les...
Veureu les diferents etapes d'un matrimoni.
Des de la primera nit,
la il·lusió,
tenir una criatura,
les baralles,
els gelos,
els adulteris,
són possibles,
la baralla amb els nens
quan som més grans,
que tu no te'n cuides,
que jo sí,
el desig de la dona
de ser més dona,
més lliure,
i fins que arribes al final de la vida
i queda l'estimació d'aquesta parella
i queda el llit de matrimoni.
És una de les comèdies més mates
que podreu veure mai.
És un bombo de funció.
Riureu moltíssim,
però és culpa nostra que riureu.
Per què?
Perquè és culpa de l'emparo meva.
A mi l'emparo em fa gràcia,
la gent riu,
a mi em fa gràcia,
jo li faig gràcia
i passem una estona realment divertidíssima
amb tots aquests punts que són reals.
Mira, a mi de vegades,
això em passa que quasi...
Vé alguna senyora i em diu
Oi, he vist el meu marit, eh?
En aquesta funció he vist el meu marit.
I a l'emparo li passa igual.
Oi, he vist la meva dona,
mare de Déu.
És a dir,
que la gent se sent molt identificada
amb els vostres papers.
Sí,
perquè és el que passa a tothom,
però posats una mica
amb aquest clau d'humor
que tenim l'emparo i jo
que és molt proper a la gent
i que a la que ens descuidem
fem riure molt.
Escolta,
m'ha fet gràcia que diguessis
que, clar,
tota l'obra passa en un llit.
Esteu tota l'estona
en un llit
al damunt de l'escenari.
Però què et penses
que això és una pel·lícula porno?
Home,
és que no segla,
es pot donar a entendre.
No,
escolta'm,
tota la vida de tota parella,
de tota parella,
tant d'ara
com de fa cent anys jo,
tota la vida,
va circulant
el cantó d'un llit.
Evidentment que en el llit
es fan coses,
però en el llit
es discuteix,
en el llit
al coven opcial,
es discuteix,
s'estima,
s'odia,
es plantegen projectes,
es parlen
de les dificultats.
Sempre és quan hi ha
aquesta intimitat
de dues persones
que sempre...
Escolta'm,
jo tinc sis fills
amb sis habitacions.
Déu-n'hi-do.
Esclar,
a quan espero jo
parlar amb la meva dona
soles.
Quan estàs al llit
i a la teva habitació.
I a la meva habitació.
Això,
aleshores,
cal interpretar
que a l'escenari
el que podrem veure
és un dormitori,
no?
Sí.
on passa tota la funció.
És un al coven opcial.
A Anglaterra
la funció aquesta
es deia
les quatre potes.
El títol és lleig,
però que realment
el llit és de quatre potes,
no?
Escolta'm,
i com us dieu
en l'escenari,
en aquesta obra de teatre?
Com la majoria
de gent del país.
Jo en dic Ramon
i ella es diu Maria.
Ramon i Maria.
Sí.
I aleshores,
l'obra va des que
us feu nuvis
fins a quan?
La primera nit,
ens vam casar
el 26 de juliol
del 1909.
precisament el dia
que va esclatar
la setmana tràgica.
O sigui que vam tenir
una nit de bombes
per tot arreu.
De bombes i explosions.
Allà comença
la vostra relació.
Exacte.
Que ja és bombera,
ja.
I al llarg
de tota aquesta història nostra,
doncs,
hi passa la guerra d'Europa,
hi passa el Prima de Rivera,
hi passa la República,
hi passa el Franco,
hi passen totes aquelles coses
que passen a la vida real,
però que la vida
de parella continua.
ara mateix a casa meva,
per exemple,
la meva dona i jo,
doncs,
vivim i anem a dormir
en el mateix dit,
però fora al carrer
hi ha una crisi
grupant que espanta.
Criscis de parella,
es vols dir?
No,
crisi social.
Vull dir que tota la qüestió social
passa a través de la finestra
d'aquesta alcova,
com passa a la finestra
de totes les alcoves del món,
totes les situacions.
I es pot entendre,
Joan,
que aquest tipus de parella
que representeu
a l'obra de teatre,
potser ara ja no està
tan de moda,
això de tenir una vida
amb parella
per sempre,
caçar-se amb la núvia
o amb el núvi
allò de ben jove
i mantenir-se fidels
durant tota la vida?
Sí.
Tu creus que aquest model
de parella
està potser una mica en crisi?
Mira,
en el primer acte
hi ha la primera nit.
Hi ha algú
que no hagi tingut
la primera nit?
Tothom ha tingut
una primera nit,
serà més així,
però tothom.
En el segon acte
hi ha el naixement
de la criatura.
Està passat de molt
el naixement de la criatura?
Naixen criatures
a cada instant.
En el tercer acte
es barallen com xinos
per un possible adulteri
tant d'ell com d'ella.
Això no existeix
actualment.
És el nostre pàndie
cada dia.
Quan els nanos
són grans,
encara que estiguin separats,
o junts,
sempre hi ha el problema
que aquest nano
no te'n cuides,
jo la nena sí,
tu al revés.
En un altre acte
hi ha tota
l'explosió
de la dona
com a dona
que defensa
els seus drets de dona
i que vol deixar
de ser
la simple esposa de...
I això també passa
en aquests moments
a tot arreu.
I la comèdia
quan es va escriure,
Joan?
Aquesta comèdia
es va escriure
cap allà als anys 60.
