en aquesta part final del matí de Tarragona Ràdio
hem tingut ocasió, jo crec que
amb moltes ganes de saber
que a Tarragona es fa música de primera
línia, se fan pel·lícules
també de prou qualitat, molt
interessants, i tenim
fotògrafs professionalíssims que se'n van
fins i tot exposar a Sant Petersburg.
Pep Escoda, bon dia.
Bon dia, Núria, com estàs? Què tal? Molt bé, molt bé.
Jo a vegades em sorprenc i ric una mica
de dir ja, tornem a entrevistar el Pep Escoda,
però és que ets actiu,
ets actiu i fas coses molt interessants.
Sí que vols que hi faci, jo no ho sé.
Ara els russos m'agriven cap a Rússia, tu.
Cap a Rússia, al Centre d'Art Contemporani
de Sant Petersburg. Allà vas
a fer exposició i també em sembla una
masterclass, no? Sí, sí, és una exposició
col·lectiva de fotògrafs
espanyols i italians
i
es diu Passion Amélu, dit
Mediterrània. És a dir, som gent més aviat
tocant la Mediterrània, no? I hem agafat
alguns de Barcelona i, diguéssim, de la Catalunya
es fot, que saps que sempre dic jo, estic jo sol, no?
I, bueno,
estic molt content perquè que
sense conèixer, bueno,
deu que em coneixien, te truquin a la comissària
del Centre d'Art Contemporani
de Sant Petersú per exposar, però imagina com
estic. Demà al dematí o a les 8 del dematí
marxo. No m'ho havia. Que t'havia passat mai, tu has
exposat en altres llocs, jo crec que als Estats Units
ja has exposat, no? Diria que sí. Sí, sí, sí.
vaig posar a Nova York per fer a temps, ja.
Fer a temps. I Rússia
mai? O sigui, tant.
No, no, Rússia mai. Vais posar
a ca una, a Lituània, ja fa 3 anys,
em sembla, 4, no sé, des que el temps me passa
molt volent. I ara, doncs,
és la primera vegada que es posa a Sant
Petersburg. És un esplugiu bastant important.
L'any passat pensa que l'acabem de fer
a la tinta 33.000 visitants.
Aquesta s'hi inaugura el dia 9, tenim
la inauguració, i és fins al 30
de setembre. I, com m'he dit
abans, doncs, el, si me'n recordo,
el diumenge, dia 11, a la 1
al migdia, feia la Masterclass,
que la baso sobre la meva experiència
com a Tarragoni, i a més a més parlo
de Tarragona. Ara en parlarem
de la Masterclass, que també té... Sí.
Té tema, com diem aquí.
Pepa, com va anar la cosa?
Perquè, clar, tu ni menys t'esperaves
que a Sant Petersburg poguessin haver sentit
a parlar de tu, suposo.
Home, a veure, reps una meu,
i amb un nom rústric,
ja em coneix i sóc aquí, t'ho dic clarament,
ni, molt sincerament, de Marina,
Predoslava, no sé, no tinc record,
però el condom no sé ni pronunciar, no?
I, bueno, ja és un e-mail d'aquests que t'envien,
saps, aquests que també eren en un munt,
com ara... De contactes. I va sorprendre, sí,
me'l vaig llegir, bueno, amb el poc que sé d'anglès,
i dic, aquesta gent m'estan cridant per exposar.
Efectivament, m'havia posat en contacte amb ells,
vam estar en temps de conversa, a través de la meva web
me van fer una selecció, i, bueno,
vam estar parlant de la selecció, perquè
hem seleccionat un total, si no m'equivoco,
de 32 obres. Amb diferents categories, no?
Sí, sí, amb arquitectura,
retrat i style, bueno,
el que es diu estalvi és Budagó,
és Budagó. I, bueno,
imagina't una sorpresa, llavors,
hem estat xerrant, em van proposar,
hem seleccionat a 10 futurs per fer una masterclass,
futurs diferenciats uns dels altres,
entre italians i espanyols.
Perquè la gràcia era que fosiu tots mediterranis,
d'això va l'exposició, no? Sí, sí, perquè es diu
Passió en Melodimedirranian, sí, sí.
I, bueno, i m'han agafat,
ja t'ho dic, m'han agafat retrats de gent de Terrona,
que estic molt content, perquè ja saps que tinc
gent famosa i tal, i, bueno,
famosos de Terrona també per mi, no?