A mi tota la vida
m'ha fet molta il·lusió
fer-la perquè realment
és un bombo de funció.
És tan maca,
salta alguna llàgrima
al final,
però riurem tant,
riem tant,
és una gozada.
És una cosa que es va escriure
cap allà als anys 60,
però s'ha adaptat ara.
Jo vaig fer una adaptació,
que no tinc cap mèrit
d'haver-la fet,
però que realment
és com parla la gent d'ara.
Si parléssim d'antic,
sí,
però vaig a l'adaptació
pensant en l'emparo
i pensant en mi
i jo tinc un parlar
molt com la gent
del meu poble
i molt d'ara
i l'emparo encara més.
Llavors,
em feia una adaptació
realment a dues persones
que podrien ser molt bé
d'ara,
o els avis
o els futurs.
És a dir,
que l'adaptació
l'has fet tu mateix
i l'has pogut portar
finalment als escenaris,
que era un dels objectius
que tenies.
Sí, sí,
però que és molt maca.
Això ho comprendrà
la gent que ens vingui a veure,
ho comprendrà de seguida.
És tan maca la funció,
que és d'aquelles coses
que també entens
que durant tants anys
jo hagi tingut aquesta comèdia
al calaix per fer-la,
perquè diu molt de nosaltres,
de la nostra manera de ser,
i a sobre s'ha fet
molt catalana,
diu molt de la manera de fer
de la gent del nostre país.
I si a sobre ens ho passem bé,
que ens ho passem molt bé,
mira,
ni el sobrejuela.
I vas pensar de seguida
que l'Emparo Moreno
havia de ser la núvia,
la dona?
És perquè,
és perquè,
lligava molt,
mira,
treballar amb l'Emparo
és una meravella,
perquè és un crac de l'escena
i ens entenem molt bé.
I per un altre cantó,
està tan clar
que ella i jo
podríem ser aquesta parella,
que difícilment
amb una altra actriu
més de sí,
no?
És tan clar
que som ella
i jo.
Esteu fets,
sembla,
a priori,
pel que ens expliques,
esteu fets
l'un per l'altre
per sortir al l'escenari,
fer aquesta comèdia.
Sí,
perquè si amb el Paco Morán
érem absolutament diferents,
amb l'Emparo
som absolutament iguals,
com aquell que diu.
És la primera vegada,
per curiositat,
que heu treballat junts
damunt d'un escenari?
No,
vam treballar fa anys,
fa anys,
amb una comèdia
que va tenir molt d'èxit,
molt d'èxit,
que es va donar a televisió
i sempre ha sigut
liderada d'audiència,
que es deia
no et vestessis
per sopar.
Sí,
la recordo.
Sí,
és la comèdia
que l'ha vist tothom
i que me l'ha demanat
tothom per fer-la
i l'ha fet molta gent.
Però
allà vam tenir
un bon èxit
i vam quedar
molt contents
tots dos
i sempre teníem
la il·lusió
de treballar junts.
Però com que
es va posar el Paco
pel mig,
hem tingut 15 anys
de Paco.
I ara,
després de 15 anys
de Paco,
toca una bona temporada
d'Emparo.
Dic una bona temporada
perquè em sembla
que l'obra
ja la vau estrenar
a Barcelona
fa mesos,
no?
Sí,
sí,
la vam estrenar
al febrer,
a finals de gener.
I ara esteu també fent...
Fins el juliol
i ara estem fent torner.
Esteu fent bolus.
Sí,
i no sé si els podrem acabar
perquè
ho veuràs,
ho veuràs.
Si la veus,
la comèdia dius
ui,
aquesta comèdia
es pot acabar.
Per què?
Per què?
Perquè és una meravella.
Pensa que la gent
es posa dret al final
i ha ridut molt
i té una llagrimeta sentimental.
És d'aquelles coses
que surts al teatre
i dius
ai,
que el temps m'ho he passat avui.
Que el temps m'ho he passat.
De fet,
a l'obra
quants anys de parella
s'explica que passen?
Doncs aproximadament
uns 40 anys.
Uns 40 anys de parella.
Sí.
Podríem tenir 40 anys
de representació de l'obra,
Joan.
Estaria molt bé, no?
Bueno,
pensa,
a Londres ja...
També s'ha fet molt de temps
i hi ha comèdies
que duren tant.
Però no sé
si nosaltres duraríem tant.
En qualsevol cas
el públic segur
que us agrairà
la vostra interpretació.
Joan Pere,
ha estat com sempre
un plaer parlar amb tu.
Demà estareu a Tarragona,
doble funció,
per cert,
allò com en els vells temps
del teatre,
allò de funció
a quarts de set
i funció a quarts de deu
de la nit.
Sí,
perquè ve molta gent
a veure-la
i sempre...
A mi no m'agrada
que quedi ningú
al carrer.
Aquesta és una funció
d'aquelles
que s'ha de veure
perquè la disfrutaran.
I aleshores d'acord
fem-ne dues
i si convé
en farem tres.
Molt bé,
molt bé, perfecte.
Doncs, Joan Pere,
ha estat un plaer
conversar amb tu
uns minuts.
Demà us vindrem a veure
al Metropol
Visca els novis
amb l'Emparo Moren.
Una parella,
sens dubte,
ideal per fer una obra
d'aquestes característiques.
Joan,
moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies.
Que vagi bé,
bon dia.