I m'ha fet molta gràcia perquè justament me van agafar
retrats que, amb l'apartat de retrat,
que estic molt content, no? Perquè són
amics meus i per mi ha sigut un
plaer fotografiar-los, no?
Ah, clar. Parlem, parlem, doncs,
d'aquestes obres, em sembla que una
trentena pot ser? Sí,
32 obres en total, entre arquitectura,
retrat i Budagó. Que ells han triat,
ells han entrat a la teva web i han
triat aquest, aquest i l'altre. Sí, sí, em van donar
una opció de canviar alguna cosa, però, sincerament,
me va semblar bé, saps, la...
La tria que van fer. La tria que van fer.
Ja a vegades, un mateix, el seu objectiu
costa molt, saps? I dic, mira,
em sembla perfecte i
del material que hi ha, hi ha molta cosa de Tarragona,
no? I digue'm...
No, t'anava a dir... No, volia... No, volia
entrar al detall, no?, amb el tema dels retrats,
per exemple, que abans parlaves d'això,
que havien triat retrats
de gent coneguda, gent popular
a Tarragona. Aquí trobarem, per exemple,
i què creus que tenen d'especial
aquests retrats, com per què els hagin triat?
Bé, que tenen d'especial... Suposo que haurà
buscat l'essència mediterrània, també, els retrats.
Que m'entrego de cor i ànima, sincerament.
I també retratar
una mica es fa difícil, no? No sé,
per dir-te alguns noms, estic parlant
del Josep Maria Rosselló, del Jordi Belló,
de l'Oriol Grau, que és un retrat
molt poc, molt poc conegut,
i és molt maco,
l'Amadeu Anguera, i el senyor Boada,
el senyor Boada del bar Boada,
que em sembla que han passat tots els tres reunions per allà
i menjant-nos el Bocata, no?
Per haver-ho anomenat alguns.
I, bueno, d'especial que tenen,
doncs, bueno, el Bocadón i jo...
Tenen alguna cosa de surrealistes, no?
El del senyor Boada mateix està...
Ja sé que és difícil explicar
un retrat per la ràdio, però
està amb dos talls de llimó en els ulls, no?
I, per cert, que és un dels preferits.
Aquest vaig a un problema amb l'envio
i me'l van tornar a demanar, que és que el del senyor Boada
és un dels preferits per al Centre del Contemporani.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
T'ho han dit ells?
Perdona?
T'ho han dit ells?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè vaig tindre un problema,
l'enviau al meu FTP,
és allò que es va quedar una foto penjada,
i rebo una mel,
escolta, que no m'has enviat el meu retrat preferit.
I dic, quin és el preferit?
Clar, m'ha pensat que els havia enviat dos, no?
I justament era aquest el del senyor Boada.
Sí, sí.
En podeu veure una mostra?
Nosaltres ho estem fent també,
dels retrats i de l'obra, de fet, del Pep Escoda,
la seva pàgina web és a pepescoda.com.
Sí, sí, exacte, www.pepescoda.com.
Alguns retrats dels que estic parlant
estan penjats a la web, sí.
Són curiosos, eh?
Després et preguntaré què t'agrada més,
però passem a l'altra categoria, diguéssim,
en què també t'han seleccionat diverses obres,
que és la fotografia arquitectònica,
de la qual jo diria que tu ets gairebé un especialista
perquè has publicat, no?,
molta de la teva obra o dels encàrrecs que et fan.
Sí, sí.
Són per, ho hem comentat vist una vegada,
per aquests llibres de taxa en aquesta editorial
que es dedica a publicar, doncs, això,
llibres de fotografia arquitectònica, moltes vegades.
Sí, sí, bueno, d'arquitectura, si no m'equivoco,
són deu obres, moltes són del Wingen,
perquè saps què passa?
Allò m'han cridat bastant per treballar.
I llavors tinc fotos del Wingen
i, si no m'equivoco, del Wingen me n'han agafat sis.
Llavors, d'aquesta rona
n'hi ha dos d'una budella del Priorat
i llavors n'hi ha dos de La Carpa del Camp de Mar,
que, pel que es veu jo,
no les tinc a la web, però les coneixiem
perquè jo, La Carpa del Camp de Mar, fa tres anys,
que m'he semblat que jo no ho vaig fer ni públic,
penso-ho, potser sí que m'has preguntat tu una vegada per ràdio
i t'ho he dit.
És a dir, l'editorial Carpe Design de Nova York
va fer un llibre que és d'Espectacular Times in the Wall
i...
Tot de carpes i tendes de campanya, no?
Una cosa així.
De les carpes que ells consideraven
més espectaculars o diferents al món.
Sobretot, carpes, no les vaig fer totes jo
en una selecció de fotòries,
fotòries d'Austràlia,
cadascú enviava la seva obra.
Permet, en Pep, que et digui que ja és curiós
que ditin un llibre amb les millors carpes del món.
Sí, bueno, és que a xat es fa de tot.
d'arquitectura, a veure, una carta no deies de ser arquitectura.
Sí, això és veritat.
El que passa és que la gent ja va definir arquitectura
com un edifici propiament dit, no?
Però una carpe també, també és un procés arquitectònic,
és arquitectura pura i dura, penso-ho, també, no?
Allà abans vaig fer un reportatge de 20 fotos
i ho van publicar en aquest llibre, que et dic,
que és un editorial de Nova York.
I, bueno, ells ho han hagut veure en aquest llibre,
suposo, perquè jo no la tinc posada a la web.
Jo m'imagino que aquests convidaris
fan un seguiment de les teves publicacions i tal, no?
I, doncs, han escollit també tres fotos
de la carta a la Camp de Mar.
Perquè, tornant al que et preguntava abans,
com t'han conegut ells, a través de la web?
Bueno, m'imagino que a través de la web...
Home, pensa que també en una vall
porto, entret, individuals i col·lectius
com uns 150 llibres publicats
per editorials bones,
la majoria, ho saps tu, són...
80 persones, són alemanes,
Taschen, teniu-ho, és...
d'americanes, també hi he publicat per algunes,
on he publicat menys són veritores d'Espanya.
És a dir, m'ha cridat més d'altres postres, no?
I m'imagino que és per això, a veure, els llibres...
els llibres corren, el llibre de Taschen mateix,
doncs, crec que sóc l'únic de l'estat espanyol
que ha fet tres llibres exclusius per Taschen.
És a dir, a vegades fas llibres que són col·lectius, no?
Que tens 10, 15 projectes, 3,
però per Taschen, que jo sàpiga actualment
en aquests moments,
no sé que sóc l'únic fotor de l'estat espanyol
que ha publicat tres llibres íntegres per Taschen.
Llavors, bueno, els comissaris ja saps tu
que la seva feina és aquesta, no?
És buscar, indagar sobre tu,
i t'ha sorprès inclús que quan t'enviu un email
és com si t'haguessin el teu currícul, no?
Perquè tampoc el tinc penjat en cap banda.
Ja.
M'entens?
I, bueno, llavors, a través de contacte vas fent canvis.
Però ja t'ho dic, del que em va, del que em va,
escollir ella, no sé si vaig fer un canvi només,
un canvi amb el que és alimentació,
que també és una part que presento, sí.
Sí, alimentació, el que tu en dius,
bueno, el que podria mantenir-ne com a bodegó,
seria això?
Sí, sí.
Ells en diuen, amb l'argot en diem style,
però, bueno, és bodegó, sí, sí.
I, clar, com s'entén avui en dia?
Què vol dir bodegó?
Jo entenc el bodegó com abans, no?,
els quadres, aquells en què es veien una gerra d'aigua
i una peça de fruita.
I si en parlem, Núria, de la masterclass,
justament la començo per aquí.
És una masterclass que està estudiat més o menys que si la Nora
i començo per aquí.
Perquè, com tu ja saps, jo vinc de la pintura,
és a dir, bueno, vaig ser pascó
i, parlant de la pesca,
doncs vaig estudiar a l'escola d'ara i soc pintor.
I justament el masterclass feia referència d'això, no?
És a dir, dels futurs d'abans, no?
I inclús començo la masterclass amb un dibuix de la cova d'Altamira, no?
En què passo als romans,
que ja fèiem bodegons, aquesta gent, amb molts anys i tal.
I jo vas una miqueta amb això, no?
A veure, això la masterclass i el bodegó que feia ara
justament està fet per Tarrona Turisme,
és una feina que vaig fer, deu fer 6 o 7 mesos,
que era de producte i menjar del col·lectiu
de restaurants de Renascència, no?
Sí.
I, bueno, és una foto, l'has de veure,
és molt contemporània i utilitzar molt la transparència,
molt de foto per baix, no?
Imagina't una galera, per exemple, amb llum per baix, no?
Que es transparenta i li veus l'interior, no?
I és una fotografia,
una altra manera de fer fotografia de bodegó, no?
És producte i llavors tens els plats cuinats.
Amb una gran diferència,
que els cuiners se'm han sortit de bastant
quan van vindre aquí a l'estudi,
que, clar, anirà amb els plats i dir,
escolta, aquí utilitzem plats,
i tenia un metacrilat blanc,
dic, ja que sabeu preparar un menjar d'un metacrilat,
si ho fan davant d'un plat,
també ho poden fer davant d'un metacrilat, no?
I ho fotografia'm així,
és a dir, que el menjar que presento,
i que també està a la meva web,
també es pot veure.
Sí, l'estem veient.
Sí, sí, doncs si ho estàs veient,
veus que no hi ha cap plat.
Bé, jo estic veient els aliments crus, eh?
Unes bejoques, un rap estupendo.
Sí, sí, uns pebrots,
si no, uns pebrots de romesco, genials,
que es veu tot a les entranyes del pebrot, no?
Molt xulo.
I això és el bodegó que fa ara actualment,
contemporània, i això...
A veure, la meva form d'inspiració,
també ha estat amb pintors, no?
Picasso, Miró, Gessant,
Forberant,
inclús, et dic, de l'època romana,
tothom, quasi tots els pintors
sempre feien algun bodegó de menjar, no?
Pep, i és que, de fet,
és el que dius tu,
la teva fase, doncs, pictòrica,
t'haurà servit, suposo,
pel tractament del color i d'altres coses,
i em sembla que el tema de la llum,
ja sé que és una obvi, no?,
sent fotògraf,
però crec que tu també el portes molt endins
amb la teva experiència vital,
i això també ho explicaràs a la Masterclass.
Sí, home, Núria,
per mi la llum és una cosa,
una investigació diària, no?
És a dir, encara no l'he descobert,
ho dic sincerament,
no l'he descobert del tot, no?
I d'on t'ha de ser això?
D'on t'ha de ser això?
Perdona?
D'on et ve això de la llum?
A mi em sembla que té alguna cosa a veure
amb la teva etapa de pescador.
Bé, sí, no, però a veure,
ara la paraula fotografia t'ho diu, no?
La fotogràfia ve del grec,
és dibuixar amb la llum.
És a dir, sense llum no hi ha res,
m'entens què et vull dir?
I és cercar la llum,
i la llum és molt canviant,
i a més a més,
en aquestes fotos que estàs veient tu
a la web ara mateix,
pensa que la llum l'estic creant,
ja l'estudi, m'entens?
I has de crear una llum nova,
i a vegades és diferent, no?
Sempre estàs fent coses noves,
sempre estàs investigant sobre...
És a dir, la base principal d'una fotografia
o d'un quadre, com parlàvem,
és la llum.
Indiscutiblement, la llum crea una ombra, també, no?
Però si fixas en aquestes imatges
que dius que les estàs veient per a la web,
d'ombra, es veràs que no en tenen cap.
És tot llum, no?
És un llum basat tot en la llum.
En la llum hi ha la textura
d'una gamba vermella,
d'una sardina, d'una reixada,
bueno, te l'estic dient així, de memòria, no?
D'uns pebrots de romesco,
bueno, de tot això.
No, Edat, comentava allò de la llum,
perquè també destacaràs a la conferència,
que m'ha semblat entranyable,
doncs que quan eres molt, molt jovenet
anaves a pescar,
feies de pescador al serrallo
i feies de pescador de...
De la llum.
De la llum.
Aquells que van a buscar,
em sembla que són sardines, no?
Sardines, sí, tot, barats,
i bé, i el cacau, no?
I el cacau és el cacau.
Sí, qualsevol peix que s'aproximi a la llum.
Jo sempre dic que van viure una recitat
des del Mediterrani,
i vaig tindre per sort.
Per sort, en aquell moment, potser,
mira, no ho acabaves d'entendre,
però li he agraït finalment al meu pare
que als 16 anys m'agafés per l'orella
i es va comprar una barca
i vaig anar a la llum,
doncs imagina't,
dels 16, als 24, 25 anys,
no recordo gaire bé, no?
I paral·lelament aquí és quan a les tardes,
perquè treballava de nit,
quan a les tardes,
doncs, me vaig matricular
a l'Escola d'Ari de Seny
d'aquí a la Diputació de Tarragona
i vaig fer pintura amb el mestre Icar,
que per mi, doncs,
és un gran referent, no?
És un gran referent.
I com deus-tu abans,
doncs, a mi m'ha servit molt per la fotografia,
però molt,
l'haver pintat m'ha servit molt.
Tot això és el que explicaràs a Sant Petersburg
en aquesta Masterclass
el dia, justament, 11 de setembre,
acompanyant a l'exposició
que faran de les teves obres.
No sé, Pep,
si tens ocasió d'exposar,
sí, moltes vegades i fora,
però d'explicar, doncs,
la teva experiència vital com a fotògraf,
això ho fas molt,
fer Masterclass?
Sí, sempre quan començo l'explico.
És a dir,
jo sempre dic una cosa molt clara.
Primerament començo Pep Escoza,
de Tarragona,
explico on està,
vaig i un baix i explico
els dic on està situat,
perquè molta gent no ho coneix,
i llavors sempre l'explico,
que soc un pescador
i com he arribat a fotògraf,
vital,
perquè em si de,
com a fotògraf,
soc de formació autodidacta,
i els explico,
faig una introducció
de 6-7 minuts,
i llavors,
amb un PowerPoint,
vaig projectar imatges
i basaré això del menjar.
El menjar,
el Masterclass,
el que et deia,
sempre,
se fa molt referent a Tarragona,
a la cuina de Tarragona
i el que és el Mediterrani,
i a l'essència mediterrània.
I sempre estic fent referència a mi això.
I s'acaba amb un audiovisual
sobre el menjar aquest,
que hem acabat fa una setmana,
que és molt maco,
és preciós.
Jo crec que impactarà.
Jo crec que sí,
i a més,
aquest estiu ha sigut,
no sé si t'hi has fixat,
nosaltres tot l'estiu que en parlem,
que hem tingut molta afluència
de turistes russos,
aquí a Tarragona.
Sí,
sí,
se'n veu uns quants,
Déu-n'hi-do.
Només falta que vagis tu cap allà,
Tarragona està de moda a Rússia.
Miram de noves tarragonins
cap a Rússia,
tu.
Veus que...
Pep Escuda,
escolta,
molt bé,
parlàvem abans
amb el Ricard Laod,
amb el company,
de dir,
bueno,
el Pep ara l'entrevistem per això,
per l'exposició que fa a Sant Petersburg,
però que hem d'enredar,
la setmana de Santa Tecla,
la setmana vinent,
Déu-n'hi-do,
és veritat,
perquè estàs preparant ja
a la Festa als Ulls,
no?
Sí,
si ho tinc ja,
mira,
ja està a laboratori,
està tot a punt,
els fotògrafs de Palermo,
és a dir,
que arribo i ja m'enganxo
amb la Santa Tecla,
els fotògrafs de Palermo
arriben el dia 15,
s'inaugura el dia,
si no m'equivoco,
a veure,
el dia 16,
a les 9 del vespre,
a Palau de Congressos,
i el dia 18,
ens ve el nou fotògraf,
que és Gabriel Tizón,
un fotògraf espectacular,
de la Corunya,
sí,
que és un noi que treballa molt
pel país
i per revistes estrangeres,
que ens han fet tots fins ara,
no?
Pensa que anem per la setena edició,
mira,
això va començar com a real,
i sí,
bueno,
dintre de pocs dies,
ens veurem,
recent arribat de Rússia
cap a la Rambla,
que muntava allà l'estat,
m'imagino.
Doncs vinga,
escolta,
doncs mira,
ja faig un repte,
que t'aprenguis alguna paraula en rus,
i quan vinguis,
la Santa Vina o l'altra,
m'ho dius.
Me n'ha ensenyat alguna,
però me la costa molt,
me les estic apuntant
amb una llibreta,
però jo se'n diré alguna,
segur.
Tu triem en una de vent xula
per la ràdio,
d'acord,
d'acord.
Pep Escó,
de felicitats
per la feina reconeguda,
se'n va el Pep Escó
de presentar obra
a Sant Petersburg,
i que vagi molt bé el viatge,
ens veiem a la trobada,
a la tornada.
Moltes gràcies, Núria.
D'abrasant.
Adéu, adéu.
Dues entrevistes fotogràfiques
en aquest llarg matí
del matí de Tarragona